Boira negra

Exposició de llibres y propaganda nazi en el paranimf de la Universitat de Barcelona (1941)

Col·lecció Merletti / IEFC Ref. ACP-1-298

Entre el setembre i l'octubre del 2008 Televisió de Catalunya va emetre Boira Negra, una sèrie documental que tracta la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita. Els anys 40, el franquisme té una relació estreta amb el règim nazi i l'horror de la Segona Guerra Mundial tindrà una rèplica en territori català i espanyol.

A continuació us deixo els vídeos dels quatre capítols emesos, amb els textos que TV3 va elaborar. El que veureu és el resultat de trenta entrevistes a Catalunya, Alemanya, els Estats Units i Israel, a més de la informació extreta d'arxius documentals i fílmics de tot el món: una història inèdita que els diferents testimonis expliquen en primera persona.

Els vídeos provenen de la web edu3.cat, que disposa només dels capítols 1, 3 i 4. El segon és un enllaç cap a Televisió de Catalunya. A la pàgina oficial de TV3, aquests documentals estaran disponibles fins el 28 d'octubre del 2013 perquè la sèrie té un temps de distribució limitat.

1. L'enviat de Hitler

El juny de 1940, les tropes alemanyes entren a París. França es parteix en dues zones dividides per la línia de demarcació. Al nord, la França ocupada; al sud, la França lliure sota el règim col·laboracionista de Vichy. Milers de refugiats jueus, que fugen dels països centreeuropeus ocupats pels nazis, miren d'anar cap al sud.

Nina Mitrani, jueva d'origen polonès que actualment viu a Barcelona, en aquella època vivia a París. Va fugir cap al sud i va aconseguir travessar la línia de demarcació després de superar molts perills. Ja prop dels Pirineus, decideix passar la frontera entre Espanya i França amb l'ajut d'un guia. Un cop en territori català es queda sola a la muntanya i vaga tres dies i tres nits perduda enmig del bosc. Finalment, arribarà a una zona habitada: el poble de Rabós d'Empordà.

La família Papo també es veu obligada a marxar de França. El cònsol espanyol a París, el senyor Rolland, els aconsegueix papers per viatjar en tren. Travessen la frontera per Hendaia.

Per Hendaia és per on entra la comitiva de Heinrich Himmler a Espanya, l'any 1940. El líder de la temible SS visita diferents localitats i fa parada a Barcelona i el monestir de Montserrat. Els pares Alexandre Olivar i Gregori Estrada recorden la visita, que van viure quan eren molt joves. La historiadora Katrin Himmler, familiar del jerarca nazi, ens parla d'aquest polític alemany.

Werner Barasch, jueu alemany, marxa d'Alemanya amb l'auge del nazisme els anys 30. Comença un llarg periple que el porta a Itàlia, Suïssa i, finalment, a França, on el tanquen en diversos camps de presoners. Quan el traslladen a Argelers, aprofita per escapar-se i passa la frontera pels Pirineus. A Catalunya el detindran i acabarà pres a Figueres. Aquí començarà una època de trasllats per diferents presons del país.

La Joint, organització d'ajuda als refugiats jueus nascuda durant la Primera Guerra Mundial, envia els jueus portuguesos Joel i Samuel Sequerra a Barcelona per tenir cura dels jueus que es troben a Espanya en la seva fugida cap al sud. Les activitats clandestines d'aquests germans bessons són plenes de perills.

2. Fugint dels nazis [cliqueu l'enllaç]

L'any 1942 les tropes alemanyes arriben a la frontera entre Espanya i França. Els refugiats que s'havien amagat a la Catalunya Nord es veuen obligats a passar la frontera clandestinament. Les muntanyes són terreny de resistents francesos, de republicans que combaten el feixisme i els membres dels maquis.

3. Colònia alemanya

El tercer capítol de "Boira negra" segueix el rastre dels alemanys que vivien a Flix i explica com hi va influir el nazisme. També conversa amb antics alumnes del Col·legi Alemany de Barcelona.

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix, a la Ribera d'Ebre, s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme.

Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi.

Els alumnes de nacionalitat alemanya són cridats a files per defensar els exèrcits del Tercer Reich. Un d'ells és Werner Pfefferkorn, que relata les seves peripècies com a jove de Flix que és cridat a files i l'envien al front de l'est per lluitar contra els soviètics.

Dos jueus residents a Barcelona, el pare de Maurici Palomo (actualment Moshe Yanai) i l'avi del conegut publicista Lluís Bassat, van ser detinguts per la policia franquista amb l'única acusació de ser jueus i maçons. Un va ser empresonat a Miranda de Ebro i Nanclares de la Oca i, l'altre, al penal de Burgos.

Els germans Samuel i Joel Sequerra continuen la seva tasca a Barcelona per salvar refugiats jueus. La dona d'en Joel, la Simy, arriba de Lisboa per ajudar-los.

4. Teranyina nazi

Comença el que serà l'últim any de la Segona Guerra Mundial. Werner Pfefferkorn, jove alemany de la colònia de Flix, viu la duresa del front de l'est. Combat fins al moment de la rendició alemanya. Els russos el fan presoner i l'envien a Sibèria.

Durant l'any 1944, la situació dels jueus en diferents indrets d'Europa s'agreuja. A Salònica deporten quaranta-cinc mil jueus als camps. Entre ells hi havia Mazaltov Behar, coneguda entre els seus com a "Fofó", que va viure experiències terribles a Auschwitz. Avui dia, viu a Catalunya i encara s'emociona quan explica els experiments mèdics que li van practicar els nazis, que li van costar la pèrdua d'un ovari i un ronyó.

Dos jueus establerts a Barcelona, els germans Jaime i Enrique Vándor, recorden els fets de la seva infantesa a Budapest, quan el govern feixista hongarès va deixar el terreny lliure a la repressió dels nazis. Un diplomàtic espanyol, Ángel Sainz Briz, els va salvar d'una mort segura atorgant-los la protecció de la legació espanyola a la capital hongaresa.

A Barcelona, els germans Sequerra, encarregats de facilitar el trànsit de fugitius jueus cap a països més segurs, reben l'assetjament de la Gestapo i pateixen diversos atemptats, entre els quals la col·locació d'una bomba al seu cotxe que gairebé els costa la vida.

L'avi de Lluís Bassat és alliberat, finalment, del penal de Burgos i pot refer la seva vida a Barcelona. Però aquests temps d'angoixa perviuran per sempre en la memòria de la família.

La família de Moshe Yanai (nascut a Barcelona com a Maurici Palomo) s'embarca clandestinament cap a Palestina des de Cadis. El seu pare ha estat alliberat pels franquistes amb la condició que abandoni el país.

Quan acaba la Segona Guerra Mundial, alguns dels nazis que fugen dels aliats s'instal·len a Dénia. Els seus habitants recorden anècdotes d'aquests refugiats protegits pel franquisme.