dijous, 28 de gener del 2016

Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484)



El Museu Comarcal de l’Urgell ha acollit la presentació d’un nou estudi històric sobre la comunitat jueva medieval de Tàrrega i Verdú. El treball es basa en documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú dels segles XIII, XIV i XV. Josep Xavier Muntané, especialista en judaisme medieval, s’ha encarregat de la recerca, publicada per l’Institut d’Estudis Món Juïc dins la Col·lecció Bet Guenazim.

Amb aquesta iniciativa es difon una documentació de singular valor que aporta dades sobre la vida quotidiana dels jueus en època medieval, la seva activitat econòmica i “de com van contribuir al progrés del territori”, segons ha explicat Josep Xavier Muntané. A l’acte de presentació, que tingué lloc el dijous 21 de gener, també assistí Tessa Calders, presidenta de l’Institut Privat d’Estudis Món Juïc, qui qualificà l’obra com a “excepcional i de referència”. Publicat en dos volums, Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484) ja es pot adquirir a la Botiga del Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega, mitjançant aquest equipament museístic, ha esdevingut un dels focus d’estudi del judaisme català, sobretot arran de l’obertura de la sala permanent Tragèdia al Call – Tàrrega 1348, on s’exposa el llegat de la comunitat hebrea de la vila i el resultat de les excavacions arqueològiques de la necròpoli de Les Roquetes.

Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega · Carrer Major, 11 · Tel. 973 312 960

Font de la notícia: Ajuntament de Tàrrega

dilluns, 25 de gener del 2016

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2016



L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.

Cada any, l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2016, l’ONU ha designat el tema ‘L’Holocaust i la dignitat humana’. El tema enllaça amb els principis fundadors de les Nacions Unides i incideix en la dignitat i els valors de cada persona, tal com destaca la Carta de les Nacions Unides. Es posa en valor el dret a viure lliure de discriminacions i la igualtat davant la llei (Declaració Universal dels Drets Humans). L'Holocaust ens permet recordar dolorosament el fracàs de la comunitat.

En paral·lel, l’Holocaust Memorial Day Trust, una organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (gener, 2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, han escollit com a lema ‘Don’t Stand By / No et quedis mirant, actua!’.

Així doncs, tots dos lemes coincideixen a subratllar aquells trets i aquelles accions que ens parlen de la dignitat humana. Precisament, creiem que resulta molt motivador per als estudiants ressaltar els actes que diferents persones van protagonitzar amb l’objectiu d’ajudar a d’altres que es trobaven en situació de risc vital per motius d’intolerància, racisme i odi. Es tracta, doncs, d’apuntar i llistar totes aquelles accions que, en un moment determinat, podrien facilitar que d’altres persones no patissin discriminacions i que siguin tractades amb igualtat davant la llei. Es tracta també de conscienciar i sensibilitzar els joves perquè actuïn, ja que gràcies a les seves actuacions poden esdevenir un agent de canvi.

En paraules d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986):

“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.”
“Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.



Durant el mes de gener, el Memorial Democràtic ha organitzat els actes següents, alguns a la seva seu del carrer del Peu de la Creu, 2-4, de Barcelona:

Dimecres, 13 de gener, a les 19 h

Presentació del recurs audiovisual ‘Camins’ a la seu del Memorial Democràtic. Aquest acte està pensat per presentar al professorat una eina per poder treballar l’Holocaust a l’aula. Activitat oberta i gratuïta.

Dijous, 21 de gener, a les 19 h

Testimonis de la dignitat humana a la seu del Memorial Democràtic. Mercè Vilanova exposarà la seva experiència amb testimonis supervivents de Mauthausen i l’Amical de Mauthausen explicarà la Xarxa d’Instituts per la Memòria i la Prevenció del Feixisme.

Dimecres, 27 de gener

A les sis de la tarda, el Parlament farà l’acte amb motiu del dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, amb la tradicional encesa de les sis espelmes del record, els parlaments de representants de col·lectius de víctimes i les intervencions institucionals dels presidents de la Generalitat i el Parlament, Carles Puigdemont i Carme Forcadell, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’acte, que tindrà lloc a l’auditori del palau del Parlament i conduirà la periodista Gemma Ruiz, començarà amb l’encesa de les sis espelmes del record, en què participaran representants dels pobles jueu i gitano, de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, de les persones amb discapacitats i del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. A continuació, després d’un minut de silenci, intervindran Josep Morell, delegat a Catalunya de Testimonis Cristians de Jehovà; David Tello, president a Catalunya de l’associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis; Carles de Pablo, en nom del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; Simón Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya; Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Buchenwald; i el rabí Stephen Berkowitz, de la comunitat jueva Bet Shalom de Barcelona. A l’últim, Colau, Forcadell i Puigdemont clouran l’acte. L’acte s’emetrà en directe per la web del Parlament, i també es podrà seguir a través de twitter mitjançant #memòriaHolocaust.

A les 10h, acte per a estudiants amb motiu del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. Organitza el Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, impulsat pel Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic. Auditori del Conservatori del Liceu. Acte tancat.

Dijous, 28 de desembre

Plaça de Sant Jaume, 19:30h: Cerimònia del Record amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Durant l’acte s’encendran espelmes i es farà un minut de silenci en record de tots els col·lectius de víctimes del nazisme. A més, s’interpretarà “El male rahamim”, una pregària jueva per als difunts.
La música d’Helena Muñoz i Håvard Enstad acompanyaran l’acte, en el qual també hi haurà una lectura de textos a càrrec d’alumnes de l’Institut de Secundària Pius Font i Quer, de Manresa, i d’un membre de la comunitat jueva Bet Shalom.

L’Institut Salvador Espriu dedicarà aquest dia a commemorar el Dia Internacional amb tot l’alumnat del centre. Acte per a estudiants.

Divendres, 29 de gener

El Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà organitza l’acte per a estudiants amb motiu del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat a Figueres/La Jonquera. Acte per a estudiants.




divendres, 22 de gener del 2016

Benvenist de Saporta, el jueu de Vilafranca

Dansa de Míriam, Hagadà de Sarajevo, Catalunya s. XIV
Biblioteca Nacional de Sarajevo


Benvenist de Porta era fill d’Abraham de Saporta. La muller de Benvenist, era Iamila. El seu germà Astruc de Porta, l’any 1286, el trobem vivint a Besalú. Un dels seus fills fou Vidal sa Porta. Tots vivien al call jueu en diferents anys d’aquests segle XIII-XIV. El primer document notarial en què hi trobem el seu nom és de l’any 1244.

Benvenist durant els últims anys del segle XIII ocupà un lloc econòmic importat en la cort de Jaume I d’Aragó qui el va anomenar batlle de Barcelona, Girona, Perpinyà i Lleida. També li donà el control de l’encunyació de moneda a Barcelona. No fou pas l’únic jueu que va ser batlle de Barcelona, però si l’últim. La confiança, per tant, del rei Jaume cap a Benvenist era totalment plena. El cognom sa Porta el segueixen portant diferents jueus de Vilafranca en els anys del segle XIV, com Bonsenyor Ça Porta (1332); Perfet Sullam Ça Porta (1350) o Samuel Sullam Ça Porta (1352) famílies que deurien emparentar amb les del Benvenist de Porta.

Francisco J. Hernández ens diu que Benvenist podria haver nascut entre la segona i tercera dècada del segle XIII, possiblement a Vilafranca, en que en l’aljama continuava empadronat fins al final de la seva vida, encara que tingués residència a Barcelona on morí[1][1]. Aquest mateix autor ens assenyala que l’agost del 1257, molt jove, apareix en la documentació com a batlle de Barcelona i prestamista, el seu client més important, és la Corona.

Els batlles tenien un paper molt més actiu que els reis en la política econòmica de la Corona, com revela la documentació d’últims anys del regnat de Jaume II.

En aquests anys la fiscalitat reial va estar dominada per dos batlles barcelonesos molt diferents, com ens continua dient el mateix Hernández, un era Guillem Grony, figura del patriciat local que havia estat conseller de Barcelona en el Consell de Cent i que va intervenir en les relacions comercials de Jaume I amb Tunis i Benvenist de Saporta, que també va participar en aquesta operació. Però Benvenist feu molts més contactes (1257-1269, 1262.1264, 1267).

La gestió econòmica s’evidenciava en els acords de 1257 i els deu anys posteriors, quan Benvenist concedeix crèdits a la Corona que recupera amb els ingressos tributaris de les batllies sota el seu control. A més de Barcelona, aquestes foren les de Cotlliure, Girona, Lleida, Mallorca, Perpinyà i Vilafranca del Penedès.

La col·laboració entre el rei i el batlle jueu no es reduïa només al món de les finances. Dins de la campanya regia de penetració pacífica a Nord Àfrica, Benvenist actuà com amfitrió de l’ambaixador enviat a Barcelona pel sultà de Tunis a l’estiu de 1257. A petició de Jaume I, regalà al sultà una sèrie de falcons, cavalls i mules (molt probablement comprades a mulaters del Penedès) i també s’encarregà d’enviar al nord d’Àfrica, abrics i aliments en un vaixell posat per ell mateix per millorar les relacions entre les dues potències marítimes.

L’any 1262 el rei concedeix a Benvenist de Porta pel seu servei com a batlle reial, el domini del cobrament de vint-i-quatre quarteres de terra que hi ha en el terme de Vilafranca, unes al lloc que s’anomena el “Camp del Terrós”, una quadra existent entre Sant Cugat Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès, unes altres al camp que fou de Torroella, al camp de la Figuera, el camp que fou del castlà Pere de Vilafranca situat sota l’església de Sant Julià i un altre camp que és prop del Puig d’Olèrdola.
A Barcelona, el 25 de juliol de l’any 1268, és a dir, el día 13 del mes de Av i l’any era el 5028 des de la creació del món hi morí Benvenist de Saporta. Ho deixava tot als seus fills Abraham i Tolosana. La seva muller rebia el seu dot i altres beneficis. També es guardava mil sous per les filles d’un antic soci a condició de rebre a canvi, una carta on digués que els Saporta no els devia cap diner.

Benvenist segurament parlava i escrivia l’àrab, Després de segles sota règims islàmics, els jueus havien adoptat aquesta llengua com a seva. Sabem que a Vilafranca també hi havia àrabs i convivien amb els jueus dins el call. D’aquí bé que els reis aprofitessin els jueus per connectar amb alguns països àrabs, sobretot Alfons X a Castella i Jaume I a Catalunya i Aragó.

Entre els seus últims serveis a l’infant Jaume va ser prestar-li 15000 sous el 1265 i un rosí, per valor de 500 sous, entregat a l’infant Pere el febrer de 1268. Benvenist va acceptar que la devolució d’aquest préstec se li fes al seu fill Vidal, anticipant ja la transmissió de la seva hereditària de la seva fortuna, que la mort li succeí cinc mesos després.

Fins i tot, el rei Jaume decideix sobre el testament escrit en hebreu pel ja difunt Benvenist de Porta, l’any 1268. Aprova els seus sis marmessors que són: Jahudà de la Cavalleria, Astruc Sa Porta, Isma’il Ibn Venist de Morella, Mossé Sullam, Perfet de sa Rela i la vídua Jamïla. El text distingeix entre el difunt com a “Benvenist” i el seu marmessor com a “Ibn Venist”. L’origen del darrer, corrobora la conclusió que els seus avantpassats immediats eren judeoaràbics; el seu nom és a la vegada l’Isma’il àrab i el Yishmael jueu.

Els Benvenist eren una família poderosa dels regnes i d’Occitània, i també del nord d’Àfrica; a la Catalunya del segle XIII tres generacions porten el títol honorífic o noble ha-Nasi. Entre els altres marmessors, Jahudà de la Cavalleria era particularment distingit, com a tresorer del regne d’Aragó. La presència de tals notables féu que el rei Jaume els dispensés a tots sis d’haver de fer l’acostumat inventari dels béns del difunt.
Al ser un testament molt complex, no ens estendrem amb ell sinó que el resumirem i deixarem constància només de la importància de que tot i que l’acta original hebrera se ha perdut, i el que es té és una traducció al romança català (trasnlat fehel del testament d’en Benbenist de Saporta, lo qual fo fet en abrayc/ lo qual fo traspassada en romans) no deixa de ser rellevant per la història del món jueu.

Bonanasc de Besalú, havia deixat els seus béns als seus fills Sara i Belshom i a Benvenist de Porta de Vilafranca. A la mort de Benvenist deixà que aquests béns els reclamés el seu fill Vidal i als marmessors el seu control. Intervé en aquest cas el jueu, jurista Salomó Ben Adret, dient que Bonanasc de Besalú havia mort sense fer testament i tots els seus béns eren pel seu fill Belshom. El rei Jaume I sentencià a favor dels hereus de Benvenist de Porta i contra el jueu jurista. Els testimonis de la sentència foren personatges rellevants en aquells moments de Catalunya i del Penedés: el bisbe barceloní Arnau de Gurb, Guillem de Cervelló (senyor de Valedemàger- La Llacuna), Guillem de Vilafranca (castà del castell de la Vila), Fra Ramon de Penyafort, el futur sant i que vivia a la parròquia de Santa Margarida, entre altres. El procés va ser bastant complex tot i així es va protegir els béns que havien d’anar a Vidal, fill de Benvenist de Porta.

Benvenist es va limitar a confiar la seva fortuna als seus dos fills a través del grup dels seus marmessors ja anomenats. La seva voluntat havia de ser acceptada per la mateixa Corona perquè els seus hereus fossin reconeguts com a tals. Els marmessors varen sol·licitar una confirmació oficial, que els hi fou donada quaranta dies després de la data del testament, el tres de setembre de 1268. La confirmació fou datada a la cancelleria notarial de Vilafranca del Penedès.
A Valldaura, antic lloc d’espai i de caça dels comtes de Barcelona, es varen trobar dos fragments de lloses sepulcrals hebraiques. En una d’elles hi havia una inscripció amb unes lletres que hom diu les data entre els segles XIII i XV. La inscripció traduïda diu: “Aquesta és la sepultura de la senyora Dolça vídua de l’il·lustre rabí Benvenist”. Hom ens diu que Dolça (iamila) és el nom de la muller de Benvenist de Saporta.

Josep Bosch

Bibliografia

Hernández, Francisco Javier. “El testamento de Benvenist de Saporta (1268)”. Hispania judaica Bulletin, 5 (2007) p. 115-151.

dimarts, 19 de gener del 2016

Seminari "Holocaust i educació"



"Holocaust i Educació", el IV Seminari de formació per a professorat i altres agents educatius, oferirà ponències d’experts per tal d’oferir informació i eines al voltant de com donar a conèixer als joves l’Holocaust i les seves conseqüències.

El seminari està organitzat per l'Ajuntament de Barcelona (Regidoria d’Educació i Universitats), l'Institut Municipal d’Educació, B’nai B’rith Barcelona i Centre Sefarad Israel, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Constarà de 13 sessions, començarà el 20 de gener i finalitzarà el 16 de març de 2016.

Objectius

· Conèixer l’Holocaust i el context preliminar que el va originar des d’un punt de vista històric, així com les conseqüències per a la humanitat.
· Estudiar l’Holocaust i contribuir a entendre les ramificacions del prejudici, el racisme i els estereotips d’una societat. Oferir eines per ajudar a generar una consciència del valor del pluralisme i el respecte.
· Comprendre com l’Holocaust ens proporciona nombroses referències per indagar en els perills de la complicitat, el silenci i la indiferència davant l’opressió o persecució dels altres.
· Conèixer les diverses experiències de pràctica educativa en l’ensenyament de l’Holocaust.
· Comprendre com, a través de l’Holocaust, podem valorar que les institucions i els valors democràtics necessiten ser preservats i protegits.
· Subratllar que la singularitat de l’Holocaust no ha de minimitzar altres massacres o genocidis, sinó que, com a paradigma més extrem d’un genocidi, és un instrument legítim per fomentar el respecte als Drets Humans i per combatre el racisme, el neonazisme i la xenofòbia.


Ponents:

Xavier Boltaina Bosch, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i Gerent de la Diputació de Barcelona.

Montserrat Richou, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), UB Grup de treball sobre l’Exili, la Deportació i l’Holocaust i professora de l’institut Bosc de Montjuïc.

Marta Simó, doctoranda en Ciències Polítiques.

Gemma Simon, tècnica del Memorial Democràtic i membre del grup Exili, Deportació i Holocaust. Presentació del quadern didàctic El coratge de salvar durant l’Holocaust, editat pel Memorial Democràtic.

Eduardo Martín de Pozuelo, periodista; premi de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg i autor del llibre El franquismo, cómplice del Holocausto.

Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes.

Carme Martí, autora del llibre Un cel de plom, sobre la lluita antifeixista de Neus Català.

Eliana Rapp Badihi, directora del Departamento de Habla Hispana y Portuguesa. Escuela Internacional para el estudio del Holocausto, Yad Vashem.

Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.


Informació i sol·licitud d’inscripció:

Institut d’Educació
Plaça d’Espanya, 5
Telèfon 93 402 36 63
imebatencio@bcn.cat

dilluns, 18 de gener del 2016

Seminari "Els jueus catalans, d’ahir i d’avui", a càrrec de Manuel Forcano

Hagadà Daurada, Barcelona, 1320. Miriam i les hebrees festegen haver creuat el Mar Roig


L'Institut d'Humanitats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta el seminari "Els jueus catalans, d’ahir i d’avui", a càrrec de Manuel Forcano, que s'impartirà del 20 de gener al 10 de febrer de 2016, en quatre sessions, de 19 a 20:30h.

Catalunya va ser un país de jueus. Arribats d’antic al territori que després seria el nostre, els jueus hi establiren comunitats que havien de perdurar, oficialment, fins al 1492, any del fatídic decret d’expulsió dels Reis Catòlics. Dels seus llargs quinze segles de presència a Catalunya, emergiren figures eminents en àmbits com la filosofia, les ciències, la gramàtica, la literatura, la càbala i la teologia jueves, primeres espases en la història intel·lectual i religiosa del judaisme medieval europeu i mediterrani, i malauradament molt poc conegudes a casa nostra.

En quatre sessions recorrerem una trajectòria històrica plegada de discriminacions, humiliacions, persecucions i avalots, però també repassarem la intimitat i la quotidianitat dels nombrosos calls catalans medievals i el seu valuós llegat cultural, així com les modernes comunitats jueves existents avui a Catalunya formades per jueus arribats d’arreu des de principis del segle XX.

20.01.16 L'arribada i assentament

27.01.16 Tocar el cel (s. XII-XIII)

03.02.16 Patir l'infern (s. XIV-XV)

10.02.16 Els nous jueus catalans


Inscripcions

Institut d'Humanitats
cursos@cccb.org
934 122 174

dimecres, 13 de gener del 2016

El Call de Vilafranca del Penedès

Intervenció per localitzar el Call de Vilafranca del Penedès
Font i foto: Eix Diari


El passat mes de novembre de 2015, en el marc del 5è Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris en Llengua Catalana, celebrat a Barcelona i a Palerm, l’historiador de l’època medieval Josep Bosch i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i historiador Josep Maria Masachs, van presentar una ponència sobre la situació dins de l’entramat urbà de Vilafranca del Call jueu, situant-ne la delimitació i dimensions.

Vilafranca, com a nucli de població, va néixer com a conseqüència de l’establiment de la frontera cristiana d’una forma estable des del riu Llobregat al riu Francolí. La població es va establir en una cruïlla de camins que anaven de nord a sud i de mar a l’interior. La Via Augusta i la via Mercadera n’eren els eixos principals.

S’hi va propiciar des dels primers moments un centre de comerç creant-se un Mercat per als intercanvis entre els pobladors de les rodalies i una fira internacional de gran renom que aplegava comerciants de diverses parts de Catalunya, València, Sicília, de terres sarraïnes i altres països del voltant. Ja des de 1188 el rei Alfons I dóna el privilegi de tenir una escrivania per prendre raó dels negocis que s'hi feien durant els dies de mercat i fires.

Des del primer moment, Vilafranca s’organitza al voltant de la torre Dela, una torre de defensa, que juntament amb la capella de Santa Maria, seran els nuclis originaris de la ciutat. Més endavant s’hi afegeixen altres construccions notables i es comença a definir un traç urbà envoltat de muralles que permetien la defensa i el control de la entrada de mercaderies a la Vila. Es construeixen el Castell dels Castlans i el Palau Reial. Més tard, l'antiga capella es transforma en la Basílica de Santa Maria com a mostra de la prosperitat i importància de la ciutat.

El Call jueu de Vilafranca estava ubicat en el primer cercle de la ciutat antiga: prop de la torre Dela, que posteriorment es va reconvertir en Castell dels Castlans (la primera cita documental és del 1181), davant de la capella romànica de Santa Maria (el 1286 es va començar a construir la Basílica) i al costat del Palau Reial (la primera referència que en tenim és de 1209), que li servia de cobertura atès que els jueus eren protegits directament pel rei. La comunitat o aljama jueva a Vilafranca va tenir molta importància durant l’època medieval, des de mitjans del segle XIII fins al segle XV.

diumenge, 10 de gener del 2016

Kosher: la norma jueva de l'alimentació

Almanac de receptes de cuina kòsher (Israel, 1961)


La paraula “kosher” designa el conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic que segueixen els jueus. El seu origen bé pot ser per raons filosòfiques o rituals o fins i tot per qüestions pràctiques o d'higiene.

Xerrada organitzada pel Club de la bona taula, a càrrec de Daniel Santillo, responsable del local cultural barceloní Jabad Lubavitch.

Golferichs Centre Cívic
Gran Via de les Corts Catalanes, 491 (Barcelona), a les 19h.