TERRES D'EDOM
[Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris holocaust. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris holocaust. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de gener del 2020

Barcelona, refugi de jueus




Els historiadors Josep Calvet i Manu Valentín presenten l’exposició Barcelona, refugi de jueus en el marc de les commemoracions del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust.

La mostra digital organitza les cinc onades de migracions jueves a la ciutat en tres grans períodes situats entre les dues guerres mundials. El resultat és un relat visual que destaca les trajectòries de les principals famílies, personatges, empreses i agrupacions jueves establertes a Barcelona en aquest període.

Dijous 30 de gener de 2020, a les 18:30h

Museu d'Història de Barcelona. Sala Martí l'Humà



Llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

dilluns, 20 de gener del 2020

Auschwitz avui, 75 anys després

Què serà del record en el futur, quan no en quedin testimonis directes? Què significa l’horror de l’Holocaust avui, per a persones jueves i no jueves? Com es poden abordar els buits i els silencis que han quedat gravats a les biografies i com marquen la pròpia experiència de les generacions actuals? Com es viu i com es veu el judaisme avui, 75 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, arreu del món i a casa nostra?

Els diferents actes de la jornada “Auschwitz avui, 75 anys després es proposen connectar tots aquests punts per construir un discurs de memòria on es faci lloc a les absències i alhora ens permeti pensar i combatre el retorn de l’autoritarisme a l’escenari mundial. També es tracta, doncs, d’encarar contradiccions i afrontar veritats doloroses. Escoltem-nos, discutim i intentem comprendre el que pot semblar impossible d’entendre i de representar.
Presentació de la jornada |10.45 h
A càrrec de Montserrat Iniesta, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria, i Jordi Rabassa, Regidor del Districte de Ciutat Vella i Memòria Democràtica.

Auschwitz avui
Taula rodona | 11.00 h – 12:30 h
Quan l’extrema dreta es presenta a les eleccions i entra als parlaments de tot el món… Quan les generacions més joves amb prou feines són conscients de la destrucció sistemàtica de sis milions de persones durant el Tercer Reich… Quan el racisme i el nacionalisme fan part de les institucions democràtiques… Vol dir que ja hem oblidat Auschwitz? O potser que hem de fer d’Auschwitz l’arrel de tota política? I en aquest sentit, poden les commemoracions ajudar-nos a lluitar contra les injustícies i el racisme actuals? Com s’encara aquesta tasca de transmissió des del món de l’educació?
Moderació: Marta Marín-Dòmine, escriptora, traductora, realitzadora documental i professora a la Wilfrid Laurier University. Col·labora amb grups de recerca de memòria i literatura testimonial a la Universitat de Barcelona i a la Université Paris-Sorbonne.
Xavier Antich, professor titular d’Història de les idees estètiques a la Universitat de Girona, director del Màster en comunicació i Crítica d’Art de la UdG, és l’actual president del patronat de la Fundació Tàpies.
Marta Simó, doctora en Sociologia, MA Central and Eastern European Studies en l’especialitat d’Identitats Jueves i Holocaust Grup ISOR. Facultat de CCPP i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona, experta en educació i transmissió de l’Holocaust.
Marcelo Expósito, artista i crític cultural. Imparteix docència al Programa d’Estudis Independents del Macba. El seu últim llibre és Discursos plebeyos. La toma de la palabra y de las instituciones por la gente común (2019). Ha estat diputat i secretari del Congrés durant les legislatures XI-XII.

Silencis
Taula rodona | 12.30 h – 14.00 h
La majoria de persones jueves i no jueves saben molt poc de l’experiència de les seves àvies i avis, besàvies i besavis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta falta de transmissió genera un gran sentiment d’incertesa, i fins i tot d’ignorància, dins les famílies. Es tracta, també, d’un buit que fa part del discurs públic i el determina a l’hora d’afrontar les regressions democràtiques contemporànies?
Moderació: Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona.
Rosa Toran, doctora en Història, membre de l’Amical Mauthausen. En els darrers anys ha investigat la deportació i la vida als camps nazis, en especial la dels republicans espanyols.
Anabel Carballo, coordinadora tècnica de Projectes Europeus de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.
Leopold Estapé, expert en història LGTBI.

Identitats contemporànies
Taula rodona | 16.30 h – 18.00 h
En un món plural i globalitzat, on, alhora, el nacionalisme i la religió es converteixen en refugis davant el malestar contemporani, què significa ser jueu avui? Quines són les declinacions que adopta el nom “jueu”a la societat contemporània? Quina és la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat? Com es viu el nou ressorgiment de l’antisemitisme? Quina relació té amb les polítiques d’Estat d’Israel? Fins a quin punt Israel condiciona la percepció del judaisme i la identitat jueva?
Moderació: Dominique Tomasov, arquitecta especialitzada en patrimoni jueu.
Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor, Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Traducción 2015 per “Cristall d’alè” de Paul Celan.
Alejandro Dardik, editor a Club Editor.
Isabelle Pleskoff, escriptora, professora literatura del segle XX. Ha treballat al Musée d’art et d’histoire du judaïsme de París, on ha creat la mediateca i comissionat diverses mostres.
Dibuixem l’arxiu
Taller | 11.00 h – 14.00 h i 16.00 h – 20 h
Taller de lectura de l’arxiu a partir del dibuix amb els aparells òptics creats per Oriol Hernando.
Uns senzills i intencionats aparells òptics ens permeten redibuixar les imatges del passat. Ho fem amb les fotografies preses pels soldats russos en arribar a Auschwitz o les que va salvar dels arxius dels camps Francesc Boix. Amb aquestes màquines de dibuixar entendrem millor la relació entre el pensament, l’ull que mira i la mà que deixa un nou rastre sobre el paper. Això ens farà preguntar-nos quina relació establim avui amb aquell temps i quina presència nova ens aborda en aquest salt que és llegir amb el dibuix.
No m’importa si passem a la història com uns bàrbars
Cinema | 18 h
Îmi este indiferent dacă în istorie vom intra ca barbari
Radu Jude, Romania, Alemanya, Bulgària, França, República Txeca, 2018, 140 m. V.O.S.E
El romanès Radu Jude segueix investigant el passat del seu país, en aquest cas la massacre d’Odessa, on l’exèrcit romanès va assassinar més de cinquanta mil persones jueves durant la Segona Guerra Mundial. Del nazisme romanès, però, no se’n parla; avui, encara, continua ocultant-se. Quan una jove directora de teatre contractada per l’Ajuntament escull aquest episodi històric per representar-lo a una plaça de la ciutat, molta gent, i en especial els funcionaris, s’altera. Tot barrejant imatges d’arxiu i ficció amb un to de comèdia negra, el director no busca reconstruir en termes realistes aquest esdeveniment, sinó abordar-lo des del present: exposa la força del negacionisme més enllà de qualsevol frontera i planteja la pregunta pel sentit i la utilitat de representar la massacre. Servirà per evitar-ne d’altres?
Premi al Millor director al Festival de Gijón.
Premi a la Millor pel·lícula al Festival de Karlovy Vary.


Auschwitz avui, 75 anys després

El Born Centre de Cultura i Memòria dedica una jornada de reflexió al 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz. En record dels més de sis milions de víctimes de l’Holocaust i com a condemna de qualsevol manifestació d’odi, violència, antisemitisme i tota altra forma de racisme, l’Ajuntament i El Born CCM s’uneixen als nombrosos organismes, institucions i entitats que participen arreu del món en la jornada de record del 27 de gener.

Diumenge 26 de gener

El Born Centre de Cultura i Memòria
Accés lliure
Més informació a barcelona.cat/elbornculturaimemoria

dijous, 7 de novembre del 2019

Nit dels vidres trencats 2019




El proper 7 de novembre de 2019, a les 18h, en el context del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, l'Ajuntament de Barcelona i les comunitats jueves de la ciutat (Bet Shalom, Atid, Licra, CIB i el Centre Sefarat Israel) celebraran un acte per la memòria dels fets de la Nit dels Vidres Trencats, en el Saló de Cròniques de la plaça de Sant Jaume, 1. L'acte inclourà la conferència "La Nit dels Vidres Trencats des de Catalunya", a càrrec del professor Joan Pérez Ventayol, de la Universitat Autònoma de Barcelona; actuacions musicals i la cloenda a càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'entrada serà lliure.

dilluns, 18 de març del 2019

Homenatge a Claude Lanzmann a Barcelona i Girona



Educant amb Claude Lanzmann
Diàlegs amb Jean-François Forges

Claude Lanzmann (1925-2018), director de cinema, escriptor i periodista francès, és un dels grans referents culturals pel que fa al coneixement del genocidi jueu perpetrat pel nazisme. La seva producció cinematogràfica i, especialment, la seva obra mestra Shoah (1985) han marcat un abans i un després. Rebuda com un esdeveniment històric i artístic, aquesta pel·lícula documental ha tingut una gran incidència i influència a l’hora d’aproximar-se a fets del passat recent o del present marcats per les violències i els assassinats en massa.

Gairebé un any després de la seva mort, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració del Departament d’Educació, la Filmoteca de Catalunya, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Universitat de Girona, proposen una aproximació a aquesta obra monumental amb la voluntat de, sobretot, destacar-ne les seves potencialitats educatives, associades al foment de valors positius relacionats amb el respecte pels drets humans i la qualitat democràtica.

Jean-François Forges, professor d’Història de secundària a Lió (França) serà l’encarregat de conduir aquests diàlegs a partir de l’obra de Lanzmann. La seva col·laboració amb el cineasta el va dur a ser un dels principals promotors d’una adaptació reduïda del film Shoah per tal de ser visionada als instituts francesos. Aquesta versió pedagògica s’acompanya d’un llibret que és de la seva pròpia autoria. A més a més, és autor del llibre Educar contra Auschwitz (2004) i coautor d’una guia històrica del mateix camp (2011).

Programa:

28 de març a les 16:30h al Memorial Democràtic a Barcelona
Peu de la Creu, 4

29 de març a la Universitat de Girona, d'11:00 a 13:00 h i de 16:30h a 18:30h
Facultat de lletres de la UdG
Plaça Josep Ferrater i Móra, 1

9 d'abril a les 19:30h. Filmoteca de Catalunya
In memoriam Claude Lanzmann
Le rapport Karski (L'informe Karski), Claude Lanzmann, França, 2010
Jan Karski va ser membre de la resistència polonesa i correu del govern polonès a l'exili durant la 2GM. La resistència el va introduir al gueto de Varsòvia el 1942 perquè informés el govern britànic i el president dels EUA de l'extermini dels jueus europeus. Lanzmann va entrevistar Karski durant dos dies el 1978; part d'aquesta entrevista forma part del film Shoah. L'informe Karski és el material que no va poder ser inclòs a Shoah.

Presentació: Ángel Quintana, professor d'Història i teoria del cinema a la UdG i crític cinematogràfic.

Font: Festival de Cinema Jueu de Barcelona




divendres, 25 de gener del 2019

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019



Per a commemorar el Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019 hi haurà actes de memòria a desenes de poblacions de Catalunya (Blanes, Besalú, Girona, Lleida, Tarragona), el País Valencià i les illes Balears. A l'enllaç de la Generalitat en trobareu algunes. I en el programa que encapçala aquest apunt hi trobareu els que es realitzen a la ciutat de Barcelona.

L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.

Cada any, l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2016, l’ONU ha designat el tema ‘L’Holocaust i la dignitat humana’. El tema enllaça amb els principis fundadors de les Nacions Unides i incideix en la dignitat i els valors de cada persona, tal com destaca la Carta de les Nacions Unides. Es posa en valor el dret a viure lliure de discriminacions i la igualtat davant la llei (Declaració Universal dels Drets Humans). L'Holocaust ens permet recordar dolorosament el fracàs de la comunitat.

En paral·lel, l’Holocaust Memorial Day Trust, una organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (gener, 2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, han escollit com a lema ‘Don’t Stand By / No et quedis mirant, actua!’.

Així doncs, tots dos lemes coincideixen a subratllar aquells trets i aquelles accions que ens parlen de la dignitat humana. Precisament, creiem que resulta molt motivador per als estudiants ressaltar els actes que diferents persones van protagonitzar amb l’objectiu d’ajudar a d’altres que es trobaven en situació de risc vital per motius d’intolerància, racisme i odi. Es tracta, doncs, d’apuntar i llistar totes aquelles accions que, en un moment determinat, podrien facilitar que d’altres persones no patissin discriminacions i que siguin tractades amb igualtat davant la llei. Es tracta també de conscienciar i sensibilitzar els joves perquè actuïn, ja que gràcies a les seves actuacions poden esdevenir un agent de canvi.

En paraules d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986):

“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.”
“Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

dissabte, 3 de març del 2018

Mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, a la UB



La Universitat de Barcelona exhibirà, del 5 al 22 de març de 2018, el mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, realitzat per Roc Blackblock amb la col·laboració de 12 estudiants del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust a Barcelona.

El grafit ret homenatge a la novel·la gràfica Maus, d'Art Spiegelman, i barreja elements icònics, artístics i documentals per evocar la multiplicitat de les víctimes del genocidi. L'obra és també un tribut als republicans i republicanes espanyols deportats als camps de concentració nazi.

El projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona i del Comissionat de Programes de Memòria.



dilluns, 22 de gener del 2018

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2018




El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

Des del dia 23 de gener hi ha programats diversos actes a tot Catalunya, que podeu trobar a la pàgina web del Memorial Democràtic.


Barcelona



Ripoll



Besalú



Sabadell



El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposen al Museu d’Història de Sabadell (MHS) del 18 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. I el dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

dimarts, 16 de gener del 2018

Perseguits i salvats



L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el dia 18 de gener la projecció del documental 'Perseguits i salvats', un film que explica l’èxode de jueus entre els anys 1939 i 1944 perseguits pels nazis, i que van fugir a través del Pirineu. La projecció del documental –que es va presentar el novembre passat a Barcelona i es va estrenar a través de la Xarxa de Televisions Locals, inclosa Lleida Televisió, i Movistar–, serà moderat per Josep Calvet i comptarà amb la presència d’un dels directors de la cinta, Jaume Serra, i d’Alice Ekman, una de les protagonistes que apareixen al film, néta i neboda de jueus que es van salvar creuant el Pirineu de Lleida.

El documental podrà visionar-se de nou el dijous 25 de gener, en una sessió en la qual participarà la periodista i escriptora Pilar Rahola.

Institut d'Estudis Ilerdecs, plaça de la Catedral, s/n. Lleida




Projecte "Perseguits i salvats"

Durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van arribar al país fugint de la persecució nazi. Van travessar el Pirineu en unes condicions extremes. Alguns ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya els van oferir aixopluc per ajudar-los a sobreviure. Per recordar el seu pas pel Pirineu, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs van impulsar el 2015 el projecte "Perseguits i salvats", que recupera les rutes pels camins de muntanya que varen fer els refugiats jueus durant l’Holocaust.

Aquestes rutes van des de Lés, el principal punt d’arribada dels jueus per l’Aran, fins a Lleida, on s’enviaven la majoria de refugiats, tant si eren detinguts com derivats d’organitzacions d’ajuda jueves per a ser recol·locats. Però aquestes famílies va parar en molts indrets: des de Viella fins a Sort, passant per la Seu d’Urgell i Tremp. ‘Perseguits i salvats’ pretén ser un projecte local amb projecció internacional que aporti proves tangibles i transitables d’aquest èxode.

També s’hi han volgut reunir testimonis i supervivents per recuperar la memòria d’un episodi històric que va trasbalsar Europa i que va arribar a Catalunya; i per conscienciar tothom que no serien vius si no fos per l’esforç i la superació dels seus parents.

dilluns, 15 de gener del 2018

Holocausts i genocidis: educació en valors i drets




VI Seminari de formació per al professorat i altres agents educatius, dirigit per Xavier Boltaina, de la Universitat de Barcelona, i coordinat per Marleny Colmenares, de l'Ajuntament de Barcelona.

Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, les sessions del seminari es duran a terme al Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), carrer de Montalegre, 5, de Barcelona, entre el 22 de gener i el 25 d'abril de 2018.

divendres, 21 d’abril del 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 20 de gener del 2017

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2017



“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.

Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986)


El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

A Catalunya se celebren els següent actes:

Girona:

27 de gener, a les 19h. Pati del centre Bonastruc ça Porta.

Manresa

25 de gener. Col·locació de llambordes stolpersteine davant els 21 habitatges localitzats dels 28 manresans deportats als camps de concentració nazis (18 van morir assassinats i 10 van ser alliberats), i una placa amb tots els noms, a la plaça de Sant Domènec. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l’artista alemany Günter Demnig. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

27 de gener. Acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. A les 7 del vespre, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant l'stolpersteine col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martínez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8, acte institucional d'homenatge al Saló de Plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

Terrassa

26 de gener, a les 17h. Acte institucional a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.

27 de gener, de 10 a 13h. Obre de teatre Els trens de la memòria, interpretat pels alumnes d'Arts Escèniques de l'Institut de Viladecavalls i del CEM-Escola de Música de Terrassa, al Teatre Principal, plaça de Maragall, 2.




Barcelona:

24 de gener, a les 19:30h. Conferència "La necessitat de testimoni: Liana Millu i Charlotte Delbo a Birkenau", a càrrec de Xavier Antich, doctor en Filosofia i organitzada per B'nai B'rith "Nahmànides" Barcelona, que tindrà lloc a l'Hotel Catalònia Diagonal Centro .

25 de gener, a les 19:30h. Exposició i conferència "La memoria y el olvido en el Holocausto", a càrrec de Nora Gaón del Museu dels Combatents dels Guetos (Israel), a la seu de Bet Shalom.

26 de gener, a les 19h. Acte institucional en el Parlament de Catalunya.

27 de gener, a les 18 h. Conferència "Auschwitz-Birkenau o la tensió entre el paisatge i la memòria", a càrrec de Marta Marín-Dòmina, a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA, a la plaça del Rei.

27 de gener, a les 19 h. Obertura de la instal·lació de Marta Marín-Dòmine "Je vous offre les oiseaux – Us ofereixo els ocells", organitzada pel comissionat de Programes de memòria, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.

30 de gener, a les 19:30h. Plaça de Sant Jaume de Barcelona.


Testimoni de Francine Christophe,
supervivent del camp de Bergen-Belsen










divendres, 1 d’abril del 2016

He viscut tan poc!

Eva Heyman, a 13 anys, a Oradea (Nagyvárad),
pocs mesos abans de ser deportada


Eva Heyman (13 de febrer de 1931 - 17 d'octubre de 1944) va néixer a Oradea (Nagyvárad en hogarès), població de Transsilvània, regió històrica de cultura hongaresa a Romania, recuperada per Hongria durant la Segona Guerra Mundial i avui un altre cop romanesa; una quarta part dels seus habitants eren jueus), Eva Heyman és per la seva ciutat el que Anna Frank és per a Àmsterdam i el món. Dues adolescents jueves, cadascuna de les quals escriu un diari mentre el món estava canviant arrel de l'ocupació nazi. Totes dues van morir en un camp de concentració; Eva, a Auschwitz, i Ana, a Bergen-Belsen. Tot i així, Anna Frank és mundialment coneguda i la història d'Eva ens ha arribat en els darrers anys gràcies a la publicació del seu diari, He viscut tan poc!

Eva Heyman, com tants adolescents, va començar a escriure el seu dietari secret i personal el dia del seu aniversari. Feia tretze anys. Era el 13 de febrer de 1944, i el diari començava dient, després de presentar-se: “Ara m’acabo d’adonar que ja m’han passat moltíssimes coses per recordar quan sigui gran, fins i tot quan sigui vella”. Els seus escrits, però, s'aturen poc més de quatre mesos després, el 30 de maig de 1944. És realment molt poc temps. Però aquests pocs mesos ens presenten, acumulat, comprimit, amb tot el dramatisme, el recorregut que milions de persones van fer en aquells mateixos anys a tota Europa. El recorregut que va entre una vida aparentment normal, festiva, un aniversari, uns regals, una família, unes esperances, uns somnis, ens primers enamoraments, i les portes mateixes de l’infern.


Eva, amb tres anys, abraça al llit un osset de peluix
© Asociatia Tikvah


El diari acaba quan la vénen a buscar, en un camí que passarà per la deportació a Polònia, el 3 de juny, amb els seus avis, farmacèutics, amb qui viu la nena; l’arribada a Auschwitz, el sis de juny, i la mort al camp, després de ser seleccionada, el 17 d’octubre del mateix any, per Mengele, el metge de les SS del camp, que a l'arribada triava els presoners per determinar qui havia de ser assassinat, qui era apte per al treball forçat i qui era seleccionat per fer-li experiments mèdics. Els presoners l'anomenaven l'Àngel de la Mort.


Agnes (Agi) Zsolt, a la dreta, mare d'Eva, amb el
cognom del seu segon matrimoni després de
divorciar-se del pare de la nena
© Asociatia Tikvah


El diari va ser publicat originalment en hongarès a Budapest, el 1948, després de ser recuperat per la seva mare, que va sobreviure a l'Holocaust després d'escapar a Suïssa. Eva escriu les darreres ratlles ja dins del gueto on els jueus d'Oradea esperen ser deportats i des d'on la nena veu com carreguen els vagons de tren amb destí a Auschwitz: “Ja no puc seguir escrivint, petit diari meu, els ulls se m’inunden de llàgrimes. Me’n vaig a trobar la Mariska”. Mariska era la cuinera cristiana de casa dels avis, que entrava al gueto per dur-li menjar a Eva. Aquell darrer dia d'escriptura la nena li dona el diari a la cuinera, que el conservarà fins que després de la guerra li pot fer arribar a la mare.


dilluns, 21 de març del 2016

Jugant-se la vida: polonesos que van socórrer jueus durant l’Holocaust



El passat dijous 17 de març, coincidint amb amb l’obertura del Museu de Polonesos que van socórrer Jueus a la localitat polonesa de Markowa, va ser inaugurada a la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries l’exposició Jugant-se la vida: polonesos que van socórrer jueus durant l’Holocaust, que es podrà veure fins el 2 de maig de 2016.

Aquesta mostra presenta els rostres, les històries i les motivacions dels que van socórrer els jueus en el context històric de la Polònia ocupada. L’exposició, basada en una col·lecció única de testimonis dels Justos i dels Salvats, va ser preparada pel Museu d’Història dels Jueus Polonesos a Varsòvia i el Ministeri d’Afers Exteriors polonès.

“Qui salva una vida, salva el món sencer” és el lema extret del Talmud, que apareix gravat a la medalla que s’imposa als reconeguts com a “Justos entre les Nacions”. Recordar els que van prestar ajuda als jueus és de justícia perquè van ser persones que van voler i van poder oposar-se al mal: salvant els jueus, salvaven la dignitat humana.

Els polonesos, testimonis de l’Holocaust, el van experimentar de forma particular. No només van haver d’afrontar el terror brutal de l’ocupant alemany, sinó també la crueltat de l’extermini dels seus veïns jueus per part dels nazis. A la Polònia ocupada, a diferència dels països de l’Europa Occidental, ajudar els jueus es penalitzava amb la mort. Tot i això, molts polonesos es van oposar al mal i van ajudar-los, i gràcies als seus esforços es van aconseguir salvar milers de jueus polonesos. Una part dels salvadors va ser condecorada per Yad Vashem (Jerusalem) amb el títol de “Just entre les Nacions”.

Exhibida a diferents països, es presenta per primer cop a Catalunya a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries de la mà d'Idea Gestió Cultural, l’Institut de Cultura Polonès, Ajuntament de Castellò d’Empúries, la Ruta de l’Art i el Consolat General de la República de Polònia a Catalunya.

Font: Ajuntament de Castelló d'Empúries

dilluns, 25 de gener del 2016

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2016



L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.

Cada any, l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2016, l’ONU ha designat el tema ‘L’Holocaust i la dignitat humana’. El tema enllaça amb els principis fundadors de les Nacions Unides i incideix en la dignitat i els valors de cada persona, tal com destaca la Carta de les Nacions Unides. Es posa en valor el dret a viure lliure de discriminacions i la igualtat davant la llei (Declaració Universal dels Drets Humans). L'Holocaust ens permet recordar dolorosament el fracàs de la comunitat.

En paral·lel, l’Holocaust Memorial Day Trust, una organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (gener, 2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, han escollit com a lema ‘Don’t Stand By / No et quedis mirant, actua!’.

Així doncs, tots dos lemes coincideixen a subratllar aquells trets i aquelles accions que ens parlen de la dignitat humana. Precisament, creiem que resulta molt motivador per als estudiants ressaltar els actes que diferents persones van protagonitzar amb l’objectiu d’ajudar a d’altres que es trobaven en situació de risc vital per motius d’intolerància, racisme i odi. Es tracta, doncs, d’apuntar i llistar totes aquelles accions que, en un moment determinat, podrien facilitar que d’altres persones no patissin discriminacions i que siguin tractades amb igualtat davant la llei. Es tracta també de conscienciar i sensibilitzar els joves perquè actuïn, ja que gràcies a les seves actuacions poden esdevenir un agent de canvi.

En paraules d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986):

“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.”
“Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.



Durant el mes de gener, el Memorial Democràtic ha organitzat els actes següents, alguns a la seva seu del carrer del Peu de la Creu, 2-4, de Barcelona:

Dimecres, 13 de gener, a les 19 h

Presentació del recurs audiovisual ‘Camins’ a la seu del Memorial Democràtic. Aquest acte està pensat per presentar al professorat una eina per poder treballar l’Holocaust a l’aula. Activitat oberta i gratuïta.

Dijous, 21 de gener, a les 19 h

Testimonis de la dignitat humana a la seu del Memorial Democràtic. Mercè Vilanova exposarà la seva experiència amb testimonis supervivents de Mauthausen i l’Amical de Mauthausen explicarà la Xarxa d’Instituts per la Memòria i la Prevenció del Feixisme.

Dimecres, 27 de gener

A les sis de la tarda, el Parlament farà l’acte amb motiu del dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, amb la tradicional encesa de les sis espelmes del record, els parlaments de representants de col·lectius de víctimes i les intervencions institucionals dels presidents de la Generalitat i el Parlament, Carles Puigdemont i Carme Forcadell, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’acte, que tindrà lloc a l’auditori del palau del Parlament i conduirà la periodista Gemma Ruiz, començarà amb l’encesa de les sis espelmes del record, en què participaran representants dels pobles jueu i gitano, de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, de les persones amb discapacitats i del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. A continuació, després d’un minut de silenci, intervindran Josep Morell, delegat a Catalunya de Testimonis Cristians de Jehovà; David Tello, president a Catalunya de l’associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis; Carles de Pablo, en nom del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; Simón Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya; Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Buchenwald; i el rabí Stephen Berkowitz, de la comunitat jueva Bet Shalom de Barcelona. A l’últim, Colau, Forcadell i Puigdemont clouran l’acte. L’acte s’emetrà en directe per la web del Parlament, i també es podrà seguir a través de twitter mitjançant #memòriaHolocaust.

A les 10h, acte per a estudiants amb motiu del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. Organitza el Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, impulsat pel Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic. Auditori del Conservatori del Liceu. Acte tancat.

Dijous, 28 de desembre

Plaça de Sant Jaume, 19:30h: Cerimònia del Record amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Durant l’acte s’encendran espelmes i es farà un minut de silenci en record de tots els col·lectius de víctimes del nazisme. A més, s’interpretarà “El male rahamim”, una pregària jueva per als difunts.
La música d’Helena Muñoz i Håvard Enstad acompanyaran l’acte, en el qual també hi haurà una lectura de textos a càrrec d’alumnes de l’Institut de Secundària Pius Font i Quer, de Manresa, i d’un membre de la comunitat jueva Bet Shalom.

L’Institut Salvador Espriu dedicarà aquest dia a commemorar el Dia Internacional amb tot l’alumnat del centre. Acte per a estudiants.

Divendres, 29 de gener

El Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà organitza l’acte per a estudiants amb motiu del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat a Figueres/La Jonquera. Acte per a estudiants.




dimarts, 19 de gener del 2016

Seminari "Holocaust i educació"



"Holocaust i Educació", el IV Seminari de formació per a professorat i altres agents educatius, oferirà ponències d’experts per tal d’oferir informació i eines al voltant de com donar a conèixer als joves l’Holocaust i les seves conseqüències.

El seminari està organitzat per l'Ajuntament de Barcelona (Regidoria d’Educació i Universitats), l'Institut Municipal d’Educació, B’nai B’rith Barcelona i Centre Sefarad Israel, amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Constarà de 13 sessions, començarà el 20 de gener i finalitzarà el 16 de març de 2016.

Objectius

· Conèixer l’Holocaust i el context preliminar que el va originar des d’un punt de vista històric, així com les conseqüències per a la humanitat.
· Estudiar l’Holocaust i contribuir a entendre les ramificacions del prejudici, el racisme i els estereotips d’una societat. Oferir eines per ajudar a generar una consciència del valor del pluralisme i el respecte.
· Comprendre com l’Holocaust ens proporciona nombroses referències per indagar en els perills de la complicitat, el silenci i la indiferència davant l’opressió o persecució dels altres.
· Conèixer les diverses experiències de pràctica educativa en l’ensenyament de l’Holocaust.
· Comprendre com, a través de l’Holocaust, podem valorar que les institucions i els valors democràtics necessiten ser preservats i protegits.
· Subratllar que la singularitat de l’Holocaust no ha de minimitzar altres massacres o genocidis, sinó que, com a paradigma més extrem d’un genocidi, és un instrument legítim per fomentar el respecte als Drets Humans i per combatre el racisme, el neonazisme i la xenofòbia.


Ponents:

Xavier Boltaina Bosch, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i Gerent de la Diputació de Barcelona.

Montserrat Richou, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), UB Grup de treball sobre l’Exili, la Deportació i l’Holocaust i professora de l’institut Bosc de Montjuïc.

Marta Simó, doctoranda en Ciències Polítiques.

Gemma Simon, tècnica del Memorial Democràtic i membre del grup Exili, Deportació i Holocaust. Presentació del quadern didàctic El coratge de salvar durant l’Holocaust, editat pel Memorial Democràtic.

Eduardo Martín de Pozuelo, periodista; premi de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg i autor del llibre El franquismo, cómplice del Holocausto.

Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes.

Carme Martí, autora del llibre Un cel de plom, sobre la lluita antifeixista de Neus Català.

Eliana Rapp Badihi, directora del Departamento de Habla Hispana y Portuguesa. Escuela Internacional para el estudio del Holocausto, Yad Vashem.

Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.


Informació i sol·licitud d’inscripció:

Institut d’Educació
Plaça d’Espanya, 5
Telèfon 93 402 36 63
imebatencio@bcn.cat

dilluns, 16 de novembre del 2015

Auschwitz-Bikernau. La prada dels bedolls




Presentació del poemari Auschwitz-Bikernau. La prada dels bedolls (edició bilingüe català/castellà, InVerso, 2015), d'Anna Rossell, amb pròleg de Vicenç Villatoro i epíleg d’Alfonso Levi. Hi intervindran: Vicenç Villatoro, Alfonso Levi, Amàlia Sanchís (editora), representants de les víctimes de l’holocaust i de les lletres, i l’autora, Anna Rossell, que llegirà alguns poemes.

Dimarts 17 de novembre 2015, 19 h
Claustre del Convent de Sant Agustí
Carrer del Comerç 36 (Barcelona)

dissabte, 7 de novembre del 2015

Nit dels vidres trencats 2015


No hi ha futur sense memòria


La Nit dels Vidres Trencats (del 9 al 10 de novembre de 1938) fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder, i es considera l’inici de l’Holocaust.

La Comunitat de Sant’Egidio organitza cada any la marxa silenciosa ”No hi ha futur sense memòria” coincidint amb l’aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. L’objectiu és que tothom, i en particular els joves, recordi la deportació esdevinguda durant l‘ocupació nazi.

L’acte començarà a la plaça del Pedró a les 18.00h, amb una trobada amb Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes. La marxa s’iniciarà a les 19.30 h.

dissabte, 31 d’octubre del 2015

IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme




La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme, que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El Seminari se celebra en commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme, el 9 de novembre, coincidint amb els pogroms nazis antijueus de la Nit dels Vidres Trencats. En aquesta quarta edició el seminari s’ha consolidat i n’és ja un referent acadèmic clau en matèria de l’estudi, la recerca i l’anàlisi científica de l’antisemitisme.

Enguany s’aborda la judeofòbia al món actual, la cultura i les arts. És, novament, una oportunitat per reflexionar sobre el respecte envers la comunitat jueva de Catalunya i la plena acceptació de la identitat del poble Jueu. És una ocasió per posar de relleu la necessitat de seguir treballant per a la igualtat de totes les persones. El seminari comprèn nou conferències i una taula rodona, a les quals participaran destacats ponents nacionals i internacionals.


Programa

Dimarts, 3 de novembre

8:15 Recepció i acreditacions

8:45 Visita guiada de l’exposició

9:15 Inauguració oficial del Seminari

– Xavier Torrens, director científic del Seminari Internacional.
– Lena de Botton, professora del CREA-Universitat de Barcelona.
– David Grebler, president de la Fundació Baruch Spinoza.
– Isaac Querub, president de la FCJE.
– Vicenç Villatoro, director general del CCCB.
– Lola López, comissionada d’Immigració i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

10:30 Pendent de confirmació

12:00 Pausa

12:30 L’antisemitisme d’esquerres, ahir i avui

Marc Crapez, investigador en Ciència Política a Sophiapol (Universitat Paris-X).

14:00 Pausa

16:00 L’educació per a eradicar l’antisemitisme en una societat multicultural

Aycan Demirel, director of The Kreuzberg Initiative against Anti-Semitism – KIgA, Berlin.

17:30 Pausa

17:45 La judeofòbia a França, el país amb la major comunitat jueva d’Europa

Jordi Aouizerate, politòleg per la Université Paris-Sorbonne.

19:15 Pausa

19:30 L’antisemitisme dual (de dretes i d’esquerres) que no s’atura

Matthew Tree, escriptor.

Dimecres, 4 de novembre

9:00 La judeofòbia reflectida en la literatura jueva i israeliana

Ana Bejarano, professora de Llengua i Literatura Hebrea a la Universitat de Barcelona.

10:30 L’antisemitisme de Richard Wagner i El judaisme a la música

Rosa Sala Rose, doctora en Filologia i autora del llibre Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo

12:00 Pausa

12:30 La judeofòbia en les idees estètiques

Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les Idees Estètiques a la Universitat de Girona.

14:00 Pausa

16:00 L’anàlisi comparada de les tres èpoques de la judeofòbia

Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Politòleg i sociòleg. Expert en racisme i antisemitisme.

17:30 Pausa

18:00 Taula rodona: l’antisemitisme del segle XXI a Catalunya.

19:15 Cloenda

Durant el Seminari pot visitar-se al CCCB l’exposició “La Shoah: què, qui, com, quan, on, per què”.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Fugint de l'Holocaust a Girona



L'exposició "Fugint de l'Holocaust" arriba al Museu d'Història dels Jueus de Girona, i es podrà veure del 29 d'octubre de 2015 fins el 17 de gener de 2016. Es presenta dins del programa de "La Girona d'època contemporània: les capitalitats de la ciutat", que oferirà el Museu d'Història de Girona amb l'objectiu de revisar la trajectòria de la ciutat en els últims dos-cents anys, des del punt de vista històric, polític, social i cultural. Es fonamenta en les transformacions de tot tipus que van portar Girona a convertir-se en capital des de diverses perspectives, i treballa aspectes relacionats amb la ciutat de Girona com a eix i nucli d'un territori que es va forjar durant els segles XIX i XX.

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el més gran genocidi de la història humana.

Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts.

Milers de refugiats es concentraren a Barcelona fins que aconseguiren emigrar, preferentment a Amèrica o a Palestina, on iniciaren una nova vida lluny de la barbàrie.

Rescatem la memòria col·lectiva. Homenatgem els refugiats i refugiades i les persones que els van ajudar, protagonistes silenciosos d'aquells fets.


A partir de la història de vida d’una desena de famílies jueves, l’exposició s'endinsa en aquest episodi tant desconegut del nostre passat recent en què Catalunya esdevingué terra de llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la barbàrie nazi.

La mostra relata una part de la història mundial que es relliga amb la història catalana a partir del record dels seus testimonis: Eduard Heilbruner i Lina Levi, Víctor Papo, Paquita Sitzer, Jenny Kehr, Lea Lazega, Arnold Einhorm, Fred Arom, Elias Zomerplaag, Fred Manasse i Betsy Wijnberg.

La mostra és una producció del Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona. A Girona, inclourà un espai interactiu adaptat a la realitat de les comarques gironines i fonamentat en una base de dades que permet rescatar els noms i les històries de més de 1.000 persones que van travessar clandestinament la frontera gironina entre els anys 1941 i 1943.



Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]