Cicle de literatura concentracionària

La Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix organitza el cicle Plomes contra els filferros, que té com a tema principal l’experiència dels presos que van estar en camps de concentració. El cicle recorda la literatura de les víctimes catalanes de l’holocaust, com Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella, i mostra material fotogràfic i audiovisual dels camps de concentració alemanys, com el documental Gueto, que mostra el barri jueu de Varsòvia de l’any 1942 des del punt de vista de Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi.

El cicle es compon de set xerrades i l’activitat infantil "Diari dels camps: posem-ho en paraules", un taller que explica què eren les dictadures, què eren els camps de concentració i per què es feien servir.

• Dimarts 14 de febrer a les 19 h. ‘Panoràmica de la literatura als camps nazis: claus d’interpretació i propostes de lectura’.
• Dimarts 21 de febrer a les 19 h. ‘Montserrat Roig - Joaquim Amat-Piniella, la memòria catalana dels camps nazis: del 20 aniversari de la Roig al centenari d’Amat’.
• Dimecres 29 de febrer a les 18 h. Taller infantil ‘Diari dels camps: posem-ho en paraules’. Grup limitat a 20 nens. Cal reservar plaça.
• Dimarts 6 de març a les 19 h. ‘Kertész, el premi Nobel desconegut’.
• Dimecres 14 de març a les 19 h. ‘Jean Améry, el supervivent incòmode’.
• Dilluns 19 de març a les 19 h. ‘Panoràmica Semprún: obres sobre Buchenwald.
• Dijous 22 de març a les 19 h. ‘La trilogia de Primo Levi’.
• Dijous 29 de març a les 19 h. Testimoni en imatges: projecció del documental Gueto.

Programa del  Cicle de Literatura Concentracionaria

Guia de Lectura  de Literatura Concentracionària

Open publication - Free publishing - More camps nazis

Montserrat Roig i Els catalans als camps nazis

A vint anys de la mort de Montserrat Roig (1946-1991),  pocs escriptors continuen tan vius com l'escriptora barcelonina. Aprofitant l'homenatge en xarxa que se li dedica aquest dijous 10 de novembre, no està de més recordar el magnífic llibre que ens va fer descobrir que en els camps d'extermini nazi també també hi van estar presoners i hi van morir catalans, gent, com diu la mateixa Roig, que van mamar els mateixos paisatges que nosaltres. El relat de l'Holocaust és dur, però quan te l'explica algú que t'és proper pren una nova dimensió.

Els catalans als camps nazis (1977) explica com l'Holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través 50 testimonis vius en el moment de l'escriptura d'aquest llibre, l'autora traça el relat complet de l'odissea dels deportats catalans i ens permet comprendre què volia dir sobreviure en el món espectral dels camps de mort i com, enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat. A més, completant el valor testimonial i historiogràfic del seu treball, Montserrat Roig aporta una extensa documentació, relativa sobretot al camp de Mauthausen, i ho il·lustra amb testimonis colpidors, incloent-hi la llista de tots els deportats catalans morts a Mauthausen i altres llistes complementàries.

Identitats (9 d'abril de 1988), de TV3. Entrevista de Josep Maria Espinàs a Montserrat Roig

Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück

L'Amical de Ravensbrück ha organitzat un homenatge a les deportades al camp de concentració de Ravensbrück, amb motiu del 20è aniversari de Montserrat Roig, l'autora del llibre Els catalans als camps nazis que ens va mostrar que les dones també van patir les atrocitats de l'holocaust. Ravensbrück (Alemanya) va ser el camp de concentració per a dones més gran durant el nazisme.

Ha estat a la plaça del Rei. Un lloc recollit, que ha permès una certa intimitat. Familiars, amics, escriptors, editors, representants del món de la cultura i de les institucions que han convocat l'homenatge, i les veus i la música de Josep Tero, Marina Rossell, Hevia i Paco Ibáñez, han recordat la figura de Montserrat Roig i la importància de no oblidar el passat, sobretot el dels milions de persones que van ser exterminades en els camps de concentració nazis, amb un record molt especial de les víctimes catalanes i espanyoles que hi van deixar la vida per defensar la República i la llibertat, i dels supervivents. Al llarg de l'acte han estat dits en veu alta tots i cadascun dels noms d'aquestes dones que van viure l'horror a Ravensbrück. I de tot plegat em quedo amb la imatge de Neus Català assentint amb el cap després de cada nom. Un gest que, d'alguna manera, les tornava a totes a la vida en el record de Neus, sempre amb les seves ulleres fosques, com si no volgués que veiéssim en els seus ulls tot el patiment que li va tocar viure,  un patiment que mai podrem arribar a imaginar ni suportar.