Nit dels vidres trencats 2019

El proper 7 de novembre de 2019, a les 18h, en el context del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, l'Ajuntament de Barcelona i les comunitats jueves de la ciutat (Bet Shalom, Atid, Licra, CIB i el Centre Sefarat Israel) celebraran un acte per la memòria dels fets de la Nit dels Vidres Trencats, en el Saló de Cròniques de la plaça de Sant Jaume, 1. L'acte inclourà la conferència "La Nit dels Vidres Trencats des de Catalunya", a càrrec del professor Joan Pérez Ventayol, de la Universitat Autònoma de Barcelona; actuacions musicals i la cloenda a càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'entrada serà lliure.

Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954)

Presentació del llibre Voces caídas del cielo. Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954), de Manu Valentín, editat per Comanegra (2019). Dissabte 21 de setembre de 2019, a les 11:30h, en el Patí Llimona, carrer del Regomir, 3. En el marc de Séfer - Festival del Llibre Jueu 2019, que se celebra a Barcelona del 19 al 22 de setembre (cliqueu l'enllaç per accedir al programa).

Homenatge a Claude Lanzmann a Barcelona i Girona

Educant amb Claude Lanzmann
Diàlegs amb Jean-François Forges

Claude Lanzmann (1925-2018), director de cinema, escriptor i periodista francès, és un dels grans referents culturals pel que fa al coneixement del genocidi jueu perpetrat pel nazisme. La seva producció cinematogràfica i, especialment, la seva obra mestra Shoah (1985) han marcat un abans i un després. Rebuda com un esdeveniment històric i artístic, aquesta pel·lícula documental ha tingut una gran incidència i influència a l’hora d’aproximar-se a fets del passat recent o del present marcats per les violències i els assassinats en massa.

Gairebé un any després de la seva mort, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració del Departament d’Educació, la Filmoteca de Catalunya, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Universitat de Girona, proposen una aproximació a aquesta obra monumental amb la voluntat de, sobretot, destacar-ne les seves potencialitats educatives, associades al foment de valors positius relacionats amb el respecte pels drets humans i la qualitat democràtica.

Jean-François Forges, professor d’Història de secundària a Lió (França) serà l’encarregat de conduir aquests diàlegs a partir de l’obra de Lanzmann. La seva col·laboració amb el cineasta el va dur a ser un dels principals promotors d’una adaptació reduïda del film Shoah per tal de ser visionada als instituts francesos. Aquesta versió pedagògica s’acompanya d’un llibret que és de la seva pròpia autoria. A més a més, és autor del llibre Educar contra Auschwitz (2004) i coautor d’una guia històrica del mateix camp (2011).

Programa:

28 de març a les 16:30h al Memorial Democràtic a Barcelona
Peu de la Creu, 4

29 de març a la Universitat de Girona, d'11:00 a 13:00 h i de 16:30h a 18:30h
Facultat de lletres de la UdG
Plaça Josep Ferrater i Móra, 1

9 d'abril a les 19:30h. Filmoteca de Catalunya
In memoriam Claude Lanzmann
Le rapport Karski (L'informe Karski), Claude Lanzmann, França, 2010
Jan Karski va ser membre de la resistència polonesa i correu del govern polonès a l'exili durant la 2GM. La resistència el va introduir al gueto de Varsòvia el 1942 perquè informés el govern britànic i el president dels EUA de l'extermini dels jueus europeus. Lanzmann va entrevistar Karski durant dos dies el 1978; part d'aquesta entrevista forma part del film Shoah. L'informe Karski és el material que no va poder ser inclòs a Shoah.

Presentació: Ángel Quintana, professor d'Història i teoria del cinema a la UdG i crític cinematogràfic.

Font: Festival de Cinema Jueu de Barcelona

La Catalunya jueva

El proper dimecres 13 de febrer, a les 19h, Moriah Ferrús farà la conferència "La Catalunya jueva. Un llegat que no podem perdre", a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès, organitzada per Àgora Quàntica. L'entrada és gratuïta i oberta a tot el públic.

Festival de cinema jueu 2018

A partir del 15 de setembre comença la 20a edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona a la Filmoteca de Catalunya. El Festival ens obre els ulls a la història, la vida i la cultura dels jueus d’arreu del món. I aquesta vintena edició coincideix amb el centenari de l'establiment de la primera comunitat jueva a Catalunya i també a l’Estat espanyol, la CIB, després de l'expulsió dels jueus de la Península el 1492.

El programa d’enguany presenta vuit documentals i cinc ficcions que, amb una mirada crítica, parlen d’història i de política, de família i de religió, de literatura, música i cinema com a eines de subversió, de debat o de testimoniatge. Entre els seus protagonistes hi ha personatges de primera línia i modestos herois, conspiradors, rebels, escriptors i cineastes, però també ciutadans anònims que enfronten les circumstàncies de la vida quotidiana, tant del passat com del present; i també dues visions diferents sobre la història dels jueus dels països àrabs, dues històries sobre refugiats i el preu de l'exili.

A més de les habituals projeccions en col·laboració amb el Patronat Call de Girona, enguany també hi haurà dues sessions especials a l’Ateneu Barcelonès i a la Casa Adret de Barcelona.

El Festival d’aquest 2018 està inclòs inclòs en el programa d'activitats de les Jornades Europees de la Cultura Jueva.

Mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, a la UB

La Universitat de Barcelona exhibirà, del 5 al 22 de març de 2018, el mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, realitzat per Roc Blackblock amb la col·laboració de 12 estudiants del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust a Barcelona.

El grafit ret homenatge a la novel·la gràfica Maus, d'Art Spiegelman, i barreja elements icònics, artístics i documentals per evocar la multiplicitat de les víctimes del genocidi. L'obra és també un tribut als republicans i republicanes espanyols deportats als camps de concentració nazi.

El projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona i del Comissionat de Programes de Memòria.

100 anys de la Comunitat Israelita de Barcelona

Recorregut del centenari de la Comunitat Israelita de Barcelona. El tour rescata la història dels primers anys de la CIB, des de la seva fundació, a la fi de 1918, fins a la inauguració de la nova seu en el número 44 del carrer Avenir, l'any 1954.

El recorregut seguirà els passos de diversos protagonistes: Edmundo Metzger, immigrant suís assentat a Barcelona des de principis de segle XX, proclamat primer president; Samson Sobol, traductor i llibreter rus, natural de Magilov, un dels disset fundadors; la família Salpati, immigrants turcs procedents del sud de França; Enrique Talarewitz, immigrant turc, primer secretari, un altre dels fundadors; Manuel Mendelsohn, immigrant polonès; família Steinlauf, immigrants originaris de Chelmiec, Polònia; Sazja Kindermann, àlies Alfredo Scheyer, immigrant polonès i espia soviètic; Caroline Bunjes, jueva holandesa, fotògrafa durant la Guerra Civil; Edmundo Grünebaum, president de la CIB durant la Guerra Civil, represaliat; Ronya Abraham, refugiada jueva de Letònia; Samuel Maytek, industrial polonès, directiu de la CIB a la fi dels anys 40, entre d'altres.

El visitant viurà en primera persona els inicis de la primera comunitat jueva establerta a Espanya després de l'expulsió de 1492, tenint com a escenari la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Visita amb inscripció i donació prèvia (a partir de 15 euros). Aforament limitat a 10 persones.

Inscripció: mvalentin@mozaika.es

Donació via Paypal o transferència bancària a: ES92 3025 0002 4614 3338 5041

Recordeu posar nom i concepte.

Dies disponibles: 21/1,  28/1,  3/2,  11/2,  18/2,  4/3,  11/3

Pàgina web - Facebook  - Twitter

Hanukkà 2017 a Barcelona

Celebració familiar de Hanukkà, el 1953

Per iniciativa de Jabad Lubavitch i organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, el dia 19 de desembre de 2017 es farà l'encesa pública de la vuitena espelma de la festa de Hanukkà 5778 (2017) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 18h.

Hi col·laboren, entre d'altres, les comunitats jueves de Barcelona: CIB, ATID i Bet Shalom; Mozaika; KKL JNF; Fundació Baruch Spiniza; Festival de Cinema Jueu de Barcelona; WIZO; i l'escola Hatikva.

Hanukkà és la Festa de la Llums en la tradició jueva. Comença el dia 25 del mes de Kislev (en el 2017 comença la nit del 12 de desembre, i acaba el 2 de Tevet, 20 de desembre), en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià (canelobre de nou braços, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem, l'any 164 aec.

Històricament, la festivitat commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes (segle II aec), rei que volia hel·lenitzar els costums, la litúrgia i les creences jueves. Quan es va voler restablir el Temple de Jerusalem després de la victòria només restava la quantitat mínima d'oli per mantenir encesa la menorà del temple durant un dia, però miraculosament el canelobre es va mantenir encès vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual estableix l'encesa d'una espelma cada dia amb el xamaix, l'espelma inicial que ocupa el novè braç suplementari. A la sinagoga s'acompanya el ritual amb la lectura de la Torà (Pentateuc) durant els vuit dies. A l'hora dels àpats són típics les sufganiot i els sfenj (al Magrib), bunyols dolços, o els lackes, coques de patata fregides. La celebració té una especial importància festiva per als nens.

Com totes les festivitats del solstici d'hivern (vegeu La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre), la celebració té un origen agrícola, que en el cas de Kanukkà està relacionat amb el final de la collita i el premsat de les olives per a la fabricació d'oli.

La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)

Dins del Festival del Llibre Jueu 2017 de Barcelona, el 29 de novembre s'ofereix la conferència "La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)", a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika. L'acte serà a l'aula 303 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer Montalegre, 6), a les 19h.

Nit dels vidres trencats 2017

Nit dels vidres trencats. 9 de novembre, a les 19h

Plaça del Rei, Barcelona

Séfer Barcelona 2017: festival del llibre jueu

Després de l'èxit de la primera edició, el setembre de 2016, la segunda edición de Sefer Barcelona arriba a la ciutat aquest mes de novembre, organitzat per la plataforma Mozaika. Aquest cop, el Festival del Llibre Jueu es desenvoluparà durant els dies 7, 16, 23 i 29 del mes de novembre, en diversos espais de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, com podeu veure en el programa adjunt (la primera data ha estat canviada pel 7 de novembre).

Com ens expliquen a Mozaika, l’objectiu fonamental del Festival és posar de manifest la diversitat i la riquesa de la judeïtat i del judaisme contemporanis, amb la intenció de fomentar el diàleg, el reconeixement mutu i l’intercanvi. Aquest coneixement i intercanvi es vol fer a partir dels pilars fonamentals de la cultura jueva, com són la literatura i la filosofia, és a dir, la paraula escrita, l’estudi dels textos i la interrogació. Per tant, en el programa se succeiran conferències d’autors jueus locals i estrangers, però també d’autors no jueus que han tractat aspectes relacionats amb la història o la cultura jueves, i fins i tot d’especialistes, tot passant per diferents llengües i cultures, amb la voluntat d’abordar temes i qüestions tant del passat com del present, a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’uns continguts tan amplis, el programa s’ha bastit a partir d’eixos concrets, com ara la identitat, l’exili, la memòria o la llengua. Així, doncs, no només es presenta l’aspecte cultural des de la perspectiva històrica, sinó que també es plantejaran debats des de l’òptica actual, adreçant-se a tota mena de públics.

19è Festival de Cinema Jueu

Un any més, i ja en van 19, el Festival de Cinema Jueu torna a Barcelona. Serà el 12 i el 30 de setembre a la Filmoteca de Catalunya.

Aquest any el programa del Festival du com a lema "Altres Veus, Altres Mirades". La cultura jueva és molt àmplia i viva. Pot ser militant, celebrar la vida i l'amor com l'últim film de Radu Mihaileanu, o revisar la història, per assumir responsabilitats individuals i col·lectives. Les pel·lícules que veurem aquest any estan rodades en molts països i en diferents idiomes, fins i tot en jiddisch, com les dues produccions poloneses de 1936 i 1937, quan el jiddisch era l'idioma d'un món que s'ha esvaït i ja no tornarà...

Sentirem veus de jueus italians relatant les conseqüències del feixisme; de partisans jueus que van lluitar al costat de Tito a l'antiga Iugoslàvia; de catalans que van sobreviure a Mauthausen; dels gitanos; dels alemanys que es van exiliar a Barcelona fugint de Hitler; de rapers palestins israelians. I veurem la mirada lúcida del gran fotògraf txec Joseph Koudelka.

Aquesta edició, a més, està especialment dedicada a Hinda Waiselfisz (Varsòvia 1935 - Barcelona 2017), artífex del Festival, que ens va deixar fa uns mesos.

Més informació a la web del Festival de Cinema Jueu de Barcelona

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)

La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

La vuitena caixa

El proper dia 29 de març de 2017,a les 18h, es presenta al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5) el llibre La vuitena caixa, Dory Sontheimer. En l'acte l'acompanyaran Jai Anguita, president de Beth Shalom; Vicenç Villatoro, escriptor i periodista; l'editora d'Angle i Capital Books, Rosa Rey; i la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra. Tamara Precek hi posarà un apunt musical cantant una cançó en jiddisch. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic info@angleeditorial. com

La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.

Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.

Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La vuitena caixa, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.

Hanukkà 5777

El dia 25 de Kislev, que en aquest 2016 coincideix amb el 25 de desembre (la nit del 24), comença Hanukkà, la festa jueva de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem l'any 164 ec (destruït pels romans l'any 70 ec) després de la victòria sobre els exèrcits d'Antíoc IV (Ma 4,36-59; 2Ma 10,1-8). Al Temple només hi quedava una gerra d'oli que el dia de la victòria trobaren incontaminada; era el que es necessitava per a poder mantenir encesa un dia el canelobre, però miraculosament la flama durà vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual de l'encesa de la hanukkià es comença pel primer braç i se n'encén un cada dia fins tenir-les totes enceses el dia vuitè. Aquest canelobre té un novè braç suplementari, anomenat xamaix, el llum del qual serveix per encendre la resta d'espelmes.

Quan es restableix l'estat d'Israel, la celebració es converteix en una cte festiu en què s'intercanvien regals i és costum menjar bunyols farcits de melmelada (sufganiot) i de patata fregides (latques)

A Barcelona es farà l'encesa pública de la sisena espelma el dia 29, a les 18:00 h, a la plaça de Sant Jaume, i a la plaça del Vi de Girona, a les 20h.

La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre

La vuitena caixa

Els propers dies 1 de desembre, a les 19h, a la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, i el 14 de desembre, a les 18h, en el Museu Marítim, Dory Sontheimer presentarà el llibre La octava caja.

La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.

Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.

Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La octava caja, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.

La Nit dels Vidres Trencats

La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva. Durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. Va ser l’episodi amb què van culminar una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder, i es considera l’inici de l’Holocaust.

Any rere any, reviu el soroll dels vidres trencats i els crits de desesperació, l'olor de cremat, el gust de cendra a la boca i els ulls negats de llàgrimes. Què fràgils són les parets que envolten la llar, què fràgils els vidres que ens l'obren a l'exterior; sense ells tot és nuesa i foscor. Un cop més la metzuzà al farcell, sense casa que beneir; a la butxaca, la clau que no obre cap porta. Què fràgil és l'existència! I què ferma la persistència de la memòria que ens porta a tornar a alçar les parets i a obrir finestres tot i el risc d'haver de tornar a començar, lluny, sempre massa lluny, carregats només amb aquesta memòria que s'alimenta de l'oblit de la història. Perquè sempre hi ha vida més enllà de la desesperació, més enllà del lager, més enllà de la terra glaçada... I a la butxaca, la clau que no obre més porta que la memòria, el que som i que va sempre amb nosaltres.

El proper 9 de novembre, a les 19h,  Dia Internacional contra l'Antisemitisme, a Barcelona se celebrarà un acte per la memòria  d'aquells fets a la plaça del Rei, i a les 20h, al Saló del Tinell, es representarà l'obra de teatre La nit de Helver.

Séfer Barcelona: fira del llibre jueu

Organitzat i produït per la Plataforma Cultural Mozaika i amb un programa gestat per una comissió d’escriptors, artistes i docents del Departament d’Hebreu de la Universitat de Barcelona, els dies 22 i 23 de setembre de 2016 es presenta en el Palau Robert  el Séfer Barcelona, una fira del llibre jueu amb un programa que inclou no només taules rodones, presentacions d’autors i de llibres, sinó també una mostra d’activitats artístiques pensades expressament per al context de la nostra ciutat.

Com ens expliquen a Mozaika, l’objectiu fonamental del Festival és posar de manifest la diversitat i la riquesa de la judeïtat i del judaisme contemporanis, amb la intenció de fomentar el diàleg, el reconeixement mutu i l’intercanvi. Aquest coneixement i intercanvi es vol fer a partir dels pilars fonamentals de la cultura jueva, com són la literatura i la filosofia, és a dir, la paraula escrita, l’estudi dels textos i la interrogació. Per tant, en el programa se succeiran conferències d’autors jueus locals i estrangers, però també d’autors no jueus que han tractat aspectes relacionats amb la història o la cultura jueves, i fins i tot d’especialistes, tot passant per diferents llengües i cultures, amb la voluntat d’abordar temes i qüestions tant del passat com del present, a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’uns continguts tan amplis, el programa s’ha bastit a partir d’eixos concrets, com ara la identitat, l’exili, la memòria o la llengua. Així, doncs, no només es presenta l’aspecte cultural des de la perspectiva històrica, sinó que també es plantejaran debats des de l’òptica actual, adreçant-se a tota mena de públics.

Barcelona compta, des del 1917, amb la primera comunitat jueva establerta a l’Estat espanyol després de l’edicte d’expulsió del 1492. Per tant, quan ja som a tocar del centenari de la presència renovada del judaisme a la nostra ciutat, donar a conèixer aquesta cultura no és només un factor de normalització i d’integració dels catalans jueus d’avui, sinó també d’enriquiment col·lectiu.

Programa

Llegat: paisatge humà dels calls

El Museu d'Història dels Jueus de Girona presenta, fins el 30 de setembre de 2016, una exposició sobre famílies, cognoms i persones relacionades amb el passat jueu d'algunes ciutats catalanes. Constitueixen el seu llegat immaterial, que va més enllà del llegat físic i monumental que també tenen aquestes ciutats.

Les institucions que han treballat per a la recuperació del patrimoni històric jueu generalment s'han centrat en el patrimoni material, allò físic que es pot mostrar a un visitant, les restes arqueològiques o arquitectòniques. Això, a vegades, ha posat en segon terme els habitants de les jueries medievals, persones que, al cap i a la fi, foren els responsables de tot el llegat material que ens ha arribat fins avui dia.

L'exposició "Llegat: paisatge humà dels calls" té com a objectiu presentar els noms de les principals famílies jueves medievals que un dia formaren part del país. Es fonamenta sobre una recerca en la documentació escrita entorn de famílies vinculades a alguns dels calls medievals més representatius de diferents territoris de Catalunya i Balears.

Les conversions o l'exili les conduïren per camins molt diversos. Encara podem resseguir les traces d'alguns d'aquests itineraris personals i familiars. Altres resten en la memòria oral d'algunes famílies escampades arreu del món a partir de 1492 i també es manifesten en els seus cognoms, que s'han transmès per generacions a l'interior de les comunitats sefardites. Recuperant-ne els noms, en recuperem la memòria.

Patronat del Call de Girona

Full de sala

Llegat: paisatge humà dels calls from Enric H. March

El judici contra Isaach Mardofay pel delicte de sodomia

Matança de jueus a Barcelona el 1391

Joan Segrelles (1910)

Les poques execucions que es coneixen a Barcelona pel delicte de sodomia van ser entre el final del segle XIV i inicis del XV. Després un llarg conflicte de competències va impedir noves execucions, motivada per l'entrada de la Inquisició a Catalunya, amb l'exclusivitat per perseguir la sodomia.

Els judicis més importants van tenir lloc a inicis del segle XIV, Jaume II el Just un dia va descobrir que tenia les arques de la corona buides i va decidir processar a templers i al seu gran rival el comte d'Empúries sota el delicte de sodomia, per justificar-ho va dir que déu estava enfadada amb els catalans al veure com no perseguien als sodomites. La sang no va arribar al riu, el rei va rebre bons ingressos i els culpables no van patir dures penes.

El primer d'octubre de 1365 era cremat a Barcelona el rabí Isaach Mardofay pel delicte de sodomia. En adonar-se, el rei Pere el Cerimoniós va encendre's d'indignació. Què va passar? Ens ho explica Leopold Estapé:

El judici contra Isaach Mardofay pel delicte de sodomia