dilluns, 7 de novembre del 2016
La Nit dels Vidres Trencats
La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva. Durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. Va ser l’episodi amb què van culminar una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder, i es considera l’inici de l’Holocaust.
Any rere any, reviu el soroll dels vidres trencats i els crits de desesperació, l'olor de cremat, el gust de cendra a la boca i els ulls negats de llàgrimes. Què fràgils són les parets que envolten la llar, què fràgils els vidres que ens l'obren a l'exterior; sense ells tot és nuesa i foscor. Un cop més la metzuzà al farcell, sense casa que beneir; a la butxaca, la clau que no obre cap porta. Què fràgil és l'existència! I què ferma la persistència de la memòria que ens porta a tornar a alçar les parets i a obrir finestres tot i el risc d'haver de tornar a començar, lluny, sempre massa lluny, carregats només amb aquesta memòria que s'alimenta de l'oblit de la història. Perquè sempre hi ha vida més enllà de la desesperació, més enllà del lager, més enllà de la terra glaçada... I a la butxaca, la clau que no obre més porta que la memòria, el que som i que va sempre amb nosaltres.
El proper 9 de novembre, a les 19h, Dia Internacional contra l'Antisemitisme, a Barcelona se celebrarà un acte per la memòria d'aquells fets a la plaça del Rei, i a les 20h, al Saló del Tinell, es representarà l'obra de teatre La nit de Helver.
Etiquetes de comentaris:
antijudaisme,
Barcelona,
judaisme,
Kristallnacht,
vidres trencats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Terrorífic.
ResponEliminaDoncs sí, Teresa! I encara ho hem de recordar any rere any.
EliminaÉs esgarrifós, sobretot si pensem que la història es va repetint amb lleugeres variacions i diferents protagonistes. L'espècie humana no té remei.
ResponEliminaMés que la destrucció, Sícoris, a mi em posa els pèls de punta aquell moment concret en què algú mira l'altre i deixa de reconèixer-lo com un ésser humà.
Elimina