divendres, 9 de febrer del 2018

Exposició "Diàspores jueves, camins europeus", a Girona



El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha inaugurat l'exposició "Diàspores jueves, camins europeus", una producció de la National Library of Israel que defensa la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies dels diferents països d'Europa i del món, i la seva contribució a la fonamentació de la història dels diferents països europeus des dels mateixos orígens fins avui..

"Els jueus som nosaltres", afirma la directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, citant una idea de l'escriptor i hebraista català Manuel Forcano, segons el qual "Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era".

L'exposició, que serà visitable fins al proper mes de novembre, defensa el pes del llegat jueu a les societats contemporànies, i també mostra les diferents etapes de diàspora del poble jueu i com aquest, amb el seu recorregut d'un país a l'altre, ha contribuït a la forja de la història i de la societat mundial actual.

La mostra tracta personalitats jueves com l'artista Marc Chagall o l'escriptor Franz Kafka, sense oblidar la mercadera i comerciant alemanya Glückel of Hameln, vídua que va pujar set fills i va deixar escrits set diaris que els experts tenen en alta consideració per tal com expliquen el funcionament de l'economia del segle XVII al XVIII.

Amb la col·laboració de l'Associació Europea de Patrimoni Jueu (AEPJ), l'exposició de la Library of Israel, que en origen és virtual i cal consultar a internet, pren forma física al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Sílvia Planas destaca dos dels documents del propi fons del museu exposats: una litografia de Marc Chagall titulada Les amoureux du coq, i un atles de l'any 1595 que representa la dispersió de les 12 tribus d'Israel, en una interpretació del frare cristià alemany Adriacomus sobre les primeres dispersions del poble de la Terra Promesa.

Amb aquests i altres documents originals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora, i també amb plafons amb els textos impresos, s'ha convertit en física una exposició inicialment virtual.

La mostra es complementa amb activitats paral·leles com el cicle de conferències "L'aportació jueva a la idea d'Europa", que s'organitza conjuntament amb la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (entrada lliure pel carrer de Sant Lloreç).

Aquest cicle està dedicat a la qüestió de l’aportació jueva a la idea d’Europa. Segons l’escriptor israelià Amos Oz, no hi ha europeu més autèntic que el jueu. Sens dubte, el poble jueu ha contribuït com pocs a la conformació de la idea d’Europa. El trobem en el continent europeu des de temps ancestrals. No solament això, en alguns moments clau de la història europea la figura -o el mite- del jueu ha estat al centre de totes les mirades i reflexions sobre la nostra identitat continental. La resposta a la pregunta “què és Europa” “què som els europeus”, històricament, s’ha donat en bona mesura per contrast o amb relació a la presència en les nostres societats de la minoria jueva. Una minoria, sovint, ignorada, però, sovint, també, terriblement visibilitzada. En aquest cicle ens interessa veure en quin sentit podem dir que el poble jueu, a través de la filosofia, la música, l’art, la literatura, la política o la història ha contribuït a forjar la idea d’Europa.

- 18 de gener, 18.30h. "L’École des Annales: una nova mirada a la història d’Europa", per Joaquim Nadal Farreras
- 15 de febrer, 18.30h. "Europa: l’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament", per Teresa Forcades Vila
- 22 de març, 18.30h. "L’Europa d’abans de Hitler. Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua", per Fina Birulés Bertran
- 19 d’abril, 18.30h. "L’Europa perduda de Stefan Zweig", per Antoni Martí Monterde
- 24 de maig, 18.30h. "Europa: entre Asquenaz i Sefarad", per Manuel Forcano Aparicio

També s'ha programat una representació teatral (12 de juny) a partir de l'obra La idea d'Europa, del pensador George Steiner, que és una mica el far d'aquest conjunt d'activitats. Una jornada de caire acadèmic clourà les activitats paral·leles cap a la tardor.


Font: Daniel Bonaventura, Diari de Girona. i Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

diumenge, 4 de febrer del 2018

La presència jueva a Vilafranca del Penedès

Plànol de l'espai que ocupava el call jueu de Vilafranca del Penedès a l'Edat Mitjana
El carrer Canyemàs és el de Farran i el de les Santes Creus és el de Sant Bernat


L’Arxiu Comarcal, amb la col·laboració del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) i l’Institut d'Estudis Penedesencs han preparat un seguit de conferències tot aprofitant les excavacions portades a terme aquest hivern on es van descobrir restes del call jueu.

El territori del call jueu de Vilafranca deuria tenir més o menys uns 6.200 metres quadrats i la població jueva era entre 200 i 300 persones. Aproximadament, un deu per cent de la població. L’any 1327 es va concedir el permís per refer i eixamplar la sinagoga, i per la quantitat de la seva tributació, eren la tercera aljama de Catalunya.

Aquest proper 1 de febrer, a les 7 del vespre, a l’auditori del Vinseum, Manuel Forcano, poeta i hebraista ens parlarà sobre “Els calls catalans”. A l’acabar la conferència hi haurà un tast de vi kosher de Pinord.

El dia 8 de febrer, també a les 7 del vespre, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, es faran dues conferències breus. A la primera, Xavier Esteve, arqueòleg, parlarà dels detalls de “L'excavació arqueològica a Cal Badia. Primera excavació del call jueu de Vilafranca?”. A la segona, Josep Maria Masachs, medievalista i arxiver, parlarà sobre “El call a Vilafranca”.

El dia 15 de febrer, novament a les 7 del vespre i a l’Arxiu, es faran dues conferències breus dels historiadors Roger Benito, que parlarà de conflictes de jueus vilafranquins, i Josep Bosch, sobre la documentació notarial i el call jueu de Vilafranca. A la segona, Maria Josepa Estanyol, catedràtica d’Història Jueva de la UB, parlarà dels "Jueus catalans".