TERRES D'EDOM [Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
dilluns, 10 de setembre del 2018
Nit de les Religions 2018
El 15 de setembre de 2018 es celebra la tercera edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats públiques en la qual diverses tradicions religioses de Barcelona obren les portes dels seus centres.
L’acte inaugural d’aquesta iniciativa és el mateix dissabte 15 de setembre, a les 12.00 h, a la Sala Martí l’Humà (plaça del Rei, 1). Les persones assistents podran gaudir de la conferència “El llegat de Raimon Panikkar”, a càrrec del filòsof i escriptor Jordi Pigem, i de l’espectacle musical del grup BCN World Music Project, amb cançons provinents de diverses cultures del món.
A partir de les 10.00 h i fins a la mitjanit, es duran a terme les activitats organitzades per les 40 comunitats religioses i entitats participants, entre les quals hi ha previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.
Els programes, horaris i adreces d’aquestes activitats es troben detallats en el fullet adjunt i en el mapa interactiu de la web d'AUDIR, així com a l’aplicació per a telèfon mòbil “La Nit de les Religions”, que es pot descarregar a App Store i a Google Play Store.
La Nit de les Religions té com a principal objectiu promoure un espai de trobada entre la ciutadania i les comunitats religioses de la ciutat de Barcelona; una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa present al nostre país.
Aquesta jornada és una iniciativa de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.
Les activitats són gratuïtes, a no ser que en el programa s’especifiqui el contrari, i l'aforament és limitat, raó per la qual en molts casos cal fer una reserva prèvia.
Per a més informació:
lanitdelesreligions@audir.org
Telefon 93 457 69 80
Aquest any Mozaika participa a La Nit de les Religions fent dues visites guiades. Dissabte 15 de setembre, a les 11h i a les 21h, podreu conèixer la comunitat jueva medieval i el retorn de la comunitat el 1918.
Recordeu que cal inscripció prèvia!
Etiquetes de comentaris:
congressos,
música,
religió,
rutes,
teatre
dimecres, 30 de març del 2016
Les dones i les religions monoteistes
Etiquetes de comentaris:
congressos,
cristianisme,
Islam,
judaisme,
religió
dimecres, 18 de novembre del 2015
Dona i religió: un paper secundari?
Dins del cicle de debats "Llengües, identitats i religions a Catalunya" que programa la Caixa en el Palau Macaya sota el lema "Trencar els tabús, combatre els tòpics: conèixer, entendre i compartir", el dia 24 de novembre de 2015, a les 19 h, presenta "Dona i religió: un paper secundari?"
Moriah Ferrús, Roser Solé Besteiro, Salwa El Gharbi i Ruth Giordano, quatre dones implicades en la seva comunitat –jueva, catòlica, musulmana i protestant– i compromeses amb el diàleg interconfessional, debatran sobre el fenomen religiós, que es manifesta de múltiples formes més enllà del que es considera tradicional a Catalunya. Hi ha un tret comú en totes elles: les dones actuen com a transmissores familiars, però tenen un paper secundari en el culte i en l'organització. Amb aquest debat es proposa analitzar la funció de la dona en les religions principals de Catalunya.
Etiquetes de comentaris:
congressos,
cristianisme,
Islam,
judaisme,
religió
diumenge, 4 d’octubre del 2015
Jueus i musulmans catalans a la Catalunya medieval
Amb motiu del 20è Aniversari de la Fundació Baruch Spinoza aquesta institució presenta la conferència “Els jueus i els musulmans catalans en la Catalunya medieval”, que realitzaran la professora emèrita de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, i l’hebraista i escriptor, Manuel Forcano.
L'acte tindrà lloc el proper dimarts 6 d’octubre a les 19:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison del carrer Sant Pere Més Baix, 7.
Places limitades. Per a reserves envieu un email a: fbsp@fbaruchspinoza.org o truqueu al telèfon 932 007 009, de 09:00 a 14:00h.
Etiquetes de comentaris:
Catalunya jueva,
congressos,
Dolors Bramon,
història,
Islam,
judaisme,
Manuel Forcano,
moriscos,
religió
dimecres, 25 de febrer del 2015
Jornades BCN Hagadàs
Jornades BCN Hagadàs: història, narratiga i llegat artístic, 24 i 25 de març de 2015, organitzades pel Museu d'Història de la Ciutat amb motiu de l'exposició Hagadàs Barcelona: l'esclat jueu del gòtic català, que estarà oberta en el Saló del Tinell de la plaça del Rei, del 25 de març al 5 de juliol.
Aquesta exposició presenta l'oportunitat d'explicar la història de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval, i el seu llegat científic i humanista dins la cultura catalana.
Les haggadot catalanes
En la festivitat del Pésakh, la Pasqua jueva, que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana (enguany del 7 al 14 d'abril), es llegeix la Hagadà durant el séder, el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la terra promesa, on s'instal·len les tribus d'Israel.
Continueu llegint a Bereshit
Etiquetes de comentaris:
Catalunya jueva,
congressos,
exposicions,
festes religioses,
història,
judaisme,
judeo-català,
Pasqua,
qatalanit,
religió
divendres, 23 de gener del 2015
Jueus conversos i inquisició, una convivència frustrada
El doctor en Història Medieval de la Universitat de València, Ferran Garcia-Oliver presenta la conferència "Jueus conversos i Inquisició, una convivència frustrada", en el marc del cicle de conferències Dissidència: viure, creure i pensar diferent (s. XVI-XVIII). Garcia-Oliver, a més de doctor en Història, és escriptor i també és membre del consell de redacció de la revista Espill. A la xerrada explicarà els detalls del seu article publicat a la revista Afers sobre la convivència entre la religió cristiana i jueva durant els segles de màxima activitat de la Inquisició.
La conferència, organitzada per l'Institut d'Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (Universitat de Girona), tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Nahmànides, del carrer Sant Llorenç, s/n, a les 19 h.
El cicle de conferències Dissidència: viure, creure i pensar diferent (s. XVI-XVIII) s'emmarca dins l'exposició La Girona dissident, exposició que es pot veure al Museu d'Història dels Jueus fins el 6 d'abril de 2015 i que proposa una aproximació a les diverses maneres de pensar i de viure que, en uns temps difícils, van fer part de la història de Girona.
El cicle pretén posar a l'abast del públic els resultats de les últimes recerques i interpretacions històriques sobre aspectes tan diversos com la marginació que va patir la majoria de persones que formaven part de la societat conversa, la pressió religiosa de les minories i de les creences considerades herètiques, o la persecució de les dones que practicaven arts curatives ancestrals, per les quals eren acusades de bruixeria.
Programa
29 de gener: "Jueus, conversos i inquisició, una convivència frustrada", Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València).
26 de febrer: "Contra moros i jueus, o com es perseguia la dissidència als Països Catalans (segles XV-XVII)", Dolors Bramon (Universitat de Barcelona).
26 de març: "Los conversos en Galicia y Portugal a través de los sambenitos del Museo Diocesano de Tui", Suso Vila (Universidad de Santiago de Compostela).
30 d'abril: "La bruixeria en la cultura popular catalana", Josefina Roma (Universitat de Barcelona).
28 de maig: "Xuetes a Mallorca: antroponímia i malnoms de les famílies amb origen jueu", Rosa Planas (Universitat de les Illes Balears).
Etiquetes de comentaris:
antijudaisme,
Call de Girona,
Catalunya jueva,
congressos,
judaisme,
moriscos,
religió
dilluns, 5 de gener del 2015
Cap d'any: el nom i el prepuci de Déu
Ja que som a 1 de gener, recupero aquest apunt de fa dos anys per recordar dues curiositats bíbliques. La primera, que avui és sant Emmanuel, Manel o Manuel, nom que prové de l’hebreu עִמָּנוּאֵל (Immanu’el, “Déu és entre nosaltres”). És l’altre nom de Jesús. Segons la profecia d’Isaïes (Is 7,14), el Messies s’havia de dir Emmanuel: “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel”. Així ho repeteix Mateu en el seu evangeli (Mt 1, 18-25):
“El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.”
Així doncs, recordem que Jesús (en arameu, la llengua d’Israel en aquells temps, יֵשׁוּעַ, Ieshuà) té dos noms. No entrarem, però, en la qüestió de per què Josep desobeeix Déu ni en les moltes interpretacions que una situació com la descrita ha suscitat. Sí que vull fer un petit comentari sobre el mot “verge” a Mateu i que a Isaïes és “jove”. La Septuaginta, la versió grega de la Bíblia hebrea (Tanakh), comet un error en la traducció i en lloc de fer servir “dona jove” fa servir “verge”, que serà el terme que els evangelis utilitzaran i que passarà al llatí de la Vulgata (versió llatina de la Bíblia). Amb aquest petit detall quedaria resolt l’enigma de la virginitat de Maria, però ens hauríem quedat amb una teologia menys brillant.
Continuem amb les celebracions del primer dia de l’any. Un de civil, un de cristià... ens falta el jueu.
Continueu llegint a Bereshit
Etiquetes de comentaris:
Bíblia,
Cap d'Any,
cristianisme,
festes religioses,
història,
judaisme,
religió,
Torà
dissabte, 27 de desembre del 2014
La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre
Barcelona ha encès els llums de Nadal. Caminem pels dies més curts de l'any. La llum és potser un dels elements característics d'aquestes festes que celebren el final i el començament del cicle agrícola anual: vida i mort. Arriba el solstici d'hivern. La vida es reclou al voltant de la llar, a l'escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit. El vi ja ha fermentat i servirà per celebrar que els dies s'allarguen i que el nou cicle comença. Any nou, vida vella... de color sèpia.
Arbre de Nadal de Can Jorba, al Portal de l'Àngel
(1970; Francesc Català-Roca).
Exposat de 1965 a 1988, i recuperat el 2012
(1970; Francesc Català-Roca).
Exposat de 1965 a 1988, i recuperat el 2012
Les festes religioses solapen les festivitats paganes. L'Advent cristià, les quatre setmanes que donen pas al Nadal, recull la tradició de la llum, tot esperant el naixement de Jesús (nativitatis domini), encenent una espelma per cadascun dels quatre diumenges abans del dia 25. Igual que la Hanukkà jueva, la festa de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem. L'arbre de Nadal, l'arbre de l'Univers de la mitologia nòrdica, símbol de fertilitat, adornat i il·luminat amb la llum del món.
Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit de la gent pels carrers. Buscarem la pau idíl·lica de la infantesa, el silenci dels llums de l'arbre en la foscor de la sala, l'escalf i l'olor del braser crepitant, el compàs del rellotge de paret; buscarem la ingenuïtat i el regal sota l'arbre o sota el llit. Ensumarem l'olor de molsa, d'eucaliptus, d'encens, de fred. Ens perdrem en el silenci d'algun claustre, pels pessebres i els diorames de l'església de Betlem, per les notes d'una antiga nadala, pels estrets carrers del call, entre les pedres de la vella sinagoga del carrer Marlet. O entre la geografia sentimental de les pàgines d'un tebeo, perquè fins i tot els records més lluminosos s'il·luminen amb tristes bombetes de 25 watts.
[+]
El cicle de Nadal i una nadala
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
cristianisme,
emocions,
festes religioses,
judaisme,
Nadal,
religió
dimecres, 12 de novembre del 2014
Cicle de conferències Religions a Catalunya
Religions a Catalunya, cicle de conferències de la Càtedra UPF sobre diversitat social. Palau Macaya, paseigs de Sant Joan 108 (Barcelona), del 18 de novembre al 16 de desembre.
Taula de distribució comparativa (2010-2013) dels llocs de culte
a Catalunya per distribució comarcal
Font: El Punt Avui, 2013
dimecres, 24 de setembre del 2014
Shanà tovà 5775
El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2014 amb els dies 25 (al capvespre del dia 24) i 26 de setembre (per als jueus de la diàspora).
Som a l'any 5775 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5775 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.
La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).
Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre del 3 d'octubre d'enguany).
A les postals antigues que normalment acompanyen la celebració del Rosh Ha-Shanà en aquest blog, avui hem volgut acostar-nos al pop kitsch de les dècades de 1960 i 1970, tan comú a totes les festivitats populars i religioses de totes les cultures.
L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.
[+]
Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774
[Les postals antigues de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]
Etiquetes de comentaris:
Barbra Streisand,
Cap d'Any,
festes religioses,
judaisme,
religió,
Rosh ha-Shanà,
vídeo
divendres, 25 d’abril del 2014
La Disputa de Tortosa
Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483)
il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians
Amb la matança de 1391 encara a la memòria (4.000 jueus morts només al Call de Sevilla i uns 400 a Barcelona), el papa d'Avinyó Benet XIII va convocar la Disputa de Tortosa, la primera sessió de la qual es va fer el 7 de febrer de 1413 a Tortosa i les dues darreres a Sant Mateu del Maestrat, el 13 de novembre de 1414.
El renegat jueu Jeroni de Santa Fe va portar la veu cantant per la part cristiana amb l'objectiu de combatre el contingut i les ensenyances del Talmud i demostrar que Jesús de Natzaret era el Messies.
Els rabins van haver d'assistir-hi obligats per l'autoritat papal i van haver de defensar-se de les acusacions i amenaces de tota mena. El resultat de tot plegat va ser que els representants jueus va ser obligats a signar un document en el qual "reconeixien les seves errades" de fe. El Papa va signar la butlla Contra judaeos; es multiplicar els baptismes forçats per evitar la mort o l'expulsió i sota la butlla Etsi Doctoris Gentium van ser cremats els llibres jueus.
La Disputa de Tortosa va ser el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves, cop del qual mai no van arribar a recuperar-se i que va culminar amb l'expulsió definitiva, el 1492, sota el regnat dels Reis Catòlics.
Per commemorar el 600 anys d'aquell esdeveniment que va dur tant tràgiques conseqüències, el dilluns 28 d'abril de 2014 es va celebrar a Tortosa una Jornada amb una visita al call tortosí i, entre d'altres actes, dues conferències del professor Andreu Lascorz, president d'ARCCI, i el doctor Abraham Haim, president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem.
[+] Disputa de Barcelona (1263)
Etiquetes de comentaris:
antijudaisme,
Barcelona,
Call de Barcelona,
Catalunya jueva,
cristianisme,
disputa,
història,
judaisme,
religió
divendres, 18 d’abril del 2014
Més enllà de Setmana Santa
Etiquetes de comentaris:
Bíblia,
cristianisme,
Eva,
festes religioses,
història,
holocaust,
lager,
nazisme,
Pasqua,
religió,
Setmana Santa,
shoà,
violència de gènere
dimecres, 29 de gener del 2014
Dones jueves i sàvies
El Patronat Call de Girona (Institut d'Estudis Nahmànides) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona presenten el cicle de conferències "Dones, jueves i sàvies".
La proposta d'enguany tracta el tema de les dones jueves, la seva situació en el context de la història jueva i la seva aportació intel·lectual i personal a la trajectòria històrica del món. Les conferències presenten les vivències de diverses dones que han tingut una marcada transcendència en la història, a la que han intervingut amb aportacions a diferents nivells: des de la filosofia i el pensament (Hanna Arendt), des de la tradició i la llei de Moisès (matriarques de la Bíblia), des de la seva activitat cultural i social en el context gironí (Rahel i Merecina), i des de la seva aportació a altíssim nivell de coneixement científic (Rita- Levi Montalcini).
30 de gener: Hannah Arendt, pensar en temps foscos, Fina Birulés, professora de filosofia (Universitat de Barcelona).
27 de febrer: De Lilith a las matriarcas, mujeres y mito en la Biblia, Olga Ruiz, departament d'Estudis Semítics (Universitat de Granada).
27 de març: De Rahel a Merecina, la cultura de les dones jueves de Girona, Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus.
24 d'abril: Plenament pures: el concepte de puresa ritual femenina en el judaisme i en l'islam, Dolors Bramon, doctora en filosofia i lletres (Universitat de Barcelona).
29 de maig: Rita Levi-Montalcini, ciència i compromís, conferenciant per confirmar.
Etiquetes de comentaris:
Call de Girona,
congressos,
judaisme,
religió,
Torà
divendres, 6 de setembre del 2013
Shanà tovà 5774
El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2013 amb els dies 5 i 6 de setembre.
Continueu llegint a Bereshit
[+]
Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
[Les postals de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]
Etiquetes de comentaris:
Barbra Streisand,
Cap d'Any,
festes religioses,
judaisme,
religió,
Rosh ha-Shanà,
vídeo
dimecres, 17 de juliol del 2013
La disputa de Barcelona de 1263: lectura dramatitzada
Etiquetes de comentaris:
antijudaisme,
Barcelona,
Call de Barcelona,
Catalunya jueva,
cristianisme,
disputa,
història,
judaisme,
religió,
teatre
diumenge, 9 de juny del 2013
La disputa de Barcelona (1263)
La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ésser un debat entre cristians i jueus, que va començar el divendres 20 de juliol de 1263 (el 5.023 de la cronologia jueva) i es va estendre durant els dies 23, 26 i 27 del mateix mes de juliol.
El rei Jaume I va presidir la disputa en el seu propi palau. Per part jueva argumentava el mestre Moxé ben Rahman de Girona (Nahmànides), congut també com Bonastruc ça Porta, que és l'autor de la recensió sobre aquesta controvèrsia que podeu llegir en aquí en castellà traduïda de l'hebreu. Per part cristiana va portar la disputa el jueu convers al cristianisme anomenat Fra Pau, Pau Cristiani de Montpeller o Pau Crestià, i el dominic Raimon de Penyafort.
Etiquetes de comentaris:
antijudaisme,
Barcelona,
Call de Barcelona,
Catalunya jueva,
cristianisme,
disputa,
història,
judaisme,
religió
diumenge, 26 de maig del 2013
Judaisme i cristianisme a l'Antiguitat tardana
Espacios fronterizos: Judaísmo y cristianismo en la Antigüedad tardía (Trotta, 2013; traducció de Carlos A. Segovia), de l'historiador israelià i nord-americà Daniel Boyarin (professor de la Universitat de Califòrnia, Berkeley) explora la formació simultània del cristianisme i del judaisme rabínic com a dues religions independents i la creació del concepte mateix de religió a l'Antiguitat tardana. Partint dels enfocaments i els punts de vista de les diferents escoles d'estudis història de la religió, Boyarin defensa que això que avui s'anomena el "judaisme rabínic" i el "cristianisme" no van acabar de formar-se fins aproximadament el segle V, i que ho van fer mitjançant un procés anàleg al de la partició política d'un únic territori religiós.
Autèntics cartògrafs de la religió, els primitius heresiólogos cristians van fer passar idees, conductes i gent d'un costat a un altre d'una frontera que ells mateixos van fixar amb el seu discurs sobre l'especificitat del fet religiós com a fenomen independent de qualsevol element ètnic o lingüístic. I els heresiólogos jueus van fer, per la seva banda, el mateix, contribuint així, uns i altres, a donar forma a les seves respectives religions i a la religió dels que van percebre com els seus adversaris.
Aquesta tendència a voler marcar les fronteres històriques, ètniques i ideològiques de les religions és la mateixa que ens ha dut a identificar grups humans i llengües a partir de les fronteres que marquen els estats. Un fet que ha dut a pensar el fet religiós com a idiosincràtic i ha estat fruit de totes les confrontacions religioses. És una idea que ha arrelat perfectament en les societats i que porta a distingir l'altre no només com algú que professa (o és originari) una religió diferent sinó que porta a atribuir-li la categoria d'estranger. El cas del judaisme és paradigmàtic. Malgrat la transversalitat "nacional" d'aquesta religió (i del component cultural laic que l'acompanya, i que sovint s'oblida), es tendeix a confondre "jueu" i "israelià". I sovint, els mitjans de comunicació són còmplices d'aquesta confusió quan s'adjectiven les notícies procedents d'Israel o que impliquen algú de religió o cultura jueva. És el mateix que es fa quan se subratlla la procedència d'un delinqüent, quan, en canvi, no s'especifica mai que algú sigui cristià. Això provoca que la categoria "cristià" sigui equiparada a la de "normal" i tota la resta siguin els "estranys".
*
Carlos A. Segovia, l'autor de la traducció del llibre, ha fet una entrevista (publicada en el bloc de l'Editorial Trotta) a David Boyarin, que situa prou bé quina és la tesi que es defensa en aquesta publicació, i que reproduïm a continuació.
Carlos A. Segovia: En Espacios fronterizos. Judaísmo y cristianismo en la Antigüedad tardía, sugieres que la frontera entre el cristianismo y el judaísmo fue inicialmente mucho menos precisa de lo que acostumbramos a pensar. ¿Había hasta el siglo V diferentes maneras de considerarse «judío»?
Daniel Boyarin: Hasta donde yo sé, nadie necesitaba realmente declararse judío. Bastaba con formar parte del pueblo judío. Habitualmente, esto significaba haber nacido de padres judíos; o bien que uno de los padres lo era: supongo que generalmente el padre; salvo en los círculos rabínicos, donde, como es sabido, se estableció el principio opuesto. En cuanto a ser cristiano, se trataba de una elección personal. Con la invención de las nociones de ortodoxia y herejía, se suscitaron numerosas luchas para mostrar que algunos de quienes se declaraban cristianos no lo eran, pero hasta que no se creó un poder estatal capaz de articular con precisión tales límites esas diferencias fueron muy poco relevantes. No había, en principio, ninguna razón por la que uno no pudiera verse a sí mismo como ambas cosas —como judío y como cristiano—, puesto que se trataba de categorías diferentes.
CAS: ¿Cuándo tuvo lugar la «ruptura» entre el cristianismo y el judaísmo? ¿Cuáles fueron sus factores determinantes? ¿Por qué se produjo?
DB: En rigor, no hubo tal ruptura. La noción de «judaísmo», entendida como «la religión de los judíos», es una invención cristiana: la inventaron ciertos cristianos de la Antigüedad que querían dotar al «cristianismo», en tanto que religión igualmente inventada por ellos, de la figura de un «otro». De hecho, y hasta la Época Moderna, los judíos casi nunca han empleado el término «judaísmo» con el significado que hoy solemos darle.
CAS: Muchos estudiosos del judaísmo del periodo del Segundo Templo y de los orígenes cristianos y rabínicos parecen continuar trabajando, sin embargo, con las categorías dictadas por los vencedores, para parafrasear a Walter Benjamin. ¿Cómo podemos escapar del ámbito de sentido que ellas acotan?
DB: Lo único que hay que hacer es pensar de manera diferente, proponer nuevas ideas y sugerir nuevos enfoques al estudiar los datos que tenemos a nuestro alcance.
CAS: ¿Reflejan tus investigaciones históricas sobre los complejos mecanismos que llevaron a la formación de las identidades religiosas en la Antigüedad tardía un interés, que podríamos calificar de contemporáneo o filosófico, por la noción de «identidades transversales»?
DB: No, no lo hacen; pero es obvio que los estudios culturales contemporáneos han propiciado nuevas formas de analizar los datos con los cuales trabajamos. Hay determinadas puertas que se abren y otras que se cierran para cada generación en función del sistema cultural propio de cada una. Hay cosas que hasta ahora se veían de una manera en que ya no podemos verlas, y otras que no eran perceptibles pero que hoy, en cambio, nos resultan claras.
CAS: Permíteme, por último, mencionar una cuestión política de actualidad a la que tú mismo aludes en las páginas iniciales de tu libro. En el Prefacio escribes que aunque desde un punto de vista histórico, tu libro versa sobre los judíos y los cristianos en la Antigüedad tardía, su sentido moral reside en el cuestionamiento de las terribles y fáciles alianzas de hoy en día entre la mayoría de los judíos y muchos cristianos contra los musulmanes. ¿Puedes ampliar un poco esta idea?
DB: Cuando comencé a presentar en público las primicias del trabajo recogido en mi libro, tuve una experiencia sumamente desagradable y desconcertante. En repetidas ocasiones, algunos de los oyentes cristianos que asistían a mis charlas —y debo decir que entre ellos se contaban destacados estudiosos— se me acercaban después y me comentaban que mi trabajo era muy importante porque, hoy en día, los judíos y los cristianos deben hacer causa común contra los musulmanes. Estos comentarios tan faltos de ética me produjeron tal malestar que, durante algún tiempo, pensé en no seguir escribiendo el libro. A decir verdad, solo pude completarlo al darme cuenta de que mi trabajo podía considerarse, más bien, como un intento de elaborar un nuevo enfoque histórico capaz de alentar esfuerzos análogos al tratar de comprender las relaciones entre judíos, cristianos y musulmanes.
CAS: Muchas gracias por haber compartido con nosotros tus apreciaciones sobre estos temas, Daniel. Estoy seguro de que esta breve conversación ayudará a los lectores del libro a entender mejor las premisas teóricas del trabajo que has vertido en él y sus implicaciones prácticas. Y que servirá también para que el público de lengua española se familiarice un poco más con las nuevas perspectivas académicas que están hoy ensayándose en este fascinante campo de estudio.
Etiquetes de comentaris:
cristianisme,
Daniel Boyarin,
judaisme,
llibres,
publicacions,
religió
dimecres, 6 de febrer del 2013
Cicle "Món jueu", a Amics de la Unesco
Amics de la UNESCO de Barcelona torna a programar un cicle de conferències sota el nom de Món jueu. Amb deu conferències donarà a conèixer diferents aspectes de la cultura jueva. Les primeres cinc són:
1. Aproximació al món sefardita
Qui són els sefardites? Avui dia, què se'n sap, de la seva cultura, precisament a Sefarad-Espanya? Establint la distinció bàsica entre hispanojueus i sefardites, la conferència ofereix una visió general de la vida i cultura d'aquests últims lluny de Sefarad.
MOISÈS STANCKOWICH, vicepresident de TARBUT Castelldefels
21 de febrer de 2013
2. L'essència de la religió jueva.
Els principis de la fe i de la filosofia jueva vistos des de dins el judaisme. El contingut dels seus llibres sagrats, en especial La Torà, i les seves diferents interpretacions.
DALIA LEVINSOHN, ex-secretaria general de la Federació Comunitats Jueves d'Espanya
28 de febrer de 2013
3. El cicle de l'any jueu i les seves festes
Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu que combina l'any solar i el mes lunar. Les celebracions i les festes coincideixen generalment amb canvis d'estacions. Tractarem les celebracions més importants en el judaisme: Roix ha-Xanà, Iom Kippur, Khanucà, Purim i Pesakh
MORIAH FERRÚS, traductora i filòloga hebrea
7 de març de 2013
4.Jueus àrabs i àrabs jueus al Israel actual
Els jueus que abans de la proclamació de l'Estat d'Israel l'any 1948 havien viscut durant segles als països àrabs i eren per això de llengua i de cultura àrab, van ser acollits amb no poques reticències per l'establishment asquenazita el qual, seguint les consignes del sionisme, considerava que constituïa un oxímoron ser àrab i jueu a l'hora, per la qual cosa en comptes de ser anomenats jueus àrabs van rebre el nom de jueus orientals o mizrahim, i sovint també, equivocadament el nom de sefardites. Les reivindicacions de la seva arabitat per part dels jueus orientals ha agafat molta força en un nodrit grup d'escriptors i artistes joves al Israel del segle XXI.
ANA BEJARANO, professora de llengua i literatura hebrees del Departament de Filologia Semítica de la UB
14 de març de 2013
5. Del call de Barcelona a la Haggadah de Sarajevo. Visions creuades
"Del call de de Barcelona a la Haggadah de Sarajevo" és un viatge per la memòria, un recorregut en imatges per l'antic barri jueu De Barcelona. Descobrirem les llums del judaisme medieval català, el paper central de la memòria en la tradició judaica , i la història i els costums del call jueu de Barcelona, a través d'una de les seves creacions més sorprenents, emblemàtiques i belles: el cicle de les haggadot il·luminades.
SILVIA ANGELET, Diplomada en Estudis Avançats (DEA) en Art i Religió a la UPF
21 de març de 2013
* Visita programada al Call de Barcelona
Etiquetes de comentaris:
calendaris,
Call de Barcelona,
congressos,
història,
Israel,
religió,
Sefarad
divendres, 14 de desembre del 2012
Vida de Jesús i any litúrgic
Palestina: gráfico de la vida de Jesús y año litúrgico
Qui em coneix una mica i qui té per costum passar per aquest bloc ja sap que no desaprofito l’ocasió de parlar dels cicles festius del calendari posant en relació els aspectes religiosos amb els orígens agrícoles i pagans que s’amaguen sota les celebracions cristianes i jueves, que són les que ens toquen més directament per història i per formació.
L’interès literari i antropològic de la religió és personal, però l’empremta que la Bíblia i la formació religiosa ha deixat en la societat és col·lectiva. Tant si som descreguts, com un servidor, com si no, no som aliens a la religió. La llengua, sense anar més lluny, és plena d’expressions que en fan referència: ens rentem les mans, quan ens desentenem d’alguna cosa; si ens posem malalts, no estem gaire catòlics; la processó va per dins, quan dissimulem el malestar; si fem tard, arribem a misses dites; si no ens aparellem, ens quedem per vestir sants... Mengem pets de monja, ens encomanem als sants, blasfemem, blasmem i continuem atribuint els pecats capitals als jueus i als infidels. La llista és tan llarga com atapeïts són el cel, el purgatori i l’infern.
La literatura i l’art no s’entenen sense la mitologia, les creences i els símbols que arrosseguem des de la nit dels temps. De la mateixa manera que sent educats sota l’estricta observança de la instrucció catòlica generacions de ciutadans han crescut entre la ignorància i el tòpic –fills de la l’absència d’esperit crític–, la manca absoluta de coneixement religiós, com un aspecte més de la història des del pensament i de la humanitat, deixa orfes les generacions futures perquè trenquen amb el fil, amb el relat que ens lliga al camí i al viatge que ens du fins on som i que ens fa com som.
A l’altre extrem de la manca de coneixem hi trobem el pensament únic, la llengua imperial o la religió vertadera que la nova llei d’educació pretén imposar als nostres escolars (i que estic convençut que està feta sota la creença d'estar fent el que és correcte perquè qui la fa i la defensa ha estat educat sota aquest pensament únic). I dic “nostres” no només referint-me als catalans, que se senten ferits pel menyspreu al que forma part de la seva cultura, sinó també a la resta de ciutadans de l’estat. En el fons, els catalans són uns privilegiats perquè són conscients del que poden perdre, i deixar-ho de tenir o no continua sent una opció. Som aquí malgrat tot. Però als hereus del regne de Castella se’ls ha negat sistemàticament el coneixement de la realitat dels seus veïns. Cal fer les pregàries per als que no tenen tant o més que per als qui se senten amenaçats de perdre res.
Tot aquest llarg excurs només volia justificar, si cal, el mapa que encapçala aquest apunt. Editat per Seix y Barral l’any 1943, decorava les parets de les escoles de la nostra infantesa. Sobre les terres de l’Israel històric sota dominació romana es fa un relat historiat de la vida pública de Jesús, des del seu naixement fins a la seva aparició pública a l’edat de 30 anys.
Aquesta trajectòria és la que marca des del punt de vista teològic, però sobretot popular, l’Any litúrgic, cicle que celebra el relat evangèlic i que es distribueix en les festivitats i cicles d’Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua (el cicle segueix l’estructura de les festivitats jueves i en podeu veure una aproximació a El cicle de Nadal i una nadala) entre els quals s’intercala el que s’anomena Temps Ordinari, que és aquell en què no se celebra cap aspecte rellevant de la vida de Jesús. No es tracta de dates exactes, sinó d’una sacralització del curs anual de les estacions de l'any i una composició cíclica perquè en un període de temps s’hi pugui encabir el relat salvífic cristià.
Etiquetes de comentaris:
cristianisme,
festes de tardor,
festes religioses,
Israel,
mapa,
mapa bíblic,
Nadal,
política,
religió
diumenge, 30 de setembre del 2012
Sukkot sameakh
Litografia d'una sukkà, 1910 (Font: Yeshiva University Museum)
חג סוכות שמח
Hag sukkot sameakh
Sukkot alegre i anyos mejorados
Feliç festa de Sukkot
Una sukkà és una cabana construïda amb un mínim de tres parets, coberta per un sostre de canyes i palmes que queda obert al cel. Sukkot (plural femení de sukkà) és la Festa de les Cabanes o dels Tabernacles. Se celebra a partir del dia 15 de Tishrí (30 de setembre enguany), després del Yom Kippur (dia del perdó i d'expiació dels pecats), i dura una setmana.
La festa religiosa jueva celebra l'èxode del poble hebreu des d'Egipte fins la terra promesa, a Canaan, recordant els quaranta anys que van haver de viure en tendes al desert. Diu el Levític 23, 39-43 (versió: Bíblia de Montserrat):
"39 Però el dia quinze del mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies la festa de Jahvè. El dia primer i el vuitè hi haurà repòs. 40 El dia primer us procurareu fruita ufanosa [un etrog, varietat de cítric], fulles de palmera, branques d'arbres frondosos i de salzes de torrent [juntament amb l'etrog, les quatre espècies], i fareu festa durant set dies davant de Jahvè, el vostre Déu. 41 Set dies l'any celebrareu una festa de Jahvè. És un estatut perpetu per a les vostres generacions. La celebrareu el mes setè. 42 Durant set dies, viureu en tendes. Tot nadiu d'Israel viurà en tendes, 43 per tal que els vostres descendents sàpiguen que jo vaig fer habitar en tendes els israelites, quan els vaig fer sortir del país d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.
Jueu amb palmes (lulavim) i una llimona (etrog)
durant la festa de Sukkot.
Detall d'un calendari hebreu medieval
Però com a gairebé totes les festes religioses, darrere s'hi amaga una festa agrària: la fi de les collites de tardor. Un dia d'acció de gràcies, abans no arribi el fred, per demanar que la resta de l'any sigui fecund i abundant.
També en l'entorn cristià són habituals aquestes celebracions de tardor, sense data fixa, però que giren al voltant de les festes patronals, com la de sant Miquel, de caire més expansiu, o com la de la nit de Tots Sants, que és una festa de recolliment familiar.
Buscant rastres de la celebració jueva en el folklore hispà, en alguns llocs, com per exemple a Madridejos (Toledo), es coneix amb el nom de "las cabañuelas" una forma de predicció meteorològica popular a llarg termini. Una de les explicacions de l'origen d'aquesta tradició es troba en què durant la festa de Sukkot es feien prediccions de pluja. L'antropòloga Pilar Moreno Rodríguez ("La predicción metereológica, costumbre y creencia en Madridejos (Toledo)", en III Jornadas de Etnología de Castilla-La Mancha [Guadalajara, 1985. Actas]. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 1987) afirma que per metonímia el lloc on es feien les prediccions (la cabana jueva, dit també en castellà cabañuela) va acabar donant nom a la cerimònia.
Etiquetes de comentaris:
antropologia,
cabañuelas,
festes de tardor,
festes religioses,
judaisme,
religió,
sukkot
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
































