diumenge, 17 de desembre del 2017

Hanukkà 2017 a Barcelona

Celebració familiar de Hanukkà, el 1953


Per iniciativa de Jabad Lubavitch i organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, el dia 19 de desembre de 2017 es farà l'encesa pública de la vuitena espelma de la festa de Hanukkà 5778 (2017) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 18h.

Hi col·laboren, entre d'altres, les comunitats jueves de Barcelona: CIB, ATID i Bet Shalom; Mozaika; KKL JNF; Fundació Baruch Spiniza; Festival de Cinema Jueu de Barcelona; WIZO; i l'escola Hatikva.




Hanukkà és la Festa de la Llums en la tradició jueva. Comença el dia 25 del mes de Kislev (en el 2017 comença la nit del 12 de desembre, i acaba el 2 de Tevet, 20 de desembre), en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià (canelobre de nou braços, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem, l'any 164 aec.

Històricament, la festivitat commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes (segle II aec), rei que volia hel·lenitzar els costums, la litúrgia i les creences jueves. Quan es va voler restablir el Temple de Jerusalem després de la victòria només restava la quantitat mínima d'oli per mantenir encesa la menorà del temple durant un dia, però miraculosament el canelobre es va mantenir encès vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual estableix l'encesa d'una espelma cada dia amb el xamaix, l'espelma inicial que ocupa el novè braç suplementari. A la sinagoga s'acompanya el ritual amb la lectura de la Torà (Pentateuc) durant els vuit dies. A l'hora dels àpats són típics les sufganiot i els sfenj (al Magrib), bunyols dolços, o els lackes, coques de patata fregides. La celebració té una especial importància festiva per als nens.

Com totes les festivitats del solstici d'hivern (vegeu La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre), la celebració té un origen agrícola, que en el cas de Kanukkà està relacionat amb el final de la collita i el premsat de les olives per a la fabricació d'oli.



dimecres, 13 de desembre del 2017

Hanukkà 2017 a Tortosa




Jornada Jueva. La festa de les llums

Museu de Tortosa

Data: 16/12/2017

Història, guiatge i representació teatral i musical inspirada en la festa de Hanukkà de temps medievals.

Programa

11.30h - Obertura de la Jornada Jueva
12.00h - Blanca canta a Na Caxixa
12.30h - Presentació dels nous vestits dels gegants jueus de Tortosa, i ballada al pati dels llimoners 17.30h.- Visita al Call Jueu de Tortosa a càrrec de Ramon Ferré, amb la presència dels gegants jueus, Caxixa i Bonjuhà (sortida des del Museu de Tortosa)
19.00h - La jueva de Tortosa recordant Hanukkah

Totes les activitats són obertes i gratuïtes

Organitza: Amics dels Castells i del Nucli Antic i Ajuntament de Tortosa

dilluns, 27 de novembre del 2017

La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)



Dins del Festival del Llibre Jueu 2017 de Barcelona, el 29 de novembre s'ofereix la conferència "La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)", a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika. L'acte serà a l'aula 303 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer Montalegre, 6), a les 19h.

dijous, 2 de novembre del 2017

Séfer Barcelona 2017: festival del llibre jueu



Després de l'èxit de la primera edició, el setembre de 2016, la segunda edición de Sefer Barcelona arriba a la ciutat aquest mes de novembre, organitzat per la plataforma Mozaika. Aquest cop, el Festival del Llibre Jueu es desenvoluparà durant els dies 7, 16, 23 i 29 del mes de novembre, en diversos espais de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, com podeu veure en el programa adjunt (la primera data ha estat canviada pel 7 de novembre).

Com ens expliquen a Mozaika, l’objectiu fonamental del Festival és posar de manifest la diversitat i la riquesa de la judeïtat i del judaisme contemporanis, amb la intenció de fomentar el diàleg, el reconeixement mutu i l’intercanvi. Aquest coneixement i intercanvi es vol fer a partir dels pilars fonamentals de la cultura jueva, com són la literatura i la filosofia, és a dir, la paraula escrita, l’estudi dels textos i la interrogació. Per tant, en el programa se succeiran conferències d’autors jueus locals i estrangers, però també d’autors no jueus que han tractat aspectes relacionats amb la història o la cultura jueves, i fins i tot d’especialistes, tot passant per diferents llengües i cultures, amb la voluntat d’abordar temes i qüestions tant del passat com del present, a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’uns continguts tan amplis, el programa s’ha bastit a partir d’eixos concrets, com ara la identitat, l’exili, la memòria o la llengua. Així, doncs, no només es presenta l’aspecte cultural des de la perspectiva històrica, sinó que també es plantejaran debats des de l’òptica actual, adreçant-se a tota mena de públics.






dilluns, 16 d’octubre del 2017

50 indrets jueus catalans de l'Edat Mitjana



Cossetània Edicions publica el llibre Catalunya: 50 indrets jueus de l'Edat Mitjana, escrit per l'hebraista Manuel Forcano (Barcelona, 1968) i amb fotografies de Chopo García-Die.

Catalunya va ser un país de jueus. La seva presència, datada d'antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l'Edat Mitjana fins a l'edicte d'expulsió promulgat pels Reis Catòlics, el 1492, ens dibuixa un mapa d'assentament prou extens en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l'Ebre, del Segrià a l'Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló.




Aquest llibre fa una selecció de 50 indrets a Catalunya que acolliren jueus en els seus calls i que avui són cèlebres en la història del judaisme a casa nostra per les restes materials que ens n'han quedat, per la preciosa documentació que ha subsistit als seus arxius, pel gruix poblacional jueu que arribaren
a tenir, o bé per ser l'origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala. Poca gent coneix el passat jueu de moltes de les nostres actuals viles i ciutats de Catalunya: aquest llibre, amb textos i belles imatges, ens invita a descobrir-lo.

A Terres d'Edom hi podeu trobar les referències a les restes materials més importants de les poblacions catalanes amb comunitat jueva. Cliqueu aquest enllaç.



divendres, 8 de setembre del 2017

19è Festival de Cinema Jueu



Un any més, i ja en van 19, el Festival de Cinema Jueu torna a Barcelona. Serà el 12 i el 30 de setembre a la Filmoteca de Catalunya.

Aquest any el programa del Festival du com a lema "Altres Veus, Altres Mirades". La cultura jueva és molt àmplia i viva. Pot ser militant, celebrar la vida i l'amor com l'últim film de Radu Mihaileanu, o revisar la història, per assumir responsabilitats individuals i col·lectives. Les pel·lícules que veurem aquest any estan rodades en molts països i en diferents idiomes, fins i tot en jiddisch, com les dues produccions poloneses de 1936 i 1937, quan el jiddisch era l'idioma d'un món que s'ha esvaït i ja no tornarà...

Sentirem veus de jueus italians relatant les conseqüències del feixisme; de partisans jueus que van lluitar al costat de Tito a l'antiga Iugoslàvia; de catalans que van sobreviure a Mauthausen; dels gitanos; dels alemanys que es van exiliar a Barcelona fugint de Hitler; de rapers palestins israelians. I veurem la mirada lúcida del gran fotògraf txec Joseph Koudelka.

Aquesta edició, a més, està especialment dedicada a Hinda Waiselfisz (Varsòvia 1935 - Barcelona 2017), artífex del Festival, que ens va deixar fa uns mesos.












dissabte, 2 de setembre del 2017

XVIII Jornada Europea de la Cultura Jueva












Durant els dies 2 i 3 de setembre de 2017 se celebra la XVIII Jornada Europea de Cultura Jueva, que aquest cop és dedicada a les diàspores. Enguany hi participen les ciutats de Girona, Castelló d'Empúries i Palma, de les quals us oferim el programa d'activitats. Per a més informació cliqueu a l'enllaç que hi trobareu a cadascun dels noms d'aquestes localitats.

dimecres, 12 de juliol del 2017

L'alimentació jueva a la Catalunya de l'Edat Mitjana



L'exposició temporal sobre la cuina jueva catalana "A la taula d'Estelina", que ofereix fins el 17 de setembre de 2017 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, ens mostra la gastronomia jueva dins el context de la cuina catalana i mediterrània de l’època medieval. A la Catalunya de l’Edat Mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques, tan estrictes com ho poden ser les de qualsevol altra comunitat. La normativa (la caixrut, que indica quins són els aliments caixer , descrita detalladament a la Torà (Levític i Deuteronomi, però també Génesi i Èxode) i a la llei oral (Mixnà i Talmud), marcava les pautes de vida dels jueus en contrast amb la comunitat cristiana majoritària.

Conèixer com s’alimentava una comunitat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament, tant personals com econòmiques i comercials. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a la resta de la societat, i, en definitiva, en allò que menjaven hi havia el fonament de part de la seva identitat.

En aquest enllaç us podeu descarregar, en format PDF, el full de sala amb les explicacions de l'exposició.

dilluns, 5 de juny del 2017

Gràcia Nasi "La Senyora"

Retrat de Gràcia Nasi


Gràcia Nasi (1510-1569), nascuda a Portugal en una família jueva expulsada de la Corona d'Aragó, va adoptar el nom de Beatriz de Luna Miques quan van ser obligats a convertir-se i va ser coneguda amb el sobrenom de "La Senyora".

Als divuit anys es va casar amb Francisco Mendes, membre d'una família de banquers portuguesos, que van ser rivals dels Medicis de Florència. Un cop vídua, va seguir amb el negoci del seu marit dirigint una de les cases bancàries més importants del Renaixement, i prestant diners als monarques d'Europa. Davant la possibilitat de ser detinguda i lliurada a la Inquisició, va fugir i es va establir a la capital de l'Imperi Otomà, Istanbul, sota la protecció del sultà Suleiman el Magnífic, que, el 1549, va demanar a les autoritats venecianes que permetessin que Gràcia, les seves dues filles i la seva germana sortís lliurement per acollir-les el seu regne.

Va arribar a Turquia el 1553, on amb els seus diners va ajudar els jueus sefardites que eren perseguits per la Inquisició en els regnes hispànics i Portugal, creant rutes cap a les terres otomanes i donant-los refugi, Per aconseguir-ho es va haver d'enfrontar a l'emperador Carles V, al rei Felip II, a la reina Maria d'Hongria i fins al papa Pau IV. A més de promoure la creació de sinagogues i escoles jueves en tot l'Imperi, també va finançar la Bíblia de Ferrara, primera traducció completa de l'hebreu al castellà de l'Antic Testament, la Tanakh jueva, per als conversos desitjosos de retornar al judaisme.

L'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, amb la col·laboració de BMN-SA NOSTRA i la Fundació Caixa de Balears, ofereixen el cicle de conferències "Donya Gràcia Nasí", a càrrec de Pedro Montaner, doctor en Història


Dijous 8 de juny, a les 19:30h

"La família de Donya Gràcia en el seu context social"

Dijous 15 de juny, a les 19:30h

"L'èxode dels Nasí i els seves importants mecenatges.


Centre de Cultura SA NOSTRA
Carrer de la Concepció, 12, de Palma
Entrada lliure

dijous, 1 de juny del 2017

El judaisme a les comarques de Tarragona



El proper dilluns 5 de juny de 2017, a les 19:30h, en Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15), es farà la conferència "El judaisme a les comarques de Tarragona", a càrrec d'Andreu Lascorz, hebraísta i president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel.

L'acte serà presentat pel Dr. Santiago Castellà, professor de Dret Públic de la URV, i hi haurà Interpretació de música jueva a càrrec de la violinista Viktoria Pisarenko.

divendres, 19 de maig del 2017

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)



La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

dilluns, 15 de maig del 2017

II Jornada d'Estudis Hebraics



II Jornada d'Estudis Hebraics

Organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Data i horari: dijous 18 de maig del 2017, de 17:30 a 20:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer
Carrer del Carme, 47. Barcelona

dissabte, 6 de maig del 2017

Caterina Tarongí, l'última "jueva" de Mallorca



El 6 de maig de 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, a qui la tradició anomena l'última jueva de Mallorca malgrat ser descendent de conversos i practicar un judaisme procedent de la tradició oral i impregnat de llegendes i mitologia cristiana. La comunitat jueva de l'illa havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms, l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.

Acabeu de llegir l'article "Cremen viva Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca", de l'historiador Marc Pons, a ElNacional.cat

divendres, 21 d’abril del 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 14 d’abril del 2017

El Call de Vilafranca sota un jardí particular



El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

 “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.




De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.


Font: Agència Catalana de Notícies / Gemma Sánchez (Eix Diari)
Fotos: Agència Catalana de Notícies


 Plànol medieval de Vilafranca del Penedès

dilluns, 10 d’abril del 2017

Guerra de metges al Call de Manresa



La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària. Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes, la Seu.

En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.

Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.


Continueu llegit a Històries manresanes

dissabte, 1 d’abril del 2017

Heidegger i els jueus



Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.

Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org

La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.

La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".

dissabte, 18 de març del 2017

La vuitena caixa




El proper dia 29 de març de 2017,a les 18h, es presenta al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5) el llibre La vuitena caixa, Dory Sontheimer. En l'acte l'acompanyaran Jai Anguita, president de Beth Shalom; Vicenç Villatoro, escriptor i periodista; l'editora d'Angle i Capital Books, Rosa Rey; i la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra. Tamara Precek hi posarà un apunt musical cantant una cançó en jiddisch. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic info@angleeditorial. com




La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.

Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.

Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La vuitena caixa, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.

dimecres, 1 de febrer del 2017

¿Qué fue de los judíos catalanes?

Fragment de l'Atles català d'Abraham Cresques (1375)


Radio Sefarad, desde Barcelona, con Sarah Calo

Enric H. March, licenciado en filología Hispánica y Semítica, escritor y divulgador histórico nos habla sobre el pasado judío de Cataluña, centrándose sobretodo en explicarnos a qué países fueron cuando éstos son expulsados en 1492. Dónde se dirigieron, cómo pervivieron las comunidades, cuándo desaparece su lengua materna en los países de acogida y qué ocurrió con los judíos que se quedaron.


Escolteu l'entrevista a Radio Sefarad

divendres, 20 de gener del 2017

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2017



“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.

Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986)


El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

A Catalunya se celebren els següent actes:

Girona:

27 de gener, a les 19h. Pati del centre Bonastruc ça Porta.

Manresa

25 de gener. Col·locació de llambordes stolpersteine davant els 21 habitatges localitzats dels 28 manresans deportats als camps de concentració nazis (18 van morir assassinats i 10 van ser alliberats), i una placa amb tots els noms, a la plaça de Sant Domènec. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l’artista alemany Günter Demnig. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

27 de gener. Acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. A les 7 del vespre, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant l'stolpersteine col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martínez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8, acte institucional d'homenatge al Saló de Plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

Terrassa

26 de gener, a les 17h. Acte institucional a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.

27 de gener, de 10 a 13h. Obre de teatre Els trens de la memòria, interpretat pels alumnes d'Arts Escèniques de l'Institut de Viladecavalls i del CEM-Escola de Música de Terrassa, al Teatre Principal, plaça de Maragall, 2.




Barcelona:

24 de gener, a les 19:30h. Conferència "La necessitat de testimoni: Liana Millu i Charlotte Delbo a Birkenau", a càrrec de Xavier Antich, doctor en Filosofia i organitzada per B'nai B'rith "Nahmànides" Barcelona, que tindrà lloc a l'Hotel Catalònia Diagonal Centro .

25 de gener, a les 19:30h. Exposició i conferència "La memoria y el olvido en el Holocausto", a càrrec de Nora Gaón del Museu dels Combatents dels Guetos (Israel), a la seu de Bet Shalom.

26 de gener, a les 19h. Acte institucional en el Parlament de Catalunya.

27 de gener, a les 18 h. Conferència "Auschwitz-Birkenau o la tensió entre el paisatge i la memòria", a càrrec de Marta Marín-Dòmina, a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA, a la plaça del Rei.

27 de gener, a les 19 h. Obertura de la instal·lació de Marta Marín-Dòmine "Je vous offre les oiseaux – Us ofereixo els ocells", organitzada pel comissionat de Programes de memòria, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.

30 de gener, a les 19:30h. Plaça de Sant Jaume de Barcelona.


Testimoni de Francine Christophe,
supervivent del camp de Bergen-Belsen










dilluns, 16 de gener del 2017

Trobades importants restes en el call de Lleida



Els darrers treballs d’excavació que s’han dut a terme a l’antic call jueu de Lleida han permès localitzar fragments d’una tenalla andalusina de ceràmica d’època nassarita –en concret del segle XIII- i el suport que la recolzava, del qual no se’n coneix l’existència al conjunt de la Península de cap altre amb les mateixes característiques, segons ha destacat l’arqueòleg municipal de la Paeria, Xavier Payà. La gerra de grans dimensions destaca també per la seva decoració que recrea una representació arquitectònica en miniatura d’un palauet andalusí del moment. Les restes de la tenalla –que servia per emmagatzemar aigua- i del seu suport s’han localitzat en els vestigis d’una casa benestant jueva del segle XIV, que va resultar incendiada l’any 1391 pels cristians que aleshores vivien a Lleida amb l’objectiu de fer marxar els jueus que habitaven en aquella època a l’entorn de la cuirassa jueva de la capital del Segrià.

A més d’aquestes rellevants restes, de l’aixovar de la casa també s’han pogut recuperar altres peces arqueològiques com ara un brancal de porta amb tres creus de David, canelobres, calders de coure, altres peces ceràmiques que formaven la vaixella i armes de defensa com és el cas d’una espasa de bronze, d’una destral i del que se suposa que seria una arma de mà, segons ha explicat Payà. L’arqueòleg municipal ha remarcat que als cristians que van incendiar l’immoble “no els devia interessar el que hi havia dins de la casa ja que hi van calar foc des del mateix carrer” motiu pel qual van deixar tot el que hi havia al seu interior, fet que Payà considera “irracional”.

Aquest conjunt de peces, de la mateixa manera que tota la resta localitzades durant les excavacions a l’antiga cuirassa jueva de Lleida, s’estan restaurant al Laboratori d’Arqueologia de la UdL, que d’aquesta manera col·labora amb els serveis arqueològics de la Paeria per donar a conèixer el passat d’època jueva de la capital del Segrià. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat pel tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, ha visitat aquest dimarts els treballs de restauració que s’estan duent a terme a la Universitat de Lleida per tal de conèixer de prop les darreres restes localitzades a l’antic call jueu.

Àngel Ros ha destacat que el call jueu de Lleida va ser especialment rellevant durant els segles XIII i XIV, quan comença la seva decadència que va tenir el seu punt més àlgid ja en el segle XV. L’alcalde de Lleida ha explicat que les restes que ara s’estan analitzant a la UdL corresponen al segle XIV i, en concret, d’una casa del call que va ser incendiada pels cristians e 13 d’agost del 1391, moment en què s’ha pogut documentar una operació cristiana sobre el barri jueu. En aquell moment es van produir incendis, un dels quals va afectar a una casa benestant de la qual s’han pogut recuperar nombroses restes.

Per la seva part, el tinent d’alcalde Félix Larrosa ha afirmat que la voluntat de la Paeria és inaugurar el recuperat call jueu de la ciutat durant aquesta primavera, en cas que no apareguin noves restes arqueològiques que facin retardar novament el projecte per fer visitable l’espai. Cal recordar que al marge de les darreres troballes, durant els treballs d’excavació duts a terme a l’antiga cuirassa s’han localitzat altres cases, restes del clavegueram de l’època i de l’antic seminari de Lleida, a més de nombroses peces de ceràmica i bronze sobretot, entre altres. Tot i això, les troballes no estructurals es traslladaran a l’arxiu municipal o bé al magatzem municipal d’arqueologia, per tal que també puguin ser vistes pels ciutadans. Així mateix, des de la Paeria no descarten organitzar una exposició amb les peces i fragments apareguts al call jueu.


Font i vídeo: Teleponent

dimecres, 11 de gener del 2017

La sinagoga de Vilafranca del Penedès




Una intervenció arqueològica al pati posterior de la ferreteria Cal Badia treu a la llum les restes del que podria ser la sinagoga del call jueu.

La prospecció arqueològica, que va finalitzar divendres, s’ha dut a terme al pati de la ferreteria Cal Badia. Tot plegat va començar quan l’historiador especialista en l’època medieval Josep Bosch i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i historiador Josep M. Masachs van trobar documentació que situava de forma prou precisa el call jueu de Vilafranca.

Va ser llavors quan es va contactar amb la propietat del pati i, tant els propietaris com l’ajuntament van estar d’acord en fer una primera intervenció que, tot i ser de curta durada, ha donat uns resultats preliminars molt interessants.

En aquest espai s’ha pogut localitzar les restes d’un edifici de grans dimensions, d’entre els segles XIV i XV, compatible amb el que la documentació situa en aquest lloc: la sinagoga de Vilafranca. A més s’han trobat evidències directes i indirectes que demostren que a l’edat mitjana, enmig d’aquesta illa de cases, entre les places de Santa Maria i Jaume I, i els carrers Sant Bernat, Hermenegild Clascar i Marquès d’Alfarràs, hi havia nombrosos carrers, pertanyents al call, que en època moderna van desaparèixer.

Dijous passat, la professora de la Universitat de Barcelona d’història i cultura jueva i presidenta de la Xarxa de Calls Jueus de Catalunya Maria Josep Estanyol va visitar l’espai. De la possible sinagoga se n’ha trobat l’entrada i la base d’un pilar de grans dimensions.

Les troballes permetran saber més sobre una part de la història de Vilafranca que encara és molt desconeguda.

El call jueu de Vilafranca està documentat, com a mínim, des del segle XIII. S’emplaçava dins del nucli emmurallat, protegit dins de la seva pròpia muralla amb un únic portal d’accés. La comunitat jueva vilafranquina o aljama va ser una de les més importants de Catalunya i va desenvolupar un paper important en l’economia i la política de la vila. Els jueus de Vilafranca eren enterrats en un cementiri propi que sembla que se situaria prop de la muntanya de Sant Pau. Sembla que els darrers jueus de la vila van marxar o van convertir-se al cristianisme a finals del segle XV.


Font i vídeo del jaciment: Goretti Martínez, RTV Vilafranca del Penedès