TERRES D'EDOM [Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
dijous, 1 de setembre del 2016
Jornada Europea de la Cultura Jueva: les llengües del judaisme
Castelló d'Empúries
En el marc de la XVII edició de la Jornada Europea de la Cultura Jueva, que enguany té com a eix central les llengües del judaisme, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, com juntament amb altres entitats de la vila comtal, i el Patronat del Call de Girona presenten un programa d'actes, que podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt.
Divendres 2 de setembre, a les 20:30h, comencen els actes amb la ruta literària "Memòries del Call", a càrrec dels Serfs de la Gleva.
Dissabte 3, a les 19h, es presenta a la Capella de Convent de Santa Clara el llibre Erets Catalunya: Una Crònica Hebrea del S. III fins el S. XXI. A les 21h, en el Molí d'en Melino, hi haurà el concert "De metamorfosis i viatges. Els cants jueus de Gionvanni-Ondiah", a càrrec d'Antoni Madueñu i l'Ensemble Clus Trobar.
Diumenge 4, a les 11h, es durà a terme la visita guiada "En clau jueva", que començarà a l'Oficina Municipal de Turisme de Castelló d'Empúries, a la plaça dels Homes.
Call de Girona
Dijous 1, a les 22h, i divendres 3, a les 23h, a Girona, promogut pel Patronat del Call, Rosa Zaragoza, amb la col·laboració de les veus i les guitarres de Rusó Sala, Gabriela Ahumada i Tamara Prezek, oferirà el concert "Les llengües del judaisme", un repertori d'antigues cançons de la tradició jueva cantades en jiddisch, hebreu, judeocastellà i català.
#InstaCulturaJueva2016
Durant els tres dies de la Jornada Europea de la Cultura Jueva podeu etiquetar les vostres fotografies a Instagram amb l’etiqueta #InstaCulturaJueva2016 i entrareu en un concurs organitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu. Les tres millors fotografies de Castelló d’Empúries, Girona i Besalú rebran un premi.
Trobareu més informació a www.costabrava.org
Etiquetes de comentaris:
Call de Besalú,
Call de Castelló d'Empúries,
Call de Girona,
Castelló d'Empúries,
congressos,
fotografia,
llengua,
llibres,
música,
publicacions,
rutes
dilluns, 4 d’abril del 2016
I continuo veient les seves cares
L’exposició "I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos" és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.
En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.
De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.
"No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la memòria". Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i Krzysztof Burnatowicz.
L’exposició "I continuo veient les seves cares" podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...
En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg, Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida), Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José, Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a Poznań, Łódź o Cracòvia.
El fruit d'aquesta mostra és també un llibre bilingüe (polonès / anglès) il·lustrat, I continuo veient les seves cares (disseny i projecte gràfic: Lech Majewski, redacció: Anna Bikont), guardonat en 1996 amb el primer premi en el concurs de l'Associació Polonesa d'Editors, que el va anomenar la publicació més reeixida de l'any. El contingut del àlbum està disponible a la pàgina web de la Fundació Shalom.
Etiquetes de comentaris:
exposicions,
fotografia,
Girona,
gueto de Varsòvia,
història,
judaisme,
nazisme
dijous, 2 d’octubre del 2014
I continuo veient les seves cares
Basílica de Santa Maria a Castelló d'Empúries
Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, 1
Castelló d'Empúries
Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, 1
Castelló d'Empúries
L’exposició "I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos" és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.
En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.
De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.
"No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la memòria". Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i Krzysztof Burnatowicz.
L’exposició "I continuo veient les seves cares" podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...
En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg, Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida), Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José, Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a Poznań, Łódź o Cracòvia.
El fruit d'aquesta mostra és també un llibre bilingüe (polonès / anglès) il·lustrat, I continuo veient les seves cares (disseny i projecte gràfic: Lech Majewski, redacció: Anna Bikont), guardonat en 1996 amb el primer premi en el concurs de l'Associació Polonesa d'Editors, que el va anomenar la publicació més reeixida de l'any. El contingut del àlbum està disponible a la pàgina web de la Fundació Shalom.
Etiquetes de comentaris:
Castelló d'Empúries,
exposicions,
fotografia,
gueto de Varsòvia,
història,
judaisme,
nazisme
dilluns, 17 de juny del 2013
I continuo veient les seves cares
L’exposició del Museu d'Història de Catalunya titulada «I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos» és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos. En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.
De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.
«No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la memòria» Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i Krzysztof Burnatowicz.
L’exposició «I continuo veient les seves cares» podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...
En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg, Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida), Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José, Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a Poznań, Łódź o Cracòvia.
Font: Barcelona Fotobloggers
Etiquetes de comentaris:
exposicions,
fotografia,
gueto de Varsòvia,
història,
judaisme,
nazisme
dilluns, 18 de febrer del 2013
Imatges i memòria de Mauthausen, 1938-1945
L’any 2005, amb motiu de la commemoració del 60 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis, es va portar a terme una exposició internacional, Imatges i memòria de Mauthausen, en tres llengües, per iniciativa de l’Amical espanyola de Mauthausen i d’altres camps, així com de l’Amical Mauthausen de França i del Mauthausen Memorial KZ-Gedenkstätte d’Àustria (amb els suport del Ministeri de l’Interior Austríac). La mostra ha estat exposada a diferents ciutats espanyoles i catalanes i ara arriba a Vilanova i la Geltrú amb el subtítol "La deportació als camps nazis i el ferrocarril. Republicans espanyols en els combois de la mort", en el marc del Museu del ferrocarril.
Aquesta exposició presenta al gran públic un fons excepcional de fotografies de la història del sistema de camps de concentració nazis. La majoria d’elles van ser realitzades per les SS i salvades gràcies a l’acció de deportats republicans espanyols, però també inclou un recull excepcional de les imatges fetes desprès de l’alliberament. Reuneix diverses col·leccions conservades a Europa i Estats Units, entre les quals ocupa un lloc preeminent el fons fotogràfic de l’Amical espanyola de Mauthausen, dipositat al Museu d’Història de Catalunya.
Les imatges ens permeten observar les condicions inhumanes de vida i treball dels internats, així com la quotidianitat de la tasca dels botxins, que es van acarnissar amb els 7.000 espanyols internats al camp, dels quals van morir al voltant de 4.800. Amb l’exposició es rendeix homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, a la vegada que es contribueix a fer que el coneixement de la seva trajectòria i sacrifici quedin incorporats a la nostra història.
La visita lliure a l’exposició és gratuïta amb l’entrada del museu. En el cas de visites de grups o col·lectius que vulguin aprofundir en la temàtica, es podrà demanar una visita guiada per responsables de l’Amical de Mauthausen, fent una petició al Museu o a la pròpia associació Amical Mauthausen.
Activitats complementàries:
Visites comentades: el Museu ofereix una visita comentada a la mostra tots els segons dissabtes de cada mes a partir de les 13.30 hores.
Conferències: dia 5 de març, a partir de les 17.30 h, xerrada–col·loqui sobre el “Projecte Buchenwald; Deportació i Ferrocarril. Republicans Espanyols en els combois de la mort”, a càrrec d’Enric Garriga, representant de l’Amical Mauthausen.
Etiquetes de comentaris:
exposicions,
fotografia,
història,
lager,
nazisme
dilluns, 24 de desembre del 2012
Nadal a l'infern
Nadala alemanya (1941)
[Bon Nadal]
[Bon Nadal]
El dia 8 de desembre de 1941, en el camp de concentració de Chelmno, comencen les primeres operacions d’extermini sistemàtic. És també el primer lager en la història de l’Holocaust on es fan servir càmeres de gas. Hi van a parar els jueus dels guetos de Lodz i Warthegau. Moren assassinats 150.000 jueus i 5.000 gitanos. L’11 de desembre alemanya declara la guerra als Estats Units. S’acosta el Nadal.
El 18 de desembre Hitler reuneix els seus generals i els ofereix un àpat de Nadal a Munic. El Führer mai s’ha sentit gaire a gust enmig de l’alta oficialitat de la Wehrmacht, tan aristocràtica. És conscient que no gaudeix del mateix estatus i que no el consideren un dels seus, però té una cort fidel. I és Nadal.
Nadala alemanya, revers (1941)
[Bon Nadal i feliç any nou]
[Salut al nostre Fuhrer]
[Bon Nadal i feliç any nou]
[Salut al nostre Fuhrer]
Nadal a l'infern:continueu llegint a Bereshit
divendres, 30 de desembre del 2011
Jerusalem (1860-1931)
Fotografies de la ciutat de Jerusalem entre 1860, sota el control de l'Imperi otomà, i 1931, sota mandat britànic, abans de la revolta àrab de 1936.
Porta dels Lleons (1860)
Barri jueu de Jerusalem (1870)
El Graf Zeppelin LZ127 sobrevolant Jerusalem l'11 d'abril de 1931
El Graf Zeppelin LZ127 sobrevolant Jerusalem l'11 d'abril de 1931
El Graf Zeppelin sobrevolant la Torre de David l'11 d'abril de 1931
Porta de Damasc (ca. 1900)
Porta de Damasc (1860-90)
Foto aèria de Jerusalem (ca. 1917), feta per un pilot alemany
El barri jueu de Jerusalem (1900). Les dues cúpules corresponen a les sinagogues de Churva i Triferet Yisrael
Porta de David o Zion (1860)
Porta de David o Zion (1909-1919)
Jueus de Jerusalem (ca. 1890), pintades a mà
Jueu de Jerusalem (ca. 1900)
Jueus en el Mur occidental (1908)
Estació de tren de Jerusalem (1900)
Manifestació antisionista a la porta de Damasc (8 de març de 1920)
Etiquetes de comentaris:
fotografia,
il·lustracions,
Israel,
Jerusalem,
vintage
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






























































