A la pàgina web De Barcino a BCN, sota la direcció de Jaume Sobrequés, catedràtic d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat ens ofereix un repàs sobre la història de Barcelona a través de textos, imatges i vídeos.
La presentació està molt cuidada, amb textos que no són massa extensos -la pàgina té voluntat divulgativa-, però ofereix bibliografia per a qui vulgui saber-ne més en un tema concret. La part multimèdia, a més de fotografies, incorpora alguns vídeos històrics, com el de les troballes de restes arqueològiques a les muralles romanes, de l'any 1965, que només són accessibles en els arxius històrics corresponents. O vídeos fets expressament, com el que hi ha en aquesta pàgina sobre l'evolució de la ciutat en el pla de Barcelona.
L'evolució de la ciutat sobre el pla de Barcelona
Per cortesia del Museu d'Història de Barcelona
Música: Sota llicència de Creative Commons
Ludwig Thuille: Piano Sextet in B-flat major, op. 6. III Gavotte. OnClassical.
Ludwig Thuille: Piano Sextet in B-flat major, op. 6. III Gavotte. OnClassical.
Temple d'August, al carrer Paradís
No sé vosaltres, però jo sento una emoció especial en la descoberta dels fets històrics de la meva ciutat. No és només aquest viatge al passat que ens permet saber d'on venim i què som; és també aquesta relació que s'estableix amb les restes materials. Passejar pel pas de muralla romana o contemplar les restes del temple d'August (a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís) permet, en la memòria, fer un salt en el temps i imaginar-se aquells habitants de Barcino. És una relació semblant a la que es produeix llegint una novel·la i ficant-se en la vida dels protagonistes.
És el que em va passar aquest estiu visitant una de les darreres descobertes arqueològiques romanes a Barcelona, la domus (s. IV) del carrer de la Fruita, en ple call jueu. O ja posats, a l'antiga sinagoga major (s. X) del carrer Marlet, a pocs metres de la domus. Estar entre les seves parets permet sentir la remor de les veus de la família patrícia de la casa romana; o la veu del rabí durant una reunió a la sinagoga. No són només pedres; són pedres que parlen, que ens parlen.
Antiga sinagoga de Barcelona, al carrer Marlet
