Restes materials dels calls

[Actualitzat: 3 de febrer de 2019]

No hi ha documentació escrita que confirmi la presència de jueus en terres catalanes fins el segle IX, hi ha indicis que fan pensar que ja hi eren establerts quan es van començar a establir els comtats catalans, i és més que probable que ja hi fossin en època visigòtica (finals s. V). No es pot descartar, tampoc, que després de la caiguda del segon Temple (any 70) i de l'inici de la diàspora jueva per la Mediterrània, alguns jueus s'instal·lessin a la Tarraconense. Hi ha restes de construccions jueves associades a restes romanes que podrien ser anteriors al segle V.

Del segle XI cap endavant la documentació ja és abundant, fins la seva expulsió el 1492. Tot i que hi ha constància escrita que hi hagueren comunitats en una seixantena de poblacions catalanes, entre els segles XI i XV, no totes elles tenien una població organitzada en un call (trama urbana acotada) o en una aljama (comunitat organitzada jurídicament). Només les següents poblacions estaven constituïdes en aljames, i gaudien de les institucions i construccions que els eren pròpies, és a dir, sinagoga, cementiri, jutges, carnisseria i banys: Agramunt, Balaguer, Barcelona, Bellpuig, Berga, Besalú, Camarasa, Cardona, Castelló d'Empúries, Cervera, Falset, Girona, Guissona, Lleida, Manresa, Montblanc, Puigcerdà, Santa Coloma de Queralt, la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Tàrrega, Tortosa i Vic. La resta de comunitats depenien d'aquestes aljames, la qual cosa no vol dir que no hi podem trobar restes i documentació importants.

A la barra lateral de la pàgina principal hi ha enllaços cap a totes les poblacions on hi ha restes materials i que tenen una adreça web amb informació. Però per ampliar aquesta informació que és a la xarxa, llistaré en aquesta pàgina, en quatre blocs o rutes, totes les localitats que tenen restes arqueològiques jueves, que conserven la trama urbanística del call o que gaudeixen d'un centre d'interpretació de l'antiga comunitat jueva.

Moltes poblacions conserven toponímia relacionada, però sense cap resta material: Cadaqués, la Bisbal d'Empordà, Verdú, Balaguer, Bellpuig, Vilajuïga, Aleixar, Alcover.



Miqvé de Besalú


Girona: call, sinagoga, cementiri, Museu dels Jueus
Besalú: call, sinagoga, miqvé, visita guiada
Castelló d'Empúries: call, sinagoga, centre d'interpretació
La Bisbal d'Empordà: call 
Puigcerdà: call, Museu Cerdà (objectes diversos i una hanukkia)

Barcelona: call, sinagoga (?), cementiri, centre d'interpretació, Museu d'Història de la Ciutat, Associació Call de Barcelona, Els vestigis del call jueu de Barcelona
Vic: Puig dels Jueus (topònim d'un antic cementiri), Arxiu Episcopal de Vic
Manresa: Baixada dels Jueus (topònim), retaules gòtics de la Seu
Berga: call (la Berruga), Fossar del Jueus, v. la ruta El camí de la Berga jueva, al Centre d'Interpretació de la Ciutat
Vilafranca del Penedès: sinagoga (?)

Lleida: call (la Cuirassa: objectes i resta arqueològica, i a la Seu Vella)
Agramunt: làpida funerària
Torà: call
Tàrrega: cementiri i jaciments, Museu Comarcal de l'Urgell

Montblanc: call, Museu de Montblanc
l'Espluga de Francolí: Museu de la Vida Rural (un segell de marcar el pa àzim)
Santa Coloma de Queralt: call


 Call de Santa Coloma de Queralt

Tarragona: call (La Part Alta: fotografies de les restes del call), Ca la Garsa (sinagoga?)
Falset: call, Museu de Falset (làpida)
Capçanes: producció de vi caixer
Conesa: call
Tortosa: call, sinagoga, forn i carnisseria
Aleixar: call 
Valls: call
Reus: call
Sarral: call
Alcover: call


Segell de pa àzim
Museu de la Vida Rural
l'Espluga de Francolí