dilluns, 29 d’octubre del 2012

La globalització de la nova judeofòbia


La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona organitzen aquest seminari, que se celebrarà a Barcelona els pròxims 7 i 8 de novembre, (en commemoració del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, el 9 de novembre), a l'Espai Francesca Bonnemaison, al c. Sant Pere més Baix, 7.

El seminari és la primera iniciativa institucional i social conjunta a Catalunya que tractarà el prejudici de la judeofobia de manera científica i acadèmica. La seva celebració en les dates citades es deu a la voluntat de fer coincidir la presentació del seminari amb la commemoració del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, el 9 de novembre. Aquesta data de commemoració mundial coincideix amb la Nit dels Vidres Trencats , pogrom nazi contra els jueus d'Alemanya i Àustria que va succeir el 9 de novembre de 1938.

[+] L'antijudaisme i els estatuts de puresa de sang

PROGRAMA
 
Dimecres 7 de novembre

9.30h - Obertura del Seminari
- David Grebler, president de la Fundació Baruch Spinoza.
- Eyal Bennaim, en representació de CIB, ATID i Jabad Lubavitch.
- Marta Soler, directora del CREA-UB.
- Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civils, Ajuntament Barcelona.
- Joana Ortega, vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya.
10.30h - La judeofòbia dels segles XX i XXI
Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània. Universitat Autònoma de Barcelona.
11.30h - Pausa
12h - L'antisemitisme a Catalunya
Vicenç Villatoro, escriptor i periodista.
13h - Els paràmetres ideològics de la dreta radical europea.
Joan Anton Mellón, catedràtic de Ciència Política. Universitat de Barcelona.
14h - Pausa
15.30h - El negacionisme de l'Holocaust
Xavier Boltaina, professor de Dret. Universitat de Barcelona.
16.30h - L'antisemitisme com a delicte
Miguel Ángel Aguilar, fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació.
17.30h - Pausa
18h - Els límits de la llibertat d'expressió.
Andrés Martínez Arrieta, magistrat del Tribunal Suprem.
19h - Pel·lícula documental: L'estigma?

Dijous 8 de novembre

9h - Vivències del prejudici antijueu
- Testimonis de tres comunitats jueves de Catalunya: CIB, ATID i Jabad Lubavitch.
- Isaac Querub, president de la Federació de Comunitats Jueves.
10h - Accions contra l'antisemitisme
Xavier Cubells (director del Programa de Drets Civils de l'Ajuntament), Carlos Schorr (Fundació Baruch Spinoza), Simón Emergui (B'nai B'rith) i Lena de Botton (CREA-UB).
10.45h - Accions contra la judeofòbia
Toni Florido (ACAI), Andreu Lascorz (ARCCI), Eduard Calafi (Hasbarà) i Avitail Livneh (Col·legi Hatikva).
11.30h - Pausa
12h - L'ensenyament sobre la judeofòbia
Gustavo Daniel Perednik, educador i escriptor.
13h - L'educació sobre l'Holocaust
Jaime Vándor, professor de Filologia Semítica. Universitat de Barcelona.
14h - Pausa
15.30h - L'antisemitisme del franquisme i els spanischer Juden
Eduardo Martín de Pozuelo, periodista de La Vanguardia.
16.30h - La tetralogia ideològica de l'antisemitisme contemporani
Xavier Torrens, professor de Ciència Política. Universitat de Barcelona.
17.30h - Pausa
18h - L'antisemitisme a Europa
Pilar Rahola, periodista i escriptora.
19h - Línies paral·leles: antisemitisme i antisionisme al món contemporani
Robert S. Wistrich, director del Vidal Sassoon International Center for the Study of Antisemitism.
Està organitzat per la Fundació Baruch Spinoza i per l' Ajuntament de Barcelona . Compta amb el suport de dues institucions públiques més: la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona .

diumenge, 28 d’octubre del 2012

La imatge dels jueus en el còmic



Fredik Strömberg. Jewish Images in the Comics.  Seattle (WA): Fantagraphics Books, 2012

Conget, José María. "Cabalacómics. Reseña de Jewish Images in the Comics de Fredrick Strömberg", Tebeoesfera, 2ª época, núm. 10, 22 d'octubre de 2012 [pàgina web].

Les 30 primeres pàgines, aquí (PDF).

divendres, 26 d’octubre del 2012

El call de Girona

Maqueta de la Girona antiga, amb el call jueu

Vídeo promocional i turístic del call jueu de Girona

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Els jueus catalans de Tessalònica


Tessalònica durant la Shoà

A Tessalònica (Grècia) durant segles hi va haver dues comunitats catalanes, la catalana vella: Katallan Yachan, fundada el 1492; i la catalana nova: Katallan Hadach, fundada a finals del segle XVI. L’any 1589-90 i l’any 1613 tenien uns 70 focs a la comunitat vella i uns 90 a la nova. L’escissió sembla que es va produir l’any 1515, per un problema de pagament d’impostos.

Les comunitats jueves catalanes eren veïnes de les comunitats d’Espanya, Provença, Saragossa-Aragó, Lisboa, Aragó, Castella... fins a més de 20 comunitats diferenciades. El segon rabí que hi va haver a la comunitat catalana de Tessalònica es deia Iosef al-Tortosi, de Tortosa, mort l’any 1536.

És sorprenent que molts jueus de cognom Toledano s’identificaven, com a catalans! Al segle XVII molts epitafis demostren que Català s’havia convertit en un cognom, com en el cas del rabí Abraham Català l’any 1663. També apareixen cognoms com Bargillon, Arocas, Saporta, Cavaller, Chacon, Barzilai, Toledano...

Les dues comunitats catalanes coexistien encara l’any 1936. La llengua catalana, més o menys debilitada, es continuava parlant però, sobrevivia un ritus i uns costums diferenciats (minhag)? La tragèdia és que van ser exterminades pels nazis, com la major part de les comunitats jueves dels Balcans.


Fonts:

F. Andreu Lascorz

Història dels jueus de Tessalònica (Wiklingua)

Lewis, Bernard. Islam. Paris: Gallimard, 2005, p. 563-567

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Recordant Primo Levi



Recordant Primo Levi, 25 anys després de la seva mort

Shemà
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.

Aquest poema de Primo Levi figura com a epígraf de Si això és un home. El títol, "Shemà", recorda la pregària de la litúrgia hebrea en què s’exhorta els fidels a recordar i a transmetre als fills la noció fonamental de les creences jueves: "Escolta, Israel, el Senyor és el nostre D''u, el Senyor és Un" (שְׁמַע יִשְׂרָאֵל, ה' אֱלֹהֵינוּ, ה' אֶחָד; Shemá Yisrael, Adonai Eloeinu, Adonai Ejad). Parafrasejant aquesta pregària en els seus versos Primo Levi va voler recordar als homes la unicitat de l’experiència viscuda a Auschwitz i donar al record d’aquella tragèdia el valor d’una prescripció religiosa.

En el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, que va tenir lloc a Torí l’any 1987, el Departament de Filologia i Comunicació, el Departament de Filosofia de la Universitat de Girona i l’Institut d’Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona reten homenatge a Primo Levi tant com a testimoni com a escriptor i intel·lectual amb aquest cicle de conferències:


  • 4 d'octubre. Xavier Antich (UdG). "Primo Levi: el supervivent i el testimoni. De l’Informe sobre l’organització higiènicosanitària del camp de concentració pels hebreus de Monowitz (Auschwitz-Alta Silèsia) i dels poemes a Els enfonsats i els salvats".
  • 25 d'octubre. Jörg Zimmer (UdG). "La transcendència d’Auschwitz: aproximació filosòfica a Primo Levi".
  • 8 de novembre. Giovanni Albertocchi (UdG). "L’Infern de Auschwitz: Dante a Si això és un home de Primo Levi".
  • 29 de novembre. Robert Caner (UB). "Representació literària i filosòfica de l'holocaust: Celan i Adorno".

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Jornada d'homenatge a Miquel Pujol

 

Jueus del rei i del comte

Amb motiu d'homenatjar mossèn Miquel Pujol Canelles, expert en estudis històrics sobre els jueus de Castelló d'Empúries, el Patronat Call de Girona i l'Ajuntament de Castelló d'Empúries han organitzat una Jornada que comptarà amb diverses conferències i comunicacions a l'entorn de la història i la cultura de les comunitats jueves de l'àrea de Girona i del comtat d'Empúries a l'edat mitjana.

La Jornada comprendrà també una visita guiada pels llocs més emblemàtics del Castelló judaic.

Dia: 19 d'octubre de 2012, de les 9.30 a les 20 h

Lloc: Institut d'Estudis Nahmànides de Girona i Castelló d'Empúries

Inscripció: 20 euros a través del formulari

Miquel Pujol Canelles

Obres de Miquel Pujol Canelles


Pujol i Canelles, Miquel. La conversió dels jueus de Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries: Ajuntament de Castelló d'Empúries: 1997.



Pujol i Canelles, Miquel. "El fossar dels jueus de Castelló d'Empúries", Annals. L'Institut d'Estudis Empordanesos, Figueres, 2003, núm. 36, p. 37-95.

dijous, 11 d’octubre del 2012

Jaume I i l'aljama de Barcelona


Quan va néixer Jaume I l'administració de les rendes del seu pare, el rei Pere el Catòlic, estava confiada a un jueu de Barcelona anomenat Perfet, que va seguir al servei de la casa reial, amb alguna intermitència, fins que va morir, el 1227.

En 1214, quan va ser reconegut com a rei, Jaume I tenia al seu servei un altre jueu de Barcelona amb el títol d’alfaquim (savi en ciències), i que era metge. Es deia Açac de Barcelona o Açac Abenvenist. No només tenia cura de la salut del monarca, sinó que, per disposició del cardenal llegat d'Innocenci III, va ser comissionat per pactar una treva temporal amb els musulmans. Els seus serveis van ser remunerats amb una protecció real especial, i amb rendes perpètues.

L’any 1213 a Catalunya només hi havia quatre comunitats que funcionaven com a aljames (comunitats jueves amb personalitat jurídica): Barcelona, Tortosa, Lleida i Girona. No eren molt nombroses i no comptaven gaire en l’entramat social. La de Barcelona, des de diversos segles enrere, estava presidida i governada per un parell de llinatges investits d'un gran ascendent personal, complementat amb la corresponent potència econòmica. Les comunitats de Lleida i Tortosa, consolidades durant segles sota el domini musulmà, portaven poc més de mig segle sota el domini feudal cristià. La de Girona, la més reduïda, va començar a destacar en les últimes dècades del segle XII.

Durant molts anys, almenys entre 1230 i 1264, per assessorar en el govern de les comunitats de jueus establertes en els seus dominis, i perquè als reis els interessava tenir jueus prop seu, ja que alguns dominaven l'àrab i el llatí, a més de l'hebreu, Jaume I va comptar amb la col·laboració del mestre jueu més il·lustre de l'Europa occidental: Bonastruc ça Porta, conegut en la literatura hebrea com Nahmànides.

Va augmentar el nombre d'oficials jueus al seu servei i va augmentar el nombre d’aljames gràcies als privilegis que el rei els concedí, i l’establiment i el desenvolupament de les ciutats va estar directament relacionada amb la creació d’aquestes aljames. A Jaume I i l’aljama de Barcelona, Eulàlia Vernet, doctora en Filologia Semítica i professora a la Universitat de Barcelona, ens explicarà el cas de la ciutat i l’aljama de Barcelona.

Dilluns dia 15, a les 19 h. Sala Carreras Candi, MUHBA.


[+]

Riera Sans, Jaume. "Jaime I y los judíos de Cataluña" [publicació + localitat + any?]. Archivo de la Corona de Aragón, p. 135-155 [Fundación Fernando el Católico]

diumenge, 7 d’octubre del 2012

El call de Tarragona i la vida dels catalans de religió jueva

Ca la Garsa. Possibles restes de la sinagoga del call de Tarragona

El proper dia 9 d'octubre es realitzarà una activitat infantil a Ca la Garsa, a la plaça dels Àngels, al costat de les possibles restes de la sinagoga de Tarragona, on podrem veure i saber d’objectes tradicionals de la religió i els costums dels jueus catalans, en l’entorn del que a l’Edat Mitjana va ser el barri jueu de Tarragona, el call. Podrem intercanviar opinions i dibuixar el que ens hagi agradat més.

Contacte: falascorz@gmail.com

Disseny, organització i direcció de l’activitat: F. Andreu Lascorz, hebraista i president d’ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya – Israel)

dissabte, 6 d’octubre del 2012

El Llibre de la creació, traduït per Manuel Forcano


El Llibre de la Creació , que conjuntament amb el Zohar conformen les obres principals de la càbala, la mística jueva, va ser presentat per Joan Roca, director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA), el passat dimecres dia 3 d'octubre, al MUHBA El Call. L'acte, organitzat per Fragmenta Editorial, va comptar amb les intervencions del caputxí Enric Cortès, hebraista i doctor en Bíblia; el poeta i doctor en filologia semítica Manuel Forcano, traductor i curador de l'obra; i Mario Satz, llicenciat en filologia hispànica i escriptor. La cantant Lídia Pujol va cloure l'acte recitant uns fragments del llibre.

Manuel Forcano va destacar la influència d'aquest llibre, fonamental per a la interpretació de la càbala, a la Barcelona jueva medieval. "Com a traductor he vist que bona part del llibre es pot llegir en passat o en imperatiu. I canvia molt, ja que no es relata el que va passar sinó què ha de passar". Per a ell "el gran tema de l'obra és el poder creador de les paraules, ja que el que no diem no existeix. És el llibre de la màgia de les paraules". En aquest sentit, aquest  "llibre era un mètode per a poder crear, era pólvora en mans dels homes, encara que a posteriori els propis rabins van mullar la pólvora per rebaixar-ne el poder". El gran secret està en què, segons la càbala, si es descobreix la clau per interpretar les paraules de la Torà, el Pentateuc hebreu, es pot crear vida. Conegut és el cas del Gólem, el gegant de pedra que el rabí Loew va crear per defensar el gueto de Praga i al qual va donar vida escrivint la paraula "emet" (אמת), que significa "veritat", en el front del monstre. Quan el Gólem va embogir i va començar a matar indiscriminadament, Loew el va sacrificar esborrant-li l'àlef (א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, i va quedar la paraula "met" (מת): mort. D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem estan guardades en un taüt a l'àtic de la sinagoga Staranová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari.

Per la seva banda, Enric Cortès va qualificar la introducció de Manuel Forcano de "fabulosa" i va afegir que "portem 400 anys de retard en recuperar aquesta obra", que és la primera vegada que es tradueix al català. Mario Satz va advertir que "quan ens submergim en una obra com aquesta desapareixen l'espai i el temps". L'editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, va explicar, referint-se a la col·lecció "Sagrats i clàssics", que des de l'editorial es vol fer una Bernat Metge de les religions, i va explicar que hi ha poquíssims traductors disponibles per publicar versions de textos sagrats escrits en alfabets no llatins".
 

Llibre de la Creació

Misteri és la millor paraula per definir el Llibre de la Creació, un breu i antic opuscle d'especulació cosmològica i cosmogònica d'origen imprecís, de difícil datació, d'autor desconegut, de contingut difús, d'estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps. Tanmateix, tot i la seva brevetat i les extremes dificultats per comprendre'n el missatge, mai tan poques paraules no havien tingut tant poder ni fascinat tantes ments preclares. El Llibre de la Creació és el primer assaig especulatiu conegut del pensament jueu en llengua hebrea i cal considerar-lo, per tant, com el sòcol conceptual de diversos sistemes de la filosofia i la mística judaiques. Pocs altres llibres en hebreu han exercit, després de la cloenda de la redacció del Talmud, una influència tan decisiva en el desenvolupament del pensament jueu. Pel que fa específicament a la literatura d'especulació esotericomística, el Llibre de la Creació és un text fonamental i indispensable. Pel que respecta a la càbala jueva, és un text fundacional i gairebé considerat sagrat.

[+]

"El 'Libro de la Creación' es un manual para ser Dios", La Contra de La Vanguardia, 6 d'octubre de 2012