dilluns, 28 de febrer del 2011

Rànquing de cites bíbliques


Biblegateway, la Bíblia en línia més usada en el món ha publicat  una anàlisi estadística amb els versets bíblics més  buscats en el seu motor de cerca. Joan  3,16 ha resultat ser el més  sol·licitat. Aquesta llista ha estat contrastada per Google, que conserva la informació dels vuit milions d'usuaris que visiten el lloc cada mes. Aquest és el rànquing:

1) Joan 3,16: "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna."
2) Jeremies 29,11: "Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor."
3) Romans 8,28: "Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar."
4) Filipencs 4,13: "Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort."
5) Gènesi 1,1: "Al principi, Déu va crear el cel i la terra."
6) Proverbis 3,05: "Confia en el Senyor de tot cor, però malfia't del propi saber; [...]"
7) Proverbis 3,06: "[...] si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer."
8) Romans 12,2. "No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte."
9) Filipencs 4,6: "No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies."
10) Mateu 28,19: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant."

Es poden treure moltes conclusions sobre aquest resultat, però només en faré una aproximació. Primer, una de classificatòria. Dels 10 hits, 6 cites pertanyen al Nou Testament i 4, a l'Antic. De les neotestamentàries, 2 són dels evangelis (Joan i Mateu) i 4 són cartes (Romans i Filipencs). Les de l'Antic, 2 pertanyen als Escrits (Proverbis), 1 a Profetes (Jeremies) i només 1, Gènesi 1:1, és de la Torà (Pentateuc).

Tots ells, excepte Gènesi i Mateu, són marcadament catòlics i posen el seu accent en la seguretat que Déu dóna fortalesa als homes, subratllant l'esperança en una vida millor, el regne de Déu, que no és pas a la terra.

És evident que la major part dels usuaris que cercaven en el text bíblic sabien què buscaven i volien trobar, en la paraula divina, consol i esperança. No és gens agosarat deduir, doncs, que aquests individus necessitaven reafirmar la seva fe perquè la realitat no els deu ser massa favorable.

La cita de Mateu, per altra banda, és prou proselitista com per atribuir-la a faccions cristianes més donades a trocar a la porta dels descreguts per dur-los al bon camí. Però els proselitistes per antonomàsia, mormons i testimonis de Jehovà, poden citar la Bíblia de memòria, per tant, es fa difícil pensar que els cercadors d'aquesta cita puguin venir d'entre les seves files. En tot cas, és clar que amb la cita es pretén confirmar que cal convertir els infidels i convèncer els pagans del seu error. Algú es vol assegurar que està fent bé la seva feina.

La cita de Gènesi és la primera frase de la Bíblia. No crec, doncs, que qui la busqués tingués cap altra pretensió que la d'assegurar-se quin era l'enunciat correcte.

És simptomàtic comprovar que la necessitat o la curiositat dels usuaris deixa de banda el contingut més "històric" i literari de la Bíblia, fins i tot el teològic, per anar a buscar ajut i confirmació de les pròpies creences. Si en lloc d'estar davant les cites bíbliques més buscades es tractés de la llista de llibres més venuts, els d'autoajuda coparien el rànquing. Potser caldria comprovar que no sigui realment així. Tots sabem que les llistes de llibres més venuts són falses perquè només contemplen els resultats comercials de les grans llibreries, quan resulta que qui ven més llibres a tot l'estat és Carrefour.

Per acabar, només volia assenyalar que el públic general que consulta la Bíblia, segons les dades d'aquest rànquing, no està massa allunyat de la resta de mortals que necessiten trobar un pastor que els guiï, una paraula que els reconforti o una màxima que doni sentit a la seva vida. Capellans, gurús, premsa i programadors de televisió tenen la feina assegurada.

[Per a les cites he fet servir la Bíblia interconfessional de l'Associació Bíblica de Catalunya]

dijous, 24 de febrer del 2011

El germen del Mal


Un cop més em torno a sumergir en la lectura d'una obra sobre l'Holocaust: Necrópolis, de Boris Pahor, un escriptor eslovè que va néixer el 1913 en el Trieste annexionat per Itàlia, i que hagué de lluitar per la seva llengua abans d'acabar internat al lager de Natzweiler-Struthof per haver lluitat a la Resistència contra el nazisme. L'any passat vaig llegir Si això és un home, de Primo Levi, lectura llargament ajornada per diversos motius. Difícilment res pot ser superable a Levi des del punt de vista literari i de reflexió, però cada obra, cada autor, és un nou descobriment i, sobretot, una nova manera d'explicar el drama i la tragèdia humans, que mai vol dir una possibilitat més d'entendre'ls.

Pot semblar que insistir en la literatura de l'Holocaust és un fet gratuït que no du enlloc, que no és més que recrear-se en la misèria i el dolor d'uns fets que formen part del passat i que no ens aporten  res més que patiment. Però no és així. Per sobre de totes les coses, i més enllà de l'experiència (el dolor més gran de tot supervivent dels camps d'extermini no és el provocat per la mort gratuïta, sinó per haver sobreviscut a ella), la literatura de l'Holocaust busca entendre l'origen del mal i la seva pràctica. Busca entendre per què l'home és capaç d'infringir un dolor tan gran. I per què el continua provocant. Després de la Segona Guerra Mundial els exterminis selectius s'han continuat produint: URSS, Cambotja, Uganda, Iugoslàvia... O l'assassinat sistemàtic de dones a Ciudad Juárez i a altres llocs de Mèxic. Què fa que la deshumanització sigui possible cada cop que es produeix un conflicte, sigui armat o no? I què fa que sigui possible a mans de la pròpia població civil enrolada en una voràgine de violència inexplicable, seguint les consignes d'il·luminats o per pura alienació mental?

La casualitat (expressió retòrica de la intel·ligència emocional) ha volgut que comences a llegir Necrópolis el mateix dia que els diaris (veure El País) es feien ressò de l'agressió i la violació de la periodista de la CBSLara Logan, a mans de 200 persones mentre cobria el reportatge de la manifestació contra el president egipci Mubarak, a la plaça Tahrir d'El Caire, abans que pogués ser rescatada per un grup de dones i soldats de l'exèrcit egipci. Què fa que 200 persones es deixin dur col·lectivament per la violència i que, a més, s'hi afegeixin les agressions sexuals, que tenen un componen individual que respon a altres atavismes. Se'm fa tan difícil entendre aquesta violència gratuïta com entendre els milers de pàgines web que subratllen, gratuïtament, que Lara Logan era guapa.

He de pensar que el mal forma part de la condició humana, perquè tota explicació, per molt fonamentada que sigui (acceptar la malaltia mental és acceptar l'alienació mental de la humanitat), em fa més por que pensar que dins meu existeix el germen adormit del mal.

dilluns, 21 de febrer del 2011


La Càtedra de Pensament Jueu David Melul, dirigida per Mario Javier Sabán, doctor en filosofia i President de la xarxa de cultura jueva Tarbut Sefarad visitarà el proper divendres 25 de febrer la vila de Montblanc i dictarà la conferència La filosofia jueva medieval. L'acte serà presentat per Francesc Benet i Ribé, regidor de Turisme i Projecció Exterior de l'Ajuntament de Montblanc. L'acte està pensat per a tots els públics i tothom que hi estigui interessat hi podrà assitir lliurement.

L'esdeveniment està organitzat per l'Associació Tarbut Sefarad amb la col·laboració de l'Àrea de Turisme i Projecció Exterior de l'Ajuntament de Montblanc. Tarbut Sefarad és una associació que neix l'any 2007 amb l'objectiu de crear, impulsar i coordinar la xarxa d'associacions i delegacions culturals Tarbut, generant una programació cultural per a totes elles. D'aquesta manera Montblanc es va incorporar a aquesta xarxa la passada tardor a través de Patrizia Luna, presidenta de Tarbut Montblanc que està desenvolupant la tasca d'investigació i difusió de la cultura jueva a la capital de la Conca de Barberà.

divendres, 18 de febrer del 2011

La llengua sefardita avui


El Amaneser és un diari mensual turc publicat pel Sentro de investigasyones sovre la kultura sefardi otomana-turka (Ottoman-Turkish Sephardic Cultural Research Center) i escrit en llengua ladina, sefardí o judeocastellà, la llengua que parlaven el jueus de Sefarad (Regne de Castella) expulsats pels Reis Catòlics amb el Decret de l'Alhambra de 1492, i que conserven fins avui en petites comunitats del Magrib, Grècia i Turquia. És, de totes les llengües judeoromàniques, l'única que es conserva, si deixem de banda el judeoportugués, del qual només en queden algunes traces en el parlar dels jueus portuguesos de Belmonte i l'Algarve. En el cas del sefardí parlat al Marroc, llengua rep el nom de haquetia, una variant que és una barreja de castellà del segle XV amb hebreu i àrab.



La gran diferència entre el sefardí i les llengües que els expulsats es van trobar en els territoris d'acollida (grec i turc) és el que va permetre que conservessin la llengua materna. En canvi, els jueus catalans expulsats de la Corona d'Aragó i Catalunya es van dirigir, principalment, cap a Itàlia. La semblança entre llengües romàniques, judeocatalà (que més enllà d'alguns arcaismes i alguns calcs sintàctics de l'hebreu, poc es diferenciava del català vulgar), català pròpiament dit i italià, va fer que els jueus que tenien com a llengua materna el català fossin assimilats i acabessin adquirint la llengua judeoitaliana o les variants neollatines parlades a Roma i al Lazio [més informació sobre la diàspora a Itàlia a eSefarad].

A banda d'El Amaneser només existeix una altra publicació periòdica en judeocastellà, Aki Yerushalayim, editada entre Argentina i Israel, i altres publicacions no periòdiques d'associacions sefardites. A més de la pàgina web eSefarad. Noticias del mundo sefaradí, on s'hi publiquen ocasionalment articles en sefardí. Tot i el ressorgiment que aquesta llengua està vivint, el món editorial no és massa actiu, encara que de tant en tant es publica alguna joia com El princhipiko (Libros Certeza).



Podeu trobar un estudi recent sobre la història i la situació actual d'aquesta llengua a "Un viaje por Sefarad: la fortuna del judeoespañol", de Carmen Hernández González, publicat a l'Anuario 2001. El español en el mundo, de l'Instituto Cervantes. I "El ladino i su kultura en Israel en el anyo 2005", de Rosa Mª Moro de Andrés Moshe Shaul, també de l'Instituto Cervantes (Anuario 2006-07).

A l'aplicació que adjunto a sota podeu llegir l'exemplar número 60, d'aquest mes de febrer, del diari El Amaneser, a la pàgina 11 del qual hi apareix un reportatge sobre Barcelona i Girona.

El Amaneser 60

dimarts, 15 de febrer del 2011

Els jueus de l'Est d'Europa



Gràcies a Bloc de Lletres hem descobert el portal en línia de l’enciclopèdia The YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe [edició en paper: Yale UP: YIVO Institute for Jewish Research, 2008], que es presenta amb la voluntat de mostrar tots els aspectes de la vida jueva de l’Europa de l’Est. Una comunitat de milions d'individus, aniquilada en bona part pel nazisme i ara repartida bàsicament entre Estats Units i Israel, i de la qual en tenim un coneixement molt parcial i folklòric a través de pel·lícules com El violinista a la taulada o Yentl.

 Rabbi Avraham Mordechai, acompanyat d'altres hasidim

Paga la pena perdre's a la seva pàgina web. Com se'ns explica allà mateix, aquesta enciclopèdia pretén reflectir tots els aspectes de la vida jueva en la seva varietat i multiplicitat: religiosos i seculars, de gènere, urbans i rurals; el món hasídic (ortodox i cabalístic) i el misnagdic (ortodoxes més rígids i oposats als hasidim), que junts s'acabarien oposant-se al judaisme il·lustrat;  la llengua jiddisch i l'hebrea; sionistes i assimilacionistes; els russos i els polonesos, romanesos i ucraïnesos, lituans i procedents de la Galitza; els caraïtes i els rabbinites. Un món complex que va lluitar entre la tradició i la modernitat fins que la realitat els va dur a un camp d'extermini. Llegiu La familia Moskat (Barcelona: RBA, 2009), del premi Nobel d'Isaac Bashevis Singer.

Galitzia (Europa 1919-1920)

Més enllà del tòpic de les barbes, els tirabuixons, les filactèries, les matrones amb perruca, el que se'ns escapa és que de la seva cultura n'ha sorgit bona part de l'art modern, de la literatura, del cinema, del teatre, de l'humor, la filosofia, la ciència, que tots nosaltres hem anat bevent al llarg de tot el segle XX i fins avui dia. No exposaré la nòmina d'artistes procedents de les comunitats jueves de l'Est d'Europa perquè ni l'art ni la ciència ha de dur etiquetes d'aquest tipus, encara que ajudi a entendre coses que ens passen desapercebudes i que ens permetrien aprofundir molt més en el seu i en el nostre coneixement. Només perquè serveixi d'exemple, l'humor: Chaplin, But Abbott, Lubitsch, germans Marx, Billy Wilder, Jerry Lewis, Mel Brooks, Woody Allen... Theodor Reik, psicoanalista austríac deixeble de Freud, ja el va estudiar en el seu assaig Psicoanálisis del humor judío (Jewish Wit, 1962). És un humor hiperbòlic, on el més gran enemic és el Jo. Allen ens fa riure perquè és tràgic i ens obliga a enfrontar-nos a la imatge que ens retorna el mirall. Allen s'horroritza. Groucho Marx el converteix en llenguatge surrealista: una forma de venjança, que trasllada l'horror als seus interlocutors.


Com molt bé suggereix Bloc de Lletres, podeu llegir el prefaci a l'edició impresa. És molt recomanable, també, la secció de mapes que enllacen amb la informació disponible a l’enciclopèdia i la galeria amb nombroses imatges i material audiovisual. Disposa també d’un glossari de termes usats i d’un índex dels autors col·laboradors de l’enciclopèdia.


[Veure també, Europeana i l'herència cultural d'Europa: avantguardes i teatre jueus]

La Red de Juderías d'Espanya participarà en l'edició 2011 del Fòrum Gastronòmic a Girona, un taller de cuina jueva i un estand a la fira on es donaran a conèixer els productes més característics de cada ciutat, a través de demostracions, tasts o presentacions. Una oportunitat única perquè els membres de la certificació TRET de la Red puguin promocionar-se, donar-se a conèixer i consolidar la seva imatge davant d'un fòrum de grans professionals, amb la presència de figures tan destacades com Ferran Adrià, els germans Roca, Carme Ruscalleda, Luca Montersino, Gillaume Delage, Sergi Arola, Quique Dacosta, Ángel Lleó... entre d'altres.

El taller formatiu tindrà lloc el dilluns 21 de febrer de 18:45 a 20:00 h sobre gastronomia sefardita i jueva a càrrec d'un xef israelià de reconegut prestigi internacional.

Per implicar el públic general en aquest esdeveniment, el Fòrum es traslladarà també a altres escenaris de la ciutat. El divendres 18, tindrà lloc una Marató de cuina a l'Aula Gastronòmica del Mercat del "Lleó", on la Red serà present amb un taller de cuina sefardita, i el dissabte 19, al Pati del Centre Bonastruc ça Porta està prevista la presentació "Les vinyes de Sefarad, de la vinya a la copa" a càrrec de Carlos Delgado i Sandra Aulló, amb un tast de vi kosher.

Més informació en el fullet amb la programació diària.

divendres, 11 de febrer del 2011

Toledo: voces de los moriscos



No em cansaré de repetir com de tràgica va ser l'expulsió de moriscos i jueus entre finals del segle XVI i principis del XVII, i les devastadores conseqüències culturals i econòmiques que el fet va suposar en tots els regnes peninsulars. Tota la tradició artística, literària i científica va venir de mans de jueus i musulmans, i la seva desaparició va representar un buit cultural que s'ha sustentat, i encara se sustenta, en la negació d'un passat que ens pertany, com ens pertany la tradició cristiana.

Un cop tancat el període de celebracions, exposicions i congressos al voltant del IV Centari de l'expulsió dels moriscos amb l'exposició virtual Memoria de los moriscos, que la Biblioteca Nacional presenta a la seva web després d'haver estat exposada físicament a la seva seu, el Museu Sefardí de Toledo dóna continuïtat i veu a les investigacions que ens han d'aportar el rescat i el coneixement d'escriptors com el Mancebo de Arévalo, o el sentit i el significat d'obres com La Celestina.


Després de la sessió inaugural que el professor Miguel Ángel Bunes va fer al desembre amb la conferència De Toledo a Estambul. Los moriscos españoles en el Mediterráneo del s. XVI, des d'aquest mes de febrer el cicle de conferències Voces de los moriscos presenta quatre treballs, entre els quals cal ressaltar, precisament, El Mancebo de Arébalo. Viajes y pensamiento de un escritor morisco. Els manuals de literatura castellana el segueixen ometent, tot i sent un dels principals escriptors en castellà de principis del segle XVI. De la mà de Luis Fernando Bernabé, un dels principals investigadors sobre literatura morisca, se seguirà aquest viatger morisc pels pobles i ciutats peninsulars entrevistant jueus ocults a Toledo, moros testimonis de la caiguda de Granada, fetilleres i parteres com Nuzayta Calderán i dones sàvies com la Mora d'Úbeda, aproximant-nos a aquest misteriós musulmà de formació cristiana i jueva, en un món molt diferent, tant pel que fa a territoris catalans com hispànics, d'aquella uniformitat cristiana que s'ha mostrat insistentment.

[Articles relacionats, cliqueu Moriscos]

dilluns, 7 de febrer del 2011

Els manuscrits de Qumran digitalitzats





Els Rotlles de Qumran o Manuscrits de la Mar Morta (Dead Sea Scrolls) van ser descoberts el 1947 de forma casual per un pastor al voltant de les ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, prop de la mar Morta.

Aquests manuscrits, probablement la biblioteca de la comunitat, contenen no sols els manuscrits més antics de la Bíblia coneguts fins ara, sinó també les regles de la comunitat (Manual de disciplina), salms, comentaris bíblics, literatura apòcrifa i apocalíptica (Guerra dels fills de la Llum contra els fills de les Tenebres) i d’altres obres, no totes publicades encara. De caràcter sectari, esotèric i escatològic, aquesta literatura revela una mentalitat semblant a la de certs apòcrifs de l’Antic Testament i afinitats amb alguns llibres del Nou Testament. Escrits la majoria en hebreu, n’hi ha també en arameu i en grec.


L'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (AAI) va posar en marxa, el 2007, un projecte de conservació i digitalització, i fer accessibles a través d'Internet, els 900 manuscrits de la mar Morta. Aquest és l’objectiu de la Biblioteca Digital Leon Levy dels Manuscrits de la Mar Morta, un ambiciós projecte que es preveu que estigui acabat d’aquí cinc anys.

El centre de Recerca i Investigació de Google a Israel carregarà les imatges digitalitzades a Internet i les metadades dels documents. Els rotlles, una de les troballes arqueològiques més importants del segle XX, es podran consultar en les seves llengües originals, i també en anglès.

Els manuscrits de la mar Morta (també anomenats Biblioteca de Qumran), estan constituïts per més de 30.000 fragments i han resultat de gran importància en els estudis bíblics i en la història del judaisme i del cristianisme primitiu.

Maria alletant Jesús (s. III. Catacumbes de Priscil·la, Roma)
 
El Museu d’Israel ha posat en línia, fins ara, l’anomenat el Rotlle d'Isaies i el del Temple; el primer, un dels manuscrits més llargs i més ben conservats. Des de la pantalla de l'ordinador es pot llegir (en el nostre cas, contemplar) el text sencer dels dos manuscrits tal i com ho faríem amb l'original (que mai tindrem a l'abast).

Per ampliar el coneixement sobre aquest tema, es pot consultar (si hi teniu accés) el fons bibliogràfic sobre els Manuscrits de la mar Morta a la secció d’hebreu de la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona. A la wikipedia s'hi pot trobar un bon sumari dels manuscrits i del seu contingut.