Les dones i les religions monoteistes

Dona i religió: un paper secundari?

Dins del cicle de debats "Llengües, identitats i religions a Catalunya" que programa la Caixa en el Palau Macaya sota el lema "Trencar els tabús, combatre els tòpics: conèixer, entendre i compartir", el dia 24 de novembre de 2015, a les 19 h, presenta "Dona i religió: un paper secundari?"

Moriah Ferrús, Roser Solé Besteiro, Salwa El Gharbi i Ruth Giordano, quatre dones implicades en la seva comunitat –jueva, catòlica, musulmana i protestant– i compromeses amb el diàleg interconfessional, debatran sobre el fenomen religiós, que es manifesta de múltiples formes més enllà del que es considera tradicional a Catalunya. Hi ha un tret comú en totes elles: les dones actuen com a transmissores familiars, però tenen un paper secundari en el culte i en l'organització. Amb aquest debat es proposa analitzar la funció de la dona en les religions principals de Catalunya.

Jueus i musulmans catalans a la Catalunya medieval

Amb motiu del 20è Aniversari de la Fundació Baruch Spinoza aquesta institució presenta la conferència “Els jueus i els musulmans catalans en la Catalunya medieval”,  que realitzaran la professora emèrita de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, i l’hebraista i escriptor, Manuel Forcano.

L'acte tindrà lloc el proper dimarts 6 d’octubre a les 19:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison del carrer Sant Pere Més Baix, 7.

Places limitades. Per a reserves envieu un email a: fbsp@fbaruchspinoza.org o truqueu al telèfon 932 007 009, de 09:00 a 14:00h.

Moros, jueus i cristians en terra catalana

El proper divendres dia 19 d'abril, a les 20 h, es presenta a l'Institut Nahmànides de Girona el llibre de Dolors Bramon Moros, jueus i cristian en terra catalana: memòria del nostre passat, un estudi sobre el nostre passat que s'inicia amb la invasió islàmica (713) i prossegueix al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna fins a l'expulsió dels moriscos (1609-1614). Es detallen les complexes relacions entre els tres grups principals (moros, jueus i cristians) que conformaren la societat hispànica i es mostra que no tot foren flors i violes entre ells. S'inclouen també les empremtes que aquest passat ha deixat a la nostra idiosincràsia i a la nostra cultura i com es poden resseguir encara a l'època actual.

L'acte anirà a càrrec de Rosa Lluch, professora del departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, Lluís Pagès, director de Pagès Editors i Dolors Bramon, autora del llibre.

Dolors Bramon és doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval per la UB i membre de l'IEC. És professora titular d'Estudis Àrabs i Islàmics al departament de Filologia Semítica de la UB i de l'ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. És autora de:

• Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976)
• "El passat arabomusulmà a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan aliè" (1992), dins Revista de Catalunya
• Contra moros i jueus: Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià (1981)
• "3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona" (2001), dins la revista L'Avenç.
• Una introducción al islam: religión, historia y cultura (2002)
• De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa) (2000)
• Mots remots. Setze estudis d'història i de toponímia catalana (2002)
• Ser dona i musulmana (2007)
• Ser mujer y musulmans (2009)
• En torno al islam y las musulmans (2010)

Lloc:Institut d'Estudis Nahmànides (entrada pel carrer Sant Llorenç, s/n)
Data: 19 d'abril a les 20 h
Organitza: Patronat Call de Girona
Col·labora: Pagès Editors
Activitat gratuïta

Ramon Llull: La controvèrsia jueva

Ramon Llull: La controvèrsia jueva té com a protagonista el noble erudit Ramon Llull (1232-1316), considerat un dels pares de la llengua catalana, en el sentit que fou el primer a fer servir la llengua vulgar en aquells temes reservats a la llengua culta. Amb una hàbil barreja de fets històrics i de ficció aventurera i metafísica, l'autor, Eduard Torrents, ens presenta un Llull encara jove a la recerca d'una espiritualitat que sintetitzi les tres religions predominants en el món conegut (el cristianisme, l'islam i el judaisme), mentre s'involucra en la investigació de l'assassinat d'un frare, en una trama que combina la ficció amb el marc històric de la persecució dels jueus al segle XIII i les inquietuds alquimistes de l'època.

Eduard Torrents (Barcelona, 1976) és enginyer industrial i el seu ofici es nota en la disciplina de treball que reflecteixen les pàgines de la seva primera obra. Amb un dibuix prou atractiu, recrea les ciutats medievals de Barcelona i Granada, alhora que reivindica la figura de Llull, una important figura històrica poc explota per la ficció.

L'àlbum està prologat pel medievalista Alejandro Martínez Giralt i compta amb unes reveladores pàgines explicatives del mateix autor, en les quals ens revela fins a quin punt ha entreteixit realitat i fantasia per construir aquesta novel·la gràfica.


[+]


Textos de Ramon Llull digitalitzats: Centre de documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona

Jerusalem, l'oblit del passat

El testimonis històrics i artístics del llegat jueu, cristià i musulmà de Jerusalem, en el programa L'oblit del passat, emès per TVC l'any 1997.

Jerusalem, centre del món

Madaba és una antiga ciutat de l'altiplà de Jordània, repoblada per tribus cristianes àrabs procedents de la regió de Karak, l'any 1880. Ara és habitada per cristians i musulmans per parts igual. Les restes d'un mosaic amb un mapa encara serveixen avui com a sòl de l'església grega ortodoxa de Sant Jordi. És el mapa conegut més antic en què es descriu el món bíblic: s'hi poden localitzar 157 inscripcions gregues que indiquen topònims de la Bíblia. Jerusalem és el centre del món.

El fragment reproduït sobre un mapa real

L'edifici situat al nord-oest del centre de la ciutat, va ser construït, en realitat, l'any 1896 sobre les restes d'una església bizantina, datada, probablement, entre finals del 600 i principis del 700. L'església va ser dividida en tres naus de tres per dos files de columnes, una distribució que correspon només parcialment amb l'actual. El mosaic que conté el mapa feia originalment 15,60 per 6 metres, és a dir, prop de 94 metres quadrats, dels quals se'n conserven 25, que corresponen només a una quarta part del total.

El mapa original abastava el món que anava des de Tir i Sidó, al nord, fins al delta del Nil, al sud, i des de la Mediterrània fins al desert de Síria. Al cor del mapa està Jerusalem. La ciutat apareix tancada en les seves muralles i amb edificis al voltant dels seus dos carrers principals, flanquejades per columnes i dominades pel complex del Sant Sepulcre.

Cliqueu per fer un viatge virtual pel mosaic

Jerusalem en el cor del mapa. La ciutat tres vegades santa. Centre del món. L'únic centre del món de l'antiguitat que ha perviscut fins avui, amb tota la seva essència, des de que el rei David la va conquerir abans de l'any 1000 a.e.c. al jebusites, el poble cananeu que suposadament la va fundar en el tercer mil·leni a.e.c. David la va fer capital d'Israel, i d'aleshores ençà, Jerusalem s'ha convertit en l'única ciutat amb dret a tenir una biografia.

S'acaba de publicar Jerusalem. La biografía (Barcelona: Crítica, 2011), de l'historiador Simon Sebag Montefiore. Totes les ciutats tenen història i una veu que la narra des d'un punt d'aquesta història. Moltes ciutats europees ens parlen des del segle XIX, el segle de les gran transformacions urbanístiques: el París del Segon Imperi, la Barcelona modernista; d'altres ens parlen des d'una antiguitat morta: Roma, Atenes; des de l'esplendor de les catedrals gòtiques franceses, alemanyes; del Renaixement, com Florència; la Viena imperial; el Madrid dels Àustria; o ciutats que parlen amb la veu d'un escriptor, com el Londres de Dickens, el Dublín de Joyce, el Sant Petersburg de Dostoievski. Fora d'Europa, les grans ciutats colonials del continent americà; Nova York com a gran plató cinematogràfic; Buenos Aires a ritme de tango; les ciutats imperials asiàtiques; l'Àfrica sense veu o l'algaravia de la plaça Djemà-el-Fna, a Marràqueix, patrimoni oral de la humanitat. Però la de Jerusalem és una veu coral, que ve d'arreu i conflueix entre les seves pedres vives.

La història de Jerusalem és el relat d'un somni, de la fantasia, de la llegenda, però també d'un martiri fruit de la seva pròpia significació espiritual. Com cap altra ciutat ha suscitat tants fanatismes i odis, cap ha patit tantes destruccions, invasions, conquestes i matances, ressorgint una i altra vegada de la sang i les ruïnes, reconstruint murs i esglésies, atraient incessants pelegrins. Jueus, àrabs i cristians de mil i un ritus hi adoren el rastre diví dels seus profetes, i la veuen com el lloc de la terra triat per Déu per a la creació i per al final dels dies. La ciutat de l'etern retorn, el far mític referència de la salutació le-shanà ha-bah be-yerushalayim: l'any que ve, a Jerusalem.

Simon Sebag Montefiore és un apassionat de la història de Jerusalem perquè la porta a les venes: Moses Montefiore, milionari avantpassat seu de l'Anglaterra victoriana va pagar la reconstrucció de la ciutat. És per això que l'autor afirma que aquest és també "el llibre de la seva vida".

Des del punt de vista històric, doncs, repassa tots els esdeveniments fruit del domini de cananeus, israelites, assiris, perses, macedonis, seléucidas, romans, bizantins, omeies, abàssides, fatimites, selèucides, croats, sarraïns, tàrtars, mamelucs, otomans, britànics, jordans i israelians. Però no és només història. Tots hi han deixat rastre i aquest rastre sobreviu entre els carrerons de la Ciutat Vella, entre esglésies, mesquites i sinagogues antigues. Ressonen les veus de tots els que van dibuixar el mapa personal i espiritual del seu Jerusalem. En aquest sentit és una biografia, perquè són moltes ànimes que parlen a través de la ploma de l'autor. Des dels relats de la Bíblia hebrea, de les cròniques i dels seus profetes fins l'Israel d'avui, passant per Nabucodonosor, Cir, Herodes, Tito, Constantí, Alexandre, Saladí, Ricard Cor de Lleó o Moshe Dayan.

Però on es veu que aquesta és una obra molt personal i que l'autor ha reeixit en el seu objectiu, sense oblidar mai el rigor històric, és en l'estil viu que ha utilitzat, en el dramatisme de les descripcions, en la construcció dels personatges... Ha fet una biografia on el relat és en boca dels seus protagonistes.

I l'any que ve... a Jerusalem!

Mor l’arabista Joan Vernet Ginés

Posted on 25 juliol 2011 by blocdelletres

 

De les Notícies UB:

L’arabista Joan Vernet Ginés (Barcelona, 1923), catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i traductor de l’Alcorà al castellà i dels contes de Les mil i una nits, va morir el dissabte 23 de juliol, segons ha informat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en un comunicat. Era expert en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval i renaixentista, però el seu interès per totes les àrees de la ciència el va convertir en «mestre de tota una generació d’estudiosos», tal com ha destacat Antoni Roca, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC.

El professor Vernet era doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic emèrit de Llengua i Literatura Àrab de la UB, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de 1978, i membre de la Reial Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia Internacional d’Història de les Ciències de París. [Notícia completa].

• Notícia de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Joan Vernet al catàleg de la biblioteca.

[Font: Bloc de Lletres]