diumenge, 29 de juliol de 2012

Els xuetes: història d'una infàmia


La televisió autonòmica balear IB3 va emetre el 12 d'abril d'enguany el programa Els xuetes: història d’una infàmia sobre els jueus conversos de Mallorca que mantenien vives les seves creences en privat, i que recentment un tribunal rabínic ha reconegut aquest col·lecitu social -tradicionalment estigmatitzat i segregat- com autèntics jueus. Dirigents de l’organització Shavei Israel van anar expressament des de Jerusalem a Palma per fer arribar aquesta notícia històrica: per primera vegada en 600 anys, un prominent rabí ha declarat que els xuetes de Mallorca són jueus i formen part del poble d’Israel. És un reconeixement que ve després que el 5 de maig passat el Govern de les Illes honoràs la memòria dels xuetes.

El programa va ser presentat per Jordi Calleja, sota la direcció de David Nadal, i incloïa un documental i una taula de debat amb l’assistència de Ramón Aguiló, exalcalde de Palma; Glòria Forteza, editora d’Embat Llibres; Antoni M. Thomàs, periodista; Tomeu Bestard, cronista de la ciutat de Palma; Albert Bonnin, president de Memòria del carrer; i Tomeu Català, rector d’Establiments.

També van assistir al plató tres convidats que es relacionen a nivell professional, personal o acadèmic amb el tema dels Jueus conversos de Mallorca: l’actriu Aina Segura; Felip Munar, professor de la Universitat de les Illes Balears (Cultura Popular Catalana, Història i Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana i Ensenyament de llengües en contextos multilingües), i el president de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) Manel Quadreny.

El programa proposa un punt de debat i reflexió amb els convidats per veure si realment aquest tema és una ferida tancada. Testimonis en directe, experts i els espectadors des de casa seva col·laboren a mostrar l’actualitat d’un tema clau dins la història de Mallorca.


A continuació es va oferir el documental Xuetes, historia dels jueus conversos de Mallorca, que ofereix una panoràmica sobre els fets històrics que determinaren aquella realitat, les seves causes i les dramàtiques conseqüències que provocaren, a la vegada que exposa la contribució social, econòmica i cultural dels abans considerats conversos del judaisme anomenats “xuetes” en sentit pejoratiu i separador, i per això mateix convertits en víctimes de la intolerància.


La presència dels jueus a Mallorca es remunta a l’època romana i es perllonga al llarg dels segles següents com una comunitat que es renovarà amb la conquesta de l’illa per Jaume I, però, que a la vegada, no escaparà dels diversos entrebancs i persecucions patides pels jueus de l’Europa de l’est.


Aquest xuetes són descendents d’una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s’ha conservat consciència col·lectiva del seu origen, per ser portadors d’algun dels cognoms propis d’ells. Els cognoms considerats xuetes són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa / Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya / Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls, que deriven d’una comunitat conversa molt més àmplia, atès que els registres de les conversions, a cavall entre els segles XIV i XV, així com els de la Inquisició, de finals del XV i principis del XVI, documenten més de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaïtzar a Mallorca.

Via: ACAI (Facebook)

6 comentaris:

  1. Molt interesssant, llàstima que des del poble, amb una connexió d'aquestes sense fils, és impossible veure vídeos (amb prou feines fotos).

    Cal reivindicar aquesta història, doncs no és només part de la història del poble d'Israel, sinó que senzillament és la història de tots. Una trista història, que esperem que acabi bé, des de tots els punts de vista.

    ResponElimina
  2. Exacte Ramon, això és el que hauria d'entendre tothom, que és la història de tots, que tant a Mallorca com aquí els jueus hi eren des de l'arribada dels romans.

    ResponElimina
  3. Una 30 per cent encara!
    Fa uns anys vaig passar uns dies en un centre de repòs on tenien una mena d'aus, ara no recordo quines, gallines potser(?). N'hi havia una que estava demacrada, sense gairebé plomes, i ens van explicar que era una mena d'ase dels cops; que aquesta mena de bèsties eren així. Doncs bé, sembla que la nostra espècie és de la mateixa corda. I, francament, veient com els avenços humans és limiten practicament a l'àmbit tecnològic, seguirem tenint bèsties dominants i ases dels cops per molt temps.

    On dius "migmatitzat" ...aquest col·lecitu social -tradicionalment migmatitzat i segregat-..., vols dir estigmatitzat, oi? Es que per migmatització em surten unes coses...

    He penjat uns quants gots més. (baixa qualitat; 15 k)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lior, corregit l'estigma.

      Doncs és probable que sigui així. Ens agradi o no, les relacions humanes són relacions de poder. En això no hem evolucionat gaire des del paleolític.

      Vaig a veure els gots.

      Elimina
  4. M'ha agradat veure aquesta iniciativa i em miraré els videos amb interès. Em dic Cortés i descendeixo de xuetes mallorquins. Tinc l'arbre genealògic fet amb línia directa des del 1500. La veritat és que és una història interessant que em toca de molt a prop i les dades de la meva família estan plenes d'informació interessant sobre la persecució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari.

      El tema dels xuetes és certament molt interessant pel que té de pervivència d'una injustícia que ha durat fins més enllà de mitjans del segle XX. Els xuetes sou història viva, però la història entesa en la seva part més vital, la que afecta a les persones.

      Potser et pot interessar l'entrevista que "La Vanguardia" li va fer al pintor Jaume Piña:

      http://bereshitbiblia.blogspot.com.es/2011/12/jaume-pinya-pintor-xueta.html

      Si algun cop et ve de gust parlar o exposar algun fet que consideris interessant relacionat amb la història de la teva família, no tens més que dir-m'ho.

      Cordialment,

      Enric

      Elimina