dijous, 31 de gener del 2019

La Catalunya jueva



El proper dimecres 13 de febrer, a les 19h, Moriah Ferrús farà la conferència "La Catalunya jueva. Un llegat que no podem perdre", a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès, organitzada per Àgora Quàntica. L'entrada és gratuïta i oberta a tot el públic.

dimarts, 29 de gener del 2019

Catalunya i judaisme: identitats compartides, relacions diverses



Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses

Cicle de conferències organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

A finals de l'edat mitjana, a causa dels atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d'alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s'han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.

31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust - Marta Simó

28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI - Moriah Ferrús

28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls - Vicenç Villatoro

25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX - Ferran Sáez Mateu

30 de maig: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya - Xavier Antich


Lloc: Aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides

Hora: 2/4 de 7 del vespre

Assistència: lliure i gratuïta (es recomana inscripció prèvia)

Crèdit UdG: l’assistència certificada al 80% de les sessions dona dret a mig crèdit acadèmic per a estudiants de la Facultat de Lletres de la UdG

divendres, 25 de gener del 2019

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019



Per a commemorar el Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019 hi haurà actes de memòria a desenes de poblacions de Catalunya (Blanes, Besalú, Girona, Lleida, Tarragona), el País Valencià i les illes Balears. A l'enllaç de la Generalitat en trobareu algunes. I en el programa que encapçala aquest apunt hi trobareu els que es realitzen a la ciutat de Barcelona.

L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.

Cada any, l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2016, l’ONU ha designat el tema ‘L’Holocaust i la dignitat humana’. El tema enllaça amb els principis fundadors de les Nacions Unides i incideix en la dignitat i els valors de cada persona, tal com destaca la Carta de les Nacions Unides. Es posa en valor el dret a viure lliure de discriminacions i la igualtat davant la llei (Declaració Universal dels Drets Humans). L'Holocaust ens permet recordar dolorosament el fracàs de la comunitat.

En paral·lel, l’Holocaust Memorial Day Trust, una organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (gener, 2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, han escollit com a lema ‘Don’t Stand By / No et quedis mirant, actua!’.

Així doncs, tots dos lemes coincideixen a subratllar aquells trets i aquelles accions que ens parlen de la dignitat humana. Precisament, creiem que resulta molt motivador per als estudiants ressaltar els actes que diferents persones van protagonitzar amb l’objectiu d’ajudar a d’altres que es trobaven en situació de risc vital per motius d’intolerància, racisme i odi. Es tracta, doncs, d’apuntar i llistar totes aquelles accions que, en un moment determinat, podrien facilitar que d’altres persones no patissin discriminacions i que siguin tractades amb igualtat davant la llei. Es tracta també de conscienciar i sensibilitzar els joves perquè actuïn, ja que gràcies a les seves actuacions poden esdevenir un agent de canvi.

En paraules d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986):

“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.”
“Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.