Dia Europeu de la Cultura Jueva: Storytelling

El tema triat per a l'edició d'aquest 2018 del Dia Europeu de la Cultura Jueva és "Storytelling", que podem traduir com a "contacontes", l'art d'explicar històries. Actualment, l'Storytelling és una de les eines més importants per difondre la història dels pobles, i en aquest sentit permet explorar els diferents aspectes del patrimoni europeu jueu tangible i immaterial.

La tradició oral és, sens dubte, una constant en la història i l'imaginari col·lectiu del poble jueu. Tant des de la perspectiva bíblica com a través de les riques històries populars de les comunitats locals i de les migracions contemporànies, tot plegat conforma el relat d'un món que demana i mereix ser explorat i descobert.

La narrativa és prou diversa per ella mateixa i obre moltes possibilitats per construir relats. Tots els agents culturals i institucionals tenen llibertat total per triar i proposar les seves pròpies activitats. No obstant això, el tema d'aquest any, sumat a les oportunitats que ofereix l'associació amb la Biblioteca Nacional d'Israel, permet l'obertura a moltes iniciatives que poden sumar-se al programa, raó per la qual l'Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i l'Herència Jueva (The European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage, AEPJ) us convida a afegir tantes activitats com vulgueu a aquesta iniciativa que s'esdevindrà simultàniament a tot Europa.

El Dia Europeu de la Cultura Jueva se celebra el 2 de setembre, però hi ha propostes que s'allargaran durant tot el mes. A Catalunya, on l'herència jueva és cabdal per explicar-ne la història, hi trobareu iniciatives a Barcelona, Besalú, Castelló d'Empúries, Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Vilajuïga. Si cliqueu sobre el vincle de cada una d'elles, accedireu als actes que s'hi han programat. Per a més informació i activitats en altres ciutats europees, cliqueu l'enllaç de l'AEPJ.

La necròpolis jueva de Tàrrega

Necròpolis jueva de Tàrrega

Dimecres 20 de juny de 2018, a les 19h, a la Casa Adret i organitzat per Mozaika, l'equip encarregat de l'excavació i estudi de la necròpolis jueva de Tàrrega ens explicarà els treballs realitzats en la necròpolis jueva d'aquesta ciutat, que va ser atacada durant l'epidèmia de pesta de 1348, i ens exposaran l'estat de les investigacions i la història d'aquesta comunitat.

Per motius d'aforament cal fer reserva prèvia al correu electrònic cjauregui@mozaika.es

Xerrada sobre el Call de Barcelona, a Tàrrega

Dins del cicle de conferències "Calls catalans", i aprofitant la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega ofereix "El Call de Barcelona, el que ens diuen les dades arqueològiques", a càrrec de l'arqueòloga Carme Miró Alaix, responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona.


Data: 17 de maig de 2018, a les 20:30h

Lloc: Sales Nobles del Museu Comarcal de l'Urgell
Carrer Major, 11. Tàrrega

Cicle "Tragèdia al Call 1348", a Tàrrega

Cicle de conferències 2016 al voltant de l'exposició "Tragèdia al Call 1348", que se celebra entre el 18 de febrer i el 14 de juliol, un cop al mes, a Tàrrega.

Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell
Carrer Major, 11. Tàrrega

Indumentària jueva a la necròpolis de Tàrrega

Dins del cicle de conferències al voltant de les peces que formen part de l’exposició permanent Tragèdia al call. Tàrrega 1348 el dijous 18 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, els teixits apareguts al fossar medieval jueu de Tàrrega i la seva restauració en seran els protagonistes.

Durant l’excavació del cementiri jueu targarí es van recuperar, en dues tombes femenines, restes de teixit a la zona del crani. Aquest teixit és de gran complexitat i molt ric, se n’han trobat paral·lels en altres cementiris jueus medievals de la península i europeus. En una tomba masculina es van documentar restes de fil de seda entorxat en plata, possibles restes del xal ritual jueu que embolcallava el cos a l’hora de ser enterrat.

Aquests teixits serviran també per fer una aproximació a la indumentària en època medieval, ja sigui jueva o cristiana, doncs segurament havien de ser molt semblants, marcant les diferències aquelles peces que tenien protagonisme ritual en els diferents actes religiosos.

La conferència ens la farà l’Elisabet Cerdà, restauradora del Museu Tèxtil de Terrassa.

Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484)

El Museu Comarcal de l’Urgell ha acollit la presentació d’un nou estudi històric sobre la comunitat jueva medieval de Tàrrega i Verdú. El treball es basa en documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú dels segles XIII, XIV i XV. Josep Xavier Muntané, especialista en judaisme medieval, s’ha encarregat de la recerca, publicada per l’Institut d’Estudis Món Juïc dins la Col·lecció Bet Guenazim.

Amb aquesta iniciativa es difon una documentació de singular valor que aporta dades sobre la vida quotidiana dels jueus en època medieval, la seva activitat econòmica i “de com van contribuir al progrés del territori”, segons ha explicat Josep Xavier Muntané. A l’acte de presentació, que tingué lloc el dijous 21 de gener, també assistí Tessa Calders, presidenta de l’Institut Privat d’Estudis Món Juïc, qui qualificà l’obra com a “excepcional i de referència”. Publicat en dos volums, Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484) ja es pot adquirir a la Botiga del Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega, mitjançant aquest equipament museístic, ha esdevingut un dels focus d’estudi del judaisme català, sobretot arran de l’obertura de la sala permanent Tragèdia al Call – Tàrrega 1348, on s’exposa el llegat de la comunitat hebrea de la vila i el resultat de les excavacions arqueològiques de la necròpoli de Les Roquetes.

Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega · Carrer Major, 11 · Tel. 973 312 960

Font de la notícia: Ajuntament de Tàrrega

El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega

Conferència “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega” a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. Aquesta conferència es fa dins del cicle Tragèdia al call. Tàrrega 1348. L’acte tindrà lloc aquest proper dijous dia 18 de desembre a dos quarts de 9 del vespre a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega.

El llegat jueu de Tàrrega

El Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, inaugurarà aquest 19 de març una exposició permanent sobre el passat jueu de la ciutat i el seu patrimoni cultural a la sala que ha batejat amb el nom de Tragèdia al Call - Tàrrega 1348. L'exposició recorda aquest brutal acte del segle XIV mostrant les peces de la necròpolis medieval hebrea de Tàrrega, Les Roquetes,  un jaciment que és el testimoni singular de l'onada antijueva que va afectar el continent durant els segles XIV i XV.

La troballa excepcional el 2007 de sis fosses comunes on hi havia enterrades unes setanta víctimes de l'assalt ha permès corroborar arqueològicament la seva magnitud i precisar moltes dades fins ara desconegudes.

Les marques de violència als ossos i un estudi antropològic de les restes mostren que tota la població hi està representada -des de nounats i nadons de sis mesos a dones i homes adults-, fets que demostren un atac amb la voluntat d'acabar amb tota la població del barri jueu.

El llegat jueu de Tàrrega from Enric H. March

[+]

"La Catalunya jueva", de Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova, 9 maig de 2014.

"Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu", M. Armengol, J. X. Muntané i O. Saula, Sapiens 113, febrer 2012

Publish at Calameo or read more publications

Qüestions de vida, de Moixé Natan

Conferència sobre Moixé Natan a càrrec del doctor Josep Xavier Muntané durant la presentació del llibre Qüestions de vida. Introduirà la sessió la professora Maria Josep Estanyol.

L'acte, organitzat per Estudis Món Juïc, amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), tindrà lloc el en el Centre d'Interpretació del Call de Barcelona, placeta Manuel Ribé, 3, el dimecres 20 de juny a les 19h.

Qüestions de vida forma part de la tesi doctoral que Josep Xavier Muntaner va elaborar per presentar l'estudi preliminar, l'edició crítica i la traducció al català d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus, que duen el títol de Totseot khaiim, escrits pel jueu de Tàrrega, Moixé Natan (ca. 1290-1360).

El llibre de Moixé Natan es compon de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols, i l'edició crítica es fonamenta en els onze testimonis que han preservat l'obra: tres còpies manuscrites, dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses, dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses, concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618.

El call de Tàrrega

El cementiri jueu de Tàrrega

El jaciment del barri jueu de Tàrrega, en el bloc del programa de TV3 Sota terra: "Encara que en moltes ciutats catalanes queden reminiscències del traçat urbà dels antics calls, a Tàrrega, el seu rastre pràcticament es va esborrar. Per això, l’equip de “Sota terra” va excavar en 4 punts estratègics del suposat call per trobar qualsevol mena de resta que testimoniés el passat jueu de la ciutat. Al pati de la casa d’una veïna de Tàrrega, s’hi van trobar els fragments d’una vaixella de taula, finament decorada amb filigranes blaves, i també figures verdes i morades. Totes les restes són del segle XIV, però cap d’elles era d’ús exclusiu jueu o cristià, fet que no ens permet ni afirmar ni descartar que la casa formés part del call. La casa gòtica del carrer de l’Estudi també va ser objecte d’estudi de “Sota terra”. Aquesta casa es manté pràcticament igual que al segle XVI, amb molt poques alteracions. Segons els registres, es troba ubicada a l’antic carrer del Call, i és molt possible que fos propietat d’Abram Salom, metge de prestigi que va exercir durant el segle XV. Tot i això, cal ser cautelosos, ja que, com afirma l’arqueòleg Jordi Amorós: “És difícil afirmar que un vestigi sigui jueu, perquè no tenien unes estructures distintives” [...]

[Continuar llegint seguint el vincle de Sota terra]