dimecres, 13 de gener de 2016

El Call de Vilafranca del Penedès

Intervenció per localitzar el Call de Vilafranca del Penedès
Font i foto: Eix Diari


El passat mes de novembre de 2015, en el marc del 5è Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris en Llengua Catalana, celebrat a Barcelona i a Palerm, l’historiador de l’època medieval Josep Bosch i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i historiador Josep Maria Masachs, van presentar una ponència sobre la situació dins de l’entramat urbà de Vilafranca del Call jueu, situant-ne la delimitació i dimensions.

Vilafranca, com a nucli de població, va néixer com a conseqüència de l’establiment de la frontera cristiana d’una forma estable des del riu Llobregat al riu Francolí. La població es va establir en una cruïlla de camins que anaven de nord a sud i de mar a l’interior. La Via Augusta i la via Mercadera n’eren els eixos principals.

S’hi va propiciar des dels primers moments un centre de comerç creant-se un Mercat per als intercanvis entre els pobladors de les rodalies i una fira internacional de gran renom que aplegava comerciants de diverses parts de Catalunya, València, Sicília, de terres sarraïnes i altres països del voltant. Ja des de 1188 el rei Alfons I dóna el privilegi de tenir una escrivania per prendre raó dels negocis que s'hi feien durant els dies de mercat i fires.

Des del primer moment, Vilafranca s’organitza al voltant de la torre Dela, una torre de defensa, que juntament amb la capella de Santa Maria, seran els nuclis originaris de la ciutat. Més endavant s’hi afegeixen altres construccions notables i es comença a definir un traç urbà envoltat de muralles que permetien la defensa i el control de la entrada de mercaderies a la Vila. Es construeixen el Castell dels Castlans i el Palau Reial. Més tard, l'antiga capella es transforma en la Basílica de Santa Maria com a mostra de la prosperitat i importància de la ciutat.

El Call jueu de Vilafranca estava ubicat en el primer cercle de la ciutat antiga: prop de la torre Dela, que posteriorment es va reconvertir en Castell dels Castlans (la primera cita documental és del 1181), davant de la capella romànica de Santa Maria (el 1286 es va començar a construir la Basílica) i al costat del Palau Reial (la primera referència que en tenim és de 1209), que li servia de cobertura atès que els jueus eren protegits directament pel rei. La comunitat o aljama jueva a Vilafranca va tenir molta importància durant l’època medieval, des de mitjans del segle XIII fins al segle XV.

4 comentaris:

  1. Anem coneixent les petges jueves en el nostre territori. És important conèixer per estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per estimar i per entendre. Vaig assistir 5è Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris en Llengua Catalana i vaig poder comprovar que s'està fent molta feina malgrat els pocs mitjans econòmics.

      Elimina
  2. Totes aquestes petges dibuixen una epopeia colossal, tan enorme que no ens en podem fer càrrec de tot el seu significat i abast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xavier. Amb el temps hem pogut anar encaixant moltes peces del mosaic, però no sé si mai podrem fer-nos una idea total del que va representar la comunitat jueva en el conjunt del país i del que representa i hem perdut com a poble.

      Elimina