divendres, 19 de maig de 2017

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)



La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

dilluns, 15 de maig de 2017

II Jornada d'Estudis Hebraics



II Jornada d'Estudis Hebraics

Organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Data i horari: dijous 18 de maig del 2017, de 17:30 a 20:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer
Carrer del Carme, 47. Barcelona

dissabte, 6 de maig de 2017

Caterina Tarongí, l'última "jueva" de Mallorca



El 6 de maig de 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, a qui la tradició anomena l'última jueva de Mallorca malgrat ser descendent de conversos i practicar un judaisme procedent de la tradició oral i impregnat de llegendes i mitologia cristiana. La comunitat jueva de l'illa havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms, l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.

Acabeu de llegir l'article "Cremen viva Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca", de l'historiador Marc Pons, a ElNacional.cat

divendres, 21 d’abril de 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 14 d’abril de 2017

El Call de Vilafranca sota un jardí particular



El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

 “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.




De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.


Font: Agència Catalana de Notícies / Gemma Sánchez (Eix Diari)
Fotos: Agència Catalana de Notícies


 Plànol medieval de Vilafranca del Penedès

dilluns, 10 d’abril de 2017

Guerra de metges al Call de Manresa



La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària. Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes, la Seu.

En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.

Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.


Continueu llegit a Històries manresanes

dissabte, 1 d’abril de 2017

Heidegger i els jueus



Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.

Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org

La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.

La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".

dissabte, 18 de març de 2017

La vuitena caixa




El proper dia 29 de març de 2017,a les 18h, es presenta al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5) el llibre La vuitena caixa, Dory Sontheimer. En l'acte l'acompanyaran Jai Anguita, president de Beth Shalom; Vicenç Villatoro, escriptor i periodista; l'editora d'Angle i Capital Books, Rosa Rey; i la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra. Tamara Precek hi posarà un apunt musical cantant una cançó en jiddisch. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic info@angleeditorial. com




La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.

Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.

Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La vuitena caixa, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.

dimecres, 1 de febrer de 2017

¿Qué fue de los judíos catalanes?

Fragment de l'Atles català d'Abraham Cresques (1375)


Radio Sefarad, desde Barcelona, con Sarah Calo

Enric H. March, licenciado en filología Hispánica y Semítica, escritor y divulgador histórico nos habla sobre el pasado judío de Cataluña, centrándose sobretodo en explicarnos a qué países fueron cuando éstos son expulsados en 1492. Dónde se dirigieron, cómo pervivieron las comunidades, cuándo desaparece su lengua materna en los países de acogida y qué ocurrió con los judíos que se quedaron.


Escolteu l'entrevista a Radio Sefarad

divendres, 20 de gener de 2017

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2017



“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.

Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986)


El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

A Catalunya se celebren els següent actes:

Girona:

27 de gener, a les 19h. Pati del centre Bonastruc ça Porta.

Manresa

25 de gener. Col·locació de llambordes stolpersteine davant els 21 habitatges localitzats dels 28 manresans deportats als camps de concentració nazis (18 van morir assassinats i 10 van ser alliberats), i una placa amb tots els noms, a la plaça de Sant Domènec. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l’artista alemany Günter Demnig. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

27 de gener. Acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. A les 7 del vespre, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant l'stolpersteine col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martínez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8, acte institucional d'homenatge al Saló de Plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

Terrassa

26 de gener, a les 17h. Acte institucional a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.

27 de gener, de 10 a 13h. Obre de teatre Els trens de la memòria, interpretat pels alumnes d'Arts Escèniques de l'Institut de Viladecavalls i del CEM-Escola de Música de Terrassa, al Teatre Principal, plaça de Maragall, 2.




Barcelona:

24 de gener, a les 19:30h. Conferència "La necessitat de testimoni: Liana Millu i Charlotte Delbo a Birkenau", a càrrec de Xavier Antich, doctor en Filosofia i organitzada per B'nai B'rith "Nahmànides" Barcelona, que tindrà lloc a l'Hotel Catalònia Diagonal Centro .

25 de gener, a les 19:30h. Exposició i conferència "La memoria y el olvido en el Holocausto", a càrrec de Nora Gaón del Museu dels Combatents dels Guetos (Israel), a la seu de Bet Shalom.

26 de gener, a les 19h. Acte institucional en el Parlament de Catalunya.

27 de gener, a les 18 h. Conferència "Auschwitz-Birkenau o la tensió entre el paisatge i la memòria", a càrrec de Marta Marín-Dòmina, a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA, a la plaça del Rei.

27 de gener, a les 19 h. Obertura de la instal·lació de Marta Marín-Dòmine "Je vous offre les oiseaux – Us ofereixo els ocells", organitzada pel comissionat de Programes de memòria, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.

30 de gener, a les 19:30h. Plaça de Sant Jaume de Barcelona.


Testimoni de Francine Christophe,
supervivent del camp de Bergen-Belsen