dilluns, 20 de gener de 2020

Auschwitz avui, 75 anys després

Què serà del record en el futur, quan no en quedin testimonis directes? Què significa l’horror de l’Holocaust avui, per a persones jueves i no jueves? Com es poden abordar els buits i els silencis que han quedat gravats a les biografies i com marquen la pròpia experiència de les generacions actuals? Com es viu i com es veu el judaisme avui, 75 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, arreu del món i a casa nostra?

Els diferents actes de la jornada “Auschwitz avui, 75 anys després es proposen connectar tots aquests punts per construir un discurs de memòria on es faci lloc a les absències i alhora ens permeti pensar i combatre el retorn de l’autoritarisme a l’escenari mundial. També es tracta, doncs, d’encarar contradiccions i afrontar veritats doloroses. Escoltem-nos, discutim i intentem comprendre el que pot semblar impossible d’entendre i de representar.
Presentació de la jornada |10.45 h
A càrrec de Montserrat Iniesta, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria, i Jordi Rabassa, Regidor del Districte de Ciutat Vella i Memòria Democràtica.

Auschwitz avui
Taula rodona | 11.00 h – 12:30 h
Quan l’extrema dreta es presenta a les eleccions i entra als parlaments de tot el món… Quan les generacions més joves amb prou feines són conscients de la destrucció sistemàtica de sis milions de persones durant el Tercer Reich… Quan el racisme i el nacionalisme fan part de les institucions democràtiques… Vol dir que ja hem oblidat Auschwitz? O potser que hem de fer d’Auschwitz l’arrel de tota política? I en aquest sentit, poden les commemoracions ajudar-nos a lluitar contra les injustícies i el racisme actuals? Com s’encara aquesta tasca de transmissió des del món de l’educació?
Moderació: Marta Marín-Dòmine, escriptora, traductora, realitzadora documental i professora a la Wilfrid Laurier University. Col·labora amb grups de recerca de memòria i literatura testimonial a la Universitat de Barcelona i a la Université Paris-Sorbonne.
Xavier Antich, professor titular d’Història de les idees estètiques a la Universitat de Girona, director del Màster en comunicació i Crítica d’Art de la UdG, és l’actual president del patronat de la Fundació Tàpies.
Marta Simó, doctora en Sociologia, MA Central and Eastern European Studies en l’especialitat d’Identitats Jueves i Holocaust Grup ISOR. Facultat de CCPP i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona, experta en educació i transmissió de l’Holocaust.
Marcelo Expósito, artista i crític cultural. Imparteix docència al Programa d’Estudis Independents del Macba. El seu últim llibre és Discursos plebeyos. La toma de la palabra y de las instituciones por la gente común (2019). Ha estat diputat i secretari del Congrés durant les legislatures XI-XII.

Silencis
Taula rodona | 12.30 h – 14.00 h
La majoria de persones jueves i no jueves saben molt poc de l’experiència de les seves àvies i avis, besàvies i besavis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta falta de transmissió genera un gran sentiment d’incertesa, i fins i tot d’ignorància, dins les famílies. Es tracta, també, d’un buit que fa part del discurs públic i el determina a l’hora d’afrontar les regressions democràtiques contemporànies?
Moderació: Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona.
Rosa Toran, doctora en Història, membre de l’Amical Mauthausen. En els darrers anys ha investigat la deportació i la vida als camps nazis, en especial la dels republicans espanyols.
Anabel Carballo, coordinadora tècnica de Projectes Europeus de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.
Leopold Estapé, expert en història LGTBI.

 
Identitats contemporànies
Taula rodona | 16.30 h – 18.00 h
En un món plural i globalitzat, on, alhora, el nacionalisme i la religió es converteixen en refugis davant el malestar contemporani, què significa ser jueu avui? Quines són les declinacions que adopta el nom “jueu”a la societat contemporània? Quina és la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat? Com es viu el nou ressorgiment de l’antisemitisme? Quina relació té amb les polítiques d’Estat d’Israel? Fins a quin punt Israel condiciona la percepció del judaisme i la identitat jueva?
Moderació: Dominique Tomasov, arquitecta especialitzada en patrimoni jueu.
Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor, Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Traducción 2015 per “Cristall d’alè” de Paul Celan.
Alejandro Dardik, editor a Club Editor.
Isabelle Pleskoff, escriptora, professora literatura del segle XX. Ha treballat al Musée d’art et d’histoire du judaïsme de París, on ha creat la mediateca i comissionat diverses mostres.
Dibuixem l’arxiu
Taller | 11.00 h – 14.00 h i 16.00 h – 20 h
Taller de lectura de l’arxiu a partir del dibuix amb els aparells òptics creats per Oriol Hernando.
Uns senzills i intencionats aparells òptics ens permeten redibuixar les imatges del passat. Ho fem amb les fotografies preses pels soldats russos en arribar a Auschwitz o les que va salvar dels arxius dels camps Francesc Boix. Amb aquestes màquines de dibuixar entendrem millor la relació entre el pensament, l’ull que mira i la mà que deixa un nou rastre sobre el paper. Això ens farà preguntar-nos quina relació establim avui amb aquell temps i quina presència nova ens aborda en aquest salt que és llegir amb el dibuix.
No m’importa si passem a la història com uns bàrbars
Cinema | 18 h
Îmi este indiferent dacă în istorie vom intra ca barbari
Radu Jude, Romania, Alemanya, Bulgària, França, República Txeca, 2018, 140 m. V.O.S.E
El romanès Radu Jude segueix investigant el passat del seu país, en aquest cas la massacre d’Odessa, on l’exèrcit romanès va assassinar més de cinquanta mil persones jueves durant la Segona Guerra Mundial. Del nazisme romanès, però, no se’n parla; avui, encara, continua ocultant-se. Quan una jove directora de teatre contractada per l’Ajuntament escull aquest episodi històric per representar-lo a una plaça de la ciutat, molta gent, i en especial els funcionaris, s’altera. Tot barrejant imatges d’arxiu i ficció amb un to de comèdia negra, el director no busca reconstruir en termes realistes aquest esdeveniment, sinó abordar-lo des del present: exposa la força del negacionisme més enllà de qualsevol frontera i planteja la pregunta pel sentit i la utilitat de representar la massacre. Servirà per evitar-ne d’altres?
Premi al Millor director al Festival de Gijón.
Premi a la Millor pel·lícula al Festival de Karlovy Vary.

dimarts, 14 de gener de 2020

Història i tradicions festives del poble jueu



Xerrada sobre història i tradicions festives del poble jueu a càrrec d'Adriana Alonso-Villaverde Lozano, llicenciada en Sociologia, Antropologia i Criminologia per la Universitat Bar-Ilan de Tel Aviv, Israel.

Diumenge 19 de gener, a les 12h

Lloc: Confraria Vella de l'Ametlla de Mar

dimarts, 31 de desembre de 2019

Atles d'història dels jueus de Catalunya



Atles d'història dels jueus de Catalunya, de Manuel Forcano i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau Editors (2019), ens explica la història i el pas del poble jueu a Catalunya visualitzat en prop de 140 mapes i més de 30 taules i gràfics, des de les primeres referències que en tenim en època romana fins a l'actualitat. S'hi reflecteixen amb detall els diversos aspectes de la vida quotidiana, sobretot d'època medieval, i se'n descriuen calls, sinagogues, banys rituals, forns, escorxadors, cementiris, així com aspectes com la cultura, la fiscalitat o els conflictes. També hi trobareu explicada l'expulsió, les conversions, les persecucions inquisitorial, i el retorn a partir de finals del segle XIX fins avui.



dijous, 7 de novembre de 2019

Nit dels vidres trencats 2019




El proper 7 de novembre de 2019, a les 18h, en el context del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, l'Ajuntament de Barcelona i les comunitats jueves de la ciutat (Bet Shalom, Atid, Licra, CIB i el Centre Sefarat Israel) celebraran un acte per la memòria dels fets de la Nit dels Vidres Trencats, en el Saló de Cròniques de la plaça de Sant Jaume, 1. L'acte inclourà la conferència "La Nit dels Vidres Trencats des de Catalunya", a càrrec del professor Joan Pérez Ventayol, de la Universitat Autònoma de Barcelona; actuacions musicals i la cloenda a càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'entrada serà lliure.

divendres, 20 de setembre de 2019

Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954)



Presentació del llibre Voces caídas del cielo. Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954), de Manu Valentín, editat per Comanegra (2019). Dissabte 21 de setembre de 2019, a les 11:30h, en el Patí Llimona, carrer del Regomir, 3. En el marc de Séfer - Festival del Llibre Jueu 2019, que se celebra a Barcelona del 19 al 22 de setembre (cliqueu l'enllaç per accedir al programa).

dilluns, 18 de març de 2019

Homenatge a Claude Lanzmann a Barcelona i Girona



Educant amb Claude Lanzmann
Diàlegs amb Jean-François Forges

Claude Lanzmann (1925-2018), director de cinema, escriptor i periodista francès, és un dels grans referents culturals pel que fa al coneixement del genocidi jueu perpetrat pel nazisme. La seva producció cinematogràfica i, especialment, la seva obra mestra Shoah (1985) han marcat un abans i un després. Rebuda com un esdeveniment històric i artístic, aquesta pel·lícula documental ha tingut una gran incidència i influència a l’hora d’aproximar-se a fets del passat recent o del present marcats per les violències i els assassinats en massa.

Gairebé un any després de la seva mort, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració del Departament d’Educació, la Filmoteca de Catalunya, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Universitat de Girona, proposen una aproximació a aquesta obra monumental amb la voluntat de, sobretot, destacar-ne les seves potencialitats educatives, associades al foment de valors positius relacionats amb el respecte pels drets humans i la qualitat democràtica.

Jean-François Forges, professor d’Història de secundària a Lió (França) serà l’encarregat de conduir aquests diàlegs a partir de l’obra de Lanzmann. La seva col·laboració amb el cineasta el va dur a ser un dels principals promotors d’una adaptació reduïda del film Shoah per tal de ser visionada als instituts francesos. Aquesta versió pedagògica s’acompanya d’un llibret que és de la seva pròpia autoria. A més a més, és autor del llibre Educar contra Auschwitz (2004) i coautor d’una guia històrica del mateix camp (2011).

Programa:

28 de març a les 16:30h al Memorial Democràtic a Barcelona
Peu de la Creu, 4

29 de març a la Universitat de Girona, d'11:00 a 13:00 h i de 16:30h a 18:30h
Facultat de lletres de la UdG
Plaça Josep Ferrater i Móra, 1

9 d'abril a les 19:30h. Filmoteca de Catalunya
In memoriam Claude Lanzmann
Le rapport Karski (L'informe Karski), Claude Lanzmann, França, 2010
Jan Karski va ser membre de la resistència polonesa i correu del govern polonès a l'exili durant la 2GM. La resistència el va introduir al gueto de Varsòvia el 1942 perquè informés el govern britànic i el president dels EUA de l'extermini dels jueus europeus. Lanzmann va entrevistar Karski durant dos dies el 1978; part d'aquesta entrevista forma part del film Shoah. L'informe Karski és el material que no va poder ser inclòs a Shoah.

Presentació: Ángel Quintana, professor d'Història i teoria del cinema a la UdG i crític cinematogràfic.

Font: Festival de Cinema Jueu de Barcelona




dijous, 31 de gener de 2019

La Catalunya jueva



El proper dimecres 13 de febrer, a les 19h, Moriah Ferrús farà la conferència "La Catalunya jueva. Un llegat que no podem perdre", a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès, organitzada per Àgora Quàntica. L'entrada és gratuïta i oberta a tot el públic.

dimarts, 29 de gener de 2019

Catalunya i judaisme: identitats compartides, relacions diverses



Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses

Cicle de conferències organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

A finals de l'edat mitjana, a causa dels atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d'alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s'han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.

31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust - Marta Simó

28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI - Moriah Ferrús

28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls - Vicenç Villatoro

25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX - Ferran Sáez Mateu

30 de maig: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya - Xavier Antich


Lloc: Aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides

Hora: 2/4 de 7 del vespre

Assistència: lliure i gratuïta (es recomana inscripció prèvia)

Crèdit UdG: l’assistència certificada al 80% de les sessions dona dret a mig crèdit acadèmic per a estudiants de la Facultat de Lletres de la UdG

divendres, 25 de gener de 2019

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019



Per a commemorar el Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2019 hi haurà actes de memòria a desenes de poblacions de Catalunya (Blanes, Besalú, Girona, Lleida, Tarragona), el País Valencià i les illes Balears. A l'enllaç de la Generalitat en trobareu algunes. I en el programa que encapçala aquest apunt hi trobareu els que es realitzen a la ciutat de Barcelona.

L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi.

Cada any, l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2016, l’ONU ha designat el tema ‘L’Holocaust i la dignitat humana’. El tema enllaça amb els principis fundadors de les Nacions Unides i incideix en la dignitat i els valors de cada persona, tal com destaca la Carta de les Nacions Unides. Es posa en valor el dret a viure lliure de discriminacions i la igualtat davant la llei (Declaració Universal dels Drets Humans). L'Holocaust ens permet recordar dolorosament el fracàs de la comunitat.

En paral·lel, l’Holocaust Memorial Day Trust, una organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (gener, 2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, han escollit com a lema ‘Don’t Stand By / No et quedis mirant, actua!’.

Així doncs, tots dos lemes coincideixen a subratllar aquells trets i aquelles accions que ens parlen de la dignitat humana. Precisament, creiem que resulta molt motivador per als estudiants ressaltar els actes que diferents persones van protagonitzar amb l’objectiu d’ajudar a d’altres que es trobaven en situació de risc vital per motius d’intolerància, racisme i odi. Es tracta, doncs, d’apuntar i llistar totes aquelles accions que, en un moment determinat, podrien facilitar que d’altres persones no patissin discriminacions i que siguin tractades amb igualtat davant la llei. Es tracta també de conscienciar i sensibilitzar els joves perquè actuïn, ja que gràcies a les seves actuacions poden esdevenir un agent de canvi.

En paraules d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986):

“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.”
“Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

dilluns, 10 de setembre de 2018

Nit de les Religions 2018




El 15 de setembre de 2018 es celebra la tercera edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats públiques en la qual diverses tradicions religioses de Barcelona obren les portes dels seus centres.

L’acte inaugural d’aquesta iniciativa és el mateix dissabte 15 de setembre, a les 12.00 h, a la Sala Martí l’Humà (plaça del Rei, 1). Les persones assistents podran gaudir de la conferència “El llegat de Raimon Panikkar”, a càrrec del filòsof i escriptor Jordi Pigem, i de l’espectacle musical del grup BCN World Music Project, amb cançons provinents de diverses cultures del món.

A partir de les 10.00 h i fins a la mitjanit, es duran a terme les activitats organitzades per les 40 comunitats religioses i entitats participants, entre les quals hi ha previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.

Els programes, horaris i adreces d’aquestes activitats es troben detallats en el fullet adjunt i en el mapa interactiu de la web d'AUDIR, així com a l’aplicació per a telèfon mòbil “La Nit de les Religions”, que es pot descarregar a App Store i a Google Play Store.

La Nit de les Religions té com a principal objectiu promoure un espai de trobada entre la ciutadania i les comunitats religioses de la ciutat de Barcelona; una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa present al nostre país.

Aquesta jornada és una iniciativa de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

Les activitats són gratuïtes, a no ser que en el programa s’especifiqui el contrari, i l'aforament és limitat, raó per la qual en molts casos cal fer una reserva prèvia.


Per a més informació:

lanitdelesreligions@audir.org

Telefon 93 457 69 80




Aquest any Mozaika participa a La Nit de les Religions fent dues visites guiades. Dissabte 15 de setembre, a les 11h i a les 21h, podreu conèixer la comunitat jueva medieval i el retorn de la comunitat el 1918.

Recordeu que cal inscripció prèvia!