dimecres, 12 de juliol de 2017

L'alimentació jueva a la Catalunya de l'Edat Mitjana



L'exposició temporal sobre la cuina jueva catalana "A la taula d'Estelina", que ofereix fins el 17 de setembre de 2017 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, ens mostra la gastronomia jueva dins el context de la cuina catalana i mediterrània de l’època medieval. A la Catalunya de l’Edat Mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques, tan estrictes com ho poden ser les de qualsevol altra comunitat. La normativa (la caixrut, que indica quins són els aliments caixer , descrita detalladament a la Torà (Levític i Deuteronomi, però també Génesi i Èxode) i a la llei oral (Mixnà i Talmud), marcava les pautes de vida dels jueus en contrast amb la comunitat cristiana majoritària.

Conèixer com s’alimentava una comunitat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament, tant personals com econòmiques i comercials. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a la resta de la societat, i, en definitiva, en allò que menjaven hi havia el fonament de part de la seva identitat.

En aquest enllaç us podeu descarregar, en format PDF, el full de sala amb les explicacions de l'exposició.

dilluns, 5 de juny de 2017

Gràcia Nasi "La Senyora"

Retrat de Gràcia Nasi


Gràcia Nasi (1510-1569), nascuda a Portugal en una família jueva expulsada de la Corona d'Aragó, va adoptar el nom de Beatriz de Luna Miques quan van ser obligats a convertir-se i va ser coneguda amb el sobrenom de "La Senyora".

Als divuit anys es va casar amb Francisco Mendes, membre d'una família de banquers portuguesos, que van ser rivals dels Medicis de Florència. Un cop vídua, va seguir amb el negoci del seu marit dirigint una de les cases bancàries més importants del Renaixement, i prestant diners als monarques d'Europa. Davant la possibilitat de ser detinguda i lliurada a la Inquisició, va fugir i es va establir a la capital de l'Imperi Otomà, Istanbul, sota la protecció del sultà Suleiman el Magnífic, que, el 1549, va demanar a les autoritats venecianes que permetessin que Gràcia, les seves dues filles i la seva germana sortís lliurement per acollir-les el seu regne.

Va arribar a Turquia el 1553, on amb els seus diners va ajudar els jueus sefardites que eren perseguits per la Inquisició en els regnes hispànics i Portugal, creant rutes cap a les terres otomanes i donant-los refugi, Per aconseguir-ho es va haver d'enfrontar a l'emperador Carles V, al rei Felip II, a la reina Maria d'Hongria i fins al papa Pau IV. A més de promoure la creació de sinagogues i escoles jueves en tot l'Imperi, també va finançar la Bíblia de Ferrara, primera traducció completa de l'hebreu al castellà de l'Antic Testament, la Tanakh jueva, per als conversos desitjosos de retornar al judaisme.

L'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, amb la col·laboració de BMN-SA NOSTRA i la Fundació Caixa de Balears, ofereixen el cicle de conferències "Donya Gràcia Nasí", a càrrec de Pedro Montaner, doctor en Història


Dijous 8 de juny, a les 19:30h

"La família de Donya Gràcia en el seu context social"

Dijous 15 de juny, a les 19:30h

"L'èxode dels Nasí i els seves importants mecenatges.


Centre de Cultura SA NOSTRA
Carrer de la Concepció, 12, de Palma
Entrada lliure

dijous, 1 de juny de 2017

El judaisme a les comarques de Tarragona



El proper dilluns 5 de juny de 2017, a les 19:30h, en Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15), es farà la conferència "El judaisme a les comarques de Tarragona", a càrrec d'Andreu Lascorz, hebraísta i president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel.

L'acte serà presentat pel Dr. Santiago Castellà, professor de Dret Públic de la URV, i hi haurà Interpretació de música jueva a càrrec de la violinista Viktoria Pisarenko.

divendres, 19 de maig de 2017

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)



La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

dilluns, 15 de maig de 2017

II Jornada d'Estudis Hebraics



II Jornada d'Estudis Hebraics

Organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Data i horari: dijous 18 de maig del 2017, de 17:30 a 20:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer
Carrer del Carme, 47. Barcelona

dissabte, 6 de maig de 2017

Caterina Tarongí, l'última "jueva" de Mallorca



El 6 de maig de 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, a qui la tradició anomena l'última jueva de Mallorca malgrat ser descendent de conversos i practicar un judaisme procedent de la tradició oral i impregnat de llegendes i mitologia cristiana. La comunitat jueva de l'illa havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms, l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.

Acabeu de llegir l'article "Cremen viva Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca", de l'historiador Marc Pons, a ElNacional.cat

divendres, 21 d’abril de 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 14 d’abril de 2017

El Call de Vilafranca sota un jardí particular



El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

 “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.




De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.


Font: Agència Catalana de Notícies / Gemma Sánchez (Eix Diari)
Fotos: Agència Catalana de Notícies


 Plànol medieval de Vilafranca del Penedès

dilluns, 10 d’abril de 2017

Guerra de metges al Call de Manresa



La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària. Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes, la Seu.

En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.

Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.


Continueu llegit a Històries manresanes

dissabte, 1 d’abril de 2017

Heidegger i els jueus



Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.

Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org

La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.

La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".