dilluns, 16 d’octubre de 2017

50 indrets jueus catalans de l'Edat Mitjana



Cossetània Edicions publica el llibre Catalunya: 50 indrets jueus de l'Edat Mitjana, escrit per l'hebraista Manuel Forcano (Barcelona, 1968) i amb fotografies de Chopo García-Die.

Catalunya va ser un país de jueus. La seva presència, datada d'antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l'Edat Mitjana fins a l'edicte d'expulsió promulgat pels Reis Catòlics, el 1492, ens dibuixa un mapa d'assentament prou extens en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l'Ebre, del Segrià a l'Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló.




Aquest llibre fa una selecció de 50 indrets a Catalunya que acolliren jueus en els seus calls i que avui són cèlebres en la història del judaisme a casa nostra per les restes materials que ens n'han quedat, per la preciosa documentació que ha subsistit als seus arxius, pel gruix poblacional jueu que arribaren
a tenir, o bé per ser l'origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala. Poca gent coneix el passat jueu de moltes de les nostres actuals viles i ciutats de Catalunya: aquest llibre, amb textos i belles imatges, ens invita a descobrir-lo.

A Terres d'Edom hi podeu trobar les referències a les restes materials més importants de les poblacions catalanes amb comunitat jueva. Cliqueu aquest enllaç.



divendres, 8 de setembre de 2017

19è Festival de Cinema Jueu



Un any més, i ja en van 19, el Festival de Cinema Jueu torna a Barcelona. Serà el 12 i el 30 de setembre a la Filmoteca de Catalunya.

Aquest any el programa del Festival du com a lema "Altres Veus, Altres Mirades". La cultura jueva és molt àmplia i viva. Pot ser militant, celebrar la vida i l'amor com l'últim film de Radu Mihaileanu, o revisar la història, per assumir responsabilitats individuals i col·lectives. Les pel·lícules que veurem aquest any estan rodades en molts països i en diferents idiomes, fins i tot en jiddisch, com les dues produccions poloneses de 1936 i 1937, quan el jiddisch era l'idioma d'un món que s'ha esvaït i ja no tornarà...

Sentirem veus de jueus italians relatant les conseqüències del feixisme; de partisans jueus que van lluitar al costat de Tito a l'antiga Iugoslàvia; de catalans que van sobreviure a Mauthausen; dels gitanos; dels alemanys que es van exiliar a Barcelona fugint de Hitler; de rapers palestins israelians. I veurem la mirada lúcida del gran fotògraf txec Joseph Koudelka.

Aquesta edició, a més, està especialment dedicada a Hinda Waiselfisz (Varsòvia 1935 - Barcelona 2017), artífex del Festival, que ens va deixar fa uns mesos.












dissabte, 2 de setembre de 2017

XVIII Jornada Europea de la Cultura Jueva












Durant els dies 2 i 3 de setembre de 2017 se celebra la XVIII Jornada Europea de Cultura Jueva, que aquest cop és dedicada a les diàspores. Enguany hi participen les ciutats de Girona, Castelló d'Empúries i Palma, de les quals us oferim el programa d'activitats. Per a més informació cliqueu a l'enllaç que hi trobareu a cadascun dels noms d'aquestes localitats.

dimecres, 12 de juliol de 2017

L'alimentació jueva a la Catalunya de l'Edat Mitjana



L'exposició temporal sobre la cuina jueva catalana "A la taula d'Estelina", que ofereix fins el 17 de setembre de 2017 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, ens mostra la gastronomia jueva dins el context de la cuina catalana i mediterrània de l’època medieval. A la Catalunya de l’Edat Mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques, tan estrictes com ho poden ser les de qualsevol altra comunitat. La normativa (la caixrut, que indica quins són els aliments caixer , descrita detalladament a la Torà (Levític i Deuteronomi, però també Génesi i Èxode) i a la llei oral (Mixnà i Talmud), marcava les pautes de vida dels jueus en contrast amb la comunitat cristiana majoritària.

Conèixer com s’alimentava una comunitat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament, tant personals com econòmiques i comercials. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a la resta de la societat, i, en definitiva, en allò que menjaven hi havia el fonament de part de la seva identitat.

En aquest enllaç us podeu descarregar, en format PDF, el full de sala amb les explicacions de l'exposició.

dilluns, 5 de juny de 2017

Gràcia Nasi "La Senyora"

Retrat de Gràcia Nasi


Gràcia Nasi (1510-1569), nascuda a Portugal en una família jueva expulsada de la Corona d'Aragó, va adoptar el nom de Beatriz de Luna Miques quan van ser obligats a convertir-se i va ser coneguda amb el sobrenom de "La Senyora".

Als divuit anys es va casar amb Francisco Mendes, membre d'una família de banquers portuguesos, que van ser rivals dels Medicis de Florència. Un cop vídua, va seguir amb el negoci del seu marit dirigint una de les cases bancàries més importants del Renaixement, i prestant diners als monarques d'Europa. Davant la possibilitat de ser detinguda i lliurada a la Inquisició, va fugir i es va establir a la capital de l'Imperi Otomà, Istanbul, sota la protecció del sultà Suleiman el Magnífic, que, el 1549, va demanar a les autoritats venecianes que permetessin que Gràcia, les seves dues filles i la seva germana sortís lliurement per acollir-les el seu regne.

Va arribar a Turquia el 1553, on amb els seus diners va ajudar els jueus sefardites que eren perseguits per la Inquisició en els regnes hispànics i Portugal, creant rutes cap a les terres otomanes i donant-los refugi, Per aconseguir-ho es va haver d'enfrontar a l'emperador Carles V, al rei Felip II, a la reina Maria d'Hongria i fins al papa Pau IV. A més de promoure la creació de sinagogues i escoles jueves en tot l'Imperi, també va finançar la Bíblia de Ferrara, primera traducció completa de l'hebreu al castellà de l'Antic Testament, la Tanakh jueva, per als conversos desitjosos de retornar al judaisme.

L'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, amb la col·laboració de BMN-SA NOSTRA i la Fundació Caixa de Balears, ofereixen el cicle de conferències "Donya Gràcia Nasí", a càrrec de Pedro Montaner, doctor en Història


Dijous 8 de juny, a les 19:30h

"La família de Donya Gràcia en el seu context social"

Dijous 15 de juny, a les 19:30h

"L'èxode dels Nasí i els seves importants mecenatges.


Centre de Cultura SA NOSTRA
Carrer de la Concepció, 12, de Palma
Entrada lliure

dijous, 1 de juny de 2017

El judaisme a les comarques de Tarragona



El proper dilluns 5 de juny de 2017, a les 19:30h, en Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15), es farà la conferència "El judaisme a les comarques de Tarragona", a càrrec d'Andreu Lascorz, hebraísta i president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel.

L'acte serà presentat pel Dr. Santiago Castellà, professor de Dret Públic de la URV, i hi haurà Interpretació de música jueva a càrrec de la violinista Viktoria Pisarenko.

divendres, 19 de maig de 2017

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)



La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

dilluns, 15 de maig de 2017

II Jornada d'Estudis Hebraics



II Jornada d'Estudis Hebraics

Organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Data i horari: dijous 18 de maig del 2017, de 17:30 a 20:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer
Carrer del Carme, 47. Barcelona

dissabte, 6 de maig de 2017

Caterina Tarongí, l'última "jueva" de Mallorca



El 6 de maig de 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, a qui la tradició anomena l'última jueva de Mallorca malgrat ser descendent de conversos i practicar un judaisme procedent de la tradició oral i impregnat de llegendes i mitologia cristiana. La comunitat jueva de l'illa havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms, l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.

Acabeu de llegir l'article "Cremen viva Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca", de l'historiador Marc Pons, a ElNacional.cat

divendres, 21 d’abril de 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.