dimarts, 29 de març del 2016

"La última judía"



La última judía (Editorial Amarante, 2015), de Diana Talarewitz és el recorregut per l'atzarosa vida de la protagonista i la seva família des de Bulgària fins a Espanya, passant per Istanbul i Itàlia. La protagonista narra, en primera persona, la peripècia de la seva família jueva, a la qual les circumstàncies històriques van obligar a emigrar a la recerca de la seva terra promesa. En aquesta novel·la relata les tradicions i els costums sefardites en el si d'una família tolerant que no va veure inconvenient que la filla es formés en un col·legi de monges franceses.

La protagonista viu un amor al qual es veu obligada a posar punt final a Itàlia, i davant la imminent explosió de la Segona Guerra Mundial se'n va amb la família a Espanya. A Barcelona, just després d'acabada la Guerra Civil, hi trobarà un país devastat.

Diana Talarewitz (Barcelona, 1945) és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, advocada de professió, especialista en Dret de Família i Agent Oficial de la Propietat Industrial. Actualment, gran part del seu temps el dedica a escriure. És autora de "Siete cuentos", publicat en el llibre Parejas (Editorial Grafein, 2008).

dilluns, 21 de març del 2016

Jugant-se la vida: polonesos que van socórrer jueus durant l’Holocaust



El passat dijous 17 de març, coincidint amb amb l’obertura del Museu de Polonesos que van socórrer Jueus a la localitat polonesa de Markowa, va ser inaugurada a la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries l’exposició Jugant-se la vida: polonesos que van socórrer jueus durant l’Holocaust, que es podrà veure fins el 2 de maig de 2016.

Aquesta mostra presenta els rostres, les històries i les motivacions dels que van socórrer els jueus en el context històric de la Polònia ocupada. L’exposició, basada en una col·lecció única de testimonis dels Justos i dels Salvats, va ser preparada pel Museu d’Història dels Jueus Polonesos a Varsòvia i el Ministeri d’Afers Exteriors polonès.

“Qui salva una vida, salva el món sencer” és el lema extret del Talmud, que apareix gravat a la medalla que s’imposa als reconeguts com a “Justos entre les Nacions”. Recordar els que van prestar ajuda als jueus és de justícia perquè van ser persones que van voler i van poder oposar-se al mal: salvant els jueus, salvaven la dignitat humana.

Els polonesos, testimonis de l’Holocaust, el van experimentar de forma particular. No només van haver d’afrontar el terror brutal de l’ocupant alemany, sinó també la crueltat de l’extermini dels seus veïns jueus per part dels nazis. A la Polònia ocupada, a diferència dels països de l’Europa Occidental, ajudar els jueus es penalitzava amb la mort. Tot i això, molts polonesos es van oposar al mal i van ajudar-los, i gràcies als seus esforços es van aconseguir salvar milers de jueus polonesos. Una part dels salvadors va ser condecorada per Yad Vashem (Jerusalem) amb el títol de “Just entre les Nacions”.

Exhibida a diferents països, es presenta per primer cop a Catalunya a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries de la mà d'Idea Gestió Cultural, l’Institut de Cultura Polonès, Ajuntament de Castellò d’Empúries, la Ruta de l’Art i el Consolat General de la República de Polònia a Catalunya.

Font: Ajuntament de Castelló d'Empúries

dijous, 17 de març del 2016

La làpida jueva de Tortosa

Detall de la làpida funerària jueva incrustada a la torre de la muralla del Rastre. Foto: Andreu Caralt


"Aquesta és la sepultura de l’honorable vellet R. Semuel –l’esperit de Yahvè el guardí–, fill de l’honrat savi, l’apreciat R. Selomó que sigui la seva ànima tancada en el feix dels vivents..."

Aquest fragment traduït de l'hebreu forma part del text del text de la làpida funerària jueva incrustada a la torre de la muralla del Rastre, al nucli antic de Tortosa, i que serà extreta en el termini d'un any després que l’Ajuntament de Tortosa hagi aprovat per unanimitat en sessió plenària aquesta moció per garantir-ne la conservació.

Es tracta d’una petita peça de 60 per 26 centímetres, de pedra de sauló amb tonalitat daurada. La seva existència ha passat desapercebuda per veïns i forasters però no per alguns historiadors, conscients de la seva vàlua història. Un d’ells, el tortosí Joan Hilari-Muñoz assenyala a la guia Tortosa, la petjada de la història (Viena Edicions, 2014), que la làpida devia ser sostreta per construir les muralles de la ciutat durant la segona meitat del segle XIV.

Aquesta làpida és una de les dues que han sobreviscut del cementiri jueu de Tortosa, situat extramurs del call jueu de la ciutat i del qual no en queda res. L’altra, i molt coneguda, és una làpida trilingüe datada del segle VI, on es presenta el mateix text dedicat a una noia de nom Meliosa en hebreu, grec i llatí. Tot i tenir documentada la presència jueva a la ciutat durant uns 1.000 anys, les restes materials de la seva existència són mínimes a causa de la destrucció sistemàtica que van patir els calls catalans a partir de 1391.

L’any 1954 ja hi havia referències bibliogràfiques sobre la seva existència i 20 anys després Gabriel Secall, en el llibre Guia de les Jueries tarragonines, editat per la Diputació de Tarragona l’any 1984, en fa una descripció. Segons l’autor, es va tenir constància segura de la seva ubicació l’any 1974. Una dècada més tard Secall assegurava al seu llibre que s’havien iniciat gestiones per al seu trasllat al Museu de les Terres de l’Ebre i anhelava l’inici de l’actuació.


Font: Andreu Caralt, Diari de Tarragona

dilluns, 14 de març del 2016

Erets Catalunya



Mozaika i l'Ajuntament de Barcelona han editat el 7è número de la revista Mozaika, a la pàgina web de la qual hem tingut el pler de col·laborar més d'un cop.

Aquest número és monogràfic i du el títol genèric Erets Catalunya, i recull el relat que a manera de crònica revela, amb una mirada encuriosida i plural, la presència dels catalans jueus des de el segle III fins els nostres dies. De la mà de diversos autors de referència i altres desconeguts, Mozaika s’endinsa en les profunditats d’Erets, terra escollida i feta pròpia, on els jueus faran pàtria. Aproximació que va més enllà de l’anecdotari històric, aportant una visió nova i necessària que sorprendrà el lector.

El volum recopila diversos textos, imatges i documents gràfics, entre els quals destaquen el més de 200 calls documentats a Catalunya, poesia, tendències artístiques actuals, memòria dels exilis, lleis o novel·la, entre molts altres aspectes culturals.

dilluns, 7 de març del 2016

La identitat secreta dels superherois



El projecte "Superhéroes: identidad secreta" és una coproducció de la Fundación Baruch Spinoza y Sefarad-Israel, que va ser presentada per primer cop a l'Expocómic 2011 de Madrid. Comissariat  per Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, el projecte consta d'una exposició itinerant (que també es pot seguir virtualment a la web) i d'una sèrie de conferències que im parteix periòdicament el mateix Xavier Torrens, com la que es farà el proper 22 de març de 2016 a l'auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps de Barcelona, a les 19h: Batman vs Superman: identitat secreta.

L'exposició ens permet descobrir no només la gran quantitat de dibuixants, guionistes i creadors en general que estan darrere dels personatges i superherois de la indústria del còmic nord-americà, i dels quals ja n'havíem parlat a El Capità Amèrica i el Gòlem. Stan Lee, Jack Kirby, Jerry Siegel, Joe Schuster, Bob Kane, Joe Simon, Bill Finger, Martin Nodell o Chris Claremont, entre d'altres, són fills de famílies jueves emigrades a Estats Units a finals del segle XIX i principis del XX des dels pogroms de l'Europa de l'Est.

I Superman, Batman, Spiderman, Los 4 Fantásticos, Patrulla-X (X-Men), Capitán América, Iron Man, Hulk, Thor, Daredevil, Estela Plateada (Silver Surfer), Green Lantern, Catwoman, Batwoman, La Liga de la Justicia o Los Vengadores són alguns dels personatges o grups que amaguen una identitat secreta que va més enllà del còmic i que sovint ens permet descobrir que més enllà de l'entreteniment s'està reescrivint una part de la història jueva.

Tot plegat sense oblidar-nos de les figures de Will Eisner, el pare de la novel·la gràfica, o de Art Spiegelman, el creador del mític Maus, fora del món dels superherois (o no). Però el descobriment d'aquest fenomen no s'atura als Estats Units, sinó que a Europa també hi trobem René Goscinny, a Astèrix; l'autor de Corto Maltés, Hugo Pratt; o el genial Joann Sfar, autor de El gato del rabino i Chagall en Rusia.





[+]

El Capità Amèrica i el Gòlem