divendres, 21 d’abril del 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 14 d’abril del 2017

El Call de Vilafranca sota un jardí particular



El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

 “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.




De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.


Font: Agència Catalana de Notícies / Gemma Sánchez (Eix Diari)
Fotos: Agència Catalana de Notícies


 Plànol medieval de Vilafranca del Penedès

dilluns, 10 d’abril del 2017

Guerra de metges al Call de Manresa



La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària. Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes, la Seu.

En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.

Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.


Continueu llegit a Històries manresanes

dissabte, 1 d’abril del 2017

Heidegger i els jueus



Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.

Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org

La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.

La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".