dissabte, 1 d’abril de 2017

Heidegger i els jueus



Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.

Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org

La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.

La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".

4 comentaris:

  1. Tanta retórica, tanta poesía mala para cantar, finalmente, la gallina: Lo único que pretendió demostrar Martin Heidegger es que el ser y el tiempo coinciden en el campo de exterminio. Lo demás sigue siendo poesía mala. Esas bonitas boñigas filosóficas con las que abonaba la Selva Negra, como dijo Thomas Bernhard.
    JL

    ResponElimina
  2. Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call: la guerra dels metges jueus del segle XIV http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2017/04/astruc-jucef-i-el-convers-jaume-desfar.html

    ResponElimina