El proper dia 29 de març de 2017,a les 18h, es presenta al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5) el llibre La vuitena caixa, Dory Sontheimer. En l'acte l'acompanyaran Jai Anguita, president de Beth Shalom; Vicenç Villatoro, escriptor i periodista; l'editora d'Angle i Capital Books, Rosa Rey; i la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra. Tamara Precek hi posarà un apunt musical cantant una cançó en jiddisch. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic info@angleeditorial. com
La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.
Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.
Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La vuitena caixa, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.
Caram quina història! Es realment terrorífic lo que aquesta gent, pel fet de ser jueus, va haver de patir, sempre mirant d'escapar i ocultar la seva identitat per no ser capturats, maltractats fins a morir. Famílies senceres, separades i denigrades... hi ha molta gent que no oblida aquest terror, però conèixer testimonis reals ajuda a que mes gent pugui arribar a assebentar-se, d'una realitat que mai haguéssim volgut per la nostra familia.
ResponEliminaDoncs sí, Rosa. Tot plegat és terrorífic. Vaig tenir l'ocasió de parlar amb la Dory fa un parell d'anys, però també ho he pogut fer amb supervivents dels camps, i mirar-los als ulls quan t'ho expliquen impressiona per sempre.
Elimina