dissabte, 31 d’octubre del 2015

IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme




La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme, que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El Seminari se celebra en commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme, el 9 de novembre, coincidint amb els pogroms nazis antijueus de la Nit dels Vidres Trencats. En aquesta quarta edició el seminari s’ha consolidat i n’és ja un referent acadèmic clau en matèria de l’estudi, la recerca i l’anàlisi científica de l’antisemitisme.

Enguany s’aborda la judeofòbia al món actual, la cultura i les arts. És, novament, una oportunitat per reflexionar sobre el respecte envers la comunitat jueva de Catalunya i la plena acceptació de la identitat del poble Jueu. És una ocasió per posar de relleu la necessitat de seguir treballant per a la igualtat de totes les persones. El seminari comprèn nou conferències i una taula rodona, a les quals participaran destacats ponents nacionals i internacionals.


Programa

Dimarts, 3 de novembre

8:15 Recepció i acreditacions

8:45 Visita guiada de l’exposició

9:15 Inauguració oficial del Seminari

– Xavier Torrens, director científic del Seminari Internacional.
– Lena de Botton, professora del CREA-Universitat de Barcelona.
– David Grebler, president de la Fundació Baruch Spinoza.
– Isaac Querub, president de la FCJE.
– Vicenç Villatoro, director general del CCCB.
– Lola López, comissionada d’Immigració i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

10:30 Pendent de confirmació

12:00 Pausa

12:30 L’antisemitisme d’esquerres, ahir i avui

Marc Crapez, investigador en Ciència Política a Sophiapol (Universitat Paris-X).

14:00 Pausa

16:00 L’educació per a eradicar l’antisemitisme en una societat multicultural

Aycan Demirel, director of The Kreuzberg Initiative against Anti-Semitism – KIgA, Berlin.

17:30 Pausa

17:45 La judeofòbia a França, el país amb la major comunitat jueva d’Europa

Jordi Aouizerate, politòleg per la Université Paris-Sorbonne.

19:15 Pausa

19:30 L’antisemitisme dual (de dretes i d’esquerres) que no s’atura

Matthew Tree, escriptor.

Dimecres, 4 de novembre

9:00 La judeofòbia reflectida en la literatura jueva i israeliana

Ana Bejarano, professora de Llengua i Literatura Hebrea a la Universitat de Barcelona.

10:30 L’antisemitisme de Richard Wagner i El judaisme a la música

Rosa Sala Rose, doctora en Filologia i autora del llibre Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo

12:00 Pausa

12:30 La judeofòbia en les idees estètiques

Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les Idees Estètiques a la Universitat de Girona.

14:00 Pausa

16:00 L’anàlisi comparada de les tres èpoques de la judeofòbia

Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Politòleg i sociòleg. Expert en racisme i antisemitisme.

17:30 Pausa

18:00 Taula rodona: l’antisemitisme del segle XXI a Catalunya.

19:15 Cloenda

Durant el Seminari pot visitar-se al CCCB l’exposició “La Shoah: què, qui, com, quan, on, per què”.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Fugint de l'Holocaust a Girona



L'exposició "Fugint de l'Holocaust" arriba al Museu d'Història dels Jueus de Girona, i es podrà veure del 29 d'octubre de 2015 fins el 17 de gener de 2016. Es presenta dins del programa de "La Girona d'època contemporània: les capitalitats de la ciutat", que oferirà el Museu d'Història de Girona amb l'objectiu de revisar la trajectòria de la ciutat en els últims dos-cents anys, des del punt de vista històric, polític, social i cultural. Es fonamenta en les transformacions de tot tipus que van portar Girona a convertir-se en capital des de diverses perspectives, i treballa aspectes relacionats amb la ciutat de Girona com a eix i nucli d'un territori que es va forjar durant els segles XIX i XX.

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el més gran genocidi de la història humana.

Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts.

Milers de refugiats es concentraren a Barcelona fins que aconseguiren emigrar, preferentment a Amèrica o a Palestina, on iniciaren una nova vida lluny de la barbàrie.

Rescatem la memòria col·lectiva. Homenatgem els refugiats i refugiades i les persones que els van ajudar, protagonistes silenciosos d'aquells fets.


A partir de la història de vida d’una desena de famílies jueves, l’exposició s'endinsa en aquest episodi tant desconegut del nostre passat recent en què Catalunya esdevingué terra de llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la barbàrie nazi.

La mostra relata una part de la història mundial que es relliga amb la història catalana a partir del record dels seus testimonis: Eduard Heilbruner i Lina Levi, Víctor Papo, Paquita Sitzer, Jenny Kehr, Lea Lazega, Arnold Einhorm, Fred Arom, Elias Zomerplaag, Fred Manasse i Betsy Wijnberg.

La mostra és una producció del Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona. A Girona, inclourà un espai interactiu adaptat a la realitat de les comarques gironines i fonamentat en una base de dades que permet rescatar els noms i les històries de més de 1.000 persones que van travessar clandestinament la frontera gironina entre els anys 1941 i 1943.


dijous, 22 d’octubre del 2015

La recuperació del patrimoni jueu de Cervera




El Museu Comarcal de Cervera celebra la desena edició de la jornada Reviure el patrimoni, que enguany està dedicada a la recuperació del patrimoni jueu, davant l'interès creixent pel coneixement de la cultura catalana jueva, la recuperació del patrimoni material i el seu estudi dins del context històric del país.

A Cervera hi ha nombrosa documentació sobre l’important call jueu, la seva disposició dins l’entramat urbà de la ciutat i l’evolució que va viure fins l’expulsió de la comunitat. Una documentació escrita que, ben interpretada, ens ha de donar llum sobre aquest col·lectiu i ha de permetre, a poc a poc, la recuperació de les restes materials però, sobretot, la recuperació de la seva memòria. La presència de jueus no acaba però, amb l’expulsió de 1492, sinó que Cervera també serà un dels escenaris d’una nova fugida que tindrà lloc en el context de la Segona Guerra Mundial.

La Jornada se celebra a la Sala Josep Buireu, del carrer Manuel Ibarra s/n de Cervera. El període d’inscripció és fins el 28 d’octubre de 2015 i ho podeu fer a través d'aquest formulari.


 

divendres, 16 d’octubre del 2015

Institut de música jueva de Barcelona



L'Institut de Música Jueva de Barcelona és un projecte a favor de la interculturalitat però preservant la identitat jueva. Un projecte que cerca la comprensió i la convivència entre les cultures al mateix temps que aferma la pròpia, eradicant prejudicis generacionals, racials, religiosos o culturals, acostant persones i pobles a través de la música. És un projecte obert a tots els interessats en la música jueva siguin o no músics i siguin o no jueus, independent de tota concepció política i religiosa. Com a entitat cultural és autònoma respecte a tota institució i a tota entitat, amb un eix unificador i motivador fonamental: la música jueva.
 
 
 

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Els calls de Cervera

La ciutat de Cervera en el 1716, de Juan Muñoz de Ruesta
Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida (2001). Lamina 80, p. 120


A prop de l'antic convent de Sant Agustí. I, més concretament, a l'actual carrer del Teco, que s'obre des del carrer Major i va a parar al de la Barbacana, limítrof amb la muralla. És l'indret en el qual l'historiador Xavier Rivera situa el call més antic de Cervera, l'anomenat call jussà.

A simple vista, no queden vestigis dels barris jueus medievals. Als anys setanta del segle passat, l'historiador Agustí Duran i Sanpere va fixar on eren. Documentació del 1340 ja assenyalava l'existència de dos calls. No era gaire habitual, perquè els calls s'expandien en continuïtat. Ara bé, l'orografia cerverina, amb la murall cenyida al turó, no hauria permès el creixement urbanístic del call jussà, el més antic. Duran i Sanpere distingia entre el call sobirà i el jussà. També apuntava a un carreró que els unia, per justificar l'existència del call mitjà, denominació que també apareix en documentació antiga. Rivera contradiu aquesta hipòtesi: “No se sosté, perquè tots dos calls estaven massa a prop, situats al quarter de Capcorral. Quan, al segle XIV, els jueus demanen la construcció d'una nova sinagoga al call sobirà, addueixen que la vella és massa lluny. Si hagués estat a quinze metres, no tindria sentit. Segurament, la volen perquè així no han d'incomplir els preceptes en Sàbat tot creuant la zona cristiana –el carrer Major– per anar al call jussà.”


Carrer del Call Sobirà. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


La confusió augmenta perquè en la documentació dels segles XIV i XV les denominacions varien. Al call jussà se l'anomena també d'En Cortés, Mitjà –perquè és a prop del portal Mitjà, ara inexistent i enmig del carrer Major– i de N'Agramuntell. Al sobirà també se li diu el del carrer del Vent. La ubicació del call sobirà, fora la muralla, no deixa gaire marge als dubtes. Al llarg dels segles, la memòria popular l'ha mantingut a tocar de la plaça de la Universitat: l'antic carrer del Vent és ara el del Call.


Carrer del Teco. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


Precisament, un estudi sobre l'evolució constructiva de la muralla de Cervera de Pere Verdés (2003) ha posat “sobre la pista” Rivera del nou emplaçament del call jussà. La part més antiga de la muralla de Cervera data del segle XIII, quan la ciutat creix des de la Paeria fins al portal Mitjà, amb l'eix central del carrer Major. Rivera explica: “Els calls es construïen a prop de les entrades del recinte clos per evitar el contacte amb la comunitat cristiana. I, sovint, en un angle de la muralla.” Així, Verdés va fer una segona aproximació per localitzar el call jussà i el situa en una zona d'aquestes característiques, propera a l'església de Sant Bernat i al portal Mitjà, que donava entrada a la ciutat, abans de la prolongació de la muralla fins al portal de Santa Maria. “Verdés el situa on correspon, però no amb precisió, perquè és molt difícil. Però hi troba moltes referències al carrer de la Barbacana, on apareix el que anomenen Torre dels Jueus.”

Proves escrites

Xavier Rivera ha consultat diversa documentació. Com ara la situació de les cases del carrer Major, a través de documentació fiscal que relaciona les propietats, que en època medieval es feien des del lloc més proper al més llunyà de la Paeria. Al carrer del Teco se l'anomena també call Mitjà. És a dir, que el portal Mitjà hauria estat situat a prop del carrer del Teco i del convent de Sant Agustí.

Rivera ha trobat dos documents que avalen aquesta tesi. El primer, descobert a l'Arxiu Històric Comarcal, és una afrontació d'inicis del segle XVIII, on surt una propietat que limita amb el carrer del call jussà. El segon document de propietat, datat de l'any 1880, és relatiu a la construcció d'un forn “al carrer del call jussà”. La documentació pertany a la casa d'una família que actualment encara viu al carrer del Teco. “Els dos documents són la clau que em permet dir, amb certesa, que aquest carrer és el primer call de Cervera.”

Eva Pomares
El Punt Avui

dimecres, 7 d’octubre del 2015

La jueva de Tortosa al Call de Barcelona




Cants sefardites al Call jueu de Barcelona interpretats per Pili Cugat. Un espectacle de poesia i cants sefardites expressant el sentir del poble jueu, amb degustació de vi kósher.

20 d'octubre de 2015, a les 19h. Entrada lliure (amb donatiu a voluntat en finalitzar l’actuació)

Lloc: Carrer de Sant Honorat, 9. Barcelona

Organitza: La jueva de Tortosa

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Jueus i musulmans catalans a la Catalunya medieval



Amb motiu del 20è Aniversari de la Fundació Baruch Spinoza aquesta institució presenta la conferència “Els jueus i els musulmans catalans en la Catalunya medieval”,  que realitzaran la professora emèrita de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, i l’hebraista i escriptor, Manuel Forcano.

L'acte tindrà lloc el proper dimarts 6 d’octubre a les 19:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison del carrer Sant Pere Més Baix, 7.

Places limitades. Per a reserves envieu un email a: fbsp@fbaruchspinoza.org o truqueu al telèfon 932 007 009, de 09:00 a 14:00h.