dilluns, 12 d’octubre de 2015

Els calls de Cervera

La ciutat de Cervera en el 1716, de Juan Muñoz de Ruesta
Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida (2001). Lamina 80, p. 120


A prop de l'antic convent de Sant Agustí. I, més concretament, a l'actual carrer del Teco, que s'obre des del carrer Major i va a parar al de la Barbacana, limítrof amb la muralla. És l'indret en el qual l'historiador Xavier Rivera situa el call més antic de Cervera, l'anomenat call jussà.

A simple vista, no queden vestigis dels barris jueus medievals. Als anys setanta del segle passat, l'historiador Agustí Duran i Sanpere va fixar on eren. Documentació del 1340 ja assenyalava l'existència de dos calls. No era gaire habitual, perquè els calls s'expandien en continuïtat. Ara bé, l'orografia cerverina, amb la murall cenyida al turó, no hauria permès el creixement urbanístic del call jussà, el més antic. Duran i Sanpere distingia entre el call sobirà i el jussà. També apuntava a un carreró que els unia, per justificar l'existència del call mitjà, denominació que també apareix en documentació antiga. Rivera contradiu aquesta hipòtesi: “No se sosté, perquè tots dos calls estaven massa a prop, situats al quarter de Capcorral. Quan, al segle XIV, els jueus demanen la construcció d'una nova sinagoga al call sobirà, addueixen que la vella és massa lluny. Si hagués estat a quinze metres, no tindria sentit. Segurament, la volen perquè així no han d'incomplir els preceptes en Sàbat tot creuant la zona cristiana –el carrer Major– per anar al call jussà.”


Carrer del Call Sobirà. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


La confusió augmenta perquè en la documentació dels segles XIV i XV les denominacions varien. Al call jussà se l'anomena també d'En Cortés, Mitjà –perquè és a prop del portal Mitjà, ara inexistent i enmig del carrer Major– i de N'Agramuntell. Al sobirà també se li diu el del carrer del Vent. La ubicació del call sobirà, fora la muralla, no deixa gaire marge als dubtes. Al llarg dels segles, la memòria popular l'ha mantingut a tocar de la plaça de la Universitat: l'antic carrer del Vent és ara el del Call.


Carrer del Teco. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


Precisament, un estudi sobre l'evolució constructiva de la muralla de Cervera de Pere Verdés (2003) ha posat “sobre la pista” Rivera del nou emplaçament del call jussà. La part més antiga de la muralla de Cervera data del segle XIII, quan la ciutat creix des de la Paeria fins al portal Mitjà, amb l'eix central del carrer Major. Rivera explica: “Els calls es construïen a prop de les entrades del recinte clos per evitar el contacte amb la comunitat cristiana. I, sovint, en un angle de la muralla.” Així, Verdés va fer una segona aproximació per localitzar el call jussà i el situa en una zona d'aquestes característiques, propera a l'església de Sant Bernat i al portal Mitjà, que donava entrada a la ciutat, abans de la prolongació de la muralla fins al portal de Santa Maria. “Verdés el situa on correspon, però no amb precisió, perquè és molt difícil. Però hi troba moltes referències al carrer de la Barbacana, on apareix el que anomenen Torre dels Jueus.”

Proves escrites

Xavier Rivera ha consultat diversa documentació. Com ara la situació de les cases del carrer Major, a través de documentació fiscal que relaciona les propietats, que en època medieval es feien des del lloc més proper al més llunyà de la Paeria. Al carrer del Teco se l'anomena també call Mitjà. És a dir, que el portal Mitjà hauria estat situat a prop del carrer del Teco i del convent de Sant Agustí.

Rivera ha trobat dos documents que avalen aquesta tesi. El primer, descobert a l'Arxiu Històric Comarcal, és una afrontació d'inicis del segle XVIII, on surt una propietat que limita amb el carrer del call jussà. El segon document de propietat, datat de l'any 1880, és relatiu a la construcció d'un forn “al carrer del call jussà”. La documentació pertany a la casa d'una família que actualment encara viu al carrer del Teco. “Els dos documents són la clau que em permet dir, amb certesa, que aquest carrer és el primer call de Cervera.”

Eva Pomares
El Punt Avui

4 comentaris:

  1. Relacionat amb aquest tema, pot ser us pot interessar la X Jornada de Reviure el patrimoni organitzada pel Museu Comarcal de Cervera, enguany dedicada al recuperació del patrimoni jueu, el proper divendres 30 d'octubre. Aquí podreu trobar tota la informació http://www.museudecervera.cat/?p=2564

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la informació. L'afegeixo al blog.

      Elimina