dilluns, 10 de setembre del 2018

Nit de les Religions 2018




El 15 de setembre de 2018 es celebra la tercera edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats públiques en la qual diverses tradicions religioses de Barcelona obren les portes dels seus centres.

L’acte inaugural d’aquesta iniciativa és el mateix dissabte 15 de setembre, a les 12.00 h, a la Sala Martí l’Humà (plaça del Rei, 1). Les persones assistents podran gaudir de la conferència “El llegat de Raimon Panikkar”, a càrrec del filòsof i escriptor Jordi Pigem, i de l’espectacle musical del grup BCN World Music Project, amb cançons provinents de diverses cultures del món.

A partir de les 10.00 h i fins a la mitjanit, es duran a terme les activitats organitzades per les 40 comunitats religioses i entitats participants, entre les quals hi ha previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.

Els programes, horaris i adreces d’aquestes activitats es troben detallats en el fullet adjunt i en el mapa interactiu de la web d'AUDIR, així com a l’aplicació per a telèfon mòbil “La Nit de les Religions”, que es pot descarregar a App Store i a Google Play Store.

La Nit de les Religions té com a principal objectiu promoure un espai de trobada entre la ciutadania i les comunitats religioses de la ciutat de Barcelona; una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa present al nostre país.

Aquesta jornada és una iniciativa de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

Les activitats són gratuïtes, a no ser que en el programa s’especifiqui el contrari, i l'aforament és limitat, raó per la qual en molts casos cal fer una reserva prèvia.


Per a més informació:

lanitdelesreligions@audir.org

Telefon 93 457 69 80




Aquest any Mozaika participa a La Nit de les Religions fent dues visites guiades. Dissabte 15 de setembre, a les 11h i a les 21h, podreu conèixer la comunitat jueva medieval i el retorn de la comunitat el 1918.

Recordeu que cal inscripció prèvia!

dilluns, 3 de setembre del 2018

Festival de cinema jueu 2018



A partir del 15 de setembre comença la 20a edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona a la Filmoteca de Catalunya. El Festival ens obre els ulls a la història, la vida i la cultura dels jueus d’arreu del món. I aquesta vintena edició coincideix amb el centenari de l'establiment de la primera comunitat jueva a Catalunya i també a l’Estat espanyol, la CIB, després de l'expulsió dels jueus de la Península el 1492.

El programa d’enguany presenta vuit documentals i cinc ficcions que, amb una mirada crítica, parlen d’història i de política, de família i de religió, de literatura, música i cinema com a eines de subversió, de debat o de testimoniatge. Entre els seus protagonistes hi ha personatges de primera línia i modestos herois, conspiradors, rebels, escriptors i cineastes, però també ciutadans anònims que enfronten les circumstàncies de la vida quotidiana, tant del passat com del present; i també dues visions diferents sobre la història dels jueus dels països àrabs, dues històries sobre refugiats i el preu de l'exili.

A més de les habituals projeccions en col·laboració amb el Patronat Call de Girona, enguany també hi haurà dues sessions especials a l’Ateneu Barcelonès i a la Casa Adret de Barcelona.

El Festival d’aquest 2018 està inclòs inclòs en el programa d'activitats de les Jornades Europees de la Cultura Jueva.












dimarts, 28 d’agost del 2018

Descobreix el Call a través dels seus personatges



Barcelona

Organitzat per la plataforma Mozaika i dins dels marc del Dia Europeu de la Cultura Jueva, dedicat enguany a l'art de narrar històries, aquest proper dia 2 de setembre, de 18 a 20 h, us convidem a conèixer el passat i present de la cultura jueva de Barcelona i Catalunya a través de les històries dels seus protagonistes, que podreu trobar, tot passejant, en cadascun dels punts indicats en el plànol del Call de Barcelona.

L'activitat és gratuïta i no cal fer cap reserva prèvia.




Girona

El dia 1 de setembre podreu gaudir de la mateixa activitat, a partir de les 18 h, en el Call de Girona. Un recorregut teatralitzat i musicat pel Call, amb què coneixerem les històries de personatges clau de la cultura jueva catalana com la Coloma, en Moshé Natan, en Hasday Cresques, la Dora, en Benno... Alguns de més coneguts i altres no tant, alguns històrics i altres més actuals... Tots ells ens explicaran en primera persona les seves gestes personals i les dels seu coetanis. Música, teatre i poesia al carrer, en un format obert a tothom.




Més informació clicant el vincle del


dilluns, 27 d’agost del 2018

Dia Europeu de la Cultura Jueva: Storytelling



El tema triat per a l'edició d'aquest 2018 del Dia Europeu de la Cultura Jueva és "Storytelling", que podem traduir com a "contacontes", l'art d'explicar històries. Actualment, l'Storytelling és una de les eines més importants per difondre la història dels pobles, i en aquest sentit permet explorar els diferents aspectes del patrimoni europeu jueu tangible i immaterial.

La tradició oral és, sens dubte, una constant en la història i l'imaginari col·lectiu del poble jueu. Tant des de la perspectiva bíblica com a través de les riques històries populars de les comunitats locals i de les migracions contemporànies, tot plegat conforma el relat d'un món que demana i mereix ser explorat i descobert.

La narrativa és prou diversa per ella mateixa i obre moltes possibilitats per construir relats. Tots els agents culturals i institucionals tenen llibertat total per triar i proposar les seves pròpies activitats. No obstant això, el tema d'aquest any, sumat a les oportunitats que ofereix l'associació amb la Biblioteca Nacional d'Israel, permet l'obertura a moltes iniciatives que poden sumar-se al programa, raó per la qual l'Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i l'Herència Jueva (The European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage, AEPJ) us convida a afegir tantes activitats com vulgueu a aquesta iniciativa que s'esdevindrà simultàniament a tot Europa.

El Dia Europeu de la Cultura Jueva se celebra el 2 de setembre, però hi ha propostes que s'allargaran durant tot el mes. A Catalunya, on l'herència jueva és cabdal per explicar-ne la història, hi trobareu iniciatives a Barcelona, Besalú, Castelló d'Empúries, Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Vilajuïga. Si cliqueu sobre el vincle de cada una d'elles, accedireu als actes que s'hi han programat. Per a més informació i activitats en altres ciutats europees, cliqueu l'enllaç de l'AEPJ.


diumenge, 17 de juny del 2018

La necròpolis jueva de Tàrrega

Necròpolis jueva de Tàrrega


Dimecres 20 de juny de 2018, a les 19h, a la Casa Adret i organitzat per Mozaika, l'equip encarregat de l'excavació i estudi de la necròpolis jueva de Tàrrega ens explicarà els treballs realitzats en la necròpolis jueva d'aquesta ciutat, que va ser atacada durant l'epidèmia de pesta de 1348, i ens exposaran l'estat de les investigacions i la història d'aquesta comunitat.

Per motius d'aforament cal fer reserva prèvia al correu electrònic cjauregui@mozaika.es



divendres, 15 de juny del 2018

Els jueus en el naixement de la nació catalana



Conferència "Els jueus en el naixement de la nació catalana fins a l'expulsió", a càrrec de J. Grau.

Dimarts 19 de juny de 2018, a les 19:30h

Call Barcelona, carrer de Sant Honorat, 9

dimarts, 29 de maig del 2018

Capvespre cultural a la Casa Adret



Capvespre cultural a la Casa Adret, el 2 de juny de 2018, a les 19h, amb actuacions musicals, tast de vins i visita guiada pel Call, per recaptar fons per a la Casa Adret. Ajudeu-nos a que això sigui possible, tenim les eines i tenim les ganes, només ens falta la vostra força! Cal inscripció prèvia a info@mozaika.es




dimecres, 23 de maig del 2018

Arqueologia i recerca al Call de Barcelona



Conferència "Arqueologia i recerca al Call de Barcelona", a càrrec de Carme Miró, cap del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Dimecres 30 de maig de 2018, a les 19h

Casa Adret. Carrer de Sant Domènec del Call, 6.

Per assistir-hi cal inscripció prèvia al correu electrònic cjauregui@mozaika.es


divendres, 11 de maig del 2018

Xerrada sobre el Call de Barcelona, a Tàrrega



Dins del cicle de conferències "Calls catalans", i aprofitant la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega ofereix "El Call de Barcelona, el que ens diuen les dades arqueològiques", a càrrec de l'arqueòloga Carme Miró Alaix, responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona.


Data: 17 de maig de 2018, a les 20:30h

Lloc: Sales Nobles del Museu Comarcal de l'Urgell
Carrer Major, 11. Tàrrega

dilluns, 5 de març del 2018

La identitat lingüística dels jueus catalans medievals

"Dansa de Míriam", Hagadà de Sarajevo, Catalunya (segle XIV)
Biblioteca Nacional de Sarajevo



L'11 de febrer de 2018, Ilil Baum, de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Department of Romance and Latin American Studies), va defensar la seva tesi doctoral titulada Judeo-Catalan, Jewish Multilingualism and Linguistic Contact in Late Medieval Catalonia (Judeocatalà, multilingüisme jueu i contacte lingüístic a la Catalunya baixmedieval), dirigida per Cyril Aslanov.

L'estudi d'Ilil Baum examina la identitat lingüística dels jueus de Catalunya en la vigília de la seva expulsió, l’any 1492, un tema que no s’ha estudiat sistemàticament fins ara. La investigació es fonamenta principalment en l’anàlisi de textos aljamiats dels segles XIV i XV, escrits en català però en alfabet hebreu. També s’examinen textos escrits en altres idiomes utilitzats pels jueus catalans per descriure diversos aspectes del contacte lingüístic i el multilingüisme entre els jueus de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana.

La imatge que emergeix de l’estudi d’aquest corpus és ben allunyada de la d’una minoria segregada. Els jueus catalans van constituir una comunitat vibrant, molt involucrada en la cultura de l’elit de la Catalunya medieval, com ho demostra la recepció entre ells d’obres filosòfiques i literàries d'origen cristià. Així mateix, els documents administratius de les comunitats jueves mostren una adaptació del contingut hebreu als models d’escriptura de la Corona d’Aragó.

Entre els textos estudiats destaca un receptari mèdic en català aljamiat en hebreu que conté 32 receptes mèdiques i algunes de tintoreria. En aquest gènere la línia entre la medicina acadèmica i la popular sovint desapareix, i la manifestació més visible d'això són sempre els eixarms (oracions i/o fórmules rituals de caràcter màgic-religiós, a les quals se'ls atribueixen propietats curatives). Com era habitual, també hi ha receptes sense finalitat terapèutica (en aquest cas, de tintoreria). El perfil de l’obra i el de les receptes són plenament comparables als dels altres receptaris medievals catalans.

Els resultats de la recerca mostren que el repertori lingüístic dels jueus de la Catalunya medieval era diferent del dels seus veïns cristians. En primer lloc, comportava una diglòssia hebreu-català, amb l’hebreu com a llengua més valorada. A més, la mobilitat geogràfica dels jueus va tenir un paper important en la seva obertura lingüística. El multilingüisme va caracteritzar aquesta comunitat jueva. El seu repertori lingüístic va abastar les diferents llengües romàniques de la zona (occità, castellà, aragonès i català), així com el coneixement de l’àrab i del llatí entre els sectors amb formació superior, principalment el dels metges.

Dinàmiques com l’observada en el cas català, aparentment generals en tot l’àmbit ibèric, sembla que van continuar després de l’expulsió. Els testimonis del corpus que corresponen als primers contactes entre català i castellà i a un possible bilingüisme entre els jueus podrien indicar un procés de canvi lingüístic en favor del castellà que tindria un paper fonamental en l’aparició del judeocastellà, amb el castellà com a llengua base. Així, doncs, els aspectes estudiats de l’horitzó cultural i lingüístic dels jueus de Catalunya són de gran importància per entendre el procés històric de cristal·lització d’una identitat sefardita després de l’expulsió.


Font: Sciencia.cat La ciència en la cultura catalana a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Centre de Documentació Ramon Llull Universitat de Barcelona


Ilil Baum


dissabte, 3 de març del 2018

Mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, a la UB



La Universitat de Barcelona exhibirà, del 5 al 22 de març de 2018, el mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, realitzat per Roc Blackblock amb la col·laboració de 12 estudiants del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust a Barcelona.

El grafit ret homenatge a la novel·la gràfica Maus, d'Art Spiegelman, i barreja elements icònics, artístics i documentals per evocar la multiplicitat de les víctimes del genocidi. L'obra és també un tribut als republicans i republicanes espanyols deportats als camps de concentració nazi.

El projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona i del Comissionat de Programes de Memòria.



dijous, 1 de març del 2018

Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració




Exposició "Mauthausen. Crònica gràfica d'un camp de concentració". Inauguració dissabte 3 de març a les 12h a Sant Julià, carrer del Portalet, a Besalú. Cedida pel Museu d'Història de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes, sobre el qual TV3 recentment ha emès un documental. També es projectarà el documental Memòria de l'infern i comptarà amb la presència del director, Carles Canet.

divendres, 9 de febrer del 2018

Exposició "Diàspores jueves, camins europeus", a Girona



El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha inaugurat l'exposició "Diàspores jueves, camins europeus", una producció de la National Library of Israel que defensa la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies dels diferents països d'Europa i del món, i la seva contribució a la fonamentació de la història dels diferents països europeus des dels mateixos orígens fins avui..

"Els jueus som nosaltres", afirma la directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, citant una idea de l'escriptor i hebraista català Manuel Forcano, segons el qual "Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era".

L'exposició, que serà visitable fins al proper mes de novembre, defensa el pes del llegat jueu a les societats contemporànies, i també mostra les diferents etapes de diàspora del poble jueu i com aquest, amb el seu recorregut d'un país a l'altre, ha contribuït a la forja de la història i de la societat mundial actual.

La mostra tracta personalitats jueves com l'artista Marc Chagall o l'escriptor Franz Kafka, sense oblidar la mercadera i comerciant alemanya Glückel of Hameln, vídua que va pujar set fills i va deixar escrits set diaris que els experts tenen en alta consideració per tal com expliquen el funcionament de l'economia del segle XVII al XVIII.

Amb la col·laboració de l'Associació Europea de Patrimoni Jueu (AEPJ), l'exposició de la Library of Israel, que en origen és virtual i cal consultar a internet, pren forma física al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Sílvia Planas destaca dos dels documents del propi fons del museu exposats: una litografia de Marc Chagall titulada Les amoureux du coq, i un atles de l'any 1595 que representa la dispersió de les 12 tribus d'Israel, en una interpretació del frare cristià alemany Adriacomus sobre les primeres dispersions del poble de la Terra Promesa.

Amb aquests i altres documents originals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora, i també amb plafons amb els textos impresos, s'ha convertit en física una exposició inicialment virtual.

La mostra es complementa amb activitats paral·leles com el cicle de conferències "L'aportació jueva a la idea d'Europa", que s'organitza conjuntament amb la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (entrada lliure pel carrer de Sant Lloreç).

Aquest cicle està dedicat a la qüestió de l’aportació jueva a la idea d’Europa. Segons l’escriptor israelià Amos Oz, no hi ha europeu més autèntic que el jueu. Sens dubte, el poble jueu ha contribuït com pocs a la conformació de la idea d’Europa. El trobem en el continent europeu des de temps ancestrals. No solament això, en alguns moments clau de la història europea la figura -o el mite- del jueu ha estat al centre de totes les mirades i reflexions sobre la nostra identitat continental. La resposta a la pregunta “què és Europa” “què som els europeus”, històricament, s’ha donat en bona mesura per contrast o amb relació a la presència en les nostres societats de la minoria jueva. Una minoria, sovint, ignorada, però, sovint, també, terriblement visibilitzada. En aquest cicle ens interessa veure en quin sentit podem dir que el poble jueu, a través de la filosofia, la música, l’art, la literatura, la política o la història ha contribuït a forjar la idea d’Europa.

- 18 de gener, 18.30h. "L’École des Annales: una nova mirada a la història d’Europa", per Joaquim Nadal Farreras
- 15 de febrer, 18.30h. "Europa: l’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament", per Teresa Forcades Vila
- 22 de març, 18.30h. "L’Europa d’abans de Hitler. Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua", per Fina Birulés Bertran
- 19 d’abril, 18.30h. "L’Europa perduda de Stefan Zweig", per Antoni Martí Monterde
- 24 de maig, 18.30h. "Europa: entre Asquenaz i Sefarad", per Manuel Forcano Aparicio

També s'ha programat una representació teatral (12 de juny) a partir de l'obra La idea d'Europa, del pensador George Steiner, que és una mica el far d'aquest conjunt d'activitats. Una jornada de caire acadèmic clourà les activitats paral·leles cap a la tardor.


Font: Daniel Bonaventura, Diari de Girona. i Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

diumenge, 4 de febrer del 2018

La presència jueva a Vilafranca del Penedès

Plànol de l'espai que ocupava el call jueu de Vilafranca del Penedès a l'Edat Mitjana
El carrer Canyemàs és el de Farran i el de les Santes Creus és el de Sant Bernat


L’Arxiu Comarcal, amb la col·laboració del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) i l’Institut d'Estudis Penedesencs han preparat un seguit de conferències tot aprofitant les excavacions portades a terme aquest hivern on es van descobrir restes del call jueu.

El territori del call jueu de Vilafranca deuria tenir més o menys uns 6.200 metres quadrats i la població jueva era entre 200 i 300 persones. Aproximadament, un deu per cent de la població. L’any 1327 es va concedir el permís per refer i eixamplar la sinagoga, i per la quantitat de la seva tributació, eren la tercera aljama de Catalunya.

Aquest proper 1 de febrer, a les 7 del vespre, a l’auditori del Vinseum, Manuel Forcano, poeta i hebraista ens parlarà sobre “Els calls catalans”. A l’acabar la conferència hi haurà un tast de vi kosher de Pinord.

El dia 8 de febrer, també a les 7 del vespre, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, es faran dues conferències breus. A la primera, Xavier Esteve, arqueòleg, parlarà dels detalls de “L'excavació arqueològica a Cal Badia. Primera excavació del call jueu de Vilafranca?”. A la segona, Josep Maria Masachs, medievalista i arxiver, parlarà sobre “El call a Vilafranca”.

El dia 15 de febrer, novament a les 7 del vespre i a l’Arxiu, es faran dues conferències breus dels historiadors Roger Benito, que parlarà de conflictes de jueus vilafranquins, i Josep Bosch, sobre la documentació notarial i el call jueu de Vilafranca. A la segona, Maria Josepa Estanyol, catedràtica d’Història Jueva de la UB, parlarà dels "Jueus catalans".

divendres, 26 de gener del 2018

El jueus: història, religió i cultura a Catalunya


Conferència "El jueus: història, religió i cultura a Catalunya" a càrrec d'Irene Llop, professora de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, a la Universitat de Vic. Presenta l'acte Joan Solé.


Data: dilluns 29 de gener, a les 19h

Lloc: Ateneu Barcelonès. Sala Verdaguer. Carrer de la Canuda, 6.

dilluns, 22 de gener del 2018

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2018




El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

Des del dia 23 de gener hi ha programats diversos actes a tot Catalunya, que podeu trobar a la pàgina web del Memorial Democràtic.


Barcelona



Ripoll



Besalú



Sabadell



El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposen al Museu d’Història de Sabadell (MHS) del 18 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. I el dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

dimarts, 16 de gener del 2018

Perseguits i salvats



L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el dia 18 de gener la projecció del documental 'Perseguits i salvats', un film que explica l’èxode de jueus entre els anys 1939 i 1944 perseguits pels nazis, i que van fugir a través del Pirineu. La projecció del documental –que es va presentar el novembre passat a Barcelona i es va estrenar a través de la Xarxa de Televisions Locals, inclosa Lleida Televisió, i Movistar–, serà moderat per Josep Calvet i comptarà amb la presència d’un dels directors de la cinta, Jaume Serra, i d’Alice Ekman, una de les protagonistes que apareixen al film, néta i neboda de jueus que es van salvar creuant el Pirineu de Lleida.

El documental podrà visionar-se de nou el dijous 25 de gener, en una sessió en la qual participarà la periodista i escriptora Pilar Rahola.

Institut d'Estudis Ilerdecs, plaça de la Catedral, s/n. Lleida




Projecte "Perseguits i salvats"

Durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van arribar al país fugint de la persecució nazi. Van travessar el Pirineu en unes condicions extremes. Alguns ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya els van oferir aixopluc per ajudar-los a sobreviure. Per recordar el seu pas pel Pirineu, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs van impulsar el 2015 el projecte "Perseguits i salvats", que recupera les rutes pels camins de muntanya que varen fer els refugiats jueus durant l’Holocaust.

Aquestes rutes van des de Lés, el principal punt d’arribada dels jueus per l’Aran, fins a Lleida, on s’enviaven la majoria de refugiats, tant si eren detinguts com derivats d’organitzacions d’ajuda jueves per a ser recol·locats. Però aquestes famílies va parar en molts indrets: des de Viella fins a Sort, passant per la Seu d’Urgell i Tremp. ‘Perseguits i salvats’ pretén ser un projecte local amb projecció internacional que aporti proves tangibles i transitables d’aquest èxode.

També s’hi han volgut reunir testimonis i supervivents per recuperar la memòria d’un episodi històric que va trasbalsar Europa i que va arribar a Catalunya; i per conscienciar tothom que no serien vius si no fos per l’esforç i la superació dels seus parents.

dilluns, 15 de gener del 2018

Holocausts i genocidis: educació en valors i drets




VI Seminari de formació per al professorat i altres agents educatius, dirigit per Xavier Boltaina, de la Universitat de Barcelona, i coordinat per Marleny Colmenares, de l'Ajuntament de Barcelona.

Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, les sessions del seminari es duran a terme al Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), carrer de Montalegre, 5, de Barcelona, entre el 22 de gener i el 25 d'abril de 2018.

dijous, 11 de gener del 2018

100 anys de la Comunitat Israelita de Barcelona




Recorregut del centenari de la Comunitat Israelita de Barcelona. El tour rescata la història dels primers anys de la CIB, des de la seva fundació, a la fi de 1918, fins a la inauguració de la nova seu en el número 44 del carrer Avenir, l'any 1954.

El recorregut seguirà els passos de diversos protagonistes: Edmundo Metzger, immigrant suís assentat a Barcelona des de principis de segle XX, proclamat primer president; Samson Sobol, traductor i llibreter rus, natural de Magilov, un dels disset fundadors; la família Salpati, immigrants turcs procedents del sud de França; Enrique Talarewitz, immigrant turc, primer secretari, un altre dels fundadors; Manuel Mendelsohn, immigrant polonès; família Steinlauf, immigrants originaris de Chelmiec, Polònia; Sazja Kindermann, àlies Alfredo Scheyer, immigrant polonès i espia soviètic; Caroline Bunjes, jueva holandesa, fotògrafa durant la Guerra Civil; Edmundo Grünebaum, president de la CIB durant la Guerra Civil, represaliat; Ronya Abraham, refugiada jueva de Letònia; Samuel Maytek, industrial polonès, directiu de la CIB a la fi dels anys 40, entre d'altres.

El visitant viurà en primera persona els inicis de la primera comunitat jueva establerta a Espanya després de l'expulsió de 1492, tenint com a escenari la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Visita amb inscripció i donació prèvia (a partir de 15 euros). Aforament limitat a 10 persones.

Inscripció: mvalentin@mozaika.es

Donació via Paypal o transferència bancària a: ES92 3025 0002 4614 3338 5041

Recordeu posar nom i concepte.

Dies disponibles: 21/1,  28/1,  3/2,  11/2,  18/2,  4/3,  11/3






diumenge, 7 de gener del 2018

Israel més enllà del conflicte



Israel fuera del foco. Retratos de la sociedad más allá del conflicto, d'Ofer Laszewicki Rubin (Editorial UOC, 2017), ens proposa una mirada diferent sobre Israel més enllà dels tòpics i del gran desconeixement que existeix sobre la seva societat i cultura.

En parlar d'Israel, el primer que apareix en ment és l'incessant conflicte amb els palestins i els països àrabs limítrofs. Imatges de tancs, guerres, intifades, jueus ultraortodoxos a Jerusalem i declaracions polèmiques de polítics conformen el llenguatge habitual que reprodueixen els mitjans en cobrir la realitat del país. Tot i la nodrida presència de corresponsals estrangers, hi ha una evident falta d'informació sobre la societat israeliana de base, caracteritzada per una diversitat demogràfica i social inèdita, fruit de la barreja de procedències, tradicions litúrgiques i formes de vida de jueus procedents de tot el món. En res s'assemblen la liberal i progressista Tel Aviv, bombolla avantguardista de noves tendències culturals, socials i empresarials, i Jerusalem, en eterna disputa i constant clima de tensió per la seva enorme càrrega històrica, nacional i mitològica. El relat explora diversos perfils i llocs de l'Israel actual per entendre les seves arrels, les seves fortaleses i debilitats i els seus propis conflictes interns.


Presentacions

9 de gener de 2018: Llibreria Documenta, carrer Pau Claris, 144, a les 19h.

11 de gener de 2018: Mozaika, Sant Domènec del Call, 6, a les 18:30h. Aforament limitat. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic mvalentin@mozaika.es