Llauner jueu a la Ciutat Vella de Jerusalem (1890)
Ken & Jenny Jacobson Orientalist Photography Collection
L’abril de 1913 un equip de filmació sortia d’Odessa
en vaixell per preparar una pel·lícula,
The
Life of the Jews in Palestine, sobre la vida dels jueus de la regió. El
productor, Noah Sokolovsky, amb el suport de la companyia Mizrakh, va passar
dos mesos filmant les ciutats, les aldees i les comunitats agrícoles d'Eretz Israel
habitades ininterrompudament per famílies jueves des que Roma va destruir el
Segon Temple l’any 70 EC fins a la fi del domini otomà després de la
Gran Guerra (1914-1918), que convertia el
territori en el Mandat Britànic de Palestina. La pel·lícula va ser presentada a
Viena l’agost de 1913 i poc després desapareixia a causa del conflicte bèl·lic
del qual ara se’n celebra el centenari.
El 1997, el negatiu original de vuitanta
minuts va ser trobat a França perquè la cinta havia estat enviada per
Mizrakh des d'Odessa a París per ser processada en els laboratoris
cinematogràfics de la
Gaumont. La pel·lícula va ser restaurada i editada per Yaacov
Gross i l’any 2000 va ser projectada en diversos festivals (v. la crítica de
The
New York Times).
La nau de Sokolovsky salpava d'Odessa l'abril
de 1913, acompanyat, entre d’altres, de noranta-dos passatgers jueus (el 30% de
la població d’Odessa era jueva, la majoria exterminada durant l’ocupació nazi),
que anaven a Israel per motius diversos: educatius, per raons de salut, per
visitar la família durant la
Pasqua o a fer turisme. El viatge va durar onze dies, després
de fer escala a Constantinoble, Alexandria fins arribar a Jaffa.
L’arribada de l’equip de Sokolovsky va ser tot
un esdeveniment per al
yishuv, nom
que rebien els jueus de l’Imperi otomà. El
Gymnasium Herzliyà, l’escola de Tel Aviv, i el col·legi de
mestres de Jaffa van interrompre durant uns dies l’activitat escolar per poder
ser filmats, com es pot veure a la primera part de la pel·lícula.
El Gymnasium Herzliyà de Tel Aviv (ca. 1915)
Més endavant, la càmera ens porta a veure
l’explotació agrícola de Pétah Tikvà, especialitzada en el cultiu de la
taronja, i com les caravanes de camells carreguen caixes d’aquesta fruita per
dur-les al port de Jaffa per ser exportades.
A Zikron Iaaqov, Sokolovksy i el seu equip filmen
a la sortida de la sinagoga després del servei religiós del shabat. Zikron, important per la
indústria vitivinícola, era
coneguda com el "París d'Eretz Israel": mentre a tota la regió els seus habitants, tant jueus com àrabs, vivien sota una economia de subsistència i pobresa, Zikron tenia una economia molt activa que la va convertir en centre d'atracció de les modes que venien d'Europa (1).
Sinagoga de Zikron Iaaqov
Un altre fragment ens mostra la construcció de l'edifici del
Technion,
l’Institut Tecnològic d’Israel, a Haifa, i expressa l'orgull que 100 dels 130
treballadors de la construcció fossin jueus. La pel·lícula segueix per altres
localitats com Haderà, Kinneret, Rosh Pinà, Jericó, Rishon LeTzion, Nes Tzionà,
Guederà i Tiberíades, on se’ns mostren les dues
yeshivot (escoles talmúdiques)
de la ciutat, que acollien 2.000 sefardites i 2.000 asquenasites hassídics.
En el fragment filmat a Migdal hi surt un home
amb un sol braç llaurant darrere d'un cavall. Aquest camperol era Joseph Trumpeldor,
un veterà de la guerra russojaponesa (1904-1905), on va perdre el braç en combat.
A la Gran Guerra,
després que els turcs expulsessin milers de jueus de Palestina cap a Egipte, Zeev
Jabotinsky i Trumpeldor van formar un grup que es va oferir per combatre al
costat dels britànics. Londres només va acceptar que constituïssin un cos de
suport per portar subministraments al front emprant mules. Així va néixer el
Cos de Mules de Sió, que es va autodefinir com la primera unitat de combat
jueva en 2.000 anys. Més tard, aquest cos va créixer fins a convertir-se en la Legió Jueva que van participar
en la conquesta britànica de Palestina.
L’equip de filmació es va dirigir amb tren cap
a Jerusalem (a finals del XIX la meitat de la població jueva vivia dins les muralles de la Ciutat Vella de Jerusalem), on es pot veure la multitud resant davant del Mur durant la Pasqua jueva, i la visita a
la tomba de Shimon haTzaddik, Simó el Just, summe sacerdot durant el temps del
Segon Temple. Camí d’Hebron es poden veure les tombes de Raquel i les dels patriarques, però només des de l’exterior perquè els musulmans no permetien als
1.200 jueus de la ciutat entrar al santuari.
L'últim fragment mostra un festival celebrat a
Rehovot que va atreure 6.000 jueus de tot Palestina. Aquest festival va ser el
precursor dels
Jocs
Macabeus, una mena de jocs de la Commonwealth que aplega esportistes d’Israel i
jueus d’arreu del món.
La pel·lícula, muda però narrada per l'actor israelià
Yoram Gaon (sense subtítols), mostra que la vida jueva a Palestina el 1913 era
vibrant i productiva 35 anys abans de la fundació del nou estat d'Israel. Sota el domini turc
als jueus se’ls permetia establir-se a qualsevol lloc de l’imperi excepte a
Palestina per evitar que es poguessin equilibrar les poblacions autòctones
musulmana i jueva, que l’any 1913 era de 150.000 habitants contra uns 500.000
musulmans (producte de l’expansió de l’Islam durant segles). A l’esclatar la Primera Guerra
Mundial els turcs i la població musulmana van expulsar i massacrar milers de
jueus palestins (es va reduir la població jueva a una tercera part). La victòria britànica i francesa al final de la guerra sobre
alemanys, austríacs i turcs va convertir Palestina en un mandat britànic mentre
la regió síria quedava en mans franceses. La nova situació va permetre la
recuperació de la població jueva, però l’estabilitat ja no es va recuperar mai
més, sobretot en el moment en què l’enfrontament contra els britànics va posar
els caps àrabs a favor de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Acabada
la guerra es creen els nous estats de la zona: Israel, Jordània, Síria, Líban i
Iraq. Però aquesta és una altra
història.
Nota:
(1) Per saber-ne més sobre els costums en el vestir a la Palestina de la segona meitat del segle XIX i principis del XX, vegeu Ayala Raz,
"Fashion in Eretz-Israel: What we Were Wearing in the Early Days of this Century",
Israel Review of Arts and Letters, 1998/107-8. O una acceptable traducció al català amb
Google.
[+]
Pel·lícules antigues de Jerusalem a
Terres
d’Edom
Mapa en perspectiva de Jerusalem (1928)