divendres, 1 d’abril de 2016

"He viscut tan poc!, d'Eva Hayman



El dia 12 d'abril es presenta a la Biblioteca Jaume Fuster el llibre He viscut tan poc!, d'Eva Hayman, dins les activitats del Cicle de Primavera de la Fundació Baruch Spinoza.

Eva Heyman és per a la ciutat romanesa d’Oradea el que Anna Frank és per a Amsterdam i el món. Duess adolescents jueves, cadascuna de les quals escriu un diari mentre el món estava canviant arrel de l'ocupació nazi. Totes dues van morir en un camp de concentració; Eva a Auschwitz i Ana a Bergen-Belsen. Tot i així, Anna Frank és mundialment coneguda i la història d'Eva es presenta just ara per primera vegada en català, amb una franquesa i una emotivitat que arribarà a tothom.

Com diu Vicenç Villatoro en el pròleg, Eva Heyman, com tants adolescents, va començar a escriure el seu dietari secret i personal el dia del seu aniversari. Feia tretze anys. Era el 13 de febrer de 1944, a Oradea, ciutat hongaresa durant l'ocupació nazy. I el va aturar poc més de quatre mesos després, el 30 de maig de 1944. És realment molt poc temps. Però aquests pocs mesos ens presenten, acumulat, comprimit, amb tot el dramatisme, el recorregut que milions de persones van fer en aquells mateixos anys a tota Europa. El recorregut que va entre una vida aparentment normal, festiva, un aniversari, uns regals, una família, unes esperances, uns somnis, ens primers enamoraments, i les portes mateixes de l’infern.

Eva deixa d’escriure en el precís moment en el que la vénen a buscar en un camí que passarà per la seva deportació a Polònia el 3 de juny, l’arribada a Auschwitz el sis de juny i la mort al camp, després de ser seleccionada per Mengele, el 17 d’octubre del mateix any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada