La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària. Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes, la Seu.
En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.
Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.
Continueu llegit a Històries manresanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada