divendres, 10 de juliol de 2015

Les sinagogues medievals de Lleida

Plànol de Lleida en el segle XV


La ciutat de Lleida va tenir duess sinagogues diferents durant l'època medieval: una davant de l'antiga porta de Sant Andreu i l'altra, prop de l'actual plaça del Seminari. Aquesta és una de les troballes de l'estudi realitzat per la Universitat de Lleida (UdL), per encàrrec de l'Ajuntament, sobre l'antic Call jueu. La recerca va ser presentada en el marc de la cinquena edició de l'International Medieval Meeting, que va inaugurar el passat mes de juny el professor de St. John's College-Cambridge University, Peter A. Linehan, comparant els arquebisbes de Toledo i Canterbury als voltants de l'any 1215.

El catedràtic d'Història Medieval de la UdL, Flocel Sabaté, ha coordinat la investigació sobre l'antic Call jueu de Lleida en què també han pres part dos investigadors predoctorals. Guillem Roca s'ha encarregat de la delimitació de l'antiga Cuirassa i Isaac Lampurlanés, de la vida de la jueria durant l'època medieval.  Entre les seves descobertes destaquen els possibles emplaçaments del forn de la Cuirassa i dues sinagogues.

El primer temple jueu, ubicat davant l'antiga porta de Sant Andreu, va desaparèixer amb l'assalt de la jueria l'any 1391 i es va transformar en l'església de Santa Maria del Miracle, que tampoc ha arribat fins els nostres dies. La segona sinagoga s'hauria habilitat en una casa particular prop de l'actual plaça del Seminari, davant de la Costa del Jan.


La Cuirassa

La Cuirassa era el nom que va rebre el Call de Lleida, del qual encara es conserven alguns vestigis. La destrucció de la zona durant la Guerra de Successió dificulta traçar un mapa exacte del barri jueu, que aglutinava prop d'un 10 per cent dels 5.000 habitants de la capital del Segrià el segle XIII.

La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV, convertint el call en un gueto. De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat no es va obrir fins després de l'expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida l'any 1492.

En el plànol podem observar com l'autor hi localitza el barri dels sarraïns a sota de Sant Llorenç, on també hi havia el bordell «municipal», i els Call dels jueus o Cuirassa, sota Sant Andreu. Davant de la Seu Vella se situa tot el barri dels Cavallers i la universitat, destruïts pels Borbons durant el segle XVIII, i a l'esquerra de la porta de Boters, el Pla dels Gramàtics, que arribava fins gairebé Sant Martí.

Per donar a conèixer aquesta cultura, el Museu de Lleida ha dissenyat una ruta que recorre alguns dels carrers principals de l’època. El Cafè del Museu hi contribueix, per la seva banda, en la vessant culinària. Aquesta activitat, que s’ha fet en el marc de les nits gastronòmiques de l'equipament, pot suposar un primer pas en la feina institucional que es duu a terme per aconseguir treure a la llum i revaloritzar una part ignorada de la història del país.

6 comentaris:

  1. I tan ignorada! Sort en tenim dels qui investigueu i difoneu tota aquesta informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que, a banda d'aquest cas concret, Sícoris, Lleida ha estat especialment ignorada. El seu casc antic ha estat tan malmès que gairebé no en queda res, i el que queda cau a trossos.

      Elimina
  2. Lleida, Girona, Besalú, per quan un estudi en profunditat de Barcelona, es a dir de veritat i no una versió per vendre als turistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girona és la joia de la corona i a Besalú s'ha fet molt bona feina amb el poc que queda. A Barcelona continuem estant en bolquers, però per primera vegada al Centre d'Interpretació del Call hi ha una exposició molt bona, Javier.

      Elimina
  3. Et deixo la darrera entrada sobre món jueu i la Manresa medieval: "Eren pobres els jueus manresans?" http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2015/08/eren-pobres-els-jueus-de-manresa.html

    ResponElimina