Un cop més em torno a sumergir en la lectura d'una obra sobre l'Holocaust: Necrópolis, de Boris Pahor, un escriptor eslovè que va néixer el 1913 en el Trieste annexionat per Itàlia, i que hagué de lluitar per la seva llengua abans d'acabar internat al lager de Natzweiler-Struthof per haver lluitat a la Resistència contra el nazisme. L'any passat vaig llegir Si això és un home, de Primo Levi, lectura llargament ajornada per diversos motius. Difícilment res pot ser superable a Levi des del punt de vista literari i de reflexió, però cada obra, cada autor, és un nou descobriment i, sobretot, una nova manera d'explicar el drama i la tragèdia humans, que mai vol dir una possibilitat més d'entendre'ls.
Pot semblar que insistir en la literatura de l'Holocaust és un fet gratuït que no du enlloc, que no és més que recrear-se en la misèria i el dolor d'uns fets que formen part del passat i que no ens aporten res més que patiment. Però no és així. Per sobre de totes les coses, i més enllà de l'experiència (el dolor més gran de tot supervivent dels camps d'extermini no és el provocat per la mort gratuïta, sinó per haver sobreviscut a ella), la literatura de l'Holocaust busca entendre l'origen del mal i la seva pràctica. Busca entendre per què l'home és capaç d'infringir un dolor tan gran. I per què el continua provocant. Després de la Segona Guerra Mundial els exterminis selectius s'han continuat produint: URSS, Cambotja, Uganda, Iugoslàvia... O l'assassinat sistemàtic de dones a Ciudad Juárez i a altres llocs de Mèxic. Què fa que la deshumanització sigui possible cada cop que es produeix un conflicte, sigui armat o no? I què fa que sigui possible a mans de la pròpia població civil enrolada en una voràgine de violència inexplicable, seguint les consignes d'il·luminats o per pura alienació mental?
La casualitat (expressió retòrica de la intel·ligència emocional) ha volgut que comences a llegir Necrópolis el mateix dia que els diaris (veure El País) es feien ressò de l'agressió i la violació de la periodista de la CBS, Lara Logan, a mans de 200 persones mentre cobria el reportatge de la manifestació contra el president egipci Mubarak, a la plaça Tahrir d'El Caire, abans que pogués ser rescatada per un grup de dones i soldats de l'exèrcit egipci. Què fa que 200 persones es deixin dur col·lectivament per la violència i que, a més, s'hi afegeixin les agressions sexuals, que tenen un componen individual que respon a altres atavismes. Se'm fa tan difícil entendre aquesta violència gratuïta com entendre els milers de pàgines web que subratllen, gratuïtament, que Lara Logan era guapa.
He de pensar que el mal forma part de la condició humana, perquè tota explicació, per molt fonamentada que sigui (acceptar la malaltia mental és acceptar l'alienació mental de la humanitat), em fa més por que pensar que dins meu existeix el germen adormit del mal.
Precisament estic llegint Elogi de la desobediència de Rony Brauman i Eyal Sivan(Lleonard Muntaner editor) que tracta, en gran part, sobre el concepte de banalitat del mal que Arendt va popularitzar a través del seu llibre Eichmann a Jerusalem. Els autors d'aquest llibre cerquen les respostes a l'eterna pregunta ("Per què?") en la política alhora que defugén el punt de vista dels qui consideren que la Xoà no es pot explicar.
ResponEliminaJo, sincerament, com més llegeixo sobre la Xoà -i ho faig des de fa 20 anys-, més se m'escapa qualsevol explicació racional.
M'alegro d'haver trobat aquest blog! Salutacions!
Estem d'acord, David. O som uns ingenus o hi ha alguna cosa que se'ns escapa.
ResponEliminaJo també m'estic llegint el teu bloc. M'agrada com escrius.
Salut!
Una de les frases mes revolucionaries. que le llegit mai es "a la conquette de l'irrationel" Salvador Dali
ResponEliminaEl mal entes com l'irracional, com tot allo que s'escapa a la capacitat ordenadora de la rao, el mal com mecanismes erronis, caotics i descontrolats de la ment. El mal com a oponent en lluita continua, el mal, l'altra bandol de l'exercit, en guerra permanent que, com totes, sera a mort,el qui pugui mes. L'irracional, accessible sense medium, com passava amb l'inconscient. Tanmateix, gran detall aquest, nomes accessible des de l'altra bandol. Hi han persones que tenen una estractura mental fonamentalment irracional i ni han d'altres, els budistes, per exemple, que han conformat la seva ment de forma essencialment racional. Tambe hi han pobles mes irracionals que altres. Aquests acostumen a sentir gran hostilitat contra els pobles que tenen un funcionament mes racional o predominantment racional. Aquesta podria ser una altra rao.
Tambe podriem entendre el mal fent analogia amb la ment i la intel.ligencia artificial.En aquest cas serien els virus, els virus que interferirien en les respostes impedint que fossin les correctes. Els virus que modificarien la relacio entre la informacio rebuda i la resposta corresponent, impedint que ho pogues ser. Poden haver molts virus, pot ser tot una autentica infeccio de virus.Si aquests actuen alhora, pot passar de tot. De tot menys del que hauria de passar, del que seria necessari i just que passes.
ResponEliminaEn el desenvolupament de la ment, al igual que passa amb el fetus i en general en tots els processos biologics, es van afegint i s'incorporen al voltant d'estructures mes simples, altres de mes complexes. La maduresa s'assoleix quan s'ha arribat a l'unificacio de totes elles. El mal pot ser entes com la imposibilitat de poder fer aquest proces correctament, de quedar-se pel cami o fer un retroces a etapes molt primitives de la ment.
ResponEliminaTambe el mal entes com la incapacitat de pensar per un mateix, per la incapacitat d'haver pogut desenvolupar la propia ment. El geni, aquell que mes ho ha fet.El fanatic, aquell que no ho ha pogut fer, o no ho ha fet gens.
Un mecanisme erroni, un virus, una malformació en el procés natural de desenvolupament de la ment... Tot això, Carme, explicaria els comportaments individuals. però i els col·lectius? El dictador seria el virus? Jo prefereixo pensar, com t'he dit en un altre apunt, que és una qüestió educacional. La misèria moral sorgeix quan es crea el context adequat perquè el sistema de creences dels individus, d'una comunitat, perdi uns referents per passar a adquirir-ne uns altres. Cert que hi ha caldos de cultiu que vénen de lluny i que a vegades poden passar anys dormits fins que algú els fa rebrotar. L'engany porta al desconeixement, i aquest a la incultura.
EliminaNo crec que hi hagi pobles més irracionals que d'altres. No hi ha un barem per mesurar la racionalitat. El que sí passa és que encara som molt a prop dels instints atàvics, som febles, estem en procés formatiu, estem deixant de ser animals... Probablement, el mal sigui una falta d'adaptació.
Pero sobretot, el mal es un possicionament, una tendencia, una manera d'experimentar i de sentir la vida i el mon. Hi han dues grans tendencies: les basades en l'amor, la solidaritat, la generositat, la confian"z"a, el respecte etc I l'altra basada en la por, l'odi, el menyspreu, l'enveja, la manipulacio, la desconfian"za" etc, que es corresponen a un determinat tipus d'experiencia de la vida, experiencia que es conecta a altres que hi estan vinculades, que tenen relacio entre elles.
ResponEliminaSí, cert, però penso que cal que hi hagi algú que impulsi aquestes emocions.
EliminaQue escrius amb un teclat anglosaxó? Des d'on m'escrius, Carme?
Hola, bon dia Enric:
ResponEliminaT'escric des d'una tauleta Samsung, pero no em van be els accens i certes lletres.
Del que em dius: El comportament col.lectiu es una suma de comportaments individuals, llevat de quan es transforma en massa, que es quan l'individual queda dissolt en el grup i es deixa endur, irracionalment pel que passa al seu entorn.En una experiencia molt intensa i gratificant contra la solitud pero tambe pot ser altament descontrolada i furiosa. El dictador seria un mes, pero amb molts mes virus, ates que el seu comportament estaria dominat per l'afany de poder i trets tipics paranoics, com elements diferenciadors. Els virus pot ser tambe l'irracional, tot allo que la ment racional no pot controlar.L'irracional, la confirmacio del mal funcionament mental. Les causes, infinites, pero a remarcar una inadequada comunicacio emocional Els humans ens em vist obligats a amagar el que sentim, perdent l'habilitat de comunicar els nostres sentiments que son,al cap i a la fi, el que ens es mes rellevant, el que mes necessitem.Els animals, totes les especies a partir d'un ser grau de desenvolupament, es comuniquen emocionalment i s'entenen perfectament, sovint molt millor que nosaltres. Son les emocions compartides, encara que siguin d'especies diferents, les que fan possible la comunicacio, encara que no sempre les expresin obertament i a vegades no siguin del tot sinceres.Pero en general, aquesta comunicacio esta pensada perque es puguin entendre i saber a que atenir-se, encara que siguin mecanismes automatitzats pels instints, molts d'ells. La ferocitat humana supera de lluny els pitjors instints animals. Quan la ment no funciona com necessita, quan ha estat violentada brutalment, quan ha estat embogida, sovint a proposit, aleshores es torna caotica, descontrolada i destructiva L'impuls que la mou es exclusivament negatiu.
El sistema de creences es un sistema col.ectiu. Si aquest es dona de forma autoritaria, imposada,acritica discriminativa, hostil, etc, igualment ho seran els individus que el formin. Hi han trets comuns que identifiquen els pobles i per tant, els seus components ho son segons com sigui aquest "caldo de cultiu"
Del segon comentari: Pot ser que hi hagin impulsors al darrere, pero no necessariament.Es una percepcio directe de l'entorn, de com l'individu el sent i experimenta, pel que li passa. Si aquest es perillos es desencadenara tot una serie d'emocions relacionades entre elles, d'un caire, hostil i negatiu. Si l'entorn es segur i acollidor, el que sorgira seran emocions possitives, vincles d'amor.
Bon dia, Carme.
EliminaBé, en tot cas, estem d'acord que hi ha quelcom que malmet la ment humana, ja sigui per error evolutiu o per la incidència d'un agent extern biològic o ideològic, i que l'entorn, natural o cultural, ajuda a modelar el comportament, tant individual com col·lectiu.
Els instints son el que son, pero deixen de ser-ho quan la rao els pot controlar, quan passen pel sedas de la racionalitat, aleshores es com si es posessin en ordre,com si diguessim. Quan es desconecten o es bloquegen deixen l'individu sense sentit i sense defensa possible davant les arbitrarietats del pensament, Es quan apareix l'autentic monstre, el pervers. Hitler, Estalin, Franco ho eren tots ells. Hi ha una pintura de Dali que s'anomena "El pervers polimorf" ( els perversos son sempre poliforms o mutans) en la que es veu un nen d'uns tres o quatre anys amb una rata agafada entre les dents. Els seus instints no l'haguessin deixat fer-ho, si els hagues tingut.
ResponEliminaPero el resultat seria molt diferent si el problema fos del hardware o del software. En el primer cas semblaria que no hi ha remei. En canvi si fos cosa del software, com que aquest es pot modificar "la esperanza" seria possible. Crec que el nostre hardware es una meravella de la ingenieria genetica, l'expressio mes complexe i superior de la vida... si funciones be.
ResponElimina