Els moriscs. Espanyols desterrats

Des del passat 16 de maig fins el 24 de setembre es pot visitar al Palau del Lloctinent, antiga seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'exposició Els moriscs. Espanyols desterrats.

L'expulsió de prop de tres-cents mil moriscs hispans, ordenada per Felip III el 4 d'abril de 1609, va suposar la culminació del procés d'eliminació de les minories religioses que s'inicia al Regne de Castella i la Corona d'Aragó amb l'expulsió dels jueus, l'any 1492, i que va posar fi a la convivència més o menys pacífica que es venia produint des de l'Edat Mitjana entre cristians i mudèjars.

Aquesta exposició, organitzada pel Ministeri de Cultura en commemoració del IV centenari de la seva expulsió, reuneix un total de 35 documents, procedents de l'Arxivo General de Simancas, on es van exposar el 2010, i 17 documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A través d'ells s'analitza aquest fenomen des d'òptiques molt diverses. Les fases del procés, des de la conquesta i assimilació del Regne de Granada, el 1492, fins a l'expulsió de 1609, estan representades per documents tan singulars com les capitulacions de 1492 entre els Reis Catòlics i l'últim rei de Granada, Boabdil. Les diferents solucions proposades per l'assimilació dels moriscos, que van des de la evangelització fins a la repressió inquisitorial, ens parlen, per la seva banda, de la forta controvèrsia doctrinal que va envoltar tot el procés.

Us adjunto el tríptic de l'exposició.

A l'apunt IV Centeneari de l'expulsió dels moriscs hi podreu trobar informació de les diferents exposicions que, des del 2009, s'han anat fent per tot l'Estat: cartells i, quan ha estat possible, vincles a les pàgines web. Igualment, hi trobareu  els vídeos dels tres programes que TVE va dedicar al IV centenari i un de Canal Sur.

Han estat moltes les publicacions que s'han fet aprofitant l'esdeveniment, tractant el tema des de diferents aspectes històrics i culturals. En ressenyo dues que es poden trobar on line:

Mikel de Epalza. Los moriscos antes y después de la expulsión. Madrid: Mapfre, 1992 [edición digital en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]

Entre els mesos de juny i setembre del 2010, la Biblioteca Nacional, a Madrid, va exhibir l'exposició Memoria de los moriscos: escritos y relatos de una diáspora cultural, de la qual n'ha editat un magnífic catàleg que vaig adquirir a l'exposició.

També és accessible l'exposició virtual Memoria de los moriscos, a la pàgina web de la Biblioteca Nacional.

Toledo: voces de los moriscos

No em cansaré de repetir com de tràgica va ser l'expulsió de moriscos i jueus entre finals del segle XVI i principis del XVII, i les devastadores conseqüències culturals i econòmiques que el fet va suposar en tots els regnes peninsulars. Tota la tradició artística, literària i científica va venir de mans de jueus i musulmans, i la seva desaparició va representar un buit cultural que s'ha sustentat, i encara se sustenta, en la negació d'un passat que ens pertany, com ens pertany la tradició cristiana.

Un cop tancat el període de celebracions, exposicions i congressos al voltant del IV Centari de l'expulsió dels moriscos amb l'exposició virtual Memoria de los moriscos, que la Biblioteca Nacional presenta a la seva web després d'haver estat exposada físicament a la seva seu, el Museu Sefardí de Toledo dóna continuïtat i veu a les investigacions que ens han d'aportar el rescat i el coneixement d'escriptors com el Mancebo de Arévalo, o el sentit i el significat d'obres com La Celestina.

Després de la sessió inaugural que el professor Miguel Ángel Bunes va fer al desembre amb la conferència De Toledo a Estambul. Los moriscos españoles en el Mediterráneo del s. XVI, des d'aquest mes de febrer el cicle de conferències Voces de los moriscos presenta quatre treballs, entre els quals cal ressaltar, precisament, El Mancebo de Arébalo. Viajes y pensamiento de un escritor morisco. Els manuals de literatura castellana el segueixen ometent, tot i sent un dels principals escriptors en castellà de principis del segle XVI. De la mà de Luis Fernando Bernabé, un dels principals investigadors sobre literatura morisca, se seguirà aquest viatger morisc pels pobles i ciutats peninsulars entrevistant jueus ocults a Toledo, moros testimonis de la caiguda de Granada, fetilleres i parteres com Nuzayta Calderán i dones sàvies com la Mora d'Úbeda, aproximant-nos a aquest misteriós musulmà de formació cristiana i jueva, en un món molt diferent, tant pel que fa a territoris catalans com hispànics, d'aquella uniformitat cristiana que s'ha mostrat insistentment.

[Articles relacionats, cliqueu Moriscos]

IV Centenari de l'expulsió dels moriscos

S'acaba l'any 2010 i arribem al final de la celebració d'actes que recorden el IV Centenari del Decret d'Expulsió dels Moriscos del Regne de Castella i de la Corona d'Aragó.

A Catalunya no hi ha hagut massa ressò, tret de les terres de l'Ebre, potser degut a la poca influència que tingueren a la Catalunya Vella la dominació àrab i els moriscos, els musulmans que visqueren en terra cristiana un cop conquerida. A la Catalunya Nova la dominació musulmana va durar fins a finals de la primera meitat del segle XII. Però va ser a Aragó i, sobretot, al País Valencià on els moriscos van tenir més presència. En temps de Jaume I, al segle XII, els musulmans eren majoria al Regne de València. Els actes celebrats a Catalunya ja han estat mencionats a l'entrada La veu dels moriscos, i podem afegir els celebrats al País Valencià.

El Islam cercano. Los moriscos valencianos

Els moriscos de la Marina Alta

400 anys de l'expulsió dels moriscos (1609-2009)

Els moriscos del sud valencià

A la resta de l'Estat els actes han estat nombrosos, i s'ha subratllat l'herència musulmana i la dependència cultural que la Península té, tant en el camp de les lletres i les arts, com de les ciències. Potser és una mica tard. El mal va ser gran. I els aires que corren al voltant de la immigració no afavoreixen un discurs general positiu perquè allò que es valora del passat no es reflecteix en els nouvinguts. D'aquells se'n subratlla la cultura, d'aquests se'n critiquen els costums. Sigui com sigui, sempre serà positiu rescatar els valors materials i espirituals que viuen interessadament ocults, més que amagats, en la memòria d'aquella cultura i d'aquests costums. Veurem quina continuïtat té tot plegat.

De les publicacions, en ressenyem dues:

Mikel de Epalza. Los moriscos antes y después de la expulsión. Madrid: Mapfre, 1992 [edición digital en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]

Entre els mesos de juny i setembre d'aquest 2010, la Biblioteca Nacional, a Madrid, va exhibir l'exposició Memoria de los moriscos: escritos y relatos de una diáspora cultural, de la qual n'ha editat un magnífic catàleg.

També és accessible l'exposició virtual Memoria de los moriscos, a la pàgina web de la Biblioteca Nacional.

Algunes exposicions i congressos realitzats a la resta de l'Estat:

 Los moriscos: españoles trasterrados

Los moriscos: historia de una minoría

 Los moriscos. La expulsión y después

Los moriscos en Castilla-La Mancha: convivencia i conflicto

Los moriscos en los señoríos aragoneses

IV Centenario de la expulsión de los moriscos

de María de Huerva (1610-2010)

Los moriscos: entre dos expulsiones (1570-1609)

Tanco jo també aquest IV Centenari amb cinc vídeos. El primer, Documental y debate: La expulsión de los moriscos, emès per RTVE el 28 de desembre de 2009, dirigit per Pablo López Leis, presentat per Elena Sánchez, i on hi intervenen Mansur Escudero, president de la Junta Islámica Española; Ildefonso Falcones, escriptor; José María Perceval, doctor en Periodisme i Ciències Socials; i Antonio Elorza, historiador i catedràtic de Ciències Polítiques.

El segon vídeo, Los moriscos: sublevación destierro y expulsión, va ser emès per RTVE el 4 de novembre de 2010. Després de fracassar l'assimilació, la Corona imposa la fe cristiana a la força. Aben Humeya se subleva però la revolta és avortada per Juan de Austria.

El tercer, Los moriscos en Túnez, va ser emès per RTVE el 5 de novembre de 2010, i relata com els moriscos expulsats van ser acollits del soldà de Tunis, com van ocupar càrrecs a la cort i a d'exèrcits i com van ser assimilats a la població autòctona.

El quart vídeo, La expulsión de los moríscos: la convivencia negada,  va ser emès a Canal Sur. Entrevista a Manuel Barrios Aguilera, doctor en Història per la Universitat de Granada, i professor d'Història Moderna.

El cinquè, Ricote: último reducto morisco en la Península, de la Regió de Múrcia, és una pel·lícula d'animació.

I per finalitzar, farem esment d'una mini-sèrie, Expulsats. 1609. La tragèdia dels moriscs,  dirigida per Miguel E. López Lorca, produïda per Televisió de Catalunya, Aragón TV i Radio Televisión Española, que narra la història d'una família morisca d'Almonacid de la Sierra (Aragó), a partir d'uns manuscrits aljamiats que són trobats en una casa de la localitat aragonesa. Està protagonitzada per Pablo Derqui, Fernando Guillén, Ana Alonso, Juli Fàbregas i Pablo Rivero.

Moriscos a Catalunya: arxius en línia

Desenvolupament i destrucció d'una minoria: els moriscos al senyoriu d'Elx
Serrano i Jaén, Joaquim. Recerques; història, economia, cultura,  núm. 27, p. 53-72. València: Publicacions de la Universitat de València, 1993

Sobre els moriscos: un estat de la qüestió
Bramon i Planas, Dolors. Recerques; història, economia, cultura,  núm. 27, p. 101-106. València: Publicacions de la Universitat de València, 1993


[Entrades relacionades, cliqueu Moriscos i Els moriscs. Espanyols desterrats]

Las voces de lo sagrado. La veu dels moriscos

En aquest any que es commemora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos (el decret d'expulsió és de 1609, i es va dur a terme durant quinze anys), la Universitat de Lleida prepara per al proper 11 i 12 de novembre una trobada científic a propòsit de les aportacions de la filologia a l'estudi dels textos dels moriscos espanyols, amb el nom de Las voces de lo sagrado.


Felip III va tenir l'honor de signar el decret que permeté l'expulsió de prop de 500.000 persones, ciutadans de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, que cometeren el delicte de néixer musulmans. No parlem d'estrangers de costums bàrbars, no parlem d'invasors, de conqueridors vinguts d'altres terres, sinó de ciutadans dels regnes peninsulars amb nou-cents anys d'història sobre les seves espatlles, tants com el cristians vells que es van treure de sobre la incòmoda presència de qui pensa diferent. Una actitud que d'aleshores ençà hem vist repetida una i altra volta. Com ja havia passat el 1492 amb l'expulsió dels jueus (150.000) per ordre del Reis Catòlics, amb aquestes dues grans comunitats hispanes, conversos i no conversos, desapareixia un legat històric i cultural tan important (literatura morisca, Yehuda ha-Leví, Maimónides, Rojas, Góngora, Cervantes, Teresa d'Àvila, sant Joan de la Creu, fray Luis de León, Mateo Alemán...) que, sota l'imperatiu de la neteja de sang res va poder "[...] la reivindicación del comercio, del trabajo y del mérito frente a la 'negra honra' de los cristianos viejos [...]" que "[...] apuntaba al objetivo de detener la ya perceptible decadencia española y las largas 'vacaciones históricas' que se prolongarían por espacio de dos siglos, hasta las Cortes de Cádiz [...]", com escrivia Joan Goytisolo a El País, a l'article "Moriscos, la historia incómoda". Quedava desmuntada tota l'estructura social, econòmica i cultural, sobretot de Castella. De esos polvos vinieros estos lodos.


Entre els mesos de juny i setembre es va celebrar la commemoració d'aquest IV Centenari a Sant Carles de la Ràpita, amb gent d'aquesta localitat i de La Cava. Va ser al port dels Alfacs on el 15 de juny de 1610 van ser embarcats en galeres els primers moriscos catalans procedents de les localitats de Lleida, Fraga, Seròs, Mequinensa i Aitana, per ser abandonats a les costes africanes de Tunis i Algèria.

[Entrades relacionades, clique Moriscos]