Homenatge a Claude Lanzmann a Barcelona i Girona

Educant amb Claude Lanzmann
Diàlegs amb Jean-François Forges

Claude Lanzmann (1925-2018), director de cinema, escriptor i periodista francès, és un dels grans referents culturals pel que fa al coneixement del genocidi jueu perpetrat pel nazisme. La seva producció cinematogràfica i, especialment, la seva obra mestra Shoah (1985) han marcat un abans i un després. Rebuda com un esdeveniment històric i artístic, aquesta pel·lícula documental ha tingut una gran incidència i influència a l’hora d’aproximar-se a fets del passat recent o del present marcats per les violències i els assassinats en massa.

Gairebé un any després de la seva mort, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració del Departament d’Educació, la Filmoteca de Catalunya, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Universitat de Girona, proposen una aproximació a aquesta obra monumental amb la voluntat de, sobretot, destacar-ne les seves potencialitats educatives, associades al foment de valors positius relacionats amb el respecte pels drets humans i la qualitat democràtica.

Jean-François Forges, professor d’Història de secundària a Lió (França) serà l’encarregat de conduir aquests diàlegs a partir de l’obra de Lanzmann. La seva col·laboració amb el cineasta el va dur a ser un dels principals promotors d’una adaptació reduïda del film Shoah per tal de ser visionada als instituts francesos. Aquesta versió pedagògica s’acompanya d’un llibret que és de la seva pròpia autoria. A més a més, és autor del llibre Educar contra Auschwitz (2004) i coautor d’una guia històrica del mateix camp (2011).

Programa:

28 de març a les 16:30h al Memorial Democràtic a Barcelona
Peu de la Creu, 4

29 de març a la Universitat de Girona, d'11:00 a 13:00 h i de 16:30h a 18:30h
Facultat de lletres de la UdG
Plaça Josep Ferrater i Móra, 1

9 d'abril a les 19:30h. Filmoteca de Catalunya
In memoriam Claude Lanzmann
Le rapport Karski (L'informe Karski), Claude Lanzmann, França, 2010
Jan Karski va ser membre de la resistència polonesa i correu del govern polonès a l'exili durant la 2GM. La resistència el va introduir al gueto de Varsòvia el 1942 perquè informés el govern britànic i el president dels EUA de l'extermini dels jueus europeus. Lanzmann va entrevistar Karski durant dos dies el 1978; part d'aquesta entrevista forma part del film Shoah. L'informe Karski és el material que no va poder ser inclòs a Shoah.

Presentació: Ángel Quintana, professor d'Història i teoria del cinema a la UdG i crític cinematogràfic.

Font: Festival de Cinema Jueu de Barcelona

Catalunya i judaisme: identitats compartides, relacions diverses

Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses

Cicle de conferències organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

A finals de l'edat mitjana, a causa dels atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d'alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s'han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.

31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust - Marta Simó

28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI - Moriah Ferrús

28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls - Vicenç Villatoro

25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX - Ferran Sáez Mateu

30 de maig: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya - Xavier Antich


Lloc: Aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides

Hora: 2/4 de 7 del vespre

Assistència: lliure i gratuïta (es recomana inscripció prèvia)

Crèdit UdG: l’assistència certificada al 80% de les sessions dona dret a mig crèdit acadèmic per a estudiants de la Facultat de Lletres de la UdG

Exposició "Diàspores jueves, camins europeus", a Girona

El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha inaugurat l'exposició "Diàspores jueves, camins europeus", una producció de la National Library of Israel que defensa la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies dels diferents països d'Europa i del món, i la seva contribució a la fonamentació de la història dels diferents països europeus des dels mateixos orígens fins avui..

"Els jueus som nosaltres", afirma la directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, citant una idea de l'escriptor i hebraista català Manuel Forcano, segons el qual "Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era".

L'exposició, que serà visitable fins al proper mes de novembre, defensa el pes del llegat jueu a les societats contemporànies, i també mostra les diferents etapes de diàspora del poble jueu i com aquest, amb el seu recorregut d'un país a l'altre, ha contribuït a la forja de la història i de la societat mundial actual.

La mostra tracta personalitats jueves com l'artista Marc Chagall o l'escriptor Franz Kafka, sense oblidar la mercadera i comerciant alemanya Glückel of Hameln, vídua que va pujar set fills i va deixar escrits set diaris que els experts tenen en alta consideració per tal com expliquen el funcionament de l'economia del segle XVII al XVIII.

Amb la col·laboració de l'Associació Europea de Patrimoni Jueu (AEPJ), l'exposició de la Library of Israel, que en origen és virtual i cal consultar a internet, pren forma física al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Sílvia Planas destaca dos dels documents del propi fons del museu exposats: una litografia de Marc Chagall titulada Les amoureux du coq, i un atles de l'any 1595 que representa la dispersió de les 12 tribus d'Israel, en una interpretació del frare cristià alemany Adriacomus sobre les primeres dispersions del poble de la Terra Promesa.

Amb aquests i altres documents originals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora, i també amb plafons amb els textos impresos, s'ha convertit en física una exposició inicialment virtual.

La mostra es complementa amb activitats paral·leles com el cicle de conferències "L'aportació jueva a la idea d'Europa", que s'organitza conjuntament amb la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (entrada lliure pel carrer de Sant Lloreç).

Aquest cicle està dedicat a la qüestió de l’aportació jueva a la idea d’Europa. Segons l’escriptor israelià Amos Oz, no hi ha europeu més autèntic que el jueu. Sens dubte, el poble jueu ha contribuït com pocs a la conformació de la idea d’Europa. El trobem en el continent europeu des de temps ancestrals. No solament això, en alguns moments clau de la història europea la figura -o el mite- del jueu ha estat al centre de totes les mirades i reflexions sobre la nostra identitat continental. La resposta a la pregunta “què és Europa” “què som els europeus”, històricament, s’ha donat en bona mesura per contrast o amb relació a la presència en les nostres societats de la minoria jueva. Una minoria, sovint, ignorada, però, sovint, també, terriblement visibilitzada. En aquest cicle ens interessa veure en quin sentit podem dir que el poble jueu, a través de la filosofia, la música, l’art, la literatura, la política o la història ha contribuït a forjar la idea d’Europa.

- 18 de gener, 18.30h. "L’École des Annales: una nova mirada a la història d’Europa", per Joaquim Nadal Farreras
- 15 de febrer, 18.30h. "Europa: l’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament", per Teresa Forcades Vila
- 22 de març, 18.30h. "L’Europa d’abans de Hitler. Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua", per Fina Birulés Bertran
- 19 d’abril, 18.30h. "L’Europa perduda de Stefan Zweig", per Antoni Martí Monterde
- 24 de maig, 18.30h. "Europa: entre Asquenaz i Sefarad", per Manuel Forcano Aparicio

També s'ha programat una representació teatral (12 de juny) a partir de l'obra La idea d'Europa, del pensador George Steiner, que és una mica el far d'aquest conjunt d'activitats. Una jornada de caire acadèmic clourà les activitats paral·leles cap a la tardor.


Font: Daniel Bonaventura, Diari de Girona. i Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

XVIII Jornada Europea de la Cultura Jueva

Girona

Castelló d'Empúries

Palma

Durant els dies 2 i 3 de setembre de 2017 se celebra la XVIII Jornada Europea de Cultura Jueva, que aquest cop és dedicada a les diàspores. Enguany hi participen les ciutats de Girona, Castelló d'Empúries i Palma, de les quals us oferim el programa d'activitats. Per a més informació cliqueu a l'enllaç que hi trobareu a cadascun dels noms d'aquestes localitats.

L'alimentació jueva a la Catalunya de l'Edat Mitjana

L'exposició temporal sobre la cuina jueva catalana "A la taula d'Estelina", que ofereix fins el 17 de setembre de 2017 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, ens mostra la gastronomia jueva dins el context de la cuina catalana i mediterrània de l’època medieval. A la Catalunya de l’Edat Mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques, tan estrictes com ho poden ser les de qualsevol altra comunitat. La normativa (la caixrut, que indica quins són els aliments caixer , descrita detalladament a la Torà (Levític i Deuteronomi, però també Génesi i Èxode) i a la llei oral (Mixnà i Talmud), marcava les pautes de vida dels jueus en contrast amb la comunitat cristiana majoritària.

Conèixer com s’alimentava una comunitat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament, tant personals com econòmiques i comercials. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a la resta de la societat, i, en definitiva, en allò que menjaven hi havia el fonament de part de la seva identitat.

En aquest enllaç us podeu descarregar, en format PDF, el full de sala amb les explicacions de l'exposició.

I continuo veient les seves cares

Museu dels jueus de Girona

L’exposició "I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos" és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.

En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.

De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.

"No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la memòria". Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i Krzysztof Burnatowicz.

L’exposició "I continuo veient les seves cares" podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...

En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg, Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida), Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José, Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a Poznań, Łódź o Cracòvia.

El fruit d'aquesta mostra és també un llibre bilingüe (polonès / anglès) il·lustrat, I continuo veient les seves cares (disseny i projecte gràfic: Lech Majewski, redacció: Anna Bikont), guardonat en 1996 amb el primer premi en el concurs de l'Associació Polonesa d'Editors, que el va anomenar la publicació més reeixida de l'any. El contingut del àlbum està disponible a la pàgina web de la Fundació Shalom.

Els jueus a les terres gironines

Els jueus a les terres gironines
Aragó i Masó, Narcís-Jordi i Alberch i Fugueras, Ramon
Girona: Quaderns de la Revista de Girona, 1985

Accediu a la versió digital del llibre en aquest enllaç de la Diputació de Girona

Sumari

    Plànol dels indrets on hi hagué comunitats jueves
    Cronologia
 1- La creació del Call de Girona
    Plànol de situació del Call de Girona
    El Call de Puigcerdà
    Plànol de situació del Call de Besalú
 2- La protecció reial
 3- L'Aljama i el Consell
    Com es regia una Aljama
 4- Les sinagogues
 5- La vida quotidiana
 6- La mort i els fossars
 7- La Càbala i els cabalistes
 8- Bonastruc de Porta
 9- Els deixebles d'Isaac el Cec
10- Savis, financers i polítics
11- La convivència amb els cristians
12- Les dificultats de relació
13- Una certa normalitat
14- Els assalts al Call
15- L'atac de 1391
16- Les conversions
17- Els conversos
18- L'expulsió
    L'edicte d'expulsió
19- Els judaïtzats sota la Inquisició
20- Un repartiment desigual
    Assassinat d'un matrimoni jueu
21- De Cadaqués a Sant Feliu de Guíxols
22- Els jueus a la Cerdanya
23- La comunitat de Camprodon
24- Els hebreus de la Bisbal
    Plànol de situació del Call de la Bisbal
    Plànol de situació del Call de Castelló
25- Jueus a Torroella de Montgrí
26- Isaac de Peratallada
27- Els petits calls de l'Alt Empordà
28- Jueus a Vilademuls
29- Figueres, vila reial
30- Abraham de la Torre i Cresques Elies
31- La vila vella de Banyoles
32- La minsa col·lectivitat jueva olotina
33- Castelló, de vila comtal a vila reial
34- La puixant comunitat de Castelló
35- Conversions i inscripcions emporitanes
36- Besalú, cap de districte
37- Mikwà i sinagoga bisuldunenques
38- Famílies hebrees de Besalú
    Bibliografia, agraïments i procedència de les fotografies

Hanukkà 5776 (2015) a Girona

Fotos © Flor Lanntti