divendres, 20 de gener del 2017

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2017



“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions. Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.

Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.

Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986)


El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

A Catalunya se celebren els següent actes:

Girona:

27 de gener, a les 19h. Pati del centre Bonastruc ça Porta.

Manresa

25 de gener. Col·locació de llambordes stolpersteine davant els 21 habitatges localitzats dels 28 manresans deportats als camps de concentració nazis (18 van morir assassinats i 10 van ser alliberats), i una placa amb tots els noms, a la plaça de Sant Domènec. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l’artista alemany Günter Demnig. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

27 de gener. Acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. A les 7 del vespre, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant l'stolpersteine col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martínez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8, acte institucional d'homenatge al Saló de Plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.

Terrassa

26 de gener, a les 17h. Acte institucional a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.

27 de gener, de 10 a 13h. Obre de teatre Els trens de la memòria, interpretat pels alumnes d'Arts Escèniques de l'Institut de Viladecavalls i del CEM-Escola de Música de Terrassa, al Teatre Principal, plaça de Maragall, 2.




Barcelona:

24 de gener, a les 19:30h. Conferència "La necessitat de testimoni: Liana Millu i Charlotte Delbo a Birkenau", a càrrec de Xavier Antich, doctor en Filosofia i organitzada per B'nai B'rith "Nahmànides" Barcelona, que tindrà lloc a l'Hotel Catalònia Diagonal Centro .

25 de gener, a les 19:30h. Exposició i conferència "La memoria y el olvido en el Holocausto", a càrrec de Nora Gaón del Museu dels Combatents dels Guetos (Israel), a la seu de Bet Shalom.

26 de gener, a les 19h. Acte institucional en el Parlament de Catalunya.

27 de gener, a les 18 h. Conferència "Auschwitz-Birkenau o la tensió entre el paisatge i la memòria", a càrrec de Marta Marín-Dòmina, a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA, a la plaça del Rei.

27 de gener, a les 19 h. Obertura de la instal·lació de Marta Marín-Dòmine "Je vous offre les oiseaux – Us ofereixo els ocells", organitzada pel comissionat de Programes de memòria, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.

30 de gener, a les 19:30h. Plaça de Sant Jaume de Barcelona.


Testimoni de Francine Christophe,
supervivent del camp de Bergen-Belsen










dilluns, 16 de gener del 2017

Trobades importants restes en el call de Lleida



Els darrers treballs d’excavació que s’han dut a terme a l’antic call jueu de Lleida han permès localitzar fragments d’una tenalla andalusina de ceràmica d’època nassarita –en concret del segle XIII- i el suport que la recolzava, del qual no se’n coneix l’existència al conjunt de la Península de cap altre amb les mateixes característiques, segons ha destacat l’arqueòleg municipal de la Paeria, Xavier Payà. La gerra de grans dimensions destaca també per la seva decoració que recrea una representació arquitectònica en miniatura d’un palauet andalusí del moment. Les restes de la tenalla –que servia per emmagatzemar aigua- i del seu suport s’han localitzat en els vestigis d’una casa benestant jueva del segle XIV, que va resultar incendiada l’any 1391 pels cristians que aleshores vivien a Lleida amb l’objectiu de fer marxar els jueus que habitaven en aquella època a l’entorn de la cuirassa jueva de la capital del Segrià.

A més d’aquestes rellevants restes, de l’aixovar de la casa també s’han pogut recuperar altres peces arqueològiques com ara un brancal de porta amb tres creus de David, canelobres, calders de coure, altres peces ceràmiques que formaven la vaixella i armes de defensa com és el cas d’una espasa de bronze, d’una destral i del que se suposa que seria una arma de mà, segons ha explicat Payà. L’arqueòleg municipal ha remarcat que als cristians que van incendiar l’immoble “no els devia interessar el que hi havia dins de la casa ja que hi van calar foc des del mateix carrer” motiu pel qual van deixar tot el que hi havia al seu interior, fet que Payà considera “irracional”.

Aquest conjunt de peces, de la mateixa manera que tota la resta localitzades durant les excavacions a l’antiga cuirassa jueva de Lleida, s’estan restaurant al Laboratori d’Arqueologia de la UdL, que d’aquesta manera col·labora amb els serveis arqueològics de la Paeria per donar a conèixer el passat d’època jueva de la capital del Segrià. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat pel tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, ha visitat aquest dimarts els treballs de restauració que s’estan duent a terme a la Universitat de Lleida per tal de conèixer de prop les darreres restes localitzades a l’antic call jueu.

Àngel Ros ha destacat que el call jueu de Lleida va ser especialment rellevant durant els segles XIII i XIV, quan comença la seva decadència que va tenir el seu punt més àlgid ja en el segle XV. L’alcalde de Lleida ha explicat que les restes que ara s’estan analitzant a la UdL corresponen al segle XIV i, en concret, d’una casa del call que va ser incendiada pels cristians e 13 d’agost del 1391, moment en què s’ha pogut documentar una operació cristiana sobre el barri jueu. En aquell moment es van produir incendis, un dels quals va afectar a una casa benestant de la qual s’han pogut recuperar nombroses restes.

Per la seva part, el tinent d’alcalde Félix Larrosa ha afirmat que la voluntat de la Paeria és inaugurar el recuperat call jueu de la ciutat durant aquesta primavera, en cas que no apareguin noves restes arqueològiques que facin retardar novament el projecte per fer visitable l’espai. Cal recordar que al marge de les darreres troballes, durant els treballs d’excavació duts a terme a l’antiga cuirassa s’han localitzat altres cases, restes del clavegueram de l’època i de l’antic seminari de Lleida, a més de nombroses peces de ceràmica i bronze sobretot, entre altres. Tot i això, les troballes no estructurals es traslladaran a l’arxiu municipal o bé al magatzem municipal d’arqueologia, per tal que també puguin ser vistes pels ciutadans. Així mateix, des de la Paeria no descarten organitzar una exposició amb les peces i fragments apareguts al call jueu.


Font i vídeo: Teleponent

dimecres, 11 de gener del 2017

La sinagoga de Vilafranca del Penedès




Una intervenció arqueològica al pati posterior de la ferreteria Cal Badia treu a la llum les restes del que podria ser la sinagoga del call jueu.

La prospecció arqueològica, que va finalitzar divendres, s’ha dut a terme al pati de la ferreteria Cal Badia. Tot plegat va començar quan l’historiador especialista en l’època medieval Josep Bosch i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i historiador Josep M. Masachs van trobar documentació que situava de forma prou precisa el call jueu de Vilafranca.

Va ser llavors quan es va contactar amb la propietat del pati i, tant els propietaris com l’ajuntament van estar d’acord en fer una primera intervenció que, tot i ser de curta durada, ha donat uns resultats preliminars molt interessants.

En aquest espai s’ha pogut localitzar les restes d’un edifici de grans dimensions, d’entre els segles XIV i XV, compatible amb el que la documentació situa en aquest lloc: la sinagoga de Vilafranca. A més s’han trobat evidències directes i indirectes que demostren que a l’edat mitjana, enmig d’aquesta illa de cases, entre les places de Santa Maria i Jaume I, i els carrers Sant Bernat, Hermenegild Clascar i Marquès d’Alfarràs, hi havia nombrosos carrers, pertanyents al call, que en època moderna van desaparèixer.

Dijous passat, la professora de la Universitat de Barcelona d’història i cultura jueva i presidenta de la Xarxa de Calls Jueus de Catalunya Maria Josep Estanyol va visitar l’espai. De la possible sinagoga se n’ha trobat l’entrada i la base d’un pilar de grans dimensions.

Les troballes permetran saber més sobre una part de la història de Vilafranca que encara és molt desconeguda.

El call jueu de Vilafranca està documentat, com a mínim, des del segle XIII. S’emplaçava dins del nucli emmurallat, protegit dins de la seva pròpia muralla amb un únic portal d’accés. La comunitat jueva vilafranquina o aljama va ser una de les més importants de Catalunya i va desenvolupar un paper important en l’economia i la política de la vila. Els jueus de Vilafranca eren enterrats en un cementiri propi que sembla que se situaria prop de la muntanya de Sant Pau. Sembla que els darrers jueus de la vila van marxar o van convertir-se al cristianisme a finals del segle XV.


Font i vídeo del jaciment: Goretti Martínez, RTV Vilafranca del Penedès

dijous, 5 de gener del 2017

La història medieval dels jueus peninsulars fins a l'expulsió



La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) continua el cicle de conferències "Grans moments en la història del poble jueu" amb la xerrada La història medieval dels jueus peninsulars fins a l'expulsió, a càrrec de Meritxell Blasco, doctora en Filologia Semítica. La doctora Blasco parlarà sobre l'organització, costums, llengua, cultura i vida quotidiana dels jueus hispans.

L'acte serà a la seu de la CIB (carrer de l'Avenir, 24) el 10 de gener, a les 19:30h

És necessària la inscripció per a qualsevol de les nostres activitats, a través del correu electrònic secretaria@cibonline.org o del telèfon 932 00 85 13.