dijous, 28 de gener del 2010

Arbeit macht frei

El 27 de gener de 1945, fa 65 anys, les tropes de l'exèrcit soviètic alliberen el camp de concentració d'Auschwitz... Hi troben 7.500 presoners vius. En cinc anys, més de 4 milions d'homes, dones i nens (el 90% jueus) hi van morir assassinats.

Entre tots els Lager nazis, més de 15 milions de persones van ser exterminades a les cambres de gas. Més de 6 milions eren jueus.

Jaime Vándor

Més que en les imatges i en els escrits, l'horror i la por, com tots els sentiments humans, es reflecteixen de forma més crua en els ulls i a la cara dels qui han patit.

Dels llavis del meu professor d'hebreu i de literatura de l'Antic Testament, Jaime Vándor, vaig poder sentir el relat de la persecució, de la por, de l'angoixa, de la crueltat... Vándor va néixer a Viena el 1933 i va fugir amb la seva mare a Budapest (Hongria), el 1939. Amagat de les tropes nazis, va aconseguir no ser deportat, però bona part de la seva família va morir a l'holocaust.

I amb tot, la imatge que sempre més perdurarà en el meu cap és la serenitat. L'esperança de qui sap quin és el valor de la vida, perquè ha tornat d'entre els morts.

dimecres, 13 de gener del 2010

El Gènesi, segons Robert Crumb

Bereshit... “Alcomençament...” Així comença en hebreu el Gènesi, el primer llibre de la Torà. I de l’Antic Testament, la seva versió cristiana passada pelllatí de sant Jeroni, el mateix que es va inventar la poma del paradís.

Història sagrada,narració mitològica, literatura... Què importa! Els relats bíblics formen partde la història, de la literatura, de l’art... De l’ètica i l’estèticad’Occident. No ens en podem desempallegar. Seria com arrancar-li l’escorça alnostre cervell.

Sigui quina siguila manera com aquests relats s’han configurat en el nostre imaginari, laliteratura, el cinema, la pintura, l’escultura ens han predisposat. Tant és queen tinguem una visió simbòlica com literal: ens imaginem els personatgesbíblics perfectament humanitzats i amb una estètica determinada; determinadaper la representació que l’art ens ha mostrat durant dos mil anys.

Tota aquestaintroducció ve al cas perquè Edicions La Cúpula acaba de publicar Génesis, un còmic il·lustrat per Robert Crumb.

«La meva intencióha estat exorcitzar el poder de la Bíblia, il·luminar el text il·lustrant fins el més mínimdetall, perquè la gent vegi el que veritablement hi ha al text: violència, abúsde poder, incest... l’ésser humà en el seu estat més roí. Estudiant-lo, me n’headonat que hem passat per alt el paper de tantes dones fortes que van ser lesverdaderes impulsores dels llinatges del poble hebreu», diu Crumb. És a dir, havolgut fer una representació literal del text.

 
Però Crumb ésCrumb i el seu dibuix no està exempt d’una particular mirada sobre la vida i dela seva forma d’expressar-la. Ell mateix afirma en el pròleg que s’hacontrolat, i tot i així, a la portada apareix l’etiqueta Només per a adults. La Bíblia no du aquest avís. No hi ha cap prevenció ni capprejudici sobre el que es relata en el text. Què hi ha, doncs, en el dibuixosde Crumb que mereixen aquest advertiment? Doncs hi ha el que hi ha hagutsempre: la Bíbliaté tantes interpretacions com lectors. Per què? Perquè la Bíblia és literatura.Poseu-li tots els adjectius que vulgueu, però és, literalment, literatura.

La mirada deCrumb és com el seu dibuix: enèrgica, violenta, transgressora, sensual, sexual,morbosa, vital... Si no heu llegit mai la Bíblia, l’Antic Testament, la Torà (Pentateuc), ara teniul’oportunitat de llegir el primer llibre, el Gènesi.

Al començament,Déu crea el Cel i la Terra... I després nosaltres vam crear Déu. I Crumb li ha donat formaamb el seu traç a tot plegat.