Càntic dels Càntics de Salomó

 

El Càntic dels Càntics de Salomó és el poema d’amor més celebrat de la literatura universal i alhora un dels més controvertits. La seva inclusió en el cànon bíblic ha facilitat una lectura al·legòrica del text. Tanmateix, Narcís Comadira i Joan Ferrer, traductors de l’obra, en defensen una lectura en clau fonamentalment eròtica.

Malgrat les interpretacions restrictives, el Càntic ha exercit una influència enorme en la poesia amorosa universal. També en la literatura mística, fortament emparentada amb la literatura eròtica.
Aprofitant la publicació de la nova versió de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Fragmenta Editorial conjuntament amb la Sala Beckett proposen un acostament escènic al poema amorós por excel·lència.

[+]

"Cántic dels Càntics de Salomó", d'Enric Iborra, a La serp blanca.

"Càntic dels Càntics de Salomó: tres versions comparades", d'Enric Iborra, a La serp blanca.


Curadors i traductors 

Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta, pintor, autor teatral, assagista i traductor. És llicenciat en història de l'art. La seva obra poètica ha estat aplegada a Formes de l'ombra (2002); posteriorment, ha publicat Llast (2007) i Lent (2012). Com a autor teatral destaquen La vida perdurable (1992), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997). De la seva obra d'assaig, sobresurten L'ànima dels poetes (2002), Camins d'Itàlia (2005), Dies de França (2008) i Marques de foc (2012). Ha traduït Auden, Pasolini, Pirandello i Leopardi, entre altres. Ha participat en l'edició i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013). El 2013 se li ha concedit la Creu de Sant Jordi.

Joan Ferrer (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. És degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i professor de Sagrada Escriptura de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha estat traductor de la Bíblia al català i deixeble i col·laborador de Joan Coromines. Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu i siríac) i de filologia catalana. Ha traduït al catalàLa saviesa dels pares d'Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l'edició i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013).

*

El Càntic a escena
Sala Beckett

Presentació dramatitzada i musical del llibre Càntic dels Càntics de Salomó

Edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer
Posada en escena: Albert Pijuan
Ponents: Narcís Comadira i Joan Ferrer
Intèrprets: Roser Bundó, Eva Ortega i Carla Rovira
Músics: Cisco Cruz i Núria Maynou
Imatge: Narcís Comadira
Producció: Fragmenta Editorial
Durada: 50 minuts

Podeu veure un resum de l'esdeveniment en el canal de Fragmenta Editorial a Youtube, o la versió completa de l'acte:

El Càntic a escena
Presentació del Càntic dels càntics,
amb Narcís Comadira i Joan Ferrer
from Fragmenta Editorial on Vimeo.

Les paraules

L’escriptura és la teràpia que permet convertir la vida en metàfora i la metàfora en una imatge de la realitat desitjada o somniada. Darrere d’una paraula hi ha un concepte; darrere d’un sintagma hi ha una al·legoria que, més enllà del context, pren sentit en la lectura o en ser pronunciada. Compartint les paraules, pren sentit el text. L’altre les fa seves; les transforma. I les impregna amb els seus sentits. És en tornar-les que el receptor percep el so; o el silenci. És aleshores que es produeix la màgia de la literatura: els textos posats en contacte creen una realitat universal que és possible compartir: des d’una tauleta de fang sumèria fins un “em regales deu minuts i fem un cafè?” en un sms. I quan això és així veiem l’aroma de les paraules. La sinestèsia és la borratxera dels sentits. Ebris de desig, les paraules ens acompanyen per sempre més. I és en el silenci dels amants on les paraules es fan interjecció: frases sense sintagmes que amaguen l’esclat últim de les paraules escrites sobre la pell.

En el meu llit he cercat, durant la nit,
el qui estima la meva ànima;
l’he cercat i no l’he trobat.
M’alço i faig un tomb per la ciutat;
pels carrers i per les places
cerco el qui estima la meva ànima!
L’he cercat i no l’he trobat.
M’han trobat els guardes que ronden la ciutat:
«No heu vist el qui estima la meva ànima?»
Tot just els havia deixats,
trobo el qui estima la meva ànima.
L’he agafat i no el deixaré,
fins que l’hagi introduït a la casa de la meva mare,
a la cambra de la qui m’ha concebut.

Càntic dels càntics 3,1-4