dijous, 30 de juny del 2011

Déu castiga


"Però de vegades, si realment estem sent dolents o ximples i fem coses sabent que estan malament, el Senyor ens pot llevar la seva protecció i podem resultar ferit o caure malalts com a càstig per haver estat tan entremaliats.

És per aquesta raó que a vegades emmalaltim, perquè el Senyor ens castiga físicament per haver-nos comportat malament. Quan estem malalts hem de pregar i demanar-li al Senyor la raó de la penitència."

Sens dubte, em quedo amb la imatge que, enfebrada, li ve al cap a la nena. No és una imatge innocent: és la que li ve al cap a l'il·lustrador enfebrat.

dimarts, 28 de juny del 2011

divendres, 24 de juny del 2011

L'amor de Déu


Bereshit: L'amor de Déu: Aquesta il·lustració encapçalada per l'enunciat "Encercla a qui més estima Déu" pertany a un llibre irlandès de doctrina catòlica... [continueu llegint a Bereshit]

dissabte, 18 de juny del 2011

Reflexions de Jaime Vándor

Foto: Armando Álvarez

El professor de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona, Jaime Vándor, parla de l'Holocaust i de la seva experiència com a supervivent en una conferència a l'institut de secundària Les Termes, de Sabadell, durant el curs 2009-2010.

Jaime Vándor va ser professor meu de llengua hebrea i de literatura de l'Antic Testament. De fet, va ser més que això. Les trobades i les xerrades a casa seva van ser el meu primer contacte directe amb la narració de l'Holocaust i amb un supervivent dels lager. Tot i que coneixia la persecució que l'avi March havia patit, res era comparable a la història personal que Jaime Vándor, igual que milions de jueus durant el nazisme, havia patit. I ja ho he dit algun cop: podem haver vist fotografies, pel·lícules i podem haver llegit sobre l'Holocaust, però res és comparable a llegir dins dels ulls d'un supervivent.

Us deixo amb el vídeo.


Reflexions de Jaime Vándor from IES LES TERMES on Vimeo.

Una nova porta medieval al call de Girona


El passat més d'abril l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, la directora del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Isabel Salamaña, i l’arquitecte municipal, Rosa Maria Cànovas, van presentar una nova descoberta arqueològica al call de Girona. Es tracta de la porta i de l’interior d’una casa medieval, que pertanyia al metge jueu Astruc Abraham des Portal, fill d’una insigne nissaga de metges jueus de la ciutat. La casa llindava amb el pati de la sinagoga, amb un carrer públic del call i amb la carnisseria jueva.

La intervenció efectuada en l’espai posterior de la planta baixa del Museu d’Història dels Jueus ha posat de manifest l’existència d’una habitació interna delimitada per l’est per un mur de basament medieval i pel sud per una porta adovellada que s’obre a l’actual carreró d’Hernàndez.

Va ser a l’any 2008, quan es va rehabilitar la façana sud de la finca que ocupa el Museu d’Història dels Jueus, quan es va detectar l’existència d’aquesta porta adovellada datada a finals del segle XIII o inicis del XIV.


Es tractar d’un espai important per a la reconstrucció i relectura del call. Per això es va proposar una petita intervenció que permetés observar què hi havia darrera de la porta. Aquesta havia estat clausurada amb pedres i farciment, i en enderrocar el mur de pedruscall i morter, de construcció recent, es va poder verificar la presència de la porta des de la banda interna, amb les llindes perfectament delimitades, i de tot un espai annex de gran importància, del qual se’n conserva visible el mur de tancament per la banda est.

[Font i fotografies: Ajuntament de Girona]

Restitució de la sinagoga de Besalú


La sinagoga de Besalú, juntament amb la de Barcelona, del carrer Marlet, són les dues úniques sinagogues medievals localitzades de les quals se'n té certesa documental. Això és així perquè després de l'expulsió dels jueus, l'any 1492, els calls i els seus edificis van ser destruïts o van ser sacralitzats i s'hi va construir a sobre esglésies o capelles cristianes.

La sinagoga era l'edifici públic més important del call (el barri jueu), centre de la vida de l'aljama (la comunitat jueva) i lloc de pregària on es llegia i explicava la Torà. De la sinagoga de Besalú hi havia documents, com el permís del rei Jaume I per a la seva construcció, de l'any 1264. El descobriment del miqvé o bany ritual el 1964 va posar sobre la pista els experts, ja que aquest espai de purificació no pot deslligar-se de l'existència d'una sinagoga. La recerca del recinte es va iniciar el 2002 i ja a finals d'aquest any es van trobar les primeres restes, en unes excavacions dirigides per María José Lloveras i coordinades per Jordi Sagrera.

Miqvé de Besalú

Els treballs arqueològics (en aquest vídeo podeu veure l'evolució de les obres entre 2002 i 2008), fruit d'un acord entre l'Ajuntament i l'Institut de Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, van continuar fins el 2006 i poc després van començar les obres de rehabilitació. Los restes trobades, que suposen el 90% de la construcció original, corresponen al pati, la sala d'oracions i la porta d'accés.


Models en 3D: Quim Paredes. Guió i il·lustració: Jordi Sagrera
Producció: Comtal Vila de Besalú (Ajuntament de Besalú)

El call de Girona (S. XIV)



Models 3D del call: Marc Calvelo. Sinagoga: Quim Paredes
Producció: Patronat Call de Girona i Museu dels Jueus de Girona (Ajuntament de Girona)

Un vídeo maldestre, ple d'errors històrics i anacronismes; fet, suposo, amb bones intencions, però cal documentar-se més. Si voleu llegir-ne una crítica, feu un cop d'ull aquí.

divendres, 17 de juny del 2011

Ciència i fe. Història i religió. Una exposició pedagògica



El col·lectiu Cristians per Terrassa, ben conegut pels concursos bíblics que organitza cada any, ha presentat l’exposició Ciència i fe. Història i religió a la Sala Muncunill de l’Ajuntament de la ciutat. Hi ha col·laborat l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, el Museu Bíblic de Tarragona, la Parròquia de Vacarisses i altres persones privades. L’estructura museística ha anat a càrrec de l’especialista Mercedes Quintero. Ha estat oberta durant el mes d’abril i maig fins el dia 29.



El sentit d’aquesta exposició, eminentment pedagògica, consisteix en oferir un itinerari històric i religiós de des de la creació de l’univers fins a la vinguda de Crist. Els testimonis d’aquest llarg camí són: els coneixements recents de l’astronomia i del cosmos, els fòssils d’època prehistòrica que ha conservat el planeta Terra, la pedra tallada a l’època del paleolític i del neolític. Després segueix la presentació de les grans cultures d’Egipte i de la Mesopotàmia, de Grècia, de Roma i finalment de Palestina, la terra promesa, amb el Temple de Jerusalem. El recorregut finalitza amb la presentació d’algunes edicions de la Bíblia i segueix la projecció d’un DVD sobre el contingut d’aquest llibre universal. L’exposició s’adreça principalment en nois i noies d’edat escolar.

Un altre punt atractiu; de l’exposició és el concurs bíblic que té lloc al final del recorregut. Es tracta d’una activitat adreçada als participants de cada Institut. Consisteix en un qüestionari sobre els fets de la història i els relats bíblics. Si la resposta és justa, pots tenir dret a una excursió a Montserrat, una visita guiada al Museu Bíblic del Monestir o altres premis previstos. Els temes del qüestionari tracten naturalment de personatges, de llocs i de fets històrics en relació ala Bíblia.

dimarts, 14 de juny del 2011

Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück


L'Amical de Ravensbrück ha organitzat un homenatge a les deportades al camp de concentració de Ravensbrück, amb motiu del 20è aniversari de Montserrat Roig, l'autora del llibre Els catalans als camps nazis que ens va mostrar que les dones també van patir les atrocitats de l'holocaust. Ravensbrück (Alemanya) va ser el camp de concentració per a dones més gran durant el nazisme.

Ha estat a la plaça del Rei. Un lloc recollit, que ha permès una certa intimitat. Familiars, amics, escriptors, editors, representants del món de la cultura i de les institucions que han convocat l'homenatge, i les veus i la música de Josep Tero, Marina Rossell, Hevia i Paco Ibáñez, han recordat la figura de Montserrat Roig i la importància de no oblidar el passat, sobretot el dels milions de persones que van ser exterminades en els camps de concentració nazis, amb un record molt especial de les víctimes catalanes i espanyoles que hi van deixar la vida per defensar la República i la llibertat, i dels supervivents. Al llarg de l'acte han estat dits en veu alta tots i cadascun dels noms d'aquestes dones que van viure l'horror a Ravensbrück. I de tot plegat em quedo amb la imatge de Neus Català assentint amb el cap després de cada nom. Un gest que, d'alguna manera, les tornava a totes a la vida en el record de Neus, sempre amb les seves ulleres fosques, com si no volgués que veiéssim en els seus ulls tot el patiment que li va tocar viure,  un patiment que mai podrem arribar a imaginar ni suportar.

dilluns, 13 de juny del 2011

Genealogia bíblica


Són centenars el noms que pareixen a la Bíblia, lligats tots ells formant un arbre genealògic que ens porta des d'Adam i Eva fins a Jesús. Seguir aquesta genealogia és del tot impossible sense una memòria prodigiosa (us asseguro que hi ha qui és capaç de recitar-la) o amb una guia. De tot n'hi ha, però m'han fet a mans una infografia de Soul Liberty que, com la majoria d'elles, ofereix informació dissenyada amb una estètica peculiar que la fa atractiva.

La trama genealògica que descriu segueix només la línia paterna, tant de pare a fill, com de pare a filla, exceptuant, òbviament, Maria. La línia vermella és la que va de Déu a Jesús i els altres colors corresponen cadascun d'ells a una de les dotze tribus d'Israel. La de Judà és la que enllaça amb Jesús a través del rei David perquè es compleixi Isaïes 9, que profetitza que el messies serà descendent de David. Segueix la genealogia de l'evangeli de Mateu de la Bíblia del Rei Jaume (1769).


Si l'entreteniment us deixa amb ganes de saber-ne més, acompanyo l'apunt de dues genealogies més. Una, de l'Antic Testament, diferent de l'altra perquè no busca arribar a Jesús, sinó que mostra l'arbre sencer, amb els descendents de tots els ancestres. I una altra que compara la genealogia de Mateu amb la de Lluc, que té algunes diferències.

© Belote (2000)

divendres, 10 de juny del 2011

Europeana i l'herència cultural d'Europa: avantguardes i teatre jueus


Europeana és un portal d'Internet que dóna accés a milions de llibres, pintures, pel·lícules, objectes de museu i documents d'arxiu que han estat digitalitzades per tot Europa.

Al voltant de 1.500 institucions d'arreu d'Europa han contribuït al projecte, des de grans institucions com el Rijksmuseum d'Amsterdam, la Biblioteca Britànica o el Museu del Louvre, fins a arxius regionals i museus locals de tots els països membres de la Unió Europea. El conjunt de col·leccions reunides permeten als usuaris explorar el patrimoni cultural i científic d'Europa des de la prehistòria fins els temps moderns només amb un clic!


Una de les seccions més interessant perquè és poc coneguda i no la tenim a l'abast és Europeana Judaica, que mostra la contribució jueva a l'herència cultural europea. Judaica Europeana treballa per identificar el contingut de documentar la presència jueva i el patrimoni en les ciutats d'Europa. 10.500 fotos, 1.500 postals i 7.150 gravacions digitalitzades, així com milions de pàgines de llibres, diaris, arxius i retalls de premsa. I de tots aquests documents, sobresurten dues exposicions virtuals que són a l'abast de tothom.


De Dada al surrealisme: artistes jueus avantguardistes romanesos (1910-1938)

En les primeres dècades del segle XX, el món de l'art va ser pres a l'assalt per l'experimentalisme per diversos artistes jueus de Romania: Tristan Tzara (1895-1962), Victor Brauner (1903-1966), Marcel Janco (1895-1984) i M. H. Maxy (1895-1971). Aquests artistes i Arthur Segal (1875-1944), més gran que ells, van estar presents en el naixement d'un moviment influent de l'avantguarda, el dadaisme, mentre artistes més joves, com Perahim Jules (1914-2008) i Paul Paun (1915-1994), inspirat en els seus predecessors, encapçalaven el surrealisme.

Dadaisme, surrealisme, art abstracte, l'expressionisme, així com el constructivisme, van néixer d'ells (com és el cas de Tzara i el dadaisme) o es van desenvolupar al voltant de la seva obra i la seva influència.

Aquesta exposició virtual dóna a conèixer algunes de les obres d'una exposició que encara es pot veure, fins el 2 d'octubre de 2011, al Museu Històric Jueu d'Amsterdam. L'exposició exemplifica la importància de Bucarest en l'art europeu d'avantguarda. A més, la vida i obra d'aquests set homes il·lumina la relació entre la identitat jueva i la modernitat radical, que trenca amb la imatge tòpica del jueu ortodox que viu ancorat en la tradició.


Teatre jiddisch a Londres

Des de finals del segle XIX, els immigrants jueus de l'Europa de l'Est va portar a l'East End de Londres un teatre nou, ric i expressiu.

Les obres van ser realitzades en jiddisch, l'idioma parlat pel jueus de l'Europa Central i de l'Est Central i els jueus d'Europa de l'Est (una llengua judeogermànica, molt influènciada per l'hebreu). Interpretaven comèdies i drames a partir dels contes populars jiddisch, adaptacions de Shakespeare i les històries de la vida dels immigrants. La popularitat d'aquest teatre va arribar al seu apogeu a principis del segle XX, els teatres eren sempre plens i es feien llargues cues per obtenir entrades.

Si algú es pregunta quina relació té aquest teatre dins del context cultural occidental, la resposta és que el té. Malgrat que la llengua pogués semblar un impediment perquè aquest teatre pogués traspassar fronteres culturals, no va ser així. Els jueus del centre i de l'est d'Europa que van emigrar als Estat Units van exportar aquest teatre, que va passar dels escenaris al cinema a través d'una indústria que va néixer de la mà de jueus i que, en el cas de la comèdia (com en vam parlar a l'apunt Els jueus de l'est d'Europa), va tenir i té grans actors i directors com Chaplin, But Abbott, Lubitsch, germans Marx, Billy Wilder, Jerry Lewis, Mel Brooks, Woody Allen.


En aquesta exposició virtual es pot obtenir més informació sobre les persones, els edificis i les obres de teatre que van fer que el teatre jiddisch fos tan especial a Londres, així com explorar una col·lecció única que pertany al Museu Jueu de Londres.

Per saber més sobre el teatre jueu, podeu anar a la web All about jewish teather, en castellà.

dimecres, 8 de juny del 2011

Expansió del poble hebreu fins l'època hel·lenística


Originaris de tribus semites (ibrí o hapiru) disperses entre Egipte i Canaan, la història antiga del poble hebreu té com a escenari la regió denominada Creixent Fèrtil o Mitja Lluna Fèrtil (per la seva forma en arc segons s'observa en el mapa). Una zona plena de contrastos, on s'alternen grans planes amb zones muntanyoses com les muntanyes Zagros o les terres fèrtils banyades per l'Éufrates i el Tigris, i el desert més àrid de Síria. Un terreny que va ser el bressol de les civilitzacions occidentals i que va afavorir el trasllat de grups humans i el comerç.

El territori d'Israel, on s'hi establiren cap el segle XIII a.e.c. (després del suposat èxode des d'Egipte) sota un sistema d'aliances tribals (les mítiques 12 tribus) i emparats per una religió monoteista,  suposava només una petita franja costanera a la Mediterrània oriental, però la seva posició estratègica va resultar clau en el destí d'aquest poble, ja que donava pas a les caravanes que es dirigien cap a Aràbia, i alhora connectava Egipte amb les grans civilitzacions de l'Orient Mitjà.


Tot això va provocar que les seves terres fossin contínuament disputades per tots els imperis que van anar sorgint a la regió, ja fossin egipcis, assiris, babilonis, perses, grecs i finalment romans. Després d'èpoques de gran expansió durant els regnats dels reis David (c. 1040 a.e.c.-970 a.e.c.) i Salomó (regnà entre 970 a.e.c. i 930 a.e.c. aprox.), les disputes amb els imperis veïns van dur aquest petit poble assentat en una estreta franja de la costa a dispersar-se per tot l'Orient Mitjà a causa de les deportacions massives i a l'emigració a la recerca de noves possibilitats, com és el cas dels jueus establerts a Alexandria.

No seria fins a l'arribada dels grecs, durant l'època hel·lenística (segles IV-I a.e.c), i la posterior dominació romana fins la segona destrucció del Temple (70 e.c.) i la definitiva derrota contra roma durant la rebel·lió contra Roma (132-135 e.c.), quan la història jueva ampliarà els seus horitzons, estenent-se més enllà d'aquestes regions (diàspora). Mai hi ha deixat d'haver població jueva a la zona de Palestina, nom que vol dir "país del filisteus", i que sorgeix durant la denominació romana, i que se situaria en el que actualment és Gaza, però ara ja sense estat fins la creació del modern estat d'Israel, l'any 1948 (14 de maig), i el posterior conflicte amb els països àrabs de la zona.

[Veure Diàspora jueva a la Edat Mitjana (650-1500)]

dilluns, 6 de juny del 2011

Els moriscs. Espanyols desterrats


Des del passat 16 de maig fins el 24 de setembre es pot visitar al Palau del Lloctinent, antiga seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'exposició Els moriscs. Espanyols desterrats.

L'expulsió de prop de tres-cents mil moriscs hispans, ordenada per Felip III el 4 d'abril de 1609, va suposar la culminació del procés d'eliminació de les minories religioses que s'inicia al Regne de Castella i la Corona d'Aragó amb l'expulsió dels jueus, l'any 1492, i que va posar fi a la convivència més o menys pacífica que es venia produint des de l'Edat Mitjana entre cristians i mudèjars.

Aquesta exposició, organitzada pel Ministeri de Cultura en commemoració del IV centenari de la seva expulsió, reuneix un total de 35 documents, procedents de l'Arxivo General de Simancas, on es van exposar el 2010, i 17 documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A través d'ells s'analitza aquest fenomen des d'òptiques molt diverses. Les fases del procés, des de la conquesta i assimilació del Regne de Granada, el 1492, fins a l'expulsió de 1609, estan representades per documents tan singulars com les capitulacions de 1492 entre els Reis Catòlics i l'últim rei de Granada, Boabdil. Les diferents solucions proposades per l'assimilació dels moriscos, que van des de la evangelització fins a la repressió inquisitorial, ens parlen, per la seva banda, de la forta controvèrsia doctrinal que va envoltar tot el procés.

Us adjunto el tríptic de l'exposició.


A l'apunt IV Centeneari de l'expulsió dels moriscs hi podreu trobar informació de les diferents exposicions que, des del 2009, s'han anat fent per tot l'Estat: cartells i, quan ha estat possible, vincles a les pàgines web. Igualment, hi trobareu  els vídeos dels tres programes que TVE va dedicar al IV centenari i un de Canal Sur.

Han estat moltes les publicacions que s'han fet aprofitant l'esdeveniment, tractant el tema des de diferents aspectes històrics i culturals. En ressenyo dues que es poden trobar on line:

Mikel de Epalza. Los moriscos antes y después de la expulsión. Madrid: Mapfre, 1992 [edición digital en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]

Entre els mesos de juny i setembre del 2010, la Biblioteca Nacional, a Madrid, va exhibir l'exposició Memoria de los moriscos: escritos y relatos de una diáspora cultural, de la qual n'ha editat un magnífic catàleg que vaig adquirir a l'exposició.


També és accessible l'exposició virtual Memoria de los moriscos, a la pàgina web de la Biblioteca Nacional.

Boira negra

Exposició de llibres y propaganda nazi en el paranimf de la Universitat de Barcelona (1941)
Col·lecció Merletti / IEFC Ref. ACP-1-298

Entre el setembre i l'octubre del 2008 Televisió de Catalunya va emetre Boira Negra, una sèrie documental que tracta la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita. Els anys 40, el franquisme té una relació estreta amb el règim nazi i l'horror de la Segona Guerra Mundial tindrà una rèplica en territori català i espanyol.

A continuació us deixo els vídeos dels quatre capítols emesos, amb els textos que TV3 va elaborar. El que veureu és el resultat de trenta entrevistes a Catalunya, Alemanya, els Estats Units i Israel, a més de la informació extreta d'arxius documentals i fílmics de tot el món: una història inèdita que els diferents testimonis expliquen en primera persona.

Els vídeos provenen de la web edu3.cat, que disposa només dels capítols 1, 3 i 4. El segon és un enllaç cap a Televisió de Catalunya. A la pàgina oficial de TV3, aquests documentals estaran disponibles fins el 28 d'octubre del 2013 perquè la sèrie té un temps de distribució limitat.

1. L'enviat de Hitler

El juny de 1940, les tropes alemanyes entren a París. França es parteix en dues zones dividides per la línia de demarcació. Al nord, la França ocupada; al sud, la França lliure sota el règim col·laboracionista de Vichy. Milers de refugiats jueus, que fugen dels països centreeuropeus ocupats pels nazis, miren d'anar cap al sud.

Nina Mitrani, jueva d'origen polonès que actualment viu a Barcelona, en aquella època vivia a París. Va fugir cap al sud i va aconseguir travessar la línia de demarcació després de superar molts perills. Ja prop dels Pirineus, decideix passar la frontera entre Espanya i França amb l'ajut d'un guia. Un cop en territori català es queda sola a la muntanya i vaga tres dies i tres nits perduda enmig del bosc. Finalment, arribarà a una zona habitada: el poble de Rabós d'Empordà.

La família Papo també es veu obligada a marxar de França. El cònsol espanyol a París, el senyor Rolland, els aconsegueix papers per viatjar en tren. Travessen la frontera per Hendaia.

Per Hendaia és per on entra la comitiva de Heinrich Himmler a Espanya, l'any 1940. El líder de la temible SS visita diferents localitats i fa parada a Barcelona i el monestir de Montserrat. Els pares Alexandre Olivar i Gregori Estrada recorden la visita, que van viure quan eren molt joves. La historiadora Katrin Himmler, familiar del jerarca nazi, ens parla d'aquest polític alemany.

Werner Barasch, jueu alemany, marxa d'Alemanya amb l'auge del nazisme els anys 30. Comença un llarg periple que el porta a Itàlia, Suïssa i, finalment, a França, on el tanquen en diversos camps de presoners. Quan el traslladen a Argelers, aprofita per escapar-se i passa la frontera pels Pirineus. A Catalunya el detindran i acabarà pres a Figueres. Aquí començarà una època de trasllats per diferents presons del país.

La Joint, organització d'ajuda als refugiats jueus nascuda durant la Primera Guerra Mundial, envia els jueus portuguesos Joel i Samuel Sequerra a Barcelona per tenir cura dels jueus que es troben a Espanya en la seva fugida cap al sud. Les activitats clandestines d'aquests germans bessons són plenes de perills.

Edu3.cat

2. Fugint dels nazis [cliqueu l'enllaç]

L'any 1942 les tropes alemanyes arriben a la frontera entre Espanya i França. Els refugiats que s'havien amagat a la Catalunya Nord es veuen obligats a passar la frontera clandestinament. Les muntanyes són terreny de resistents francesos, de republicans que combaten el feixisme i els membres dels maquis.

3. Colònia alemanya

El tercer capítol de "Boira negra" segueix el rastre dels alemanys que vivien a Flix i explica com hi va influir el nazisme. També conversa amb antics alumnes del Col·legi Alemany de Barcelona.

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix, a la Ribera d'Ebre, s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme.

Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi.

Els alumnes de nacionalitat alemanya són cridats a files per defensar els exèrcits del Tercer Reich. Un d'ells és Werner Pfefferkorn, que relata les seves peripècies com a jove de Flix que és cridat a files i l'envien al front de l'est per lluitar contra els soviètics.

Dos jueus residents a Barcelona, el pare de Maurici Palomo (actualment Moshe Yanai) i l'avi del conegut publicista Lluís Bassat, van ser detinguts per la policia franquista amb l'única acusació de ser jueus i maçons. Un va ser empresonat a Miranda de Ebro i Nanclares de la Oca i, l'altre, al penal de Burgos.

Els germans Samuel i Joel Sequerra continuen la seva tasca a Barcelona per salvar refugiats jueus. La dona d'en Joel, la Simy, arriba de Lisboa per ajudar-los.

Edu3.cat

4. Teranyina nazi

Comença el que serà l'últim any de la Segona Guerra Mundial. Werner Pfefferkorn, jove alemany de la colònia de Flix, viu la duresa del front de l'est. Combat fins al moment de la rendició alemanya. Els russos el fan presoner i l'envien a Sibèria.

Durant l'any 1944, la situació dels jueus en diferents indrets d'Europa s'agreuja. A Salònica deporten quaranta-cinc mil jueus als camps. Entre ells hi havia Mazaltov Behar, coneguda entre els seus com a "Fofó", que va viure experiències terribles a Auschwitz. Avui dia, viu a Catalunya i encara s'emociona quan explica els experiments mèdics que li van practicar els nazis, que li van costar la pèrdua d'un ovari i un ronyó.

Dos jueus establerts a Barcelona, els germans Jaime i Enrique Vándor, recorden els fets de la seva infantesa a Budapest, quan el govern feixista hongarès va deixar el terreny lliure a la repressió dels nazis. Un diplomàtic espanyol, Ángel Sainz Briz, els va salvar d'una mort segura atorgant-los la protecció de la legació espanyola a la capital hongaresa.

A Barcelona, els germans Sequerra, encarregats de facilitar el trànsit de fugitius jueus cap a països més segurs, reben l'assetjament de la Gestapo i pateixen diversos atemptats, entre els quals la col·locació d'una bomba al seu cotxe que gairebé els costa la vida.

L'avi de Lluís Bassat és alliberat, finalment, del penal de Burgos i pot refer la seva vida a Barcelona. Però aquests temps d'angoixa perviuran per sempre en la memòria de la família.

La família de Moshe Yanai (nascut a Barcelona com a Maurici Palomo) s'embarca clandestinament cap a Palestina des de Cadis. El seu pare ha estat alliberat pels franquistes amb la condició que abandoni el país.

Quan acaba la Segona Guerra Mundial, alguns dels nazis que fugen dels aliats s'instal·len a Dénia. Els seus habitants recorden anècdotes d'aquests refugiats protegits pel franquisme.

Centre d'Interpretació del Call de Barcelona

dissabte, 4 de juny del 2011

Una jueva americana perduda a Israel


Sarah Glidden és una dibuixant nord-americana, que el passat 16 de maig va ser a Barcelona, acaba de publicar la novel·la gràfica  Una judía americana perdida en Israel, que ha editat Norma.

Aquest còmic neix després del seu viatge a Israel, país que va visitar per primer cop l'any 2007. Glidden, que es defineix com a progressista i d'esquerres, i que sempre ha estat del costat de la causa palestina, va voler viure per ella mateixa la situació que es viu a la zona i el resultat és aquesta barreja de quadern de viatges i experiència autobiogràfica, que fa servir documentació històrica per lligar les etapes del viatge.


El dibuix peca d'innocent, tant pel traç i el color, com per l'expressió. Quan dibuixa en blanc i negre (mireu els exemples de la seva web) guanya en naturalitat, però sempre sense l'expressivitat d'un Joe Sacco (ideològicament més partidista) o la senzillesa del Persèpolis de Marjane Satrapi, que podrien ser dues influències plausibles. Segurament, això es degut a que Glidden no busca la crítica en els seus còmics sinó que expressa els seus estats d'ànim, els seus dubtes i les incerteses. En aquest sentit, la seva obra sí que resulta interessant perquè és la mirada de qui té idees preconcebudes (com tots) i necessita contrastar-les vivint la realitat de prop. I aquesta és la lliçó que molts haurien d'aprendre en una societat acostumada a acceptar la realitat que ens ve donada a través dels mitjans de comunicació sense contrastar-la, sense esperit crític.

Sarah Glidden (Font: The Washington Post)

Sílvia Angelet i la placeta Salomó ben Adret


El gener de 2010 naixia el bloc Plaça Salomó ben Adret del Call de Barcelona, amb l'objectiu de reivindicar el canvi de nom de la placeta Manel Ribé pel de placeta de Salomó ben Adret (1235-1310), Gran Rabí de Barcelona, cabalista i intel·lectual medieval, que va col·locar Barcelona en el mapa de les grans controvèrsies filosòfiques, teològiques i polítiques de les comunitats jueves. Reparar aquest oblit històric, ara que es compleixen 700 anys de la seva mort, ajudarà recuperar el nostre passat comú jueu i català, perquè la història del Call és també la nostra història.

L'autora del bloc és Sílvia Angelet, pintora, il·lustradora i editora de llibres, especialitzada en literatura infantil i en llibres d'història, antropologia, art i religió.

Salomó ben Adret i els predicadors cristians


El Centre d'Interpretació del Call de Barcelona presenta, el proper dimarts 28 de juny, la conferència El rabí Salomó ben Adret i els predicadors cristians a l'Aragó i Catalunya, a càrrec de Moisès Orfali, dins del cicle de conferències en commemoració del 700 aniversari de la seva mort s'aprofundeix en Salomó ben Adret (1235-1310), Gran Rabí de Barcelona, i el seu entorn: l´Anatema de Barcelona, els dictàmens i les responsa que aspiren a regular la vida diària, la relació entre la llei general i la comunitat, la confrontació amb els predicadors cristians, i la seva prolongada influència coma mestre talmudista i jurisconsult.

Salomó ben Adret. El triomf de l'ortodòxia. Barcelona 1235-1310, catàleg de l'exposició (PDF)

dimecres, 1 de juny del 2011

La Catalunya jueva. Viatge per les terres d'Edom


Guia turística per les terres d'Edom, és a dir, la Catalunya jueva, clarament diferenciada de Sefarad, la pàtria dels jueus peninsulars, que vivien en els territoris ocupats pels musulmans fins la conquesta del Regne de Granada, l'any 1492, per la Corona de Castellà. Editada per la Generalitat de Catalunya, La Catalunya jueva. Viatge per les terres d'Edom es presenta en tres versions diferents: català, castellà i anglès, cadascuna d'elles acompanyada del text també en hebreu.

Una guia senzilla però completa, que posa al dia l'estat actual de les restes materials i arqueològiques de les més de seixanta poblacions catalanes que tenen documentada presència de catalans de religió jueva. La guia també repassa la història de la presència hebrea al nostre país i proposa quatre rutes per resseguir-ne el testimoni: el camí de l'espiritualitat, de Girona a Portbou; la ruta interior, de Barcelona a Puigcerdà; el llegat jueu a les terres de ponent, de Lleida a Santa Coloma de Queralt, i el viatge al migjorn català, de Tarragona a Tortosa.

Podeu trobar també una versió en línia, en format PDF, a la pàgina web de la Generalitat.

El conflicte araboisraelià


El bloc Ciències Socials en Xarxa, de l'historiador i professor Vicente Moreno Cullell, ens ofereix un bon resum, amb una bona aportació de mapes, del conflicte araboisraelià a partir de la partició de Palestina en dos estats (àrab i israelià), en la Declaració Balfour de 1917.


Com he anotat en el mateix bloc, potser caldria haver apuntat que la presència jueva a la zona, fins i tot més enllà del territori palestí, ha estat constant, no només a partir de l’aparició del sionisme. Més que res perquè val la pena que quedi clar que el conflicte és hereu de la descolonització i que abans les poblacions àrab i hebrea havien conviscut pacíficament perquè el territori no tenia configuració estatal. La gent pensa que els jueus són uns invasors, però aquest aspecte només es pot tractar des d’un punt de vista polític en el moment que les fronteres posen nom al desert i el divideixen. Hi ha un problema gran, és evident, provocat no només pel govern israelià (política d'assentaments, internacionalització de Jerusalem), sinó també per la intransigència d'una bona part dels països àrabs de la zona (Egipte i Jordània van saber trobar punts d'acord amb Israel) i, sobretot, per les milícies atiades per un Iran que, més enllà del seu enfrontament amb Israel i els Estats Units, pretén convertir-se en l'estat que controli tota la política i la cultura de l'Orient Mitjà.

La descolonització, de totes totes, havia de crear una situació estatal estranya a tota la zona, com em comenta Vicente Moreno. Països com Jordània, Síria i Líban no existien abans de la II Guerra Mundial, per tant, tot repartiment de terres era possible. En un primer intent de partició del territori palestí sota domini britànic, als anys 20, la Lliga de Nacions va fer una proposta: Transjordània, per als àrabs, i Cisjordània, per als jueus (veure els dos mapes de més avall per completar l'aportació de l'article de Vicente Moreno). Segurament, aquesta partició no era la millor solució perquè obligava a traslladar població. Però la idea de “repartir” era prou bona. Els jueus que vivien allà de sempre tenien tant dret com qualsevol altre poble a tenir la seva terra. Però els àrabs no van acceptar la partició i van provocar dues guerres: la del 1948, contra la creació de l'estat d'Israel; i la dels Sis Dies (1967), que va conduir a ocupar territoris. Cert que el sionisme i l’Holocaust compliquen el panorama (com em comenta també Vicente Moreno), però si abans de la IIGM ja s’hagués dividit el territori, ara tindríem dos estats. El problema gros ve (i d’això se’n parla poc) que quan Jordània obté la independència la resta de palestins (no hi ha diferències entre palestins i jordans; o, en tot cas, hi ha palestins tant a un costat del Jordà com de l’altre) són considerats els germans pobres: tothom hi ha ficat cullerada, però ningú els ha volgut mai.

Ah, i no oblidem una altra qüestió: la Guerra Freda. La creació de l’estat d’Israel porta la influència americana a la zona, on els nous països tenen més “simpaties” per la URSS: primer, per l’interès de la pròpia Unió Soviètica, que va afavorir econòmicament la regió per ampliar la seva àrea d’influència; i, en segon lloc, perquè els àrabs estaven segurament necessitats de redimir-se després d’haver recolzat els alemanys durant la IIGM.

Res; tot és donar voltes a allò que no es pot canviar. La situació és la que és, i sobre això s’ha de treballar. I, en tot cas, no hi ha altra solució que la dels dos estats. I Jerusalem…



Us deixo amb el text de Vicente Moreno Cullell.