divendres, 26 de gener del 2018

El jueus: història, religió i cultura a Catalunya


Conferència "El jueus: història, religió i cultura a Catalunya" a càrrec d'Irene Llop, professora de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, a la Universitat de Vic. Presenta l'acte Joan Solé.


Data: dilluns 29 de gener, a les 19h

Lloc: Ateneu Barcelonès. Sala Verdaguer. Carrer de la Canuda, 6.

dilluns, 22 de gener del 2018

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2018




El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

Des del dia 23 de gener hi ha programats diversos actes a tot Catalunya, que podeu trobar a la pàgina web del Memorial Democràtic.


Barcelona



Ripoll



Besalú



Sabadell



El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposen al Museu d’Història de Sabadell (MHS) del 18 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. I el dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

dimarts, 16 de gener del 2018

Perseguits i salvats



L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el dia 18 de gener la projecció del documental 'Perseguits i salvats', un film que explica l’èxode de jueus entre els anys 1939 i 1944 perseguits pels nazis, i que van fugir a través del Pirineu. La projecció del documental –que es va presentar el novembre passat a Barcelona i es va estrenar a través de la Xarxa de Televisions Locals, inclosa Lleida Televisió, i Movistar–, serà moderat per Josep Calvet i comptarà amb la presència d’un dels directors de la cinta, Jaume Serra, i d’Alice Ekman, una de les protagonistes que apareixen al film, néta i neboda de jueus que es van salvar creuant el Pirineu de Lleida.

El documental podrà visionar-se de nou el dijous 25 de gener, en una sessió en la qual participarà la periodista i escriptora Pilar Rahola.

Institut d'Estudis Ilerdecs, plaça de la Catedral, s/n. Lleida




Projecte "Perseguits i salvats"

Durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van arribar al país fugint de la persecució nazi. Van travessar el Pirineu en unes condicions extremes. Alguns ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya els van oferir aixopluc per ajudar-los a sobreviure. Per recordar el seu pas pel Pirineu, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs van impulsar el 2015 el projecte "Perseguits i salvats", que recupera les rutes pels camins de muntanya que varen fer els refugiats jueus durant l’Holocaust.

Aquestes rutes van des de Lés, el principal punt d’arribada dels jueus per l’Aran, fins a Lleida, on s’enviaven la majoria de refugiats, tant si eren detinguts com derivats d’organitzacions d’ajuda jueves per a ser recol·locats. Però aquestes famílies va parar en molts indrets: des de Viella fins a Sort, passant per la Seu d’Urgell i Tremp. ‘Perseguits i salvats’ pretén ser un projecte local amb projecció internacional que aporti proves tangibles i transitables d’aquest èxode.

També s’hi han volgut reunir testimonis i supervivents per recuperar la memòria d’un episodi històric que va trasbalsar Europa i que va arribar a Catalunya; i per conscienciar tothom que no serien vius si no fos per l’esforç i la superació dels seus parents.

dilluns, 15 de gener del 2018

Holocausts i genocidis: educació en valors i drets




VI Seminari de formació per al professorat i altres agents educatius, dirigit per Xavier Boltaina, de la Universitat de Barcelona, i coordinat per Marleny Colmenares, de l'Ajuntament de Barcelona.

Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, les sessions del seminari es duran a terme al Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), carrer de Montalegre, 5, de Barcelona, entre el 22 de gener i el 25 d'abril de 2018.

dijous, 11 de gener del 2018

100 anys de la Comunitat Israelita de Barcelona




Recorregut del centenari de la Comunitat Israelita de Barcelona. El tour rescata la història dels primers anys de la CIB, des de la seva fundació, a la fi de 1918, fins a la inauguració de la nova seu en el número 44 del carrer Avenir, l'any 1954.

El recorregut seguirà els passos de diversos protagonistes: Edmundo Metzger, immigrant suís assentat a Barcelona des de principis de segle XX, proclamat primer president; Samson Sobol, traductor i llibreter rus, natural de Magilov, un dels disset fundadors; la família Salpati, immigrants turcs procedents del sud de França; Enrique Talarewitz, immigrant turc, primer secretari, un altre dels fundadors; Manuel Mendelsohn, immigrant polonès; família Steinlauf, immigrants originaris de Chelmiec, Polònia; Sazja Kindermann, àlies Alfredo Scheyer, immigrant polonès i espia soviètic; Caroline Bunjes, jueva holandesa, fotògrafa durant la Guerra Civil; Edmundo Grünebaum, president de la CIB durant la Guerra Civil, represaliat; Ronya Abraham, refugiada jueva de Letònia; Samuel Maytek, industrial polonès, directiu de la CIB a la fi dels anys 40, entre d'altres.

El visitant viurà en primera persona els inicis de la primera comunitat jueva establerta a Espanya després de l'expulsió de 1492, tenint com a escenari la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Visita amb inscripció i donació prèvia (a partir de 15 euros). Aforament limitat a 10 persones.

Inscripció: mvalentin@mozaika.es

Donació via Paypal o transferència bancària a: ES92 3025 0002 4614 3338 5041

Recordeu posar nom i concepte.

Dies disponibles: 21/1,  28/1,  3/2,  11/2,  18/2,  4/3,  11/3






diumenge, 7 de gener del 2018

Israel més enllà del conflicte



Israel fuera del foco. Retratos de la sociedad más allá del conflicto, d'Ofer Laszewicki Rubin (Editorial UOC, 2017), ens proposa una mirada diferent sobre Israel més enllà dels tòpics i del gran desconeixement que existeix sobre la seva societat i cultura.

En parlar d'Israel, el primer que apareix en ment és l'incessant conflicte amb els palestins i els països àrabs limítrofs. Imatges de tancs, guerres, intifades, jueus ultraortodoxos a Jerusalem i declaracions polèmiques de polítics conformen el llenguatge habitual que reprodueixen els mitjans en cobrir la realitat del país. Tot i la nodrida presència de corresponsals estrangers, hi ha una evident falta d'informació sobre la societat israeliana de base, caracteritzada per una diversitat demogràfica i social inèdita, fruit de la barreja de procedències, tradicions litúrgiques i formes de vida de jueus procedents de tot el món. En res s'assemblen la liberal i progressista Tel Aviv, bombolla avantguardista de noves tendències culturals, socials i empresarials, i Jerusalem, en eterna disputa i constant clima de tensió per la seva enorme càrrega històrica, nacional i mitològica. El relat explora diversos perfils i llocs de l'Israel actual per entendre les seves arrels, les seves fortaleses i debilitats i els seus propis conflictes interns.


Presentacions

9 de gener de 2018: Llibreria Documenta, carrer Pau Claris, 144, a les 19h.

11 de gener de 2018: Mozaika, Sant Domènec del Call, 6, a les 18:30h. Aforament limitat. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic mvalentin@mozaika.es