Més enllà de Setmana Santa (1)
El mes de febrer saltava la
notícia de la identificació
d'un fragment de l'Evangeli de Marc, suposadament el més antic conegut
fins ara. El papir, que va sortir a la llum gràcies a un
col·leccionista d'antiguitats, deien que estava datat en el segle I
d.e.c. La notícia va córrer per la xarxa a la velocitat de la pólvora
(ai, volia dir de la llum!). Pocs dies després, amb mateixa rapidesa
que es creen i s'ensorren les notícies a Internet, es parlava sobre la
possible
falsedat de la troballa.
Ahir,
James F. McGrath,
de la Universitat d'Indianàpolis, feia un divertit exercici
periodístic i d'enginy anunciant que una notícia d'última hora estava
destinada a deixar sense efecte l'anunci del descobriment del fragment
de l'Evangeli de Marc amb la localització d'un altre fragment que seria
una còpia directa de l'original.
Diu McGrath que el
fragment està escrit en anglès isabelí. La identificació del text com a
còpia original de l'Evangeli de Marc es basa en una nota escrita en un
post-it que es va adjuntar al fragment, que diu:
Marc,
si us plau, copia això en grec koiné perquè pugui ser llegit
actualment. Envia l'original a Anglaterra. Ells ho necessitaran més
endavant.
Gràcies,
Pete.
A. P. Rilke, especialista en el
Nou Testament, és un dels més ferms partidaris de l'autenticitat del
manuscrit. Parlarà sobre la procedència del text en un capítol d'un
llibre de pròxima publicació en què es connecta el manuscrit amb un
altre trobat al barri Talpiot de Jerusalem, en una ossera amb símbols
cristians, com per exemple l'
Ichthys, el peix que du inscrit l'acròstic ΙΧΘΥΣ (
Jesús Fill de Déu Salvador), símbol que permetia identificar els cristians.
A
The Chamber Pot of the Twelve Apostles
(La gibrelleta dels dotze apòstols), Rilke sosté que, quan la imatge
està orientada correctament i la configuració de la perspectiva es fan
amb photoshop, queda clar que la imatge és en realitat un orinal, que
si no va ser utilitzat per Jesús, segur que sí el van fer servir els
seus seguidors.
Ja s'ha posat en marxa la producció
per fer un documental a Discovery Channel. No obstant això, les proves
per datar el manuscrit no es podran dur a terme satisfactòriament,
diuen els experts, fins que la tinta amb què estava escrit el
post-it no s'hagi assecat completament.
Tot
plegat, una broma que juga amb aquesta ànsia de trobar els textos
originals dels llibres bíblics, però especialment els del Nou Testament,
amb l'esperança d'obtenir dades que confirmin o ampliïn el coneixement
de Jesús i el seu ministeri. Però aquest coneixement mai ens dirà res de
nou sobre la vessant divina d'aquest messies. Potser alguna dia un
document ens podrà ampliar el que ara sabem del Jesús històric. Podríem,
fins i tot, descobrir les
logia, les paraules de Jesús suposadament recollides per algun dels seus deixebles i que haurien de formar part del
Document Q, la font original dels evangelis.
Però la resta, tot allò que queda fora de la crítica textual, és
teologia, és especulació, i forma part, exclusivament de les creences
dels individus.
