diumenge, 29 d’abril del 2012

Massada Sabadell 13


Ja està disponible el número 13 de la revista Massada Sabadell, de l'Associació de Relacions Cultural Sabadell Israel (ARCSI).

En l'edició d'aquest mes d'abril hi trobareu el programa de la primera Setmana Cultural Sabadell-Israel, que se celebrarà entre els dies 7 i 14 de maig.


View more documents from Enric H. March

dissabte, 14 d’abril del 2012

Bíblia, els llibres del llibre


El Museu d'Història dels Jueus de Girona presenta l'exposició Bíblia, els llibres del llibre, del 5 d'abril al 30 de setembre de 2012.

La mostra conté una col·lecció de llibres que abasten un arc cronològic extens, des del segle XVI fins a l'actualitat. Moltes d'elles són peces que tenen un especial valor i interès tant per la seva antiguitat (el més antic data de 1595) com pel seu contingut: bíblies hebrees originals, edicions facsímils d'exemplars medievals, mapes i il·lustracions de les terres i dels pobles de la Bíblia, tractats i compendis gramaticals de les llengües bíbliques, així com tot tipus d'edicions destinades al públic infantil.

Els llibres i els documents que s'exposen són una selecció d'exemplars del fons de llibres antics de la Biblioteca Eliezer Eljanan Schalit, de l'Institut d'Estudis Nahmànides. És una exposició breu que vol ser una aproximació a la importància que ha tingut la Bíblia a la nostra cultura. Un dels valors afegits de l'exposició són els textos que acompanyen els volums exposats, obra de Sílvia Planas i Lídia Donat (també de l'Institut d'Estudis Nahmànides)-, que permeten aproximar-se a una altra vessant cultural dels avantpassats jueus gironins.

Atenent al que ens diu la presentació, el punt de partida de la visita és molt bàsic, i serveix per atraure l'atenció del públic menys informat: la Bíblia, que recull literari (només l'Antic Testament) de la tradició oral del poble hebreu, és també el conjunt d'escriptures sagrades del judaisme i, segons la tradició, vas ser escrita (en hebreu, arameu) durant una seixantena de generacions (uns 1.600 anys) i amb la participació de més de quaranta autors, abans no passes també a mans cristianes a través de la llengua grega, amb l'afegit del Nou Testament.

Conegut que els domicilis jueus de la Girona medieval hi havia bíblies hebraiques (fet descrit documental i per l'existència de fragments de textos en arxius), l'exposició guanya en proximitat i empatia, cosa que permet aprehendre el que, en un moment, és citat com a "imaginari col·lectiu de moltes generacions passades".  Aquesta és una tasca difícil, però en la qual cal insistir per trencar mites i llegendes: la cultura hebrea i jueva forma part de la nostra cultura malgrat la traumàtica ruptura que va significar l'expulsió de 1492.

L'exposició no és, però, només una compilació d'edicions de bíblies hebrees medievals, tractats gramaticals de les llengües bíbliques i mapes i il·lustracions de l'Israel bíblic. L'exposició ens mostra els resultat de l'experiència que representava la visita a Terra Santa al llarg dels segles de la Diàspora per als viatgers, abans de la creació de l'estat d'Israel: "un autèntic viatge vital que emprenien per igual homes i dones, ja fossin de religió jueva o cristiana", i que "alguns, en retornar, descrivien allò que havien vist i viscut en llibres i dietaris de viatge". La publicació d'aquestes emocions permeten veure i llegir avui "aquestes pàgines plenes de descripcions fantàstiques i de bells dibuixos [que] ens apropen a l'imaginari col·lectiu de moltes generacions passades". És el cas del gironí Rabí Mossé ben Nahman, que, mitjançant cartes, va descriure als seus fills l'impacte que li havia provocat Jerusalem.

dijous, 5 d’abril del 2012

Les haggadot catalanes



Més enllà de Setmana Santa (3)

En la festivitat del Péssah, la Pasqua jueva (v. l'apunt Péssah i Pasqua), que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana (enguany del 7 al 14 d'abril), es llegeix la Hagadà durant el séder, el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la terra promesa, on s'instal·len les tribus d'Israel.

La Hagadà, que literalment vol dir "narració", conté precisament el relat d'aquest alliberament, les oracions, els càntics i els proverbis que acompanyen a aquesta festivitat, però també tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics, recollits, sobretot, durant l'Edat Mitjana. No existeix un sol text de la Hagadà, sinó que les diferents branques del judaisme, i fins i tot cada comunitat, ha confeccionat un relat específic que té molt a veure amb la tradició oral i les orientacions específiques dels rabins.

Sister of the Golden Haggadah

De les haggadot que es conserven n'hi ha cinc que procedeixen dels territoris de parla catalana. Tres, ricament il·luminades, són del segle XIV i es conserven al British Museum: l'Hagadà de Barcelona, la Sister of the Golden Haggadah, amb 34 miniatures, i la Golden Haggadah, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera que representen escenes del Gènesi i de l'Èxode, i de la qual se'n pot veure la versió digital clicant la següent il·lustració.

Golden Haggadah (S. XIV; British Museum)

La Hagadà de Sarajevo, editada en algun lloc proper a Barcelona després de 1350 i conservada en el museu nacional de la capital de Bòsnia, du en el primer foli del manuscrit les armes del casal de Barcelona. Aquesta hagadà, un dels manuscrits hebreus més antics d’Europa, porta sobre les seves espatlles el pes de la història del poble jueu.

Com explica Andreu Lascorz (La aljama judía de Monzón, la olvidada, 2001; i La Aljama judía de Monzón, la recordada, 2003), aquest manuscrit començà el seu periple amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492, i viatja amb els catalans jueus cap a Itàlia, on va residir bona part d'aquesta comunitat amb la cultura portada de Catalunya amb el català medieval que es parlava aleshores, fins que van ser assimilats per la comunitat italiana (si hagués sobreviscut, ara hi hauria un català medieval viu, com el judeo-castellà dels sefardites, que podríem anomenar qatalanit, com a vegades es fa servir erròniament pensant en una variant dialectal parlada pels jueus catalans d'aleshores, cosa que no ha existit mai perquè parlaven el mateix català que la resta de la població). En el gueto de Roma encara existeix la Via Catalana, on hi ha la sinagoga.

Hagadà de Sarajevo, amb les armes del Casal de Barcelona

Se sap que el 1609 la Hagadà continuava a Itàlia perquè el censor Gio Domenico Vistorini ho va deixar anotat.  D’Itàlia va arribar als Balcans via Split o Dubrovnik, fins a Bòsnia, on una família sefardita, els Kohen, el van preservar com una relíquia familiar en record dels dies de riquesa i glòria dels seus avantpassat a la península ibèrica.

Aquesta joia es va salvar a Sarajevo el 1942 durant l’ocupació nazi. L’any 1920, la comunitat sefardita de Sarajevo, unes 11.000 persones, representava una quarta part de la població total, però durant la II Guerra Mundial la comunitat jueva fou pràcticament exterminada de la zona dels Balcans.

L'any 1992, en un llegat donat al monestir de Poblet, va ser descoberta en un còdex hebreu del segle XIV amb una hagadà de Pasqua. Ara és coneguda com Hagadà de Poblet, i és l'única que es conserva a tota la Península. És molt singular que aquest manuscrit escapés a les destruccions hagudes en les persecucions dels jueus perquè una bíblia podia ser respectada per la possibilitat de ser objecte d'estudi pels escripturistes cristians, mentre que una hagadà expressava que el seu posseïdor era un jueu practicant, i el manuscrit, un instrument de celebració religiosa.

[Podeu seguir els preceptes del séder, els aliments, les oracions i alguna de les narracions, en castellà i hebreu, en el document que fa servir la Casa d'Argentina a Israel]

dimecres, 4 d’abril del 2012

Fills de Déu


Més enllà de Setmana Santa (2)

En el paleolític superior i el neolític europeu les venus representaven la imatge de la fertilitat. Pits, malucs i genitals evidenciaven el venerat poder biològic de la dona. Aquest caràcter sexual de la representació del cos de la dona donava al concepte "fills de déu" un caràcter tan humà com diví.

Venus de Kostenki

El descobriment de la capacitat fecundant masculina va fer perdre bona part del protagonisme femení en les coses dels déus, però la dualitat genèrica es va mantenir de forma més o menys equitativa entre les religions politeistes, malgrat que en els afers terrenals el paper de la dona ha estat secundari fins avui.

El trencament definitiu, però, pel que fa a les qüestions celestials, ve de la mà de les religions monoteistes. Malgrat que el component femení de Jahvè es rastrejable en el Gènesi a través de la figura mítica de Lilith, la masculinització de la figura de Déu i l'anihilament de la dona a les Escriptures (Maria Magdalena passa d'apòstol a prostituta i Maria és asexualitzada) ens ha privat d'una imagineria tan sexualitzada com la de les venus prehistòriques. La figura de Crist és, per la seva natura, humana. Tant és així que quan se'l representa a la creu hi ha imatges que posen de relleu la musculatura abdominal de forma tan exagerada com els pits de les venus. El sacrifici del profeta no li treu poder al guerriller galil·leu capaç de brandar una espasa contra l'invasor.

Les coses, però, podien haver estat d'una altra manera. Amb una altra perspectiva ser fills de Déu hauria pres un altre sentit. Segurament tan carnal com el que representaven les venus neolítiques. Igual de metafòric; igual de simbòlic. Igual de real com aquesta Mariana Pineda penjada a la creu. Qui sap si un sol sacrifici hauria estalviat el menyspreu i la violència seculars.


[Il·lustració del CD Mariana en sombras, òpera de cambra d'Alberto García Demestres, sobre la vida de Mariana Pineda, amb text d'Antonio Carvajal. Intèrprets: Olivia Biarnés, Joan Martín-Royo, Aitana Sánchez Gijón & Marco Evangelisti. Estrenada la temporada 2007-2008 a l'Auditori de Barcelona]

dilluns, 2 d’abril del 2012

Fragments de l'evangeli original de Marc


Més enllà de Setmana Santa (1)

El mes de febrer saltava la notícia de la identificació d'un fragment de l'Evangeli de Marc, suposadament el més antic conegut fins ara. El papir, que va sortir a la llum gràcies a un col·leccionista d'antiguitats, deien que estava datat en el segle I d.e.c. La notícia va córrer per la xarxa a la velocitat de la pólvora (ai, volia dir de la llum!). Pocs dies després, amb mateixa rapidesa que es creen i s'ensorren les notícies a Internet, es parlava sobre la possible falsedat de la troballa.

Ahir, James F. McGrath, de la Universitat d'Indianàpolis, feia un divertit exercici periodístic i d'enginy anunciant que una notícia d'última hora estava destinada a deixar sense efecte l'anunci del descobriment del fragment de l'Evangeli de Marc amb la localització d'un altre fragment que seria una còpia directa de l'original.

Diu McGrath que el fragment està escrit en anglès isabelí. La identificació del text com a còpia original de l'Evangeli de Marc es basa en una nota escrita en un post-it que es va adjuntar al fragment, que diu:

Marc, si us plau, copia això en grec koiné perquè pugui ser llegit actualment. Envia l'original a Anglaterra. Ells ho necessitaran més endavant.
Gràcies,
Pete.

A. P. Rilke, especialista en el Nou Testament, és un dels més ferms partidaris de l'autenticitat del manuscrit. Parlarà sobre la procedència del text en un capítol d'un llibre de pròxima publicació en què es connecta el manuscrit amb un altre trobat al barri Talpiot de Jerusalem, en una ossera amb símbols cristians, com per exemple l'Ichthys, el peix que du inscrit l'acròstic ΙΧΘΥΣ (Jesús Fill de Déu Salvador), símbol que permetia identificar els cristians.


A The Chamber Pot of the Twelve Apostles (La gibrelleta dels dotze apòstols), Rilke sosté que, quan la imatge està orientada correctament i la configuració de la perspectiva es fan amb photoshop, queda clar que la imatge és en realitat un orinal, que si no va ser utilitzat per Jesús, segur que sí el van fer servir els seus seguidors.

Ja s'ha posat en marxa la producció per fer un documental a Discovery Channel. No obstant això, les proves per datar el manuscrit no es podran dur a terme satisfactòriament, diuen els experts, fins que la tinta amb què estava escrit el post-it no s'hagi assecat completament.

Tot plegat, una broma que juga amb aquesta ànsia de trobar els textos originals dels llibres bíblics, però especialment els del Nou Testament, amb l'esperança d'obtenir dades que confirmin o ampliïn el coneixement de Jesús i el seu ministeri. Però aquest coneixement mai ens dirà res de nou sobre la vessant divina d'aquest messies. Potser alguna dia un document ens podrà ampliar el que ara sabem del Jesús històric. Podríem, fins i tot, descobrir les logia, les paraules de Jesús suposadament recollides per algun dels seus deixebles i que haurien de formar part del Document Q, la font original dels evangelis. Però la resta, tot allò que queda fora de la crítica textual, és teologia, és especulació, i forma part, exclusivament de les creences dels individus.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Els negocis de l'aljama manresana

Els prestamistes jueus

Els jueus medievals catalans estaven especialitzats en fer negocis amb préstec de diners i usures. Per tal de portar a terme les seves ctivitats buscaven les ciutats i viles reials més importants, ja que gaudien de certa protecció del rei. La seva activitat com a prestamistes i gent de negocis la tenim ben constatada a la ciutat de Manresa, especialment durant el segle XIV (1294-1392), donat que hi havia força referències de jueus manresans que es dedicaven a concedir préstecs, i que gràcies al historiador Joaquim Sarret i Arbós i el seu Llibre dels jueus a Manresa en tenim constància per via dels actes notarials de l'època [ Continuar llegint a Històries manresanes ]