Bíblia, els llibres del llibre

El Museu d'Història dels Jueus de Girona presenta l'exposició Bíblia, els llibres del llibre, del 5 d'abril al 30 de setembre de 2012.

La mostra conté una col·lecció de llibres que abasten un arc cronològic extens, des del segle XVI fins a l'actualitat. Moltes d'elles són peces que tenen un especial valor i interès tant per la seva antiguitat (el més antic data de 1595) com pel seu contingut: bíblies hebrees originals, edicions facsímils d'exemplars medievals, mapes i il·lustracions de les terres i dels pobles de la Bíblia, tractats i compendis gramaticals de les llengües bíbliques, així com tot tipus d'edicions destinades al públic infantil.

Els llibres i els documents que s'exposen són una selecció d'exemplars del fons de llibres antics de la Biblioteca Eliezer Eljanan Schalit, de l'Institut d'Estudis Nahmànides. És una exposició breu que vol ser una aproximació a la importància que ha tingut la Bíblia a la nostra cultura. Un dels valors afegits de l'exposició són els textos que acompanyen els volums exposats, obra de Sílvia Planas i Lídia Donat (també de l'Institut d'Estudis Nahmànides)-, que permeten aproximar-se a una altra vessant cultural dels avantpassats jueus gironins.

Atenent al que ens diu la presentació, el punt de partida de la visita és molt bàsic, i serveix per atraure l'atenció del públic menys informat: la Bíblia, que recull literari (només l'Antic Testament) de la tradició oral del poble hebreu, és també el conjunt d'escriptures sagrades del judaisme i, segons la tradició, vas ser escrita (en hebreu, arameu) durant una seixantena de generacions (uns 1.600 anys) i amb la participació de més de quaranta autors, abans no passes també a mans cristianes a través de la llengua grega, amb l'afegit del Nou Testament.

Conegut que els domicilis jueus de la Girona medieval hi havia bíblies hebraiques (fet descrit documental i per l'existència de fragments de textos en arxius), l'exposició guanya en proximitat i empatia, cosa que permet aprehendre el que, en un moment, és citat com a "imaginari col·lectiu de moltes generacions passades".  Aquesta és una tasca difícil, però en la qual cal insistir per trencar mites i llegendes: la cultura hebrea i jueva forma part de la nostra cultura malgrat la traumàtica ruptura que va significar l'expulsió de 1492.

L'exposició no és, però, només una compilació d'edicions de bíblies hebrees medievals, tractats gramaticals de les llengües bíbliques i mapes i il·lustracions de l'Israel bíblic. L'exposició ens mostra els resultat de l'experiència que representava la visita a Terra Santa al llarg dels segles de la Diàspora per als viatgers, abans de la creació de l'estat d'Israel: "un autèntic viatge vital que emprenien per igual homes i dones, ja fossin de religió jueva o cristiana", i que "alguns, en retornar, descrivien allò que havien vist i viscut en llibres i dietaris de viatge". La publicació d'aquestes emocions permeten veure i llegir avui "aquestes pàgines plenes de descripcions fantàstiques i de bells dibuixos [que] ens apropen a l'imaginari col·lectiu de moltes generacions passades". És el cas del gironí Rabí Mossé ben Nahman, que, mitjançant cartes, va descriure als seus fills l'impacte que li havia provocat Jerusalem.