Més enllà de Setmana Santa (3)
En la festivitat del Péssah, la Pasqua jueva (v. l'apunt Péssah i Pasqua), que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana (enguany del 7 al 14 d'abril), es llegeix la Hagadà durant el séder, el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la terra promesa, on s'instal·len les tribus d'Israel.
La Hagadà, que literalment vol dir "narració", conté precisament el relat d'aquest alliberament, les oracions, els càntics i els proverbis que acompanyen a aquesta festivitat, però també tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics, recollits, sobretot, durant l'Edat Mitjana. No existeix un sol text de la Hagadà, sinó que les diferents branques del judaisme, i fins i tot cada comunitat, ha confeccionat un relat específic que té molt a veure amb la tradició oral i les orientacions específiques dels rabins.
Sister of the Golden Haggadah
De les haggadot que es conserven n'hi ha cinc que procedeixen dels territoris de parla catalana. Tres, ricament il·luminades, són del segle XIV i es conserven al British Museum: l'Hagadà de Barcelona, la Sister of the Golden Haggadah, amb 34 miniatures, i la Golden Haggadah, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera que representen escenes del Gènesi i de l'Èxode, i de la qual se'n pot veure la versió digital clicant la següent il·lustració.
Golden Haggadah (S. XIV; British Museum)
La Hagadà de Sarajevo, editada en algun lloc proper a Barcelona després de 1350 i conservada en el museu nacional de la capital de Bòsnia, du en el primer foli del manuscrit les armes del casal de Barcelona. Aquesta hagadà, un dels manuscrits hebreus més antics d’Europa, porta sobre les seves espatlles el pes de la història del poble jueu.
Com explica Andreu Lascorz (La aljama judía de Monzón, la olvidada, 2001; i La Aljama judía de Monzón, la recordada, 2003), aquest manuscrit començà el seu periple amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492, i viatja amb els catalans jueus cap a Itàlia, on va residir bona part d'aquesta comunitat amb la cultura portada de Catalunya amb el català medieval que es parlava aleshores, fins que van ser assimilats per la comunitat italiana (si hagués sobreviscut, ara hi hauria un català medieval viu, com el judeo-castellà dels sefardites, que podríem anomenar qatalanit, com a vegades es fa servir erròniament pensant en una variant dialectal parlada pels jueus catalans d'aleshores, cosa que no ha existit mai perquè parlaven el mateix català que la resta de la població). En el gueto de Roma encara existeix la Via Catalana, on hi ha la sinagoga.
Hagadà de Sarajevo, amb les armes del Casal de Barcelona
Se sap que el 1609 la Hagadà continuava a Itàlia perquè el censor Gio Domenico Vistorini ho va deixar anotat. D’Itàlia va arribar als Balcans via Split o Dubrovnik, fins a Bòsnia, on una família sefardita, els Kohen, el van preservar com una relíquia familiar en record dels dies de riquesa i glòria dels seus avantpassat a la península ibèrica.
Aquesta joia es va salvar a Sarajevo el 1942 durant l’ocupació nazi. L’any 1920, la comunitat sefardita de Sarajevo, unes 11.000 persones, representava una quarta part de la població total, però durant la II Guerra Mundial la comunitat jueva fou pràcticament exterminada de la zona dels Balcans.
L'any 1992, en un llegat donat al monestir de Poblet, va ser descoberta en un còdex hebreu del segle XIV amb una hagadà de Pasqua. Ara és coneguda com Hagadà de Poblet, i és l'única que es conserva a tota la Península. És molt singular que aquest manuscrit escapés a les destruccions hagudes en les persecucions dels jueus perquè una bíblia podia ser respectada per la possibilitat de ser objecte d'estudi pels escripturistes cristians, mentre que una hagadà expressava que el seu posseïdor era un jueu practicant, i el manuscrit, un instrument de celebració religiosa.
[Podeu seguir els preceptes del séder, els aliments, les oracions i alguna de les narracions, en castellà i hebreu, en el document que fa servir la Casa d'Argentina a Israel]
Fa uns dies un grupet discutíem de números i vam arribar a la conclusió que no és factible que hi hagi a Catalunya els 8.000 jueus que va reivindicar el president de la CIB, sobretot en esmentar una comunitat a Girona. 10.000 encara em sembla més impossible.
ResponEliminaTot va començar quan uns amics americans ortodoxos em van fer adonar que la dimensió dels ultramarins kosher del carrer avenir amb prou feines podien servir 7 o 8 famílies jueves de Barcelona. Comptant encara que n'hi deu haver un feix de no observants, els 8.000 no em surten enlloc. I ja me'n sap greu, però no són números reals.
Borja, el nombre l'he arrodonit perquè no és fàcil saber quan n'hi ha.
EliminaA la botiga kosher d'Avenir hi compren bàsicament els jueus de sempre, els que estan adscrits a la CIB. I no tots segueixen les prescripcions alimentàries.
En aquests moments, a Barcelona hi ha quatre comunitats jueves: CIB (conservadora), ATID (reformista), Bet Shalom (progressista) i Chabad Lubavitch (ortodoxa). La comunitat ha crescut molt en els darrers any amb l'arribada de jueus argentins, molts d'ells no practicants, tot i que segueixen les tradicions.
A l'escola on treballo n'hi ha quatre (que nosaltres sapiguem; només un practicant), que no deixa de ser un nombre proporcionalment alt.
De tota manera, només són números. Si no fos per alguns cognoms, ni ens n'adonaríem.
Benvingut al bloc, Borja.
Gràcies per la resposta i la benvinguda, Enric.
EliminaConec força bé la situació jueva de la ciutat comtal i en discutim regularment amb el, diguem-ne, grupet de Girona. El debat ens el va encetar el president de la CIB, en la seva compareixença al parlament. Va enumerar les comunitats jueves *actuals* i va dir que n'hi havia a Girona. És cert que hi ha algun jueu a Girona, la majoria molt amagats, però no hi ha comunitat. D'això ens queixem. Barcelona és la ciutat catalana amb major –i òbvia– presència jueva. Per ser realistes diria que n'hi ha entre 4 o 5.000. I encara.
M'has deixat mort en dir que la CIB és masorti. Ells es reivindiquen ortodoxos. Si fossin masorti, dubto que Chabad enviés la gent a comprar als seus ultramarins.
Borja, primer de tot deixa'm que et digui que jo no sóc expert en el judaisme modern, ni tan sols en història del judaisme. La meva formació és filològica (Semítiques i Hispàniques) i la qüestió se m'escapa; per tant, no tinc arguments per discutir. El que conec és per interès personal i per amistats.
EliminaSé, per algunes persones de la comunitat, que la CIB té una composició força heterogènia, sobretot perquè ha estat fins fa poc l'única comunitat jueva constituïda. Si ells es defineixen com a ortodoxes, segur que ho són. En tot cas, no és la percepció que es té des de fora: hi ha força discordances entre altres comunitats d'arreu del món quan fan referència a la CIB.
Això que dius sobre la CIB és molt cert. Però, en principi, es presenten com la comunitat jueva ortodoxa de Barcelona. Suposo que l'existència dels "altres" hi deu ajudar.
EliminaQuines coses tan interessants ens expliques. I jo em pregunto: com pot ser que desconeguem una part tan substancial i important de la nostra història.
ResponEliminaDesconeixia moltes coses, des del qatalanit fins la Via catalana de Roma. La primera vegada que vaig anar a Roma varem anar a visitar la Sinagoga, però no vaig ni adonar-me que al costat mateix hi havia la Via Catalana.
I ara, amb el comentari del Borja, segueixo la polèmica sobre el número de jueus catalans...
Eastriver, et dic el mateix que al Borja.
EliminaPel que fa a la resta, tot depèn del fil que estires o d'on poses la mirada. Segur que a mi també se m'escapen coses.
En el Guetto hi vaig passar una de les millors nits de l'estada a Roma. El barri és poc més que un carrer i un parell de carrerons, però vaig estar sopant en un d'aquest carrerons, en un restaurant kosher, a l'aire lliure sota una parra. Va ser com fer un viatge en el temps.
Del qatalanit en queda poca cosa. Ningú s'hi ha posat seriosament a buscar-ne restes als Balcans i a Turquia (a Itàlia dubto que en quedi res).
De tota manera, estic preparant un apunt que et sorprendrà.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEnric, quan publiques un mateix apunt en els dos blocs, no hi ha manera de conectar-los? Em pensava que el meu comentari a aquest apunt no l'havia publicat bé, i avui m'he estat trencant les banyes reconstruïn-lo a l'altre bloc.
ResponEliminaEn fi, hi afegia dues coses:
La corrent masortí neix de la reformista, que recula, sense tornar a la ortodoxa.
Al Vilallonga li preguntaba:Si fossin masorti, dubto que Chabad enviés la gent a comprar als seus ultramarins. Perquè?
Entenem que el moviment masorti és el que als USA en diuen 'conservative judaism' i que té el Jewish Theological Seminary, adscrit a CU? Si és així, em refereixo a aquests.
EliminaSegons recordo (no ho he comprovat, però), cap jueu ortodox pot acceptar les regulacions jurídiques d'un rabí que no interpreta/segueix la Halacha rectament. En conseqüència, les constitucions i decisions dels Beit Din no ortodoxos i les certificacions kosher no tenen força de llei perquè provenen d'autoritats no reconegudes. Vaja, que no són autoritats pròpiament perquè no són rabins ortodoxos. Almenys als USA funciona així. I Chabad ja es mira de reüll alguns dels rabins ortodoxos, dits moderns...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBorja, l'apunt sobre la corrent masortí o conservadora era per l'Enric. Donava per fet que tu el tenies clar.
ResponEliminaEl que necessita un producte per tenir una certificació koixer, és l'aprobació d'un rabí, en aquest cas ortodox, no que el venedor sigui, no d'una determinada corrent, ni tan sols jueu. Al Corte Inglés venen productes kòixer. Ergo, si un bisbe produeix vi kòixer en els seus terrenys (no que l'el·labori, ep! que el procés, majorment, si l'han de fer jueus), i un rabí el certifica, és koixer.
Exacte, és el que deia, sobretot en referència al pa de jalar (m'agrada anomenar-lo així) i el seu càtering. Si el rabí fos conservador, reforma, reconstrucció, els ortodoxos no reconeixerien la seva certificació. Ja sé que el venedor i, en alguns casos, el productor no interfereixen. Llevat que t'hagis de comprar una cassola, que després ja riurem (he vistes escenes molt divertides al meu ex-barri i els propis jueus s'ho agafen amb humor!).
ResponElimina