TERRES D'EDOM
[Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xoà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xoà. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Massada Sabadell 28: La vida i la mort en un shtetl (1938)


Passaport de Chann Rachel Glucksman

(Font: Yad Vashem)

Shtetl era el nom que rebien, les localitats d’Europa de l’Est, abans de l’Holocaust (Xoà), on la comunitat jueva representava un alt percentatge de la població total, en la zona delimitada entre l’Imperi rus, Polònia, Lituània i Romania, i sobretot a la regió històrica de Galítsia, avui repartida entre Polònia i Ucraïna. Sense ser exactament el mateix, un shtetl seria semblant al nostre concepte de call.

Continueu llegint a Bereshit

o a Massada Sabadell 28


dissabte, 12 de gener del 2013

La Xoà: imatges d'una bogeria


L’Associació cultural Massada-Sabadell, des del dia 11 de gener fins el dia 25 d’aquest mateix mes, presenta a la sala relacional del Centre Cívic de La Creu Alta (Can Balsach) de Sabadell l’exposició de fotogra fies La Shoah: imatges d'una bogeria, amb fons documentals procedents de la Fundació Baruch Spinoza i comissariada pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

L'exposició recull fotogra fies dels arxius de l’Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de la Xoà Yad Vashem, i ens fa un recorregut per la Shoà (que en hebreu signi ca “destrucció”, “catàstrofe”, i que també es coneix com a Holocaust), que va signi car l’extermini de sis milions de jueus (un milió i mig eren nens i nenes), i centenars de milers de gitanos, homosexuals i diversos opositors a la ideologia nazi.

dimecres, 2 de gener del 2013

In memoriam: la Xoà


El dia 27 de gener, dins la jornada internacional en record de la Shoà, la Filmoteca de Catalunya programa la sessió "In memoriam: la Shoah", amb tres pel·lícules, una de les quals, Els il·legals, mai no s'ha vist a Catalunya en la seva versió íntegra.


ImatgePrisoner of Paradise / Presoner al paradís
Malcolm Clarke, Stuart Sender . 2002 . VOSC . 96'
Un documental nominat a l’Oscar i basat en la vida de Kurt Gerron, un jueu alemany cabareter i actor de cinema de la dècada dels 20 i els 30 que va ser enviat al camp de concentració de Theresienstadt.




Meyer Levin . 1947 . VOSC . 72'
Un film testimoni que ens presentaran Rhoda Henelde Abecasís, traductora al castellà de literatura yiddish, i que de petita va travessar Europa com a il·legal; i Ariel Schweitzer, historiador de cinema i crític a "Cahiers du cinéma". Presentació a càrrec de Rhoda Henelde Abecasís i d'Ariel Schweitzer
 

Amos Gitai . 2008 . VOSC . 89'
Madame Gornick ronda pel seu apartament mentre escolta el televisor. És l’any 1987, i l’aparell retransmet el judici de Klaus Barbie, en què s'aporten testimonis sobre diverses detencions, empresonaments i deportacions que van tenir lloc durant la Xoà.


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Els jueus catalans de Tessalònica

Tessalònica durant la Xoà


A Tessalònica (Grècia) durant segles hi va haver dues comunitats catalanes, la catalana vella: Katallan Yachan, fundada el 1492; i la catalana nova: Katallan Hadach, fundada a finals del segle XVI. L’any 1589-90 i l’any 1613 tenien uns 70 focs a la comunitat vella i uns 90 a la nova. L’escissió sembla que es va produir l’any 1515, per un problema de pagament d’impostos.

Les comunitats jueves catalanes eren veïnes de les comunitats d’Espanya, Provença, Saragossa-Aragó, Lisboa, Aragó, Castella... fins a més de 20 comunitats diferenciades. El segon rabí que hi va haver a la comunitat catalana de Tessalònica es deia Iosef al-Tortosi, de Tortosa, mort l’any 1536.

És sorprenent que molts jueus de cognom Toledano s’identificaven, com a catalans! Al segle XVII molts epitafis demostren que Català s’havia convertit en un cognom, com en el cas del rabí Abraham Català l’any 1663. També apareixen cognoms com Bargillon, Arocas, Saporta, Cavaller, Chacon, Barzilai, Toledano...

Les dues comunitats catalanes coexistien encara l’any 1936. La llengua catalana, més o menys debilitada, es continuava parlant però, sobrevivia un ritus i uns costums diferenciats (minhag)? La tragèdia és que van ser exterminades pels nazis, com la major part de les comunitats jueves dels Balcans.


Fonts:

F. Andreu Lascorz

Història dels jueus de Tessalònica (Wiklingua)

Lewis, Bernard. Islam. Paris: Gallimard, 2005, p. 563-567

divendres, 4 de maig del 2012

La Xoà a Europa


El proper dissabte 5 de maig Blanes acollirà una exposició dedicada a la Xoà, l'extermini dels jueus a mans dels nazis en el període 1933-1945. A la Casa Saladrigas s'exposaran fins al 3 de juny textos, gràfics i fotografies que recullen cronològicament aquests esdeveniments.

L'historiador Josep Calvet, de la Universitat de Lleida, oferirà una conferència en què explicarà quines van ser les vies d'evasió en els Pirineus a través de les quals els refugiats entraven a la península fugint del nacionalsocialisme, i se centrarà especialment en els esdeveniments que van succeir al Pirineu gironí.

Maurice Lugassy, ​​coordinador regional del Memorial de la Xoà de París també assistirà a la presentació de la mostra.

El divendres 18 de maig, a les 7 del vespre, es projectarà la pel·lícula La clau de Sarah (Elle s’appelait Sarah, 2010),  dirigida pel realitzador i guionista francès Gilles Paquet-Brenner. Narra la història de Julia Jarmond, una periodista nord-americana resident a París des de fa 20 anys. L'any 2002, amb motiu del 60è aniversari de la gran batuda contra la comunitat jueva que va tenir lloc a la França sotmesa al jou del nazisme, Julia Jarmond rep l’encàrrec d’elaborar un article sobre aquells tràgics esdeveniments.  A mesura que reconstrueix els fets del dolorós internament de més de 13.000 jueus al Velòdrom d’Hivern, el juliol de 1942, es creua amb una història individual, la de la nena Sarah, que en el moment dels fets tenia 10 anys. El descobriment del destí de Sarah porta la periodista a un veritable replantejament familiar que esdevé també col·lectiu en implicar l’afrontament del col·laboracionisme de l’administració francesa i de part de la ciutadania francesa en l’episodi de l’extermini dels jueus d’Europa durant la Segona Guerra Mundial.

"És una bona oportunitat perquè tots prenguem consciència de les barbaritats que pot arribar a fer l'ésser humà", explica Sergi Atalaya, coordinador de l'exposició. "Aquesta memòria servirà perquè els nostres petits, independentment de quines idees tinguin quan arribin a adults, es comportin sempre amb el principi del respecte als drets humans i de solidaritat entre els pobles". Després de la seva estada a Blanes l'exposició es presentarà a Bilbao.

La mostra reflecteix la universalitat dels drets humans i la convicció que cap poble o grup social pot ser víctima de la intolerància, la discriminació, la xenofòbia i altres formes d'odi racial. L'exposició proposa una visió global de la Xoà a Europa, des del naixement i el creixement del nazisme fins al procés de Nuremberg. Consta de 28 panells informatius sobre la Xoà a Europa, l'ascens dels nazis, les persecucions i les matances i les condicions infrahumanes de les víctimes.

dissabte, 19 de novembre del 2011

La Xoà a Europa


L'exposició La Shoah a Europa, produïda pel Memorial de la Shoah de París i comissariada per Georges Bensoussan es presenta i s'exposa al claustre de l'Arxiu Històric de Girona. La mostra transmet la universalitat dels drets humans i la convicció que cap poble o grup social pot ser víctima de la intolerància, la discriminació, la xenofòbia i altres formes d'odi racial.

La seva inauguració va tenir lloc el dijous 10 de novembre, amb la conferència de la professora Anna M. Garcia Rovira: "La Shoah, explicar l'inexplicable?"

Dissabte 12 de novembre, en el Museu Memorial de l'Exili, es va projectar la pel·lícula La clau de Sarah (Elle s’appelait Sarah, 2010),  dirigida pel realitzador i guionista francès Gilles Paquet-Brenner. Narra la història de Julia Jarmond, una periodista nord-americana resident a París des de fa 20 anys. L'any 2002, amb motiu del 60è aniversari de la gran batuda contra la comunitat jueva que va tenir lloc a la França sotmesa al jou del nazisme, Julia Jarmond rep l’encàrrec d’elaborar un article sobre aquells tràgics esdeveniments.  A mesura que reconstrueix els fets del dolorós internament de més de 13.000 jueus al Velòdrom d’Hivern, el juliol de 1942, es creua amb una història individual, la de la nena Sarah, que en el moment dels fets tenia 10 anys. El descobriment del destí de Sarah porta la periodista a un veritable replantejament familiar que esdevé també col·lectiu en implicar l’afrontament del col·laboracionisme de l’administració francesa i de part de la ciutadania francesa en l’episodi de l’extermini dels jueus d’Europa durant la Segona Guerra Mundial.



L'exposició proposa una visió global de la Xoà a Europa des del naixement i creixement del nazisme fins al procés de Nuremberg. Es pot fer un recorregut per les diferents etapes de la persecució dels jueus. També s'ofereix una visió general de les reaccions polítiques i militars dels estats i nacions en relació amb aquesta tragèdia. Consta de 28 panells informatius sobre la Xoà a Europa, l'ascens dels nazis, la persecució i la matança de persones i les condicions infrahumanes de les víctimes.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Shoah: una pedagogia de la memòria


Shoah: una pedagogia de la memòria (Barcelona: Proa, 2003), de Carles Torner, ens parla sobre quin paper hem de jugar perquè no s'esborri de la memòria el crim més gran de la humanitat. S'acosta el temps en què s'apagarà la veu de l'últim testimoni del genocidi dels jueus d'Europa pels nazis. Què se'n farà llavors, de la memòria d'aquesta catàstrofe inèdita en la història? Qui farà eco a les veus dels que van veure el crim? És possible transmetre la memòria de la Xoà, la destrucció dels jueus? No valdria més, potser, deixar el lloc a l'oblit per tal que cicatritzin les ferides?

Davant d'aquestes greus preguntes, Carles Torner proposa aquí una pedagogia de la memòria centrada en la pel·lícula Shoah, una obra mestra del cinema, coneguda arreu del món i poc coneguda a Catalunya i a Espanya. La pel·lícula de Claude Lanzmann, que fa el prefaci d'aquest llibre, crea una cadena de transmissió de la memòria que, partint dels jueus assassinats i del testimoni que parla a la pantalla, arriba a l'espectador i es projecta més enllà. Perquè a Shoah s'hi entra espectador però se'n surt testimoni.

Aquest llibre explora la tensió entre la paraula i el silenci del testimoni, entre la necessitat de saber què va passar als camps d'extermini i l'imperatiu de preservar l'opacitat del crim. Ningú no en surt indemne, hi ha sempre un abans i un després de veure la pel·lícula. Hi ha transmissió: escoltar les veus, fer memòria dels rostres de Shoah per, al nostre torn, poder narrar l'indicible.


Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]