dilluns, 3 de novembre del 2014
Els jueus catalans: la història que mai no t'han explicat
Els jueus catalans: la història que mai no t'han explicat (Angle Editorial, 2014), de Manuel Forcano, repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.
Etiquetes de comentaris:
Catalunya jueva,
història,
judaisme,
llibres,
Manuel Forcano,
publicacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja tinc el llibre apuntat a la llista dels llibres que he de llegir en breu... Celebro molt que Manuel Forcano hagi fet aquest treball de recerca!
ResponEliminaJo també ho celebro, Teresa. No hi havia fins ara cap treball que repassi de manera global qui eren i qui són aquests catalans, com vivien i com viuen, i quin és el llegat i l'empremta que ens han deixat.
EliminaYo tambien me apunto el libro para leerlo en cuanto lo reciba.
ResponEliminaEnric, ¿te imaginas traducirlo al castellano y publicarlo? ¡Catalanes y encima judíos!, dirían los de la España/Eppañia/Egpañia, ¡Ra, Ra, Ra!
(Un par de cosas, de esas que no cuentan en la prensa; las tengo recogidas en mis diarios: Aquel día que ardió el Liceu, iba tarde a trabajar y tomé un taxi. El taxista: "¿Sabe que se ha quemado el Liceo de Barcelona? Lo habrán quemado ellos para pedir luego dinero". Otro día, otro taxista. Se quejaba del tráfico de Madrid y me contó que había estado el fin de semana en Barcelona con su santa esposa. "Oiga -decía- que fuimos con mi taxi de Madrid y nadie se metió con nosotros, como se lo digo... Serán catalanes y todo lo que se quiera, pero qué bien conducen". Y una más: No hace tanto, mientras espero en la consulta del médico. Un tipo ya algo mayor lee el AS, diario deportivo muy madridista y españolazo/eppañiolazo/egpañiolazo, ¡Ra, Ra, Ra!. Lo cierra de golpe, lo dobla y dice a quien lo acompaña, probablemente también su santa esposa: "A loj catalaneh hay que fusilaloj a tós". Traduzco: "A los catalanes hay que fusilarlos a todos").
Nada, por informar un poco de lo que hay de verdad en la calle y no se recoje ni en la prensa ni en los telediarios.
Un abrazo,
JL
José Luis, yo he oído más de una vez esa asociación entre "catalán" y "judío", a veces usando el eufemismo "fenicio". La verdad, qué necesidad, qué ganas y qué cansancio meterse con el otro. Debe ser un refuerzo positivo para mitigar el complejo de inferioridad.
EliminaUn abrazo,
Enric
Fe de erratas.
ResponEliminaEs recoge y no recoje, claro.
JL