L'home que atacava els jueus

Extracció de la pedra de la bogeria (1501-1505)

Hieronymus Bosch, Museo del Prado

A partir de la història d'un boig que l'any 1320 insultava i atacava els jueus de Manresa, l'historiador Jordi Bonvehí, autor del blog Històries manresanes, ens parla de la comunitat jueva de Manresa i del seu Call, i de quin era l'origen de la bogeria i com era tractada a l'època.

L'home que atacava els jueus

La Barcelona jueva

La història de Barcelona té en la destrucció del call jueu, l'any 1391, un dels episodis més infamants. Va ser el principi de la fi, que arribaria l'any 1492 amb el decret d'expulsió dels Reis Catòlics, d'una comunitat arrelada a la ciutat des de feia segles; barcelonins que van cometre el pecat de pertànyer a una religió diferent a la cristiana; una comunitat estigmatitzada sense la qual no es podria explicar l'esplendor medieval de la ciutat ni del país. El Call va ser arrasat i es va fer desaparèixer tot vestigi de la seva presència física, però la seva influència cultural no es podrà esborrar mai.

La recuperació de la seva memòria és la voluntat del llibre La Barcelona jueva (Cossetània Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2016) de l'historiador Josep Alert (Igualada, 1966), que presentarem el proper dimarts 13 de desembre, a les 19:30h, a l'Espai Ronda Barcelona.

Alert transcendeix la cronologia habitual i detecta el rastre deixat a la capital catalana per una religió i una cultura que amb alts i baixos, i més o menys amagada, forma part de la ciutat des de la seva mateixa fundació fins avui de manera ininterrompuda.

"Hi ha una seixantena d'espais físics a Barcelona que conserven el record, material i immaterial, de la presència jueva", explica Josep Alert, que afegeix que "el tòpic associa la història jueva de la ciutat tan sols al període medieval". La realitat, però, és una altra i l'autor ressegueix el destí d'aquesta comunitat al llarg dels segles posteriors a la gran desfeta del segle XIV. La Barcelona jueva és una guia "per a la gent que té un vincle amb l'univers jueu i per a aquells que sentin curiositat per conèixer-lo, un llibre per redescobrir la ciutat".

Com explicava Alert a Regió 7, des d'aquell llunyà 1391 hi ha una història marcada per la diàspora i la repressió, però també pel ressorgiment que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial en una Barcelona que vivia un moment d'expansió econòmica. "No descobrim dades noves, però sí que divulguem molts coneixements que restaven dispersos"; i la intenció de la guia "no ha estat la de proposar itineraris sinó indicar localitzacions, que en certs casos no tenen un rastre físic sinó que són evocatius", i ajuden a entendre la història de "la comunitat jueva medieval més important de l'Europa del sud, un pol internacional de cultura.

La vuitena caixa

Els propers dies 1 de desembre, a les 19h, a la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, i el 14 de desembre, a les 18h, en el Museu Marítim, Dory Sontheimer presentarà el llibre La octava caja.

La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes, reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens, lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.

Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten, a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat, explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins. Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta, reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per explicar-ho.

Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La octava caja, completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no ser derrotades pel monstre de l'oblit.

El dybbuk i els éssers fantàstics de l'imaginari jueu

El proper dimarts 29 de novembre, a les 19:30h, la comunitat Bet Shalom organitza la xerrada "El Dybbuk. Espectros y seres fantásticos del imaginario judío en la literatura testimonial del Holocausto", a càrrec de Pablo Martín Dreizik, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires.

Per assistir-hi, poseu-vos en contacte amb Bet Shalom.

Ramon Llull i els jueus

El proper dimarts 22 de novembre, a les 19:30h, la comunitat Bet Shalom organitza la xerrada "Ramon Llull i els Jueus. Diàleg interreligiós o estratègia de conversió", a càrrec de Chaim Hames-Ezra, professor de la Universitat Ben Gurion d'Israel.

Per assistir-hi, poseu-vos en contacte amb Bet Shalom.

Aigües rituals: el micvé de Girona

Aigües rituals. Una història dels micvé (banys jueus) de Girona és el títol de la nova exposició temporal que es pot visitar des del 27 d’octubre al 23 d’abril del 2017 al Museu d’Història dels Jueus. La mostra està vinculada a l’exposició La Girona de l’aigua, que presenta el Museu d’Història de Girona i proposa un recorregut per la història dels banys jueus de la Girona medieval i amb l’ús de l’aigua com a element purificador. En el judaisme el bany ritual -l’aigua santificava les accions físiques de la vida i segons la llei mosaica s’havia de complir en diverses circumstàncies- es duia a terme als micvés, un espai que normalment es troba inclòs dins del complex que acollia la sinagoga. Quin era el ritual, quin significat tenia, on eren els micvés de la ciutat i quines són les restes que en queden d’aquests micvés són els eixos sobre els que s’articula la mostra, produïda pel Patronat Call de Girona i comissariada per Joel Colomer, Sílvia Planas i Jordi Sagrera.

Aquesta mostra revisa les dades conegudes i presenta informació actualitzada sobre els difrerents banys jueus de Girona, considerant les troballes arqueològiques dels darrers anys al pati del Museu d’Història dels Jueus amb les quals es va posar al descobert el micvé del segle XV. L’exposició també posa de manifest que hi va haver un micvé fora del call, un altre a tocar de l’Onyar i que l’últim micvé de Girona va ser precisament el que es troba avui dins l’espai del museu. L’exposició compta amb la col·laboració d’Acquae Gerundae, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, l’Arxiu Històric de Girona, la British Library, el Consell Comarcal del Gironès, la Staats und Universitätsbibliothek Hamburg, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, el Museu d’Història de Girona i la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat.

El museu també proposa un programa d’activitats complementàries a l’exposició, que inclou l’itinerari temàtic Espais d’aigua, un recorregut guiat als principals indrets d’aigua del barri vell de Girona, diferents espais emblemàtics que han contingut aigua al llarg de la història com ara la cisterna del Museu d’Història de Girona, el micvé del Museu d’Història dels Jueus, els Banys Àrabs i Sant Pere de Galligants. La visita acaba a l’espai de termes Aqua Gerunda. Albert Reixach té cura d’aquestes visites, que es faran els dies 18 de novembre, 2 de desembre i 31 de març, a les sis de la tarda. Les places són limitades i cal inscripció.

Informació i inscripcions:  Museu d’Història de Girona

Fotos: J.M. Oliveras / Museu d’Història dels Jueus

Font: Som Cultura © Patronat de Turisme Costa Brava Girona

La Nit dels Vidres Trencats

La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva. Durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. Va ser l’episodi amb què van culminar una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder, i es considera l’inici de l’Holocaust.

Any rere any, reviu el soroll dels vidres trencats i els crits de desesperació, l'olor de cremat, el gust de cendra a la boca i els ulls negats de llàgrimes. Què fràgils són les parets que envolten la llar, què fràgils els vidres que ens l'obren a l'exterior; sense ells tot és nuesa i foscor. Un cop més la metzuzà al farcell, sense casa que beneir; a la butxaca, la clau que no obre cap porta. Què fràgil és l'existència! I què ferma la persistència de la memòria que ens porta a tornar a alçar les parets i a obrir finestres tot i el risc d'haver de tornar a començar, lluny, sempre massa lluny, carregats només amb aquesta memòria que s'alimenta de l'oblit de la història. Perquè sempre hi ha vida més enllà de la desesperació, més enllà del lager, més enllà de la terra glaçada... I a la butxaca, la clau que no obre més porta que la memòria, el que som i que va sempre amb nosaltres.

El proper 9 de novembre, a les 19h,  Dia Internacional contra l'Antisemitisme, a Barcelona se celebrarà un acte per la memòria  d'aquells fets a la plaça del Rei, i a les 20h, al Saló del Tinell, es representarà l'obra de teatre La nit de Helver.

La judeofòbia i el seu discurs

Els propers dies 10, 17 i 24 de novembre i 1 de desembre de 2016 se celebra el V Seminari Internacional sobre Antisemitisme, a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, del carrer Montalegre, 5

Organitzat per la Fundació Baruch Spinoza i dirigit pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, polítoleg i sociòleg, expert en gestió multicultural i especialista en educació en l’Holocaust, compta, també, amb la col·laboració de diverses entitats de la societat civil i el suport l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, que posa la capital de Catalunya dins del debat acadèmic sobre l’antisemitisme del segle XXI.

Programa

Dijous, 10 de novembre

17:00 Acte inaugural

17:15 "Com ser d’esquerres sense caure en l’antisemitisme del segle XXI". Jon Iñarritu, jurista, ha estat diputat per Amaiur i és membre de la direcció d’Aralar (EH Bildu).

18:45 Pausa

19:15 "La judeofòbia sense jueus i l’antisemitisme sense antisemites". Orfeo Balboa, doctorand en Ciències Socials per la Universitat de València i màster en Analista d’Intel·ligència per la Universidad Rey Juan Carlos/Universidad Carlos III de Madrid.

Dijous, 17 de novembre

17:00 "La judeofòbia vista des d’uns clàssics jueus". Antoni Puigverd, escriptor.

18:30 Pausa

19:00 "L’antisemitisme: un discurs de geometria variable". Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona.

Dijous, 24 de novembre

17:00 "La desjudeització dels jueus alemanys exiliats a Barcelona: una forma d’antisemitisme". Myriam Katz Cohon, doctoranda en Història Comparada, Política i Social a la Universitat Autònoma de Barcelona.

18:30 Pausa

19:00 "Formes d’antisemitisme en la cultura: la banalització erudita de la Xoà". Arnau Pons, Premio Nacional a la Mejor Traducción 2015 per l’obra Cristall d’alè de Paul Celan. Ha traduït al judeoespanyol El canto del pueblo judío asesinado d’Itsjok Katzenelson.

Dijous, 1 de desembre

17:00 "Al voltant d’una nova etapa antisemita. El dia de la ira". Pierre Birnbaum, professor emèrit de Ciència Política a la Université Paris 1, historiador i sociòleg.

18:30 Pausa

19:00 "Teoria política de l’antisemitisme: del modern al nou antisemitisme". Ljiljana Radonić, investigadora de l’International Research Center for Cultural Studies (IFK) i professora lectora de Ciència Política a la Universitat de Viena (Àustria).


Més informació i inscripcions a la web del Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

Recuperar i divulgar el passat jueu: relat d’una experiència

Situació del Call de Manresa

El proper dijous 29 de setembre, a les vuit del vespre, Josep Alert i Puig pronunciarà la conferència "Recuperar i divulgar el passat jueu: relat d’una experiència", al Centre Cultural del Casino. L’acte és organitzat pel Centre d’Estudis del Bages i la presentació anirà a càrrec de Francesc Comas, president del Centre.

Josep Alert i Puig (Igualada, 1966), resident a Manresa, és historiador i autor del llibre La Barcelona jueva (2016), que ressegueix la petjada dels jueus sobre la ciutat de Barcelona des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

Séfer Barcelona: fira del llibre jueu

Organitzat i produït per la Plataforma Cultural Mozaika i amb un programa gestat per una comissió d’escriptors, artistes i docents del Departament d’Hebreu de la Universitat de Barcelona, els dies 22 i 23 de setembre de 2016 es presenta en el Palau Robert  el Séfer Barcelona, una fira del llibre jueu amb un programa que inclou no només taules rodones, presentacions d’autors i de llibres, sinó també una mostra d’activitats artístiques pensades expressament per al context de la nostra ciutat.

Com ens expliquen a Mozaika, l’objectiu fonamental del Festival és posar de manifest la diversitat i la riquesa de la judeïtat i del judaisme contemporanis, amb la intenció de fomentar el diàleg, el reconeixement mutu i l’intercanvi. Aquest coneixement i intercanvi es vol fer a partir dels pilars fonamentals de la cultura jueva, com són la literatura i la filosofia, és a dir, la paraula escrita, l’estudi dels textos i la interrogació. Per tant, en el programa se succeiran conferències d’autors jueus locals i estrangers, però també d’autors no jueus que han tractat aspectes relacionats amb la història o la cultura jueves, i fins i tot d’especialistes, tot passant per diferents llengües i cultures, amb la voluntat d’abordar temes i qüestions tant del passat com del present, a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’uns continguts tan amplis, el programa s’ha bastit a partir d’eixos concrets, com ara la identitat, l’exili, la memòria o la llengua. Així, doncs, no només es presenta l’aspecte cultural des de la perspectiva històrica, sinó que també es plantejaran debats des de l’òptica actual, adreçant-se a tota mena de públics.

Barcelona compta, des del 1917, amb la primera comunitat jueva establerta a l’Estat espanyol després de l’edicte d’expulsió del 1492. Per tant, quan ja som a tocar del centenari de la presència renovada del judaisme a la nostra ciutat, donar a conèixer aquesta cultura no és només un factor de normalització i d’integració dels catalans jueus d’avui, sinó també d’enriquiment col·lectiu.

Programa