1 Esdres 2:1-8, Còdex Vaticanus, Biblioteca Vaticana
(reproducció fotogràfica)
La Septuaginta (LXX)
Durant el segle III a.e.c., uns dos segles després que es va concloure la redacció inspirada de la Bíblia Hebrea o Tanakh (és a dir, el que se sol conèixer com Antic Testament), es va començar a traduir de l'hebreu al grec la Torà o el Pentateuc (els primers 5 llibres de la Bíblia), i durant el següent segle es van traduir la resta dels llibres. Una llegenda que té l'origen en la Carta d'Arísteas, escrit apòcrif del segle II a.e.c., narra com Demetri de Falèron, bibliotecari del faraó Ptolomeo II Filadelfo (308-246 a.e.c.), desitjava una còpia de la Torà per a la biblioteca d'Alexandria. Per això va sol·licitar al gran sacerdot de Jerusalem que enviés 72 ancians (sis per cadascuna de les dotze tribus) perquè fessin la traducció al grec. El nom de Septuaginta o Versió dels LXX prové precisament de l'arrodoniment del nombre de traductors que esmenta aquest escrit. I aquest és el nom amb el que ha passat a la història la primera traducció de la Bíblia Hebrea. L'origen és incert, a part de la llegenda de l'escrit apòcrif esmentat. Segurament responia a la necessitat de posseir els jueus de la diàspora un text intel·ligible, després d'oblidar majoritàriament la llengua hebrea.
L'opinió més estesa, fins a l'actualitat, és el rebuig per part del judaisme rabínic de la LXX, a finals del s. I, a causa, sobretot, de la seva utilització i predilecció per part del cristianisme. Els estudis actuals realitzats a la Universitat de Cambridge, partint de fragments d'aquesta versió descoberts, a finals del s. XIX, en una antiga sinagoga d'Egipte, qüestionen aquest rebuig, almenys d'una forma majoritària, per part del judaisme. De manera que la Septuaginta va seguir influint en un sector important del judaisme de la diàspora. Es pot accedir a l'article de la notícia a la pàgina web de la Universitat de Cambridge.
Han arribat fins a nosaltres molts manuscrits, dels quals els tres més significatius són el Còdex Sinaític (web), el Còdex Vaticà i el Còdex Alexandrí.
Quan es van escriure les escriptures gregues cristianes, el Nou Testament, es va citar una i altra vegada Septuaginta, de manera que en ser el pont entre les dues parts de la Bíblia cristiana és de gran interès per al seu estudi. Cal afegir, a més, que els escrits o fragments de l'Antic Testament coneguts com a deuterocanònics ens han arribat, també, a través de la Bíblia dels LXX.
Va ser la primera traducció de la Bíblia. Posteriorment també hi va haver altres versions de les escriptures hebrees al grec realitzades per Áquila, Símmac i Teodoción, totes del segle II.
La Septuaginta grega va servir, també, per a altres traduccions antigues de la Bíblia a idiomes com el copte, armeni, etíop, llatí (Vetus Llatina), gòtic o eslau.
Manuscrits de l'Antic Testament, segons l'Encyclopaedia Biblica X [aleph] = Còdex Sinaític
A = Còdex Alexandrí B = Còdex Vaticà Q = Còdex Marchalianus MT = Text Masorètic
A = Còdex Alexandrí B = Còdex Vaticà Q = Còdex Marchalianus MT = Text Masorètic
D'acord amb Jeroni, hi va haver almenys tres recenciones de LXX: la d'Orígens (Hexapla), la de Luciano (Luciano o Antioquena) i la de Hesiquio (aquesta recensió no està indentificada en l'actualitat, però potser podria tenir alguna relació amb un grup de manuscrits alexandrins amb característiques poc diferenciades com per considerar-la una recensió diferent.
Edicions impreses
La primera edició impresa (editio princeps) que es va realitzar de la LXX va ser al segle XVI per Cisneros a Alcalá: la Políglota Complutense. En aquest mateix segle van aparèixer dues edicions més, la Aldina i la Sixtina, que prenia com a base el Còdex Vaticà. El text d'aquesta última va ser reeditat en el Vetus Testamentum graecum compliment variis lectionibus de Robertus Holmes i James Parsonsde. Aquesta obra de 5 volums destaca per la gran quantitat de lectures variants del seu aparell crític (veure Volum 1 de 1798 i Volum 3 de 1823 ). El text de la Sixtina també va ser publicat per altres autors com Leander van Ess i J. N. Jager.
A través del temps van aparèixer diferents edicions impreses de la Septuaginta, algunes exposant el text segons un únic manuscrit, altres d'acord amb la comparació de diversos. De totes, la més important és la de la Universitat de Gottinga, la Vetus Testamentum graecum. Auctoritate Academiae Scientiarum Gottingensis Editum, un gegantí i exhaustiu treball que encara no està complet. No hi ha una versió bilingüe al català, però us referencio versions en d'altres llengües:
- Old Testament in Greek According to the Septuagint
Per Henry Barclay Swete.
Septuaginta
Id est Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes
Per Alfred Rahlfs. Deutsche Bibelgesellschaft, Stuttgart (1935-1979). És l'edició més utilitzada i difosa. Actualment es publica una edició revisada per Robert Hanhart.
The Old Testament in Greek according to the text of Codex vaticanus, supplemented from other uncial manuscripts, with a critical apparatus containing the variants of the chief ancient authorities for the text of the Septuagint
Per Alan England Brooke, Norman McLean i Henry St. John Thackeray (1906). El text segueix el Còdex Vaticà.
També es pot descarregar aquí
The Septuagint version of the Old Testament and Apocrypha:
with an English translation and with various readings and critical notes
Sir Lancelot Charles Lee Brenton (1900).Presenta el text grec i una traducció a l'anglès en paral·lel.
The Apostolic Bible Polyglot
Traducció interlineal del grec. Concordança i un lèxic anglès.
- En castellà només hi ha una versió completa de la LXX, la de Guillermo Jünemann, que no ha tingut bones crítiques. Però en l'actualitat s'està duent a terme una excel·lent traducció al castellà a l'editorial Sígueme. Estan disponibles els volum 1 (que conté el Pentateuc) i el 2 (amb els Llibres Històrics).
- La Sagrada Biblia
Versión de la Septuaginta al Español
Per Guillermo Jünemann Beckschaefer, 1928, 1992.
La Biblia griega - Septuaginta
Per Natalio Fernández i María Victoria Spottorno.
- Consultar fitxa del volum I
a la pàgina de l'Editorial Sígueme, on es pot descarregar en PDF
el pròleg del llibre i la introducció general a l'enllaç para leer que s'ofereix allà. El pròleg és una bona introducció a la Septuaginta.
Consultar fitxa del volum II
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada