Turisme religiós i cultural

Entrevista de Mauricio Bernal a Bàrbara Virgil, llicenciada en Filologia Semítica, a la contraportada de El Periódico. No tinc cap intenció de fer publicitat, però de la mà d'aquesta especialista en el món bíblic, tant pel que fa al poble hebreu i el judaisme, com pel cristianisme primitiu, i de l'agència de viatges Ruth Travel, és possible fer turisme pel Proper Orient apropant-se de veritat a una de les zones més interessants i més riques del nostre àmbit cultural: Israel, Jerusalem, Petra, Etiòpia, Qumram, Sinaí, Egipte, Armènia...

"-Expliqui'm una cosa. Vostè és llicenciada en Filologia Semítica. Es va especialitzar en Literatura Hebrea. Dicta a la Facultat de Teologia... Ja sé que no la dicta sola, però per al que li vull preguntar és igual: dicta una assignatura que es diu Mística Jueva Antiga i Mística Neotestamentària. És experta en Món Bíblic i ara fa un màster en Gnosticisme i Càbala. Bé: el que vull saber és com aplica tot això, aquest cabal de coneixement, diguem-ne, en una agència de viatges.

-Vol saber què faig aquí.

-Això mateix.

-Miri, com sap, Ruth Travel és una agència de turisme religiós. ¿Que què faig jo? Doncs bàsicament, intento donar a aquests pelegrinatges un sentit, és a dir, que el viatger no religiós també pugui disfrutar. Un sentit ampli, cultural.

-L'entenc. Però doni-me'n un exemple, sisplau.

-Un exemple. D'acord. Armènia. Armènia és el primer país on el cristianisme va ser la religió oficial. Això no hi ha gaire gent que ho sàpiga. Bé, doncs quan anem a Armènia no només participem en els cultes locals, i visitem els llocs sagrats, sinó que jo allà dicto una sèrie de conferències als viatgers. Sobre el cristianisme armeni, sobre la història d'Armènia, sobre la diàspora armènia. Anem a monestirs i entrem en les seves biblioteques i veiem manuscrits antics dels Evangelis. També sopem amb representants de l'Església armènia... M'acosto a la cultura a través de la religió, cosa que en aquests països no és gaire difícil, ja que la identitat la marca sobretot la religió.

-Corregeixi'm si m'equivoco, però és una forma tremendament pràctica d'aplicar els seus coneixements, ¿no? Al sentir «filologia semítica», la major part de gent pensa únicament i exclusivament en la docència.

-Sí, resulta molt estimulant. Miri, jo sóc una convençuda que un sempre ha d'intentar tornar el que rep, i entre altres coses per això em dedico a la docència... Però treballar en una agència de viatges i fer el que faig sens dubte em permet transmetre amb més alegria el que vaig rebent. És la manera en què connecto amb el món el que sé i estudio. M'ho passo bé. Entre altres coses... Miri: intento trobar llocs que ja no es valoren; ara, per exemple, treballo en el tema dels pobles siríacs amb tradició siriacoaramea del sud-est de Turquia.

-Perdoni'm, però crec que ha arribat el moment de declarar-me totalment ignorant respecte a aquest tema. ¿Els pobles siríacs...?

-Els pobles del cristianisme dels primers segles, dels pares de l'Església, on es van crear els primers corrents. L'antiga Edesa. M'encanta la idea d'anar allà i recuperar tota aquella història. I impedir que s'oblidi, és clar, perquè en aquest sentit aquests viatges són el nostre granet de sorra: la gent viatja, aprèn, després s'emporten el que han après a casa seva.

-Parli'm de vostè. Com és que té tanta curiositat per tot això.

-És la pregunta que em fan sempre: ¿Per què vas estudiar hebreu? La veritat és que crec que hi va tenir molt a veure que en l'època en què era jove la meva germana tenia molts amics israelians, i a mi em va picar la curiositat. No per la qüestió religiosa; per la cultural. De fet, vaig parar la carrera al cap de dos anys i vaig anar a viure a un quibuts, a aprendre hebreu. Va ser fantàstic. Després vaig tornar, quan vaig acabar la carrera, aquesta vegada a Jerusalem, a estudiar Literatura Hebrea. Allà em va tocar viure l'arribada dels immigrants jueus russos després de la caiguda del mur, i la dels jueus etíops. També vaig entrar en contacte amb les comunitats cristianes locals, els armenis, els catòlics, els ortodoxos, els maronites, i amb les petites comunitats cristianes orientals... La meva visió de tot allò s'ampliava cada vegada més i més. Un món divers i ric. Això és el Pròxim Orient.

-Que és una mica el que vostè intenta transmetre, ¿oi?

-Diguem que els viatges que preparem intenten mostrar aquesta diversitat. Un viatge a la Palestina del segle I, per exemple, o a Etiòpia, per entendre el significat de l'Epifania, o a Israel, per estudiar les antigues tradicions jueves... ¿Ho veu? Són llocs on la cultura religiosa forma part de la identitat del poble.

-Ho veig. He de dir que té molta sort, ¿oi? Fa el que li agrada, aplica el que aprèn, transmet els seus coneixements...

-Miri, jo estic en una edat que segons la tradició és l'edat de l'intel·lecte, l'edat en què un comença a percebre les coses d'una manera més completa. I disfruto d'això. Abans t'estàs formant, buscant-te, intentant arribar a una posició. Ja no. I és el moment de donar-ho, de transmetre tot això que has rebut.