Perseguits i salvats

L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el dia 18 de gener la projecció del documental 'Perseguits i salvats', un film que explica l’èxode de jueus entre els anys 1939 i 1944 perseguits pels nazis, i que van fugir a través del Pirineu. La projecció del documental –que es va presentar el novembre passat a Barcelona i es va estrenar a través de la Xarxa de Televisions Locals, inclosa Lleida Televisió, i Movistar–, serà moderat per Josep Calvet i comptarà amb la presència d’un dels directors de la cinta, Jaume Serra, i d’Alice Ekman, una de les protagonistes que apareixen al film, néta i neboda de jueus que es van salvar creuant el Pirineu de Lleida.

El documental podrà visionar-se de nou el dijous 25 de gener, en una sessió en la qual participarà la periodista i escriptora Pilar Rahola.

Institut d'Estudis Ilerdecs, plaça de la Catedral, s/n. Lleida

Projecte "Perseguits i salvats"

Durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van arribar al país fugint de la persecució nazi. Van travessar el Pirineu en unes condicions extremes. Alguns ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya els van oferir aixopluc per ajudar-los a sobreviure. Per recordar el seu pas pel Pirineu, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs van impulsar el 2015 el projecte "Perseguits i salvats", que recupera les rutes pels camins de muntanya que varen fer els refugiats jueus durant l’Holocaust.

Aquestes rutes van des de Lés, el principal punt d’arribada dels jueus per l’Aran, fins a Lleida, on s’enviaven la majoria de refugiats, tant si eren detinguts com derivats d’organitzacions d’ajuda jueves per a ser recol·locats. Però aquestes famílies va parar en molts indrets: des de Viella fins a Sort, passant per la Seu d’Urgell i Tremp. ‘Perseguits i salvats’ pretén ser un projecte local amb projecció internacional que aporti proves tangibles i transitables d’aquest èxode.

També s’hi han volgut reunir testimonis i supervivents per recuperar la memòria d’un episodi històric que va trasbalsar Europa i que va arribar a Catalunya; i per conscienciar tothom que no serien vius si no fos per l’esforç i la superació dels seus parents.

Holocausts i genocidis: educació en valors i drets

VI Seminari de formació per al professorat i altres agents educatius, dirigit per Xavier Boltaina, de la Universitat de Barcelona, i coordinat per Marleny Colmenares, de l'Ajuntament de Barcelona.

Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, les sessions del seminari es duran a terme al Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), carrer de Montalegre, 5, de Barcelona, entre el 22 de gener i el 25 d'abril de 2018.

100 anys de la Comunitat Israelita de Barcelona

Recorregut del centenari de la Comunitat Israelita de Barcelona. El tour rescata la història dels primers anys de la CIB, des de la seva fundació, a la fi de 1918, fins a la inauguració de la nova seu en el número 44 del carrer Avenir, l'any 1954.

El recorregut seguirà els passos de diversos protagonistes: Edmundo Metzger, immigrant suís assentat a Barcelona des de principis de segle XX, proclamat primer president; Samson Sobol, traductor i llibreter rus, natural de Magilov, un dels disset fundadors; la família Salpati, immigrants turcs procedents del sud de França; Enrique Talarewitz, immigrant turc, primer secretari, un altre dels fundadors; Manuel Mendelsohn, immigrant polonès; família Steinlauf, immigrants originaris de Chelmiec, Polònia; Sazja Kindermann, àlies Alfredo Scheyer, immigrant polonès i espia soviètic; Caroline Bunjes, jueva holandesa, fotògrafa durant la Guerra Civil; Edmundo Grünebaum, president de la CIB durant la Guerra Civil, represaliat; Ronya Abraham, refugiada jueva de Letònia; Samuel Maytek, industrial polonès, directiu de la CIB a la fi dels anys 40, entre d'altres.

El visitant viurà en primera persona els inicis de la primera comunitat jueva establerta a Espanya després de l'expulsió de 1492, tenint com a escenari la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Visita amb inscripció i donació prèvia (a partir de 15 euros). Aforament limitat a 10 persones.

Inscripció: mvalentin@mozaika.es

Donació via Paypal o transferència bancària a: ES92 3025 0002 4614 3338 5041

Recordeu posar nom i concepte.

Dies disponibles: 21/1,  28/1,  3/2,  11/2,  18/2,  4/3,  11/3

Pàgina web - Facebook  - Twitter

Israel més enllà del conflicte

Israel fuera del foco. Retratos de la sociedad más allá del conflicto, d'Ofer Laszewicki Rubin (Editorial UOC, 2017), ens proposa una mirada diferent sobre Israel més enllà dels tòpics i del gran desconeixement que existeix sobre la seva societat i cultura.

En parlar d'Israel, el primer que apareix en ment és l'incessant conflicte amb els palestins i els països àrabs limítrofs. Imatges de tancs, guerres, intifades, jueus ultraortodoxos a Jerusalem i declaracions polèmiques de polítics conformen el llenguatge habitual que reprodueixen els mitjans en cobrir la realitat del país. Tot i la nodrida presència de corresponsals estrangers, hi ha una evident falta d'informació sobre la societat israeliana de base, caracteritzada per una diversitat demogràfica i social inèdita, fruit de la barreja de procedències, tradicions litúrgiques i formes de vida de jueus procedents de tot el món. En res s'assemblen la liberal i progressista Tel Aviv, bombolla avantguardista de noves tendències culturals, socials i empresarials, i Jerusalem, en eterna disputa i constant clima de tensió per la seva enorme càrrega històrica, nacional i mitològica. El relat explora diversos perfils i llocs de l'Israel actual per entendre les seves arrels, les seves fortaleses i debilitats i els seus propis conflictes interns.


Presentacions

9 de gener de 2018: Llibreria Documenta, carrer Pau Claris, 144, a les 19h.

11 de gener de 2018: Mozaika, Sant Domènec del Call, 6, a les 18:30h. Aforament limitat. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic mvalentin@mozaika.es

Hanukkà 2017 a Barcelona

Celebració familiar de Hanukkà, el 1953

Per iniciativa de Jabad Lubavitch i organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, el dia 19 de desembre de 2017 es farà l'encesa pública de la vuitena espelma de la festa de Hanukkà 5778 (2017) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 18h.

Hi col·laboren, entre d'altres, les comunitats jueves de Barcelona: CIB, ATID i Bet Shalom; Mozaika; KKL JNF; Fundació Baruch Spiniza; Festival de Cinema Jueu de Barcelona; WIZO; i l'escola Hatikva.

Hanukkà és la Festa de la Llums en la tradició jueva. Comença el dia 25 del mes de Kislev (en el 2017 comença la nit del 12 de desembre, i acaba el 2 de Tevet, 20 de desembre), en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià (canelobre de nou braços, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem, l'any 164 aec.

Històricament, la festivitat commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes (segle II aec), rei que volia hel·lenitzar els costums, la litúrgia i les creences jueves. Quan es va voler restablir el Temple de Jerusalem després de la victòria només restava la quantitat mínima d'oli per mantenir encesa la menorà del temple durant un dia, però miraculosament el canelobre es va mantenir encès vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual estableix l'encesa d'una espelma cada dia amb el xamaix, l'espelma inicial que ocupa el novè braç suplementari. A la sinagoga s'acompanya el ritual amb la lectura de la Torà (Pentateuc) durant els vuit dies. A l'hora dels àpats són típics les sufganiot i els sfenj (al Magrib), bunyols dolços, o els lackes, coques de patata fregides. La celebració té una especial importància festiva per als nens.

Com totes les festivitats del solstici d'hivern (vegeu La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre), la celebració té un origen agrícola, que en el cas de Kanukkà està relacionat amb el final de la collita i el premsat de les olives per a la fabricació d'oli.

Hanukkà 2017 a Tortosa

Jornada Jueva. La festa de les llums

Museu de Tortosa

Data: 16/12/2017

Història, guiatge i representació teatral i musical inspirada en la festa de Hanukkà de temps medievals.

Programa

11.30h - Obertura de la Jornada Jueva
12.00h - Blanca canta a Na Caxixa
12.30h - Presentació dels nous vestits dels gegants jueus de Tortosa, i ballada al pati dels llimoners 17.30h.- Visita al Call Jueu de Tortosa a càrrec de Ramon Ferré, amb la presència dels gegants jueus, Caxixa i Bonjuhà (sortida des del Museu de Tortosa)
19.00h - La jueva de Tortosa recordant Hanukkah

Totes les activitats són obertes i gratuïtes

Organitza: Amics dels Castells i del Nucli Antic i Ajuntament de Tortosa

La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)

Dins del Festival del Llibre Jueu 2017 de Barcelona, el 29 de novembre s'ofereix la conferència "La petjada ashkenazi a Barcelona (1929-1939)", a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika. L'acte serà a l'aula 303 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer Montalegre, 6), a les 19h.

Nit dels vidres trencats 2017

Nit dels vidres trencats. 9 de novembre, a les 19h

Plaça del Rei, Barcelona

Séfer Barcelona 2017: festival del llibre jueu

Després de l'èxit de la primera edició, el setembre de 2016, la segunda edición de Sefer Barcelona arriba a la ciutat aquest mes de novembre, organitzat per la plataforma Mozaika. Aquest cop, el Festival del Llibre Jueu es desenvoluparà durant els dies 7, 16, 23 i 29 del mes de novembre, en diversos espais de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, com podeu veure en el programa adjunt (la primera data ha estat canviada pel 7 de novembre).

Com ens expliquen a Mozaika, l’objectiu fonamental del Festival és posar de manifest la diversitat i la riquesa de la judeïtat i del judaisme contemporanis, amb la intenció de fomentar el diàleg, el reconeixement mutu i l’intercanvi. Aquest coneixement i intercanvi es vol fer a partir dels pilars fonamentals de la cultura jueva, com són la literatura i la filosofia, és a dir, la paraula escrita, l’estudi dels textos i la interrogació. Per tant, en el programa se succeiran conferències d’autors jueus locals i estrangers, però també d’autors no jueus que han tractat aspectes relacionats amb la història o la cultura jueves, i fins i tot d’especialistes, tot passant per diferents llengües i cultures, amb la voluntat d’abordar temes i qüestions tant del passat com del present, a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’uns continguts tan amplis, el programa s’ha bastit a partir d’eixos concrets, com ara la identitat, l’exili, la memòria o la llengua. Així, doncs, no només es presenta l’aspecte cultural des de la perspectiva històrica, sinó que també es plantejaran debats des de l’òptica actual, adreçant-se a tota mena de públics.

50 indrets jueus catalans de l'Edat Mitjana

Cossetània Edicions publica el llibre Catalunya: 50 indrets jueus de l'Edat Mitjana, escrit per l'hebraista Manuel Forcano (Barcelona, 1968) i amb fotografies de Chopo García-Die.

Catalunya va ser un país de jueus. La seva presència, datada d'antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l'Edat Mitjana fins a l'edicte d'expulsió promulgat pels Reis Catòlics, el 1492, ens dibuixa un mapa d'assentament prou extens en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l'Ebre, del Segrià a l'Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló.

Aquest llibre fa una selecció de 50 indrets a Catalunya que acolliren jueus en els seus calls i que avui són cèlebres en la història del judaisme a casa nostra per les restes materials que ens n'han quedat, per la preciosa documentació que ha subsistit als seus arxius, pel gruix poblacional jueu que arribaren
a tenir, o bé per ser l'origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala. Poca gent coneix el passat jueu de moltes de les nostres actuals viles i ciutats de Catalunya: aquest llibre, amb textos i belles imatges, ens invita a descobrir-lo.

A Terres d'Edom hi podeu trobar les referències a les restes materials més importants de les poblacions catalanes amb comunitat jueva. Cliqueu aquest enllaç.