Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci

Des del 26 d'abril ja es pot visitar al Centre Cultural el Casino de Manresa la mostra "Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci". L’exposició -que constitueix un dels plats forts del centenari- ofereix una visió de conjunt sobre la figura i l’obra de l’escriptor manresà a través d’un recorregut per les quatre grans etapes de la seva vida: la República, la Guerra Civil, l’exili i la deportació i l’exili interior i el franquisme.

Produïda per l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, "Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci" ofereix per primer cop una perspectiva completa d’Amat, que va més enllà de K.L. Reich i que aprofundeix en aspectes com el seu activisme cultural i polític i l’exercici del periodisme, tot vinculant-lo a l’anomenada “generació sacrificada”, formada per escriptors com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Pere Calders, als quals l’esclat de la Guerra Civil va estroncar les respectives carreres literàries.

El muntatge -comissariat per Josep Alert, Joaquim Aloy, Llorenç Capdevila i Àngels Fusté, i dissenyat per Estudi Mestres- incorpora documents fins ara inèdits, entre els quals destaquen diferents cartes escrites des del front de guerra, o un exemplar de la novel·la El casino dels senyors, dedicat i signat per Amat-Piniella el 2 de gener de 1960, moments abans de ser expulsat de Manresa per un dirigent falangista.

Concebuda com una eina destinada a reivindicar la memòria de l’escriptor manresà, l’exposició no tan sols pretén informar per mitjà de textos, imatges i objectes, sinó que també vol emocionar a través dels sentits, per mitjà de recursos escenogràfics amb una alta càrrega simbòlica. És el cas dels llibres oberts i suspesos a l’aire -símbol de l’esclat cultural de l’etapa republicana- o les filferrades amb fragments adherits de K.L. Reich, que volen ser una metàfora de l’experiència concentracionària al camp de Mauthausen.

Foto superior: Mireia Arso / Regió7. Fotos inferiors: Genís Sáez / Ajuntament de Manresa