Jaume I i l'aljama de Barcelona

Quan va néixer Jaume I l'administració de les rendes del seu pare, el rei Pere el Catòlic, estava confiada a un jueu de Barcelona anomenat Perfet, que va seguir al servei de la casa reial, amb alguna intermitència, fins que va morir, el 1227.

En 1214, quan va ser reconegut com a rei, Jaume I tenia al seu servei un altre jueu de Barcelona amb el títol d’alfaquim (savi en ciències), i que era metge. Es deia Açac de Barcelona o Açac Abenvenist. No només tenia cura de la salut del monarca, sinó que, per disposició del cardenal llegat d'Innocenci III, va ser comissionat per pactar una treva temporal amb els musulmans. Els seus serveis van ser remunerats amb una protecció real especial, i amb rendes perpètues.

L’any 1213 a Catalunya només hi havia quatre comunitats que funcionaven com a aljames (comunitats jueves amb personalitat jurídica): Barcelona, Tortosa, Lleida i Girona. No eren molt nombroses i no comptaven gaire en l’entramat social. La de Barcelona, des de diversos segles enrere, estava presidida i governada per un parell de llinatges investits d'un gran ascendent personal, complementat amb la corresponent potència econòmica. Les comunitats de Lleida i Tortosa, consolidades durant segles sota el domini musulmà, portaven poc més de mig segle sota el domini feudal cristià. La de Girona, la més reduïda, va començar a destacar en les últimes dècades del segle XII.

Durant molts anys, almenys entre 1230 i 1264, per assessorar en el govern de les comunitats de jueus establertes en els seus dominis, i perquè als reis els interessava tenir jueus prop seu, ja que alguns dominaven l'àrab i el llatí, a més de l'hebreu, Jaume I va comptar amb la col·laboració del mestre jueu més il·lustre de l'Europa occidental: Bonastruc ça Porta, conegut en la literatura hebrea com Nahmànides.

Va augmentar el nombre d'oficials jueus al seu servei i va augmentar el nombre d’aljames gràcies als privilegis que el rei els concedí, i l’establiment i el desenvolupament de les ciutats va estar directament relacionada amb la creació d’aquestes aljames. A Jaume I i l’aljama de Barcelona, Eulàlia Vernet, doctora en Filologia Semítica i professora a la Universitat de Barcelona, ens explicarà el cas de la ciutat i l’aljama de Barcelona.

Dilluns dia 15, a les 19 h. Sala Carreras Candi, MUHBA.


[+]

Riera Sans, Jaume. "Jaime I y los judíos de Cataluña" [publicació + localitat + any?]. Archivo de la Corona de Aragón, p. 135-155 [Fundación Fernando el Católico]